Crida d’articles/Call for papers: “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat” – Servei de Recerca, Documentació i Publicacions (EAPC)

CRIDA D’ARTICLES

Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law

“Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, vol obrir una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, fa una crida d’articles per als propers números de la Revista, a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”.

Convidem a col·laborar-hi amb articles científics que, des de la perspectiva de qualsevol de les seccions habituals de la Revista, és a dir, el llenguatge jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística, tractin algun dels aspectes següents:

  • Els condicionants jurídics i polítics sobre les llengües del mercat únic digital europeu.
  • Llengües i Administració electrònica: normativa en els àmbits europeu, estatal i dels ens subestatals; efectes lingüístics de la deslocalització dels tràmits electrònics; configuració lingüística de les plataformes digitals; impacte en la contractació pública i l’oferta de serveis electrònics, etc.
  • El potencial de les tecnologies lingüístiques per superar les barreres de l’idioma en la internacionalització de productes i serveis: recursos lingüístics digitals necessaris, eines de processament del llenguatge, traducció i interpretació automàtiques, reconeixement de veu, extracció automàtica d’informació, etc. Oportunitats i requeriments de la indústria 4.0 (intel·ligència artificial, internet de les coses, etc.) per a les llengües.
  • Canvis en les representacions, les ideologies i els usos lingüístics relacionats amb la irrupció del món virtual en la vida diària.

Els articles s’han de presentar a través de la plataforma de la Revista i seguiran el procés editorial habitual, que inclou l’avaluació de doble cec.

Les dates màximes de recepció d’articles són el 30 de juny per al número que es publica el desembre i el 31 de desembre per al número que es publica el juny. Abans de fer la tramesa, consulteu les indicacions per als autors publicades a la plataforma de la Revista.

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fundada el 1983, de periodicitat semestral, publica estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya n’és l’entitat editora.

Està indexada en diverses bases de dades, entre les quals hi ha Scopus i ESCI.

Read More »

El supremacismo lingüístico, la Constitución española y el Estatut d’autonomia de Catalunya – Juan Carlos Moreno Cabrera

En este artículo voy a mostrar cómo la ideología del supremacismo lingüístico español sirve para justificar las iniciativas e intentos de que el catalán no recupere todos los ámbitos de uso en los que, como lengua oficial de Catalunya, debería ser la lengua preferente. El carácter cooficial del castellano en Catalunya se utiliza precisamente para poner permanentemente en cuestión la normalización del conocimiento y uso del catalán en todas las instituciones catalanas. Voy a mostrar que, ni siquiera apoyándose en la actual Constitución española, hay justificación para esa puesta en cuestión permanente del catalán como lengua de uso normal y preferente en todas las instituciones catalanas.

El punto primero del artículo 3 de la Constitución española de 1978 dice lo siguiente:

“Artículo 3.

  1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.”

Voy a hacer una interpretación lingüística de este punto. ¿Cómo entender, desde la ciencia lingüística, la oposición entre el conocimiento y el uso de una lengua? Desde un punto de vista lingüístico, está claro que conocer, es decir, entender una lengua, no significa tener la competencia para usarla. Es muy habitual entender una lengua (escrita o hablada) sin tener la capacidad de usarla activamente ya sea hablada o por escrito. Muchos filósofos o juristas pueden, por ejemplo, leer alemán de corrido sin ser capaces de hablar o escribir fluidamente esta lengua. La oposición conocimiento/uso se puede interpretar claramente en términos lingüísticos.Read More »

Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias – Fernando Ramallo

O pasado mes de xuño tivo lugar en Santiago de Compostela o Foro de debate sobre a Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias. O evento, organizado polo Consello da Cultura Galega, en colaboración co Consello de Europa, reuniu por primeira vez a representantes de todas as linguas minoritarias do Estado español protexidas pola Carta, isto é, amazige, árabe, aragonés, aranés, asturiano, caló, catalán/valenciano, éuscaro, fala, galego, leonés e portugués nos diferentes territorios e cos diversos autoglotónimos que utiliza a comunidade de falantes de cada unha delas. Máis aló dunha finalidade académica ou estritamente técnica, o obxectivo prioritario foi establecer un diálogo que axudase a visibilizar e a interaccionar achegas diferentes, incluída a propia subxectividade das persoas que viven o seu día a día nunha lingua minoritaria. Ademais, ao tratarse dun evento aberto ao público, houbo tamén unha relevante participación de diversos colectivos e persoas implicadas na defensa dos dereitos lingüísticos.

