Monzó Nebot, Esther i Jiménez-Salcedo, Juan (ed.) (2018). Translation and Justice in a Postmonolingual Age. Delaware: Vernon Press – Marta Renau Michavila

La tesi d’aquest llibre és que vivim en una època on la justícia social s’obre camí, tant en les mentalitats com en els sistemes polítics, com a objectiu últim de l’organització social i com a mecanisme que permet la convivència pacífica i productiva de les identitats de diversitat i complexitat creixent que configuren el món actual. Sobre aquesta base, cadascun dels capítols de Translation and Justice in a Postmonolingual Age (La traducció i la justícia de l’era postmonolingüe) és una contribució original i convincent a la bibliografia especialitzada i val a dir que és una peça molt esperada. Des d’una varietat de perspectives, que inclouen el dret, l’economia, la filosofia, la sociologia, l’antropologia, els estudis culturals i psicosocials, les teories polítiques i, és clar, la traducció i la interpretació, aquest llibre es planteja com una font d’inspiració atractiva, il·luminadora i acurada per a la investigació, la docència i la praxi de la traducció i la interpretació, però també per al disseny de les polítiques que regeixen la nostra convivència social.

El volum s’articula en vuit capítols. La introducció presenta els interessos comuns de les autores i autors del volum i el treball del grup TRAP (Traducció i Postmonolingüisme) de la Universitat Jaume I. En aquesta introducció, la realitat contemporània se’ns ofereix com una societat que ja no es deixa circumscriure a concepcions monolítiques i monolingües, i on la diversitat d’identitats avança en unió amb la complexitat d’oportunitats que se’ns obren. El postmonolingüisme es defineix llavors com una de les opcions teòriques que ens permeten escapar dels constrenyiments de conceptualitzacions restrictives que s’han demostrat inadequades per a les societats actuals.

A continuació, en el primer capítol, Esther Monzó-Nebot (“Traductores i intèrprets com a agents de la diversitat: gestionar mites i treballar per la justícia en societats postmonolingües”) destaca com les polítiques de traducció i interpretació proactives poden enriquir la comprensió entre grups i cultures diferents i fomentar els principis de la democràcia i la justícia social. S’hi examinen les polítiques dominants que afecten la gestió de les relacions intergrupals i les idees sobre la justícia social en un context de societats diverses que ens exposen a la diferència i ens obliguen a entendre-la. Els factors psicosocials que afecten les relacions entre identitats diverses i la necessitat de desenvolupar una metacognició dels biaixos del pensament humà es presenten com una necessitat per a la praxi de la traducció i la interpretació. Aquest capítol fa una crida perquè professionals de la traducció i la interpretació adoptin una postura crítica sobre els conflictes entre identitats com a clau per entendre i gestionar l’alteritat en la comunicació mediada. En el debat sobre justícia, diversitat i traducció que se’ns presenta en aquest capítol, es destaquen les contribucions que conceben la justícia social com un procés en què el dret de totes les identitats a decidir sobre el futur comú serveix de base per comprendre les diferències.

Rosario Martín Ruano (“Desvetllar i redreçar la dinàmica de la desigualtat en la traducció jurídica i institucional: de la violència simbòlica al reconeixement simbòlic”) se centra en un context especialment influent, el de les organitzacions internacionals i supranacionals i l’impacte d’aquestes en la definició de les relacions entre llengües i pobles. Martín Ruano destaca les asimetries de l’ordre multicultural i les contradiccions presents en les pràctiques de traducció que generen o perpetuen les desigualtats. En examinar críticament el discurs sobre la traducció jurídica i institucional, Martín Ruano identifica narratives i pràctiques que exerceixen violència simbòlica sobre les minories lingüístiques en l’àmbit internacional. L’autora adverteix dels perills que suposen les pràctiques de traducció i interpretació ideològicament alineades amb els centres de poder per a la diversitat de les societats postmonolingües.

Gernot Hebenstreit accepta el repte i, en el capítol “Traduir i interpretar cultures: l’ètica de la traducció i la interpretació en l’era del postmonolingüisme”, l’autor destaca la necessitat d’arribar a un acord sobre la postura ètica a partir de la qual es pot servir millor societats tan diverses com les actuals. L’autor assenyala la necessitat de treballar en l’ètica de la traducció i la interpretació en un nivell conceptual i teòric i comença aquesta empresa revisant el concepte de “cultura de la traducció” d’Erich Prunč, un subsistema d’una cultura que inclou tots els agents i recursos relacionats amb la traducció i la interpretació. Com qualsevol altra cultura, la cultura de la traducció es defineix mitjançant un conjunt de valors comuns que guien i organitzen accions individuals. El capítol estableix la teoria dels valors en el centre de la discussió sobre la cultura de la traducció, i examina els enfocaments més coneguts de l’ètica de la traducció. Després d’analitzar els valors que sustenten les propostes, Hebenstreit afavoreix l’adopció de perspectives postmonolingües sobre pràctiques de traducció i interpretació que posen de relleu valors com l’ecologia i la cooperació en la recerca d’una cultura democràtica de la traducció.

Michael Cronin (“Traducció i justícia climàtica: perspectives minoritàries”) amplia el debat incloent-hi consideracions no humanes en la necessitat de gestionar la diversitat per garantir la justícia social. En el seu capítol, Cronin explora les interaccions entre el clima i els éssers humans per subratllar la importància de tenir en compte el canvi climàtic a l’hora d’entendre la dinàmica i els resultats de les negociacions, els xocs i els encontres interculturals. Com a element original, l’enfocament de Cronin fa èmfasi en la inclusió de col·lectius no humans en l’estudi de les accions humanes, especialment en relació amb la justícia climàtica, i enriqueix així la comprensió de les relacions entre identitats, que és la peça clau en l’estudi de l’ètica de la traducció i la interpretació.

