Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 69

Aquest mes de juny es publica el número 69 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. El contingut principal d’aquest número s’aplega en una secció monogràfica que, amb el títol «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries», ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des que la Carta, adoptada com a convenció pel Consell d’Europa l’any 1992, va entrar en vigor l’any 1998. La secció monogràfica inclou sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal), n’identifiquen els entrebancs i els reptes i fan propostes de futur.

A més, el número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.

 

Estudis

Secció monogràfica «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries»

1 Presentació. Vint anys de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?

Vicent Climent-Ferrando

Aquesta presentació ressegueix les aportacions principals de cadascun dels estudis inclosos en la secció monogràfica i identifica sis eixos que sintetitzen la diagnosi sobre l’aplicació de la Carta. Són els següents: l’estancament en el procés de ratificació de la Carta per part dels estats membres; les tensions polítiques amb conseqüències econòmiques, especialment en el cas de les relacions amb Rússia, que es tradueixen en manca de suport; l’absència de sancions per als estats que no compleixin amb els compromisos adquirits; la necessitat d’adaptar la Carta als canvis socials i tecnològics d’aquests vint-i-cinc anys; la conveniència d’abordar la situació de les llengües de la immigració; i la confrontació que provoquen els discursos actuals quan oposen el valor socioeconòmic de les llengües hegemòniques al valor identitari de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, planteja la necessitat de divulgar el contingut de la Carta entre el públic general i de promoure reflexió i debat sobre el plurilingüisme a través de la participació de diversos agents socials i polítics.

Between Minority Protection and Linguistic Sovereignty

Peter Alfred Kraus

Twenty-five years after the Charter for Regional or Minority Languages, it is imperative to thoroughly reassess the status of language groups against the background of, first, the massive changes that have taken place in the framework of European politics since 1992 and, second, the normative deficits of approaches that may well have been designed with good intentions, yet end up reproducing entrenched structures of domination and subalternity. On the side of European politics, one can hardly say that recent developments bear witness to the emergence of a post-national order. In an environment characterized by the growing impact of identity politics played out by and for majorities, the generosity European governments were formerly willing to express towards minority concerns ‒ however rhetorical it may have ultimately been ‒ has nowadays become an exceptional phenomenon. On the normative side, we have seen that the Charter, notwithstanding its relevance for offering a template that facilitates the articulation of minority needs, does not constitute a real counterweight to the limits of a political order effectively controlled by national governments. When it comes to guaranteeing the institutional visibility and safe reproduction of minoritized identities, the impact of minority provisions and autonomy regulations is a limited one. Equal linguistic rights at the individual and the collective level require the active promotion of sovereignty options beyond the conventional majority-minority frame.

 

3 La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias en su 20 aniversario: balance y retos de futuro

Eduardo Ruiz Vieytez 

La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias es uno de los principales instrumentos existentes en el ámbito europeo que pretende proteger el patrimonio lingüístico del continente a través de medidas de garantía del uso de tales lenguas en sus respectivos entornos. 25 años después de su aprobación y 20 años después de su entrada en vigor, la Carta ofrece luces y sombras en la consecución de sus objetivos. Particularmente difícil resulta la protección de lenguas débiles o dispersas, o de algunas lenguas inmigradas, para las que ni la Carta ni otros instrumentos jurídicos ofrecen garantías efectivas de conservación y desarrollo. Si bien un balance global de la existencia de la Carta en estos 25 años debe ser positivo, existen un buen número de aspectos en los que se hace precisa una actualización tanto en contenidos, a través de su reinterpretación, como en los procedimientos de ratificación de nuevos países o de monitorización de su cumplimiento.

 

4 Relevancia e impacto do artigo 7 da Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias e a súa repercusión nas linguas do Estado español

Fernando Ramallo

O artigo 7 da Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias (Consello de Europa) constitúe un marco lexislativo de extraordinario potencial para a protección e a promoción de todas as linguas minoritarias (mesmo as non europeas), nomeadamente daquelas máis vulnerábeis, que, a miúdo, carecen dunha lexislación doméstica básica orientada a contribuír ao seu fortalecemento. Neste achega ofrecemos unha descrición valorativa dos aspectos máis salientábeis deste artigo, cunha breve reflexión sobre a súa repercusión nas linguas minoritarias do Estado español só cubertas polo citado artigo.

