Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet

El Servei de Política Lingüística (SPL) del Govern d’Andorra té com a eixos principals d’actuació la dinamització, la formació, l’assessorament i el compliment de la legislació. Els projectes de l’SPL es plantegen a partir de les enquestes sociolingüístiques que es duen a terme regularment des de l’any 1999, i aquest any tindrem nous resultats. Pel que fa a l’àmbit legislatiu, juntament amb la tasca inspectora i de dinamització també tenim el mandat de desplegar reglamentàriament la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, i aquest 2018 treballem en una norma sobre els mitjans de comunicació i les noves tecnologies. Finalment, destaquem la publicació d’un manual de llenguatge jurídic. 

‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’

Aquest 2018 es portarà a terme el sisè estudi per establir un indicador sociolingüístic d’Andorra com a instrument que ha de permetre programar les accions més adequades a cada moment en matèria de planificació lingüística, tal com determina la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. La primavera del 2014, el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis d’Andorrans, per encàrrec del Servei de Política Lingüística del Govern, va fer l’última enquesta als ciutadans de més de 14 anys (727 entrevistes). La publicació Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2014) ens va proporcionar dades noves i reveladores pel que fa, sobretot, a l’ús de la llengua oficial, que ha augmentat considerablement en els entorns analitzats, de manera que adquireix el predomini en alguns terrenys i es referma en altres.  En aquest treball podem veure un increment destacable de l’indicador d’ús del català i un descens en la mitjana d’ús del castellà, que des de 1999 tenia un rol predominant. A banda de la millora en l’ús, cal ressaltar els resultats de l’indicador lingüístic global (que obtenim a partir de l’indicador d’ús i el de coneixement), en què el català també creix considerablement respecte a l’any 2009 i recupera la primera posició que tenia el 1999.

El català s’ha situat en un escenari més favorable que en anys anteriors i ha augmentat no només el percentatge de persones que el tenen com a llengua materna, sinó també el de persones que s’hi identifiquen. També torna a ser especialment significatiu l’increment de l’ús del català a la feina i al petit comerç, i sobretot l’alta transmissió als fills, fins i tot en moltes famílies en què els pares parlen altres llengües. Tenint en compte tots els usos lingüístics, el català és la llengua més utilitzada (47% del temps), seguida del castellà (37%), el francès (5%), el portuguès (5,4%) i l’anglès (2%).

De tota manera, s’ha evidenciat que l’ús del català en alguns contextos menys formals és insuficient (i és per això que la planificació d’aquests últims anys s’ha centrat en campanyes i actuacions en àmbits com la restauració i els grans magatzems), com  també cal veure si es consolida aquest nou escenari i analitzar-lo al costat dels canvis sociodemogràfics que ha experimentat Andorra (més població de nacionalitat andorrana, menys rotació laboral de persones amb llocs de treball menys qualificats i amb menys temps de residència al país, retorn d’immigrants d’origen portuguès a causa de la crisi de la construcció, més immigració catalanoparlant, etc.). A final d’any ho sabrem.

Reglament d’ús de la llengua oficial en els mitjans de comunicació, els productes audiovisuals, els productes informàtics i les noves tecnologies

El Govern d’Andorra té la intenció de regular aquest any la presència del català als mitjans de comunicació, als productes audiovisuals i informàtics i a les noves tecnologies. Avui dia, els ciutadans encara tenen dificultats per accedir plenament a productes comunicatius i culturals en català basats en aquests sectors i, d’altra banda, la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial[1] preveu un desplegament reglamentari en qüestions com la llengua dels mitjans de comunicació (article 25.3[2]). El Govern considera, doncs, que cal reglamentar aquest àmbit amb vista a garantir-hi l’ús del català i el dret d’escollir versions en aquesta llengua en la mesura que sigui possible, com també per fixar la presència d’altres llengües als mitjans de comunicació (que en tot cas serà mínima).

