La qualitat de la traducció com a factor de garantia del procés penal: desenvolupament de recursos per a intèrprets judicials (el projecte TIPp) – Mariana Orozco-Jutorán

La interpretació judicial és un element clau per evitar qualsevol estat d’indefensió de la persona jutjada. Tanmateix, ha estat un àmbit relativament poc explorat al context espanyol fins fa poc, sobretot en comparació amb països com els Estats Units d’Amèrica (Berk-Seligson, 1985; 1990/2002; Dueñas González et al., 1991). A l’Estat espanyol, la recerca prèvia en aquest àmbit s’ha basat principalment en entrevistes i qüestionaris com a mètodes de recollida de dades per obtenir informació empírica de la situació de la interpretació judicial als jutjats i tribunals (vegeu, per exemple, Ortega Herráez, 2006; o el projecte SOS-VICs); en canvi, pràcticament no trobem informació més directa de com es produeix la comunicació mediada en un jutjat. La tesi de Liudmila Onos (2014) va incloure l’observació de 56 sessions judicials, però no va obtenir els permisos per a gravar-les i això va esdevenir una limitació important a l’hora d’analitzar els aspectes lingüístics de les interaccions interpretades.

Per contribuir a omplir aquest buit, el grup de recerca MIRAS, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha portat a terme el projecte de recerca TIPp (Traducció i Interpretació en Processos penals),[1] per descriure la realitat de la interpretació judicial a partir d’un gran corpus de dades autèntiques (gravacions de vistes reals en les quals hi ha la presència d’un intèrpret). Es tracta del primer estudi a l’Estat espanyol que ha analitzat les transcripcions d’un corpus de judicis interpretats. En aquest projecte han col·laborat investigadors de quatre universitats: Carmen Bestué, Mariana Orozco-Jutorán, Marta Arumí i Anna Gil-Bardají (Universitat Autònoma de Barcelona), Anabel Borja (Universitat Jaume I), Mireia Vargas-Urpi (Universitat Pompeu Fabra) i Francisco Vigier (Universidad Pablo de Olavide).

Corpus de judicis i mètode d’anàlisi

Aquesta recerca ha estat possible perquè el grup MIRAS va obtenir els permisos necessaris per accedir a les gravacions en vídeo que es fan de les vistes i judicis. Concretament, es van sol·licitar els vídeos de les vistes en què s’havia requerit la intervenció d’un intèrpret i es van poder recopilar les gravacions de deu jutjats penals de Barcelona per a les vistes amb intèrpret d’entre els anys 2010 i 2015. El corpus conté les transcripcions de 55 gravacions en vídeo de les vistes realitzades la primera meitat de 2015 (gener-juny) en què hi va haver interpretació entre el castellà (i, en algun moment esporàdic, el català) i l’anglès, el francès o el romanès. Aquestes són les dades detallades del corpus analitzat:

Llengua

Arxius Judicis Vistes L’usuari és la persona acusada Duració total (min.)
Anglès 23 18 19 18 371
Francès 12 9 9 7 190
Romanès 31 26 27 26 555
Total 66 53 55 51 1116

Les transcripcions s’han anotat a partir de la distinció que Cecilia Wadensjö (1998) fa entre “talk as text” (el parlar com a text) i “talk as activity (el parlar com a activitat). En altres paraules: hem tingut en compte la precisió de la interpretació en comparar-la amb les intervencions originals, però també hem tingut en compte que les interaccions orals espontànies inclouen interrupcions, encavalcaments, torns de paraula llargs i altres aspectes que poden tenir un impacte directe en la interpretació i que, per tant, no es poden dissociar de l’anàlisi d’aquest tipus d’interaccions.

 

Resultats més rellevants

Els resultats d’aquest projecte mostren que, de mitjana, no s’interpreta el 54 % del judici (ni amb interpretació en veu alta, que és la que queda enregistrada a les gravacions; ni amb xiuxiueg, que fa l’intèrpret a l’acusat a cau d’orella i que no queda enregistrada). És a dir, els acusats, de mitjana, no tenen accés a la informació que s’intercanvia en més de la meitat del judici.

Si comptem la part que s’interpreta en veu alta, el percentatge del que no s’interpreta és molt més elevat: només s’interpreta un 30 % de les vistes.

