2a Jornada “Drets Lingüístics: Present i Futur” – Teresa Tort Videllet

La Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona rep els visitants amb un doble aparador: a l’esquerra, un edifici blanc, modern i hermètic; a la dreta, un edifici experimentat, amb el desgast evident dels anys però amb un halo inesborrable de premi FAD 1958.

Dijous 19 d’abril la Sala de Graus d’aquesta Facultat va acollir la 2a Jornada sobre Drets Lingüístics, organitzada per la Fundació Catalunya, l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i la mateixa Universitat de Barcelona, amb el suport d’altres organismes de l’àmbit lingüístic i jurídic. Tot i que la situació del català en el món de les lleis és molt deficient, les reflexions que es van anar desgranant al llarg del matí i de la tarda van permetre anar més enllà de la constatació d’aquesta diagnosi. En recollirem aquí unes quantes per posar-les a l’abast dels que no hi vau poder ser.

En l’obertura de la Jornada, Xesca Oliver, directora de la Fundació Catalunya, va presentar una dada impactant sobre el nombre de sentències anuals que es dicten actualment en català, que és del 8% i se situa en una dinàmica de retrocés constant en els últims anys com a conseqüència, en bona part, del nivell de coneixements lingüístics i de les actituds del personal de justícia. Amb aquest punt de partida, el debat prometia.

A la primera ponència, el síndic de greuges, Rafael Ribó, va valorar els drets lingüístics de la ciutadania de Catalunya en comparació amb altres territoris europeus amb realitats plurilingües per tal de raonar que els canvis en les actituds haurien d’anar acompanyats també de canvis legals, ja que hi ha lleis manifestament injustes. La principal font de desigualtat és que les llengües estatals no tenen totes el mateix reconeixement jurídic. Per contra, aquest greuge es tradueix en poques queixes formals per part de la població, ja que només un 0,5% de les queixes que es presenten al Síndic són sobre llengua. Aquest fet delata –segons el síndic– que no hi ha consciència de la protecció que els poders públics haurien d’exercir amb relació al patrimoni lingüístic. Un altre dels aspectes que va denunciar en la seva intervenció va ser que les forces d’ordre no tenen coneixement de quin és l’ordenament jurídic del català; encara que no tenen obligació de conèixer aquesta llengua, no poden prohibir-ne l’ús.

En la ponència següent, Anna M. Pla Boix, professora de dret constitucional a la Universitat de Girona, va oferir una clara i ordenada revisió crítica del règim lingüístic de l’Administració de justícia. A partir de la constatació que aquest àmbit és paradoxalment el menys permeable a l’aplicació dels drets lingüístics, va assenyalar alguns dels motius històrics i actuals del problema: la inèrcia diglòssica, l’escassa tradició opositora en el territori català, l’alta mobilitat del funcionariat i altres obstacles de naturalesa estrictament jurídica. Entre aquests, va remarcar les reformes legals pendents després de la ratificació per part del Govern espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM) al 2001, cosa que a la pràctica significa una negligència sistemàtica dels compromisos per donar compliment als drets recollits en aquest document. De fet, el Consell d’Europa ha fet diversos requeriments al Govern espanyol perquè esmenin aquests incompliments, fins avui sense èxit.

Després de la pausa de rigor, es va presentar el certificat de llenguatge jurídic català que ha elaborat la Comissió dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu d’oferir formació en llenguatge jurídic tant al professorat com al col·lectiu d’estudiants de dret i que té el reconeixement oficial de la Direcció General de Política Lingüística.

Just a continuació, Alfons Esteve, cap del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, va fer una anàlisi sobre l’estat dels drets lingüístics de l’alumnat de les universitats de la Xarxa Vives, formada per vint-i-dues universitats de quatre estats europeus. Aquesta institució, creada al 1994, vetlla per la promoció del català en un context de plurilingüisme amb dos objectius concrets: aconseguir la transparència informativa del professorat i garantir la seguretat lingüística de l’alumnat. Per tal d’aconseguir aquestes fites, s’han elaborat uns criteris de política lingüística (PL) per a tota la regió Vives i cada universitat té una comissió de PL que impulsa un pla de normalització lingüística. En el cas de la Universitat de València, s’aplica un pla d’increment de la docència en català per garantir el dret a rebre l’ensenyament en diferents llengües (català, castellà i llengua estrangera). Aquesta mesura ha permès passar del 20% d’oferta de classes en valencià al curs 2011-2012 al 36% actual. A tot el País Valencià també ha tingut un impacte positiu l’aprovació del Decret d’usos oficials i la recent creació de l’Oficina de Garanties Lingüístiques. Segons Esteve, la Xarxa Vives constitueix un model reeixit per protegir els drets lingüístics dels estudiants de les universitats que en formen part.

En la taula rodona de primera hora de la tarda, es va demanar als participants que responguessin dues preguntes: per què l’ús del català a la justícia no avança sinó que recula? I què s’hauria de fer per revertir aquesta situació? La primera diagnosi va anar a càrrec de Rosa Lizandra, coordinadora del Servei Lingüístic de l’Àmbit Judicial del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que va titllar la situació d’alarmant per diverses raons: entrada permanent de personal de fora que no coneix el català i que entorpeix el funcionament normal de les oficines judicials; mobilitat constant als jutjats que dificulten l’aplicació de criteris d’usos lingüístics; bases de dades jurídiques només en castellà i —com ja havia assenyalat la professora Pla— usos diglòssics de molts operadors jurídics (per costum, per evitar problemes…). En resum, qui promou el català a la justícia ho fa per voluntarisme. En l’apartat de propostes, Lizandra va explicar algunes accions per incentivar l’ús del català vinculades als mòduls de formació que s’organitzen o un pla per premiar que els interins usin el català en la feina.