La norma s’aplicarà a la premsa, la televisió, la ràdio, el cinema, els productes videogràfics, el teletext, els webs, els discos compactes, els jocs multimèdia i interactius, les bases de dades, la missatgeria electrònica, la comunicació per ràdio i telefonia, les audioguies, els expenedors automàtics i la publicitat.

‘Manual de llenguatge jurídic’ 

La situació del català en la justícia és ben diferent de la dels altres territoris. Tota la documentació (autes, providències, sentències, etc.) es redacta en la llengua oficial i, segons l’estudi sociolingüístic esmentat del 2014, el 97% dels enquestats són atesos en català i el 92% també el parlen quan van a la Batllia (jutjat).

El neguit en aquest àmbit se centra en el llenguatge jurídic, que tradicionalment s’ha caracteritzat pel fet de ser complex i difícil d’entendre. El procés de simplificació d’aquest llenguatge va rebre un impuls important en la Declaració de la 28a Assemblea de la Cimera Judicial Iberoamericana (Asunción, Paraguai, 2016), on també participa Andorra. L’acord assenyala que la legitimitat de la judicatura està lligada a la claredat i la qualitat de les resolucions judicials i que és essencial que s’utilitzi un llenguatge clar, inclusiu i no discriminatori.

Amb el compromís, doncs, de desenvolupar un nou model de llenguatge jurídic més clar i transparent, el Consell Superior de la Justícia d’Andorra, amb el suport del Servei de Política Linguïstica, va editar a final de l’any passat el Manual de llenguatge jurídic, que inclou criteris d’estil, aspectes gramaticals, aspectes convencionals, toponímia andorrana, tractaments protocol·laris específics del país i una llista d’errors freqüents detectats en textos jurídics andorrans, tot respectant les formes pròpies.[3]

Esperem que aquest 2018 puguem comunicar-vos dades positives pel que fa al coneixement i l’ús de la nostra llengua.

 

Marc Cortès Minguet
Tècnic del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra

 

[1] En línia a <https://www.bopa.ad/bopa/012002/Pagines/1B83E.aspx&gt;.

[2] «Article 25. 1. La llengua emprada als mitjans de comunicació d’Andorra, tant en la programació com en la publicitat, és l’oficial./ 2. Quan intervenen en un programa o emissió persones que s’expressen en llengües diferents de la catalana, és facultatiu de traduir o subtitular aquestes intervencions, però ha de fer-se per a totes de la mateixa forma./ 3. No obstant el que prescriu l’apartat primer, els mitjans de comunicació poden tenir programes o seccions en una llengua diferent de la catalana, en les condicions que reglamentàriament es determinin.»

 

[3] La independència d’Andorra ha fet que el país tingui el seu propi vocabulari jurídic i administra­tiu. Alguns termes són normatius (DIEC2), com: providència ‘resolució d’un jutge en relació amb un tràmit processal’, ordinació ‘norma d’un comú’, parròquia ‘unitat adminis­trativa de nivell local’, comú ‘corporació local’, cònsol ‘màxima autoritat local, batlle (invariable quant a gènere) ‘jutge de primera instància, raonador ‘ombudsman, síndic ‘president del parlament’, aute ‘interlocutòria’, arrest (del francès arrêt) ‘acord de caràcter general que adopten alguns comuns un cop l’any’, foc i lloc ‘contribució de caràcter comunal que es fa per raó de la casa com a lloc de residència’, cot ‘multa imposada per un consell andorrà per l’incompliment d’un deure’, etc. En canvi, hi ha altres termes que no són al DIEC2, com el substantiu defens ‘acció de privar que el bestiar públic pugui pasturar en un predi, o que pugui fer-ho sense pagar’ (el verb defensar significava antigament ‘prohibir’; el DLC3 entra aquest mot i indica que és propi del dret andorrà); enquesta (del francès enquête) ‘investigació’, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s