De Pedro Ricoy, Andrade Ciudad i Howard són autors de la primera contribució d’aquest volum (“El paper dels intèrprets indígenes en el sistema de justícia intercultural i multilingüe del Perú”), on es descriuen experiències pràctiques d’ús de polítiques de traducció i interpretació en la gestió de la diversitat. Aquest capítol en concret  se centra en la formació de traductors i intèrprets indígenes en el desenvolupament d’una estratègia estatal per proporcionar accés a la traducció i la interpretació en el sistema de justícia. Les situacions de conflicte entre la infinitat de tradicions culturals que comparteixen al país s’utilitzen per ressaltar els problemes d’una societat multicultural amb desequilibris de poder palesos entre diferents grups ètnics. S’hi descriu com intervenen la traducció i la interpretació en aquests desequilibris, les restriccions que s’hi imposen i les reaccions que es desencadenen de les pràctiques de mediació.

El capítol de Shuang Li (“Polítiques de traducció i interpretació a la Xina: Les minories lingüístiques de base ètnica en el sistema judicial”) descriu les polítiques de traducció i interpretació practicades a la Xina per proporcionar accés a la justícia a les minories lingüístiques nacionals. Les diferències entre la legislació i les pràctiques es ressalten aplicant un enfocament complex que té en compte la gestió de la traducció, les pràctiques de traducció i les creences sobre la traducció com a aspectes interrelacionats en la determinació de les possibilitats de les comunitats minoritzades.

Finalment, Jiménez Salcedo (“La asimetria de la política lingüística del Canadà pel que fa a l’accés a la justícia: un model per a la gestió del postmonolingüisme”) descriu l’evolució de la postura del sistema judicial canadenc sobre la traducció i la interpretació. Aquest capítol descriu dos grups de drets diferenciats: l’un per als parlants de les llengües oficials del país i l’altre per a les comunitats al·lòfones. Tots dos grups es presenten des d’una concepció dels drets lingüístics com a prioritats supeditades només a les garanties processals i des d’una percepció de la traducció i la interpretació com a solucions imperfectes per assegurar un accés suficient a la justícia.

Translation and Justice in a Postmonolingual Age ens desvela que la traducció i la interpretació són clau en la nostra visió del món, en el coneixement a què podem accedir, en la informació que ens arriba, en com ens parlen les institucions i en com actua la societat davant els grups minoritzats o menys poderosos. El volum ens fa veure que la traducció i la interpretació són fenòmens socials i activitats amb funcions que són determinades per les relacions asimètriques del poder. El llibre fomenta enèrgicament la difusió d’un discurs on la traducció i la interpretació pugui exercir una funció transformadora des de posicions crítiques, ètiques i eficients. Lluitar contra l’assimilació i fomentar la diferència es mostra com un clam de les noves societats cap a les i els professionals de la traducció i la interpretació, però també cap a tot aquell amb poder per determinar quan i on es tradueix o s’interpreta. Els temps canvien i exigeixen l’assumpció de noves responsabilitats per part de les societats i els seus representants. El volum malda per fer visible com els valors i les creences dominants configuren la manera com veiem, interpretem i actuem i quina és la funció de la traducció i la interpretació en aquest engranatge polític i social.

Des d’una diversitat de perspectives teòriques i d’aplicacions pràctiques, el volum invita a la reflexió, i té el potencial de despertar i moure a l’acció. En els darrers temps, els canvis en el que la societat demana a traductors i intèrprets s’han interpretat com a desconeixement de les funcions i responsabilitats atribuïbles a aquest perfil. El que aquest llibre planteja és que tant les societats com els agents que participen en la formació de professionals i en la praxi de la traducció i la interpretació han de fer seus els dubtes sobre la imatge, la funció i les responsabilitats de traductores i intèrprets. Translation and Justice in a Postmonolingual Age pot ser el marc perfecte per definir noves essències i identitats, i per assumir la tasca d’actuar entre plataformes de discursos dominants i plataformes d’espais específics de grups minoritzats que abasten des d’individus i comunitats a estats i nacions. Amb aquesta reflexió de base, el volum esdevé una eina on professionals, formadors i formadors de formadors trobaran un reflex dels seus pensaments i inquietuds amb un estil alhora fluid i erudit.

El llibre, però, interpel·la també disciplines com les ciències polítiques i la filosofia, on la necessitat de reconèixer el caràcter postmonolingüe de les societats contemporànies és ineludible, com també ho és començar a reflexionar sobre temes tan importants com la justícia, la igualtat, la llibertat i la democràcia des de l’assumpció d’aquesta condició postmonolingüe. Molts treballs acadèmics encara ignoren com afecta la diversitat lingüística la formulació de propostes teòriques i l’estructuració del pensament internacional sobre els temes que afecten i poden determinar la qualitat de la nostra vida social present i futura. En aquest sentit, per tant, la proposta de Translation and Justice in a Postmonolingual Age arriba en el moment més oportú.

En el paràgraf final de la introducció, es resumeix amb precisió la funció i la naturalesa  de la traducció i la interpretació i, sens dubte, l’essència del llibre: “les societats modernes no poden oferir un entorn on totes les identitats que integren tinguin una possibilitat real de prosperar sense la traducció i la interpretació” (pàgina 7).

Marta Renau Michavila
Universitat Jaume I

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s