Categoria: llengua aranesa

Reflexions critiques sus er estatut juridic der aranés: objectius e hièstres d’oportunitat – Anna M. Pla Boix

eapcDeixa un comentari
Ulleres sobre una pila de llibres
Autoria: Carol Yepes. Font: Unsplash

Eth passat 19 d’abriu de 2023, era Sindica d’Aran Sra. Maria Vergés, compareishie en Ple deth Parlament de Catalonha ena session de debat e votacion d’ua iniciativa legislativa promoiguda des deth Conselh Generau d’Aran e concebuda damb er objectiu de protegir juridicament era veïcularitat dera lengua pròpia d’Aran ena escòla aranesa: era Proposicion de lei de modificacion dera disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh, sus er usatge e er aprenedissatge des lengües oficiaus en ensenhament non universitari.[i] Aguesta iniciativa s’acabèc aprovant ena session plenària que se hec en emicicle eth 19 d’abriu de 2023, damb es vòts favorables deth PSC, ERC, Junts per Catalunya e En Comú Podem.[ii] Despús dera modificacion, era disposicion addicionau dera Lei 8/2022, deth 9 de junh que vengui de nomentar assegure qu’enes centres educatius d’Aran, es projèctes lingüistics auràn de garantir er aprenedissatge e er usatge curricular e educatiu abituau der aranés, coma lengua pròpia d’aqueth territòri e coma lengua veïculara, de conformitat damb aquerò qu’establís era normativa aplicabla.Llegeix més »

Codi de drets lingüístics a Catalunya dins de la col·lecció “Codis de Legislació” – Raimon Alamany i Sesé

eapcDeixa un comentari

S’ha publicat recentment un nou Codi de drets lingüístics a Catalunya, novè volum de la col·lecció “Codis de legislació”. Aquesta col·lecció publica compilacions en línia, permanentment actualitzades, de les normes vigents en un sector de l’ordenament jurídic, amb l’objectiu de millorar la difusió del dret vigent a Catalunya i, alhora, facilitar la tasca dels operadors jurídics i la ciutadania en general.

El Codi de drets lingüístics a Catalunya reuneix més de cent normes sobre drets lingüístics a Catalunya. A l’apartat inicial, “Normativa general”, hi trobem tant els preceptes de la Constitució espanyola com de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria lingüística i les lleis de política lingüística, de l’occità, de la llengua de signes catalana o sobre l’autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans.

Els quatres apartats següents es dediquen als drets lingüístics a les administracions públiques: a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’Administració de justícia, l’Administració local i l’Administració militar, per passar tot seguit a les normes que afecten els àmbits sectorials: economia i empresa, funció i contractació públiques, mitjans de comunicació i indústries culturals, registres estatals i noms i cognoms, toponímia i retolació, documents notarials, ensenyament, traducció i interpretació, tecnologies de la informació i àmbit penal.Llegeix més »

Creacion deth Conselh Consultatiu der Aranés – Jordi Suïls Subirà
 Coordinador deth Conselh Consultatiu der Aranés

eapcDeixa un comentari
Font: Viquipèdia Jordiferrer, llicència CC BY-SA 3.0

Eth 17 de seteme deth 2021 se presentèc en Arties eth Conselh Consultatiu der Aranés (CCA), organ creat peth Conselh Generau d’Aran entà ajudar a afrontar era situacion sociau dificila en qué se tròbe er occitan d’Aran. Ei un organ d’assessoracion e consultacion en matèria de politica e planificacion lingüistiques adscrit ar airau de Cultura e Lengua deth Conselh Generau d’Aran.

Estructura deth CCA
Ei integrat per persones especialistes en aqueres matèries (ara madeish son nau persones), ja sigue coma trabalhadores d’aqueth airau en Conselh Generau madeish, ja sigue coma coneishedores, pr’amor dera sua experiéncia en aqueth terren, o coma especialistes academicianes ena sociolingüistica aranesa, occitana, o d’auti contèxtes de minorizacion. Er airau de trabalh deth Conselh Consultatiu der Aranés se definís enes sues tòques, que descriuem ara seguida.Llegeix més »

Era carta europèa e es perilhs der occitan – Jusèp Loís Sans Socasau

eapcDeixa un comentari

En 2006 damb era declaracion der occitan coma lengua oficiau en Catalonha, en Estatut d’autonomia, era lengua occitana passaue d’èster sonque en apartat 2 dera Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries a incorporar-se en apartat 3, damb ua proteccion parelha en Estat espanhòl ara qu’auie de recéber eth catalan, er euskèra o eth galhèc.

Eth darrèr Informe, de deseme de 2019, des delegats des Ministres deth Conselh d’Euròpa sus eth compliment dera Carta europèa per Estat espanhòl deishaue clarament senhalat qu’existissen uns punts febles enes que calerie intervier. Es mancances en ensenhament, en sistèma educatiu, venguien destacades coma un punt fòrça feble. A mès, destacaue er Informe, que cau hèr esfòrci entà garantir er emplec der occitan ena Justícia e especialament enes procèssi judiciaus. E finalament insistie sus era manca d’emplec der occitan ena administracion publica en Catalonha.Llegeix més »

Eth caractèr non preferenciau der aranés, un limit juridic entara normalizacion lingüistica? – Xavier Moral

eapc1 comentari

Er an 2010, eth Parlament de Catalonha siguec mès que mès prolix en produccion legislatiua restacada damb ahèrs de lengua o damb contenguts lingüistics significatius, en un periòde que s’esten deth 2 de mai, damb era aprobacion dera Lei 10/2010, des persones immigrades e retornades en Catalonha, enquiath 1r d’octobre, damb era promulgacion dera Lei 35/2010, der occitan, aranés en Aran. Era Lei der occitan siguec aprovada en darrèr Plen dera legislatura[1] e siguec tanben era darrèra lei promulgada, pòqui dies abans dera dissolucion deth Parlament eth 4 d’octobre.

Aquera legislatura siguec mercada de cap a cap peth recors d’inconstitucionalitat presentat contra eth nau Estatut d’Autonomia en 2006 e era senténcia que ne harie eth Tribunau Constitucionau (TC) en 2010,[2] qu’ua des conseqüéncies ne serie era anullacion deth caractèr preferenciau dera lengua catalana que prevedie er Estatut. Per aquerò, tanben ei interessant de conéisher un shinhau eth detalh dera cronologia ena que s’impulsèc era naua lei q’auie de regular era oficialitat dera lengua occitana, coma prevedie er article 6.5 der Estatut.

Es prumèrs trabalhs d’elaboracion dera Lei 35/2010 se produsissen en 2008 laguens deth Programa Occitan en Catalonha,[3] impulsat per alavetz Secretariat dera Politica Lingüistica dera Generalitat. Ua des missions d’agueth Programa ère justaments eth desplegament legislatiu dera condicion de lengua oficiau qu’er Estatut de Catalonha autrejaue ar occitan. En aqueth punt eth Govèrn auie diuèrses opcions legislatiues[4] mès, fin finau, en 2009, eth Govèrn causic impulsar un projècte del lei pròpri e especific.Llegeix més »