En segon lloc, Joan Riera, president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana, va afegir que una altra dificultat per normalitzar el català en aquest àmbit és que els materials didàctics a la facultat de dret són en castellà. A més, per millorar la situació actual, va defensar que caldria que s’hagués d’acreditar el coneixement de català per desplaçar-se d’un jutjat a un altre en el territori de Catalunya.

En el torn de Daniel Bartomeus, representant d’Àgora Judicial, vam assistir a una reflexió interessant sobre el vincle que hi ha entre la llengua i la projecció del poder. Per això, va insistir que caldria incidir en els mecanismes de nomenament dels jutges amb l’objectiu que s’ajustin a les necessitats del país (llengua, dret civil…) per tal d’acostar la justícia a la societat. També va mostrar-se partidari de mantenir la política de promoció del català als jutjats i d’atorgar valor patrimonial i cultural a la llengua en aquest entorn.

L’última intervenció de la taula va ser la de Mireia Casals, presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, que va detallar les funcions d’aquesta entitat i va denunciar que, mentre que hi ha lleis d’aplicació rigorosa, n’hi ha que es passen per alt, com l’article 3 de la Constitució espanyola. Casals va afegir que caldria aconseguir que la pràctica dels drets lingüístics no es veiés com una amenaça sinó com un element de riquesa de la societat.

En l’últim bloc de la Jornada, es va debatre sobre el present i el futur dels drets lingüístics a partir de les aportacions dels portaveus d’entitats que fomenten l’ús de la llengua catalana. Per ordre d’intervenció, Mireia Plana, de Plataforma per la Llengua, va començar afirmant que una llengua és un tresor; no només un vehicle per comunicar sinó també una manera d’expressar una visió del món. En aquest sentit, va mostrar la seva incomprensió que el dret lingüístic estigui poc protegit. També va denunciar que no es respecti la unitat geogràfica de la llengua i que la normativa legal imposi el castellà per sobre del català. Aquesta entitat treballa en l’àmbit europeu a través de les xarxes European Language Equality Network (ELEN) i Network to Promote Linguistic Diversity (NPLD). Per al futur, va defensar que calia apostar per una societat d’individus plurilingües amb el català com a llengua comuna. També va manifestar que tard o d’hora tindrem estat propi i que haurem de continuar tenint relacions amb els altres territoris.

A continuació, Jusèp Loís Sans Socasau, de l’Institut d’Estudis Aranesi, va assenyalar que els occitans només tenen drets lingüístics a Catalunya, ja que França no té lleis que protegeixin les llengües diferents del francès. A Itàlia la llei diu que es poden articular accions a les escoles sempre que hi estiguin d’acord totes les parts: pares, professorat, etc. Però no hi ha protecció per a l’occità. De fet, a Catalunya en l’Estatut del 79 la protecció era molt tímida. En canvi, en l’Estatut de 2006 es produeix una explosió de protecció i la signatura de la CELROM comporta automàticament l’aplicació de la Carta en territori aranès. Ara bé, l’aplicació d’aquest document està pendent. Al 2010 la Llei de l’occità oferí drets lingüístics i la de règim especial de l’Aran, del 2015, reconeix drets lingüístics específics d’aquest territori. Al 2011, però, el Govern espanyol va interposar un recurs amb relació a la llengua occitana i en la sentència resolutòria s’anul·la la preferència de l’aranès, cosa molt desfavorable per a un territori tan petit i amb un nombre de parlants reduït.

Tancant les intervencions de la taula d’entitats, Roser Sebastià, representant d’Òmnium Cultural i de la Federació Llull, aprofita per remarcar que cal abordar la gestió de l’espai comunicatiu català i aconseguir reciprocitat dels mitjans audiovisuals. Per això, apunta la proposta que s’elaborin conjuntament programes per emetre als canals del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. Igualment, fa una denúncia dels incompliments de la CELROM i afirma que cal trobar noves vies on reclamar els drets lingüístics dels ciutadans. Al final, apunta que la Comissió de Llengua d’Òmnium Cultural ha elaborat un decàleg sobre com ha de ser el tractament de la llengua en la Catalunya independent.

La cloenda de la Jornada va anar a càrrec d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i de Patrícia Gomà, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia. En síntesi, Franquesa va fer explícit que quan l’Estat impedeix demanar el coneixement de català als jutges i magistrats està impedint el reconeixement de la plena oficialitat d’aquesta llengua i que aquest obstacle no es pot superar només amb l’aplicació de mesures de normalització lingüística sinó que cal un context de normalitat democràtica real. També va recordar que la Generalitat fa un detallat informe anual sobre l’aplicació de la CELROM que envia a la UE. D’altra banda, Gomà va recapitular els motius de la situació precària del català en l’àmbit de la justícia i va recordar quines són les tres mesures principals que s’apliquen des de la Generalitat per pal·liar aquesta situació: assessorament lingüístic, formació per als funcionaris i interins i pla d’incentius per als advocats que inicien el procediment en català.

Després d’unes reflexions tan variades i extenses —en una jornada excel·lentment organitzada, gràcies també al paper rellevant dels moderadors—, podríem concloure que conèixer al detall els obstacles que continuen impedint un ús normal del català en l’àmbit de la justícia és el requisit previ a buscar estratègies noves que ajudin a millorar la posada en pràctica dels drets lingüístics reconeguts formalment a la ciutadania. A més a més, del debat s’intueix que treballar en xarxa i ajuntant esforços resultarà imprescindible per aconseguir aquesta fita.

 

Teresa Tort Videllet
Tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s