 

5 Una mirada a la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias desde el euskera y desde el País Vasco

Patxi Baztarrika

La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias (CELROM) es un tratado internacional cuyos objetivos, principios y compromisos formalmente asumidos son de obligado cumplimiento para aquellos Estados europeos que la han ratificado. La incidencia de la Carta en el devenir de las lenguas objeto de su protección ha sido positiva, aunque en desigual medida para unas y otras. También ha sido positiva en el apuntalamiento del proceso de revitalización del euskera. Este artículo plantea una reflexión precisamente sobre el valor y los beneficios de la CELROM para el euskera, así como acerca de sus limitaciones, y, en consecuencia, sobre la conveniencia de su mejora y actualización a la vista de sus carencias y de los retos de las lenguas minoritarias y minorizadas –o, mejor dicho, de las comunidades lingüísticas minoritarias y minorizadas– en los contextos español y europeo. Por otra parte, la mirada desde el euskera no puede obviar la desigual aplicación de la Carta en sus tres territorios, razón por la que las primeras páginas del artículo sitúan el foco en la incidencia de la Carta en Euskadi Norte y en Navarra, si bien el análisis más detallado corresponde a la Comunidad Autónoma de Euskadi.

El artículo, antes de emprender una reflexión sobre los retos, ofrece un análisis de aquellos elementos esenciales de la Carta que afectan a su aplicación en Euskadi y en el Estado español, y recoge un análisis bastante detallado del alcance y alto grado de cumplimiento de la Carta en Euskadi. La aplicación de la Carta en Euskadi es un proceso de luces y sombras en el que prevalecen claramente las luces, pero también se ponen de manifiesto algunas sombras de carácter estructural que básicamente corresponden al ámbito competencial de las instituciones centrales del Estado. Se subraya, asimismo, la necesidad de políticas lingüísticas propias del Estado español y de la Unión Europea para la promoción de su diversidad lingüística real, es decir, más allá de las lenguas de Estado.

 

6 “Ni una mala palabra, ni una buena acción”: indiferencia estatal y autonómica hacia los compromisos internacionales de protección del gallego contraídos con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias

Alba Nogueira López

La situación del gallego en Galicia y en los territorios donde tradicionalmente se habla (Extremadura, Asturias y Castilla y León) no parece haber experimentado cambios por la ratificación de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias (CELROM). La resistencia o indiferencia a las advertencias de los sucesivos informes por parte de las autoridades internas estatales y autonómicas parece convertir el interesante mecanismo de evaluación en una infructuosa cadena de repetitivas indicaciones con poca trascendencia en la modulación de las políticas lingüísticas. La CELROM debe afrontar también el reto de adaptarse a fenómenos como la globalización, la sociedad digital y la privatización de los servicios públicos, para que una interpretación evolutiva de sus previsiones permita una protección acorde con las necesidades del siglo XXI.

 

7 La protecció de la llengua catalana per la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries: una mirada als 17 anys de l’entrada en vigor a l’Estat espanyol

Santiago Castellà

Aquest treball intenta avaluar l’experiència de 17 anys en vigència de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a l’Estat espanyol. El punt de partida és el complex procediment parlamentari de l’autorització de les Corts Generals perquè el Govern la ratifiqui. Destaca les dificultats i tensions polítiques que desperta la qüestió de la diversitat lingüística a Espanya, l’absència d’una política efectiva de reconeixement estatal i promoció del pluralisme lingüístic, i la supervivència de les normes i pràctiques típiques de l’antic model d’imposició monolingüe. Els quatre cicles de supervisió de la Comissió d’Experts i l’anàlisi de les Recomanacions del Consell de Ministres ens permeten concloure sobre el paper que exerceix la Carta europea. Primer, expressem la necessitat de comprendre la seva naturalesa legal com un tractat internacional. D’aquesta naturalesa traiem la conclusió de la seva aplicabilitat davant els poders públics de l’Estat utilitzant com a arguments els proporcionats pel Comitè d’Experts. El requisit de la tutela judicial efectiva davant els tribunals nacionals pels drets derivats de la Carta és un altre dels aspectes analitzats. L’experiència d’aquests cicles de supervisió en matèria de justícia, educació i Administració pública ens permet comprendre la lògica de l’anàlisi del Comitè d’Experts, i criticar la lentitud del sistema, per atendre les seves contribucions positives com un estàndard mínim de protecció.

