Crida d’articles/Call for papers: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat” – Servei de Recerca, Documentació i Publicacions (EAPC)

CRIDA D’ARTICLES

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law

“Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”.

Convidem a col·laborar-hi amb articles científics que, des de la perspectiva de qualsevol de les seccions habituals de la Revista, és a dir, el llenguatge jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística, tractin algun dels aspectes següents:

  • Els condicionants jurídics i polítics sobre les llengües del mercat únic digital europeu.
  • Llengües i Administració electrònica: normativa en els àmbits europeu, estatal i dels ens subestatals; efectes lingüístics de la deslocalització dels tràmits electrònics; configuració lingüística de les plataformes digitals; impacte en la contractació pública i l’oferta de serveis electrònics, etc.
  • El potencial de les tecnologies lingüístiques per superar les barreres de l’idioma en la internacionalització de productes i serveis: recursos lingüístics digitals necessaris, eines de processament del llenguatge, traducció i interpretació automàtiques, reconeixement de veu, extracció automàtica d’informació, etc. Oportunitats i requeriments de la indústria 4.0 (intel·ligència artificial, internet de les coses, etc.) per a les llengües.
  • Canvis en les representacions, les ideologies i els usos lingüístics relacionats amb la irrupció del món virtual en la vida diària.

Els articles s’han de presentar a través de la plataforma de la Revista i seguiran el procés editorial habitual, que inclou l’avaluació de doble cec.

Les dates màximes de recepció d’articles són el 30 de juny per al número que es publica el desembre i el 31 de desembre per al número que es publica el juny. Abans de fer la tramesa, consulteu les indicacions per als autors publicades a la plataforma de la Revista.

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fundada el 1983, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.

Està indexada en diverses bases de dades, entre les quals hi ha Scopus i ESCI.

Read More »

El supremacismo lingüístico, la Constitución española y el Estatut d’autonomia de Catalunya – Juan Carlos Moreno Cabrera

En este artículo voy a mostrar cómo la ideología del supremacismo lingüístico español sirve para justificar las iniciativas e intentos de que el catalán no recupere todos los ámbitos de uso en los que, como lengua oficial de Catalunya, debería ser la lengua preferente. El carácter cooficial del castellano en Catalunya se utiliza precisamente para poner permanentemente en cuestión la normalización del conocimiento y uso del catalán en todas las instituciones catalanas. Voy a mostrar que, ni siquiera apoyándose en la actual Constitución española, hay justificación para esa puesta en cuestión permanente del catalán como lengua de uso normal y preferente en todas las instituciones catalanas.

El punto primero del artículo 3 de la Constitución española de 1978 dice lo siguiente:

“Artículo 3.

  1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.”

Voy a hacer una interpretación lingüística de este punto. ¿Cómo entender, desde la ciencia lingüística, la oposición entre el conocimiento y el uso de una lengua? Desde un punto de vista lingüístico, está claro que conocer, es decir, entender una lengua, no significa tener la competencia para usarla. Es muy habitual entender una lengua (escrita o hablada) sin tener la capacidad de usarla activamente ya sea hablada o por escrito. Muchos filósofos o juristas pueden, por ejemplo, leer alemán de corrido sin ser capaces de hablar o escribir fluidamente esta lengua. La oposición conocimiento/uso se puede interpretar claramente en términos lingüísticos.Read More »

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña

Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.

Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.

Que en el món interconnectat on vivim els alumnes puguin argumentar, negociar i explicar el coneixement en diferents llengües és donar resposta a la nova alfabetització global.

Que el domini i l’ús de diferents llengües esdevé una eina clau per a l’accés al coneixement, és un recurs imprescindible per a la internacionalització i per a la participació en entorns digitals i un requisit bàsic per a la inserció sociolaboral i cultural, és una realitat contrastada.

I que la llengua de referència de la societat i, per tant, del sistema educatiu de qualsevol territori històric no pot ser altra que la pròpia, és innegable.

L’educació avui té com a objectiu preparar els alumnes per viure, interactuar i desenvolupar-se en un entorn social i cultural divers, complex, dinàmic i difícil de preveure, i ha de garantir-los l’assoliment d’unes competències que els permetin viure i participar en societats plurals i desenvolupar-se amb èxit en l’àmbit personal, acadèmic o professional que triïn.