O Foro detívose polo miúdo nos artigos 7 ao 13 da Carta, a partir dun enriquecedor diálogo crítico arredor do grao de cumprimento dos compromisos acadados polo Estado español coa ratificación da Carta en 2001. Durante os dous días de intenso intercambio de valoracións, perspectivas e análises identificáronse os trazos comúns á situación legal e social das linguas minoritarias así como as particularidades derivadas da propia idiosincrasia de cada idioma. Unha vez rematado o Foro, acordouse elaborar unhas conclusións colectivas co obxectivo de sometelas ás autoridades responsábeis da política lingüística en todos os territorios nos que se usan linguas minoritarias e asemade ao propio Consello de Europa. Ese documento é o que agora presentamos.

Desde a entrada en vigor da Carta en 2001, o Estado español pasou por catro ciclos de monitorización por parte do Comité de Expertos, que é o organismo competente para examinar a situación das linguas minoritarias a partir do informe presentado polo Estado á Secretaría Xeral do Consello de Europa. O Foro centrouse -fundamentalmente- nos avances, estancamentos, atrancos e retrocesos constatados durante o 4º ciclo de seguimento (2010-2013). Cómpre ter en conta que nestes intres está a piques de se iniciar o 5º ciclo (2014-2016), unha vez que o Estado acaba de remitir ao Consello de Europa o informe preceptivo preceptivo que dá inicio a un novo seguimento das obrigas estatais (https://rm.coe.int/spainpr5-es-docx/1680788433).Read More »

El caràcter no preferent de l’aranès, un límit jurídic per a la normalització lingüística? – Xavier Moral

L’any 2010, el Parlament de Catalunya va ser especialment prolix en producció legislativa relacionada amb qüestions de llengua o amb continguts lingüístics significatius, en un període que s’estén des del 2 de maig, amb l’aprovació de la Llei 10/2010, de les persones immigrades i retornades a Catalunya, fins a l’1 d’octubre, amb la promulgació de la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran. La Llei de l’occità va ser aprovada en l’últim Ple de la legislatura[1] i en va ser també la darrera llei promulgada, pocs dies abans de la dissolució del Parlament el 4 d’octubre.

Aquella legislatura va estar marcada de cap a cap pel recurs d’inconstitucionalitat presentat contra el nou Estatut d’Autonomia el 2006 i la sentència que en faria el Tribunal Constitucional (TC) el 2010,[2] una de les conseqüències de la qual seria l’anul·lació del caràcter preferent de la llengua catalana que preveia l’Estatut. Per això, també és interessant conèixer una mica de detall de la cronologia en què es va impulsar la nova llei que havia de regular l’oficialitat de la llengua occitana, com preveia l’article 6.5 de l’Estatut.

Els primers treballs de gestació de la Llei 35/2010 es produeixen el 2008 al si del Programa Occitan en Catalonha,[3] impulsat per l’aleshores Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. Una de les missions d’aquest Programa era precisament el desplegament legislatiu de la condició de llengua oficial que l’Estatut de Catalunya atorgava a l’occità. En aquest punt el Govern tenia diverses opcions legislatives[4] però, finalment, el 2009, el Govern va optar per impulsar un projecte de llei propi i específic.Read More »

TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao

Ciutadans acaba de proposar una «clàusula antidiscriminació» perquè el coneixement de les llengües cooficials no «sigui una barrera d’entrada per a accedir a un lloc en la funció pública, sinó un mèrit el pes del qual ha de ser proporcional a les necessitats de cada territori i a les característiques de cadascun dels llocs de treball». L’objecte de la formació que lidera Albert Rivera és, per exemple, que el desconeixement del català, basc o gallec no sigui un obstacle per a ser metge en aquelles comunitats que tenen aquestes llengües com a cooficials.

A aquest efecte, proposen modificar la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (LEBEP), concretament l’article 56, per addicionar una clàusula contra l’obligatorietat de conèixer les llengües oficials distintes del castellà en aquelles comunitats que en disposen. La proposta de Ciutadans tindria una redacció així: «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials. Amb aquesta finalitat, el coneixement de la llengua cooficial només pot ser considerat com un mèrit que cal valorar, en el context de la realitat social del seu exercici efectiu, de manera proporcionada a la seva necessitat i adequació en vista del tipus i nivell de la funció o lloc per exercir».
Read More »