 

Llenguatge administratiu i jurídic

8 Diálogo multidisciplinar en violencia de género: profesionales de la justicia e intérpretes

Anabel Borja Albi y Maribel del Pozo Triviño

La comunicación en el ámbito judicial plantea dificultades incluso cuando los interlocutores comparten el mismo idioma. Las personas legas en derecho, a diferencia de los agentes de la justicia, desconocen los conceptos técnicos, no están familiarizadas con el lenguaje jurídico y se sienten en situación de inferioridad ante el ceremonial de los distintos procedimientos judiciales. La legislación internacional, europea y nacional en materia de garantías procesales y su implementación recoge la obligación de proveer servicios de interpretación y traducción judicial de calidad, que garanticen una comunicación efectiva y eficaz. La calidad exigida por estos preceptos es un concepto jurídico indeterminado que requiere un abordaje multidisciplinar por parte de juristas, lingüistas, traductores e intérpretes. En el contexto de la violencia de género es un requisito legal que el personal judicial tenga formación especializada. Para el adecuado cumplimiento de los mencionados preceptos, es fundamental que ese personal sea consciente de las necesidades comunicativas de las víctimas y de las particularidades de la comunicación mediada por intérpretes. En esta contribución se presentan los resultados de diversos trabajos de investigación sobre interpretación y traducción judiciales y se plantea la necesidad de adoptar medidas urgentes de formación y sensibilización del personal de justicia, y en particular de los jueces y magistrados que dirigen los actos procesales y están obligados a velar por la salvaguardia de los distintos derechos que la legislación nacional, comunitaria e internacional reconoce tanto a las víctimas como a los acusados.

 

9 Una mirada al uso de lenguaje claro en el ámbito judicial latinoamericano

Claudia Andrea Poblete y Pablo Fuenzalida González

El presente trabajo tiene por objetivo analizar el estado actual de la justicia en términos del discurso que utiliza para dirigirse a las personas, así como presentar y contextualizar en el ámbito regional los avances y alcances que el lenguaje claro puede brindar para facilitar el acceso a la justicia. En el trabajo se aborda el derecho a comprender; después se explica lo que denominamos el giro hacia el ciudadano; luego se hace una reseña del lenguaje claro en Hispanoamérica; después se realiza una revisión de las experiencias sobre lenguaje claro y su relevancia para la justicia en Latinoamérica, abordándose principalmente los aportes relacionados con la escritura de las sentencias, documento prototípico del ámbito judicial. Finalmente, se abordan las conclusiones y proyecciones del trabajo.

 

10 La terminologia jurídica del IATE en català

Mercè Vàzquez, Antoni Oliver y Georgina Ubide

Les institucions europees elaboren una gran diversitat de lleis i documentació que pertanyen a diferents àmbits de coneixement i que són traduïdes a totes les llengües oficials de la Unió Europea. Aquest conjunt de lleis i disposicions constitueix el cabal comunitari (acquis communautaire) i conté el conjunt del dret comunitari vigent. La terminologia que és present en el cabal comunitari es troba recollida en la base de dades terminològica multilingüe IATE (InterActive Terminology for Europe). Actualment les lleis i la documentació que constitueixen el cabal comunitari no estan disponibles en llengua catalana i, en conseqüència, la terminologia corresponent tampoc no forma part de la base de dades terminològica IATE. Per a disposar del recull més ampli possible de terminologia jurídica present en el IATE en llengua catalana aprofitant repertoris terminològics existents, en aquest article presentem un mètode de treball que permet seleccionar la terminologia jurídica present en el IATE i localitzar de manera automàtica els corresponents equivalents de traducció en català. Els resultats obtinguts confirmen que l’aprofitament de recursos terminològics ja disponibles permet completar la base de dades IATE amb les corresponents denominacions en llengua catalana de manera ràpida i eficaç. Amb aquest mètode de treball s’obre la possibilitat de crear nous repertoris terminològics en llengua catalana que serveixin per a completar els diferents àmbits temàtics del IATE i que puguin estar a disposició d’especialistes, traductors, correctors i usuaris de la llengua en general.