Aquest és el debat que ens hauria d’interessar: com l’escola dona resposta a les necessitats d’una societat en constant evolució i com donem als alumnes els recursos i les eines necessàries perquè hi puguin viure i conviure amb plenitud.Read More »

Andorra: projectes actuals de política lingüística – Marc Cortès Minguet

El Servei de Política Lingüística (SPL) del Govern d’Andorra té com a eixos principals d’actuació la dinamització, la formació, l’assessorament i el compliment de la legislació. Els projectes de l’SPL es plantegen a partir de les enquestes sociolingüístiques que es duen a terme regularment des de l’any 1999, i aquest any tindrem nous resultats. Pel que fa a l’àmbit legislatiu, juntament amb la tasca inspectora i de dinamització també tenim el mandat de desplegar reglamentàriament la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, i aquest 2018 treballem en una norma sobre els mitjans de comunicació i les noves tecnologies. Finalment, destaquem la publicació d’un manual de llenguatge jurídic. 

‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’

Aquest 2018 es portarà a terme el sisè estudi per establir un indicador sociolingüístic d’Andorra com a instrument que ha de permetre programar les accions més adequades a cada moment en matèria de planificació lingüística, tal com determina la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. La primavera del 2014, el Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis d’Andorrans, per encàrrec del Servei de Política Lingüística del Govern, va fer l’última enquesta als ciutadans de més de 14 anys (727 entrevistes). La publicació Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2014) ens va proporcionar dades noves i reveladores pel que fa, sobretot, a l’ús de la llengua oficial, que ha augmentat considerablement en els entorns analitzats, de manera que adquireix el predomini en alguns terrenys i es referma en altres.  En aquest treball podem veure un increment destacable de l’indicador d’ús del català i un descens en la mitjana d’ús del castellà, que des de 1999 tenia un rol predominant. A banda de la millora en l’ús, cal ressaltar els resultats de l’indicador lingüístic global (que obtenim a partir de l’indicador d’ús i el de coneixement), en què el català també creix considerablement respecte a l’any 2009 i recupera la primera posició que tenia el 1999.Read More »

Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias – Fernando Ramallo

O pasado mes de xuño tivo lugar en Santiago de Compostela o Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias. O evento, organizado polo Consello da Cultura Galega, en colaboración co Consello de Europa, reuniu por primeira vez a representantes de todas as linguas minoritarias do Estado español protexidas pola Carta, isto é, amazige, árabe, aragonés, aranés, asturiano, caló, catalán/valenciano, éuscaro, fala, galego, leonés e portugués nos diferentes territorios e cos diversos autoglotónimos que utiliza a comunidade de falantes de cada unha delas. Máis aló dunha finalidade académica ou estritamente técnica, o obxectivo prioritario foi establecer un diálogo que axudase a visibilizar e a interaccionar achegas diferentes, incluída a propia subxectividade das persoas que viven o seu día a día nunha lingua minoritaria. Ademais, ao tratarse dun evento aberto ao público, houbo tamén unha relevante participación de diversos colectivos e persoas implicadas na defensa dos dereitos lingüísticos.

O Foro detívose polo miúdo nos artigos 7 ao 13 da Carta, a partir dun enriquecedor diálogo crítico arredor do grao de cumprimento dos compromisos acadados polo Estado español coa ratificación da Carta en 2001. Durante os dous días de intenso intercambio de valoracións, perspectivas e análises identificáronse os trazos comúns á situación legal e social das linguas minoritarias así como as particularidades derivadas da propia idiosincrasia de cada idioma. Unha vez rematado o Foro, acordouse elaborar unhas conclusións colectivas co obxectivo de sometelas ás autoridades responsábeis da política lingüística en todos os territorios nos que se usan linguas minoritarias e asemade ao propio Consello de Europa. Ese documento é o que agora presentamos.

Desde a entrada en vigor da Carta en 2001, o Estado español pasou por catro ciclos de monitorización por parte do Comité de Expertos, que é o organismo competente para examinar a situación das linguas minoritarias a partir do informe presentado polo Estado á Secretaría Xeral do Consello de Europa. O Foro centrouse -fundamentalmente- nos avances, estancamentos, atrancos e retrocesos constatados durante o 4º ciclo de seguimento (2010-2013). Cómpre ter en conta que nestes intres está a piques de se iniciar o 5º ciclo (2014-2016), unha vez que o Estado acaba de remitir ao Consello de Europa o informe preceptivo preceptivo que dá inicio a un novo seguimento das obrigas estatais (https://rm.coe.int/spainpr5-es-docx/1680788433).Read More »