La revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual, una oportunitat per a una política lingüística a Internet – Martí Petit

El 2 d’octubre passat, el Parlament Europeu va aprovar la revisió de la Directiva 2010/13/EU (o Directiva de serveis de comunicació audiovisual, DSCAV). Pendent de la ratificació formal per part del Consell, una vegada s’hagi publicat al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), els estats membres tindran 21 mesos per transposar la Directiva als ordenaments jurídics respectius.

El context d’aquesta Directiva és important. La societat connectada representa una transformació radical quant a les tecnologies de transmissió de la informació, els models de negoci i els hàbits socials. Davant d’aquest canvi general del sector de les comunicacions, cal un nou sistema de regulació, que garanteixi els drets de ciutadans i usuaris, arbitri el mercat i, en definitiva, resolgui els conflictes entre les parts.

Que Internet és una tecnologia igualitària pel que fa als continguts, permet la plena llibertat del mercat i la