 

Política i planificació lingüística

11 La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació

Joan Costa Carreras

Els motius per emprendre aquest treball són que cal una avaluació de l’estandardització del català com a actuació de política lingüística pública i que l’anomenat canvi de preposició davant d’infinitiu complement o adjunt és un dels preceptes menys seguits de la normativa anterior a la GIEC (2016). Partint de la definició que Costa (2016b) fa del «marc de condicions sociolingüístiques favorables» i atès que la nova etapa d’estandardització que enceta la GIEC està tot just en la fase de codificació, és el moment de començar a avaluar aquesta fase. S’assumeix que la definició tan precisa com sigui possible del grup destinatari de la codificació faria molt menys desajustada la tasca d’avaluar el seu grau d’implantació. La hipòtesi del treball és que el protocol dissenyat per Costa (2016a) permetrà avaluar l’adequació de la codificació d’aquesta construcció i l’objectiu del treball, doncs, és avaluar quines condicions del protocol compleix aquesta codificació. Quant al marc teòric, l’anàlisi es farà en l’àmbit de la planificació de corpus. Metodològicament, ens cenyirem a l’anàlisi de les hipòtesis de Costa (2016a: § 3.1).

 

Dret lingüístic

12 Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)

Angel Custodio Navarro Sánchez

El valencià/català parlat a l’àrea oriental dels municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella, com a minoria lingüística incontestable en el si de la Regió de Múrcia (i a la vegada l’expressió més petita de totes les que componen el domini lingüístic català), és el que menys protecció i reconeixement rep, en tots els ordres imaginables.

Un possible intent de capgirament de la situació seria el que podria fer l’Administració regional murciana en virtut del que s’estableix en l’article 3.3 de la Constitució i d’una lectura finalista de l’Estatut d’autonomia de la Regió de Múrcia i de la mateixa legislació autonòmica murciana (en matèria de patrimoni cultural; de mitjans de comunicació audiovisual; educativa; toponímica i, inclús, de caire honorífic i simbòlic), que conté els vímets jurídics per protegir i reconèixer el català que s’hi parla, almenys com a peculiaritat cultural. I més encara si es vincula aquest enclavament, geogràficament murcià –el territori conegut com el Carxe– però vinculat culturalment i perifèricament a allò valencià, amb el que suposa la normativa internacional en l’àmbit europeu relativa a les llengües regionals o minoritàries.

Tanmateix, pel que ha ocorregut fins al dia, l’eventual actuació de l’Administració regional murciana en pro del valencià a terres murcianes resulta molt improbable, just pel fet paral·lel que tampoc no protegeix el patrimoni lingüístic dialectal murcià pròpiament dit.

En qualsevol cas, aquesta expressió lingüística catalana a i del Carxe, en situació de molt seriós i greu camí de minorització i desaparició, té l’avantatge de poder rebre, com a única protecció alternativa i efectiva, el que puga fer la veïna Administració valenciana, com a realitat immediata i transfronterera.

 

NOTES

13 Narrativas en la enseñanza del derecho: un estudio de caso

Edgardo Muñoz

Este artículo postula que la utilización de narrativas en la enseñanza del derecho, y en particular del derecho comparado por su ingrediente intercultural, aporta elementos para el aprendizaje eficaz de la materia. Para demostrar su hipótesis, el autor analiza la doctrina que explora la relación que existe entre el relato de historias y la adquisición de competencias interculturales y, en especial, jurídicas, así como los resultados de un cuestionario implementado a lo largo de un semestre escolar en un pequeño grupo de estudiantes del curso de derecho comparado impartido por el autor. El objetivo de dicho cuestionario fue determinar la percepción individual y colectiva del estudiante sobre los distintos capítulos del libro Un gran viaje: manual de derecho comparado, el cual expone a través de una narrativa el conocimiento jurídico del curso de derecho comparado que forma parte de la licenciatura de derecho.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s