Aquests percentatges varien força segons la llengua que es tradueix, tal com s’observa a la següent taula:

Llengua

Minuts totals Minuts bilingües Chuchotage (xiuxiueig) o traducció a la vista Minuts interpretats
(bilingüe + chuchotage)
%

Minuts sense interpretació o chuchotage

Anglès 371 123 57,8 180,8 51,2
Francès 190 92 24 116,0 38,9
Romanès 555 124,2 92,6 216,8 60,9
Total 1116 339,2 174,4 513,8

54,0

També s’han comptat el número d’intervencions senceres que no s’interpreten per minut (cada cop que parla algun dels operadors judicials al llarg de la vista) i les dades en aquest cas també són força alarmants: 1,8 intervencions no traduïdes en els judicis d’anglès cada minut; 1,6 en francès i 3,7 en romanès (xifres que equivalen a una mitjana de 2,7 intervencions no traduïdes per minut).

De vegades, la informació no interpretada pot ser clau per al desenvolupament del judici. De fet, la immensa majoria de les intervencions entre operadors judicials com ara les conclusions provisionals, informes finals etc. no es tradueixen a l’acusat. Tot i això, paradoxalment, es dona el dret a la darrera paraula a l’acusat, però com que no ha entès res del que estava passant perquè no l’hi han traduït, és molt difícil que pugui “afegir” alguna cosa en la seva defensa. Tampoc se li tradueix, moltes vegades, si es dicta sentència o no, com és aquesta sentència, etc.

El fragment següent mostra un exemple d’aquest tipus d’intervencions no traduïdes:

Fiscal – Se modifica el escrito de conclusiones, la conclusión segunda, en el sentido de que se incluya el 368 in fine dada la escasa entidad del hecho. Y la quinta, en el sentido de interesar que se le imponga la pena de un año y seis meses de prisión, a sustituir, conforme al artículo 89, por la expulsión del territorio nacional. Manteniendo el resto del escrito de calificaciones.

Intèrpret – Ø

Jutge – Muy bien. Tiene la palabra la defensa.

Intèrpret – Ø

Lletrat de la defensa – Sí, en el sentido de modificar las conclusiones, la segunda mantenemos la libre absolución, pero incluimos como alternativa nos adherimos a lo manifestado por el ministerio fiscal, del 368,2. (…). Y por lo tanto, también en relación a la conclusión quinta… también incluimos como subsidiaria la solicitud de que se le condene a 6 meses de reclusión.

Intèrpret – Ø

Jutge – Seis meses de reclusión. Muy bien, tiene la palabra el ministerio fiscal para el informe de la (…).

Intèrpret – Ø

Fiscal – Sí, el ministerio fiscal interesa una sentencia condenatoria en los términos expresados en el escrito de conclusiones, eh… en los términos que se han dejado modificados en este acto, por entender que, de la testifical de los agentes que han depuesto en el acto de juicio han quedado acreditados los hechos. Así como de la testifical de la compradora de la sustancia ha quedado acreditado que el acusado el día de autos vendió a… esta señora por la cantidad de 2 euros eh… 50 una cantidad de… marihuana. Los agentes observan cómo se produce esta transacción y… hallan en poder de la compradora la marihuana y del acusado el dinero producto de la venta, así como más dinero del que no pudo justificar su procedencia. Nada más, gracias.

Intèrpret – Ø

Jutge – Muy bien. Tiene la palabra la defensa.

Intèrpret – Ø

Lletrat de la defensa – Sí, con la venia de su señoría. Para interesar una sentencia absolutoria entendemos, visto el testimonio de los agentes, que no pudieron ver directamente el canje. O sea, no vieron el canje de la sustancia intervenida, sino que les pareció ver que interactuaban, tanto mi mandante con la chica. Y eso los sitúa en la posición de testigos de referencia… siendo el testigo principal la menor que ha declarado, quien directamente ha dicho que no podía reconocer a mi cliente al cien por cien. Y tampoco reconocía, o tenía serias dudas, sobre cuál había sido… la cantidad. Tómese también en consideración, por máxima de la experiencia, que a precio del mercado, por decirlo de algún modo, 2 euros de marihuana no se venden, se vende en cantidades superiores. Por lo que fuera lo que fuera lo que los agentes creyeron ver, es evidente que no fue una transacción de compraventa de marihuana. Y por lo tanto entendemos que procede una sentencia absolutoria. Eh… subsidiariamente, elevamos las conclusiones subsidiarias del informe, para el informe final.

Intèrpret – Ø

Jutge – Muy bien, dígale al señor… Douk… o Douksa… que, eh, tiene derecho a la última palabra por si quiere decir algo más.

Intèrpret – (…) that you haven’t said (…) [al acusado, sin micrófono]

Acusat – No, I don’t.

Intèrpret – No tiene nada (…).

Jutge – Queda listo para sentencia.

Intèrpret – Ø

 

Pel que fa als fragments que sí que s’interpreten, al corpus també s’han detectat errors greus (addicions, falsos sentits i omissions, entre d’altres), a banda d’errors més relacionats amb el llenguatge emprat als judicis (per exemple, qüestions de registre inadequat o de manca de precisió). Aquests errors es consideren greus quan poden influir en el resultat del procés judicial. Per tant, no només cal denunciar la manca d’interpretació de bona part de les vistes, sinó també la manca de qualitat de la part que sí que s’interpreta. El següent extracte mostra un exemple d’un error greu:

 

Jutge – Y la responsabilidad civil de 200 euros que debería de abonar con el otro acusado si nunca saliera condenado. Bueno. Entonces le pregunta si reconoce los hechos y si acepta estas condenas que pide la acusación.

Intèrpret – So, do you accept the charges?

Acusat – To say that I robbed a wallet, hey, they have to free me?

Intèrpret – Yeah.

Acusat – to… ye–… free me…?

Intèrpret – Yeah.

Acusat – So I said I robbed the wallet, they have to free me.

Intèrpret – Sí, sí, sí, sí, acepta y tienen que dejarlo en libertad.

 

Malauradament, els errors greus no són anecdòtics. La següent taula mostra la mitjana d’errors greus per hora bilingüe segons els diferents tipus analitzats:

  • OG = omissió greu (en la traducció s’omet informació important que apareixia al missatge original);
  • ADG = addició greu (en la traducció s’afegeix informació que no apareixia a l’original i que pot distorsionar el missatge transmès);
  • FSG = fals sentit greu (la traducció transmet un missatge molt diferent de l’original o la idea contrària);
  • SS = sense sentit (la traducció no s’entén perquè no està ben formulada a nivell d’expressió).
 

Llengua

OG/hora bilingüe ADG/ hora bilingüe FSG/ hora bilingüe SS/ hora bilingüe Total d’errors greus/ hora bilingüe
Anglès 6,3 2,6 7,3 4,4 20,6
Francès 5,9 1,3 6,5 1,3 15,0
Romanès 12,6 4,8 7,3 1,0 25,7
Mitjana 8,5 3,2 7,1 2,3 21,1

Finalment, també cal fer esment de les intervencions en veu pròpia de l’intèrpret, és a dir, quan l’intèrpret intervé al diàleg no per traduir la intervenció d’altri, sinó per expressar idees pròpies. Aquest ús de la “veu pròpia” es considera que pot ser justificat (si l’intèrpret intervé per demanar una pausa o per aclarir algun fragment que no ha sentit bé), però també pot ser no justificat si la intervenció és per aconsellar l’acusat o advertir-lo, com es mostra en el següent extracte:

Jutge – Dígale que hay… para obtener dinero, no es, eh, cualquier forma de trabajo, es una forma de obtener ingresos.

Intèrpret – So, in order to get money, any way of work is a way to get money, there’s no problem, you can say it.

 

Al corpus de judicis analitzats, l’ús de veu pròpia no justificat es fa servir en una mitjana de 45,5 vegades per hora. Així, de mitjana, en anglès hi ha 50,2 intervencions amb veu pròpia per hora; en francès 11,9; i en romanès 65,7.

Els resultats generals també mostren encavalcaments freqüents entre els operadors judicials: és molt difícil proporcionar una interpretació precisa i completa quan dues persones parlen alhora, perquè l’intèrpret no pot sentir bé què diuen i ha de prioritzar què transmetre, cosa que s’agreuja si l’encavalcament és llarg. També hem detectat una velocitat de parla molt alta en operadors judicials (arriben a parlar a més de 200 paraules per minut) en alguns fragments clau del judici, com podrien ser l’informe final o la sentència in voce.

 

La plataforma de recursos

Els resultats s’estan fent servir per crear una pàgina web (http://interpretacionenprocesospenales.es/web/) que ofereix recursos en línia per facilitar la interpretació judicial, concretament: recomanacions per a intèrprets que recullen protocols d’actuació en les situacions habituals amb què s’enfronta l’intèrpret; recomanacions per a funcionaris de l’Administració de justícia sobre el paper de l’intèrpret i la seva interacció amb ells; un tesaurus amb glossaris monolingües que inclouen els termes més habituals dels contextos en què es troba l’intèrpret judicial i cinc bases de dades que contenen una mostra dels termes més utilitzats en els procediments judicials, amb comentaris i propostes de traducció de les llengües més traduïdes: àrab, romanès, xinès, francès i anglès.

Les recomanacions, que s’han plantejat a partir de l’anàlisi de les vistes del corpus i, per tant, responen a situacions reals observades, poden contribuir a una interpretació de més qualitat amb relativa facilitat, perquè són molt concretes i aplicables. Aquest és un exemple de recomanació per als operadors judicials:

 

Cuando se habla a más de 160 palabras por minuto, el intérprete no puede llevar a cabo su labor de forma adecuada.

En el corpus TIPp hemos detectado que todos los operadores judiciales (jueces, fiscales y letrados) suelen hablar más rápido en algún momento. Normalmente, los jueces aceleran el ritmo durante la lectura de las sentencias in voce, mientras que los fiscales y letrados suelen acelerarlo en el turno de informe.

 

En la recomanació anterior s’inclouen dues gravacions: una sentència in voce pronunciada a una velocitat superior a 160 paraules per minut i la mateixa sentència in voce a un ritme més pausat i adequat per a la interpretació.

I aquest és un exemple de recomanació per als intèrprets:

Es esencial la interpretación completa del juicio al acusado

En el corpus TIPp hemos observado que más de la mitad del juicio no se interpreta al acusado, lo cual vulnera sus derechos. Es necesario interpretar todo lo que se dice en el juicio, incluso aquellas partes en las que el acusado no interviene de manera activa, para que esté en igualdad de condiciones que alguien que habla la lengua en que se celebra el juicio. Para ello se pueden combinar las modalidades de interpretación simultánea y susurro.

 

Conclusions

Com a conclusions d’aquesta investigació, cal posar èmfasi en les idees següents:

1.) Els intèrprets no entenen quin és el seu rol. Per tant, independentment del nivell lingüístic que tinguin, no poden oferir un servei de qualitat.

Una formació mínima sense combinació lingüística concreta milloraria amb escreix aquesta situació, perquè els principis per actuar de forma professional com a intèrpret són exactament els mateixos per a un intèrpret de wòlof que de l’anglès.

2.) Els intèrprets mostren un gran desconeixement del llenguatge jurídic i judicial (i de les seves conseqüències). La plataforma de recursos i, concretament, la base de dades de termes, pretenen proporcionar eines per millorar en aquest aspecte.

3.) Els operadors judicials tampoc no entenen la tasca de l’intèrpret i, per tant, la dificulten sense ser-ne conscients.

4.) La manca d’un codi deontològic[2] conegut i respectat pels intèrprets i les empreses proveïdores d’interpretació, juntament amb la manca de formació dels intèrprets, estan produint una situació de violació dels drets dels acusats (principalment immigrants amb pocs recursos). És molt probable (tot i que encara no s’ha impugnat cap judici per part dels advocats, que sapiguem) que l’incompliment dels codi ètic per part dels intèrprets estigui afectant el resultat dels judicis.

Mariana Orozco-Jutorán
Universitat Autònoma de Barcelona

 

 

Referències

Berk-Seligson, Susan (1985). Fallacies in judicial assumptions about bilingual court proceedings: The role of the court interpreter. Comunicació al Symposium on Law and Language; Georgetown University.

Berk-Seligson, Susan (1990/2002). The Bilingual Courtroom. Chicago: University of Chicago Press.

Dueñas González, Roseann; Vásquez, Victoria F. and Mikkelson, Holly (1991/2012). Fundamentals of court interpretation: Theory, policy, and practice. Durham, NC: Carolina Academic Press.

Onos, Liudmila (2014). La interpretación en el ámbito judicial: El caso del rumano en los tribunales de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Ortega Herráez, Juan Miguel (2006). Análisis de la práctica de la interpretación judicial en España. El intérprete frente a su papel profesional. Tesi doctoral. Universidad de Granada. URL:  http://hdl.handle.net/10481/977

SOS-VICS project: http://sosvics.eintegra.es/

Wadensjö, Cecilia (1998). Interpreting as interaction. New York: Longman.

 

Llegiu l’article de la mateixa autora a la Revista de Llengua i Dret: “Anotación textual de un corpus multilingüe de interpretación judicial a partir de grabaciones de procesos penales reales

 

Més informació sobre el projecte

Vídeos de la Jornada específica per a difondre els resultats del projecte, que va tenir lloc el 7 de juliol de 2017 al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia a Barcelona: VII Jornada de Traducción e Interpretación en los Servicios Públicos en Cataluña. Traducción e Interpretación en los procesos penales: el derecho de información y la calidad de la interpretación como factores de garantía del proceso penal

Publicacions:

Arumí, Marta (2018). Interpretar para la justicia en España hoy. En María Jesús Ariza Colmenarejo (Coord.). Derecho de traducción, interpretación e información en el proceso penal. Ed. Tirant lo Blanch, pp. 43-62.

Arumí, Marta y Vargas-Urpi, Mireia (en premsa, 2018). Annotation of interpreters’ conversation management problems and strategies in a corpus of criminal trials in Spain: the case of non-renditions.Translation and Interpreting Studies, 13 (3).

Bestué, Carmen (en premsa, 2019). Translation records: an example of qualitative applied research in legal translation. En: Łucja Biel, Jan Engberg, Rosario Martín Ruano, Vilelmini Sosoni (eds.) Research Methods in Legal Translation and Interpreting: Crossing Methodological Boundaries. Routledge.

Bestué, Carmen (en premsa). Listening effort in the transcription of oral criminal trial proceedings. Fachsprache.

Bestué, Carmen (2018). Aproximación empírica a la labor del intérprete en los tribunales de justicia. En: María Jesús Ariza Colmenarejo (Coord.). Derecho de traducción, interpretación e información en el proceso penal. Ed. Tirant lo Blanch, pp. 139-157.

Orozco-Jutorán, Mariana (en premsa, 2019). A mixed-methods approach in Corpus-Based Interpreting Studies: quality of interpreting in criminal proceedings in Spain: the TIPp projectEn: Łucja Biel, Jan Engberg, Rosario Martín Ruano, Vilelmini Sosoni (eds.) Research Methods in Legal Translation and Interpreting: Crossing Methodological Boundaries. Routledge.

Orozco-Jutorán, Mariana (2018). The TIPp project: developing technological resources based on the exploitation of oral corpora to improve court interpreting, en Intralinea, 20.

Orozco-Jutorán, Mariana (2017). Anotación textual de un corpus multilingüe de interpretación judicial a partir de grabaciones de procesos penales reales, en Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 68. p. 33-56, DOI: 10.2436-rld.i68.2017.3034

Vargas-Urpi, Mireia (en premsa). Being judged in a foreign language: A case study of Chinese-Spanish court interpreting in Barcelona. The European Legacy. Número especial: A Question of Communication: The Role of Public Service Interpreting in the Migrant Crisis.

Vargas-Urpi, Mireia (2017). Court Interpreting as a Shared Responsibility: Judges and Lawyers in a Corpus of Interpreted Criminal Proceedings. Revista Canaria de Estudios Ingleses, n. 75, 139-154.

Vargas-Urpi, Mireia (2017). Combining different methods of data collection in public service interpreting doctoral research: examples from the Spanish context. Translation & Interpreting, vol. 9, n. 1, p. 88-101.

Vargas-Urpi, Mireia (2017). Los marcadores conversacionales en la interpretación en los servicios públicos: una cuestión de omisiones y adiciones. Íkala, Revista de Lenguaje y Cultura, vol. 22, n. 3, 387-403.

Vargas-Urpi, Mireia (2016). La difícil tarea de dar respuesta a las necesidades de formación en Interpretación en los Servicios Públicos (ISP) en Cataluña: 10 años de avances y retrocesos. FITISPos International Journal, vol. 3, 92-103.

Vargas, Mireia (2015). Problems and strategies in public service interpreting as perceived by a sample of Chinese-Catalan/Spanish interpreters. Perspectives: Studies in Translatology. Doi: 10.1080/0907676X.2015.1069861

Vigier Moreno, Francisco (2017). ¿Cómo es la interpretación que se presta realmente en los procedimientos penales en España?. En: Barceló Martínez, T. y Delgado Pugés, I. (eds.). De la traducción jurídica y socioeconómica e interpretación para servicios públicos. Granada: Comares, pp. 277-289.

Vigier Moreno, Francisco (en premsa, 2019). Interpreting at Spanish criminal courts: preliminary results of the TIPp project’s corpus of real trials. Translation and Translanguaging in Multilingual Contexts.

 

[1] El projecte TIPp ha rebut el finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya. Referència: FFI2014-55029-R. Les investigadores principals són la Dra. Carmen Bestué i la Dra. Mariana Orozco-Jutorán de la Universitat Autònoma de Barcelona.

[2] Vegeu, per exemple, el codi deontològic de l’APTIJ (Asociación Profesional de Traductores e Intérpretes Jurídicos y Jurados), URL: http://www.aptij.es/img/doc/CD%20APTIJ.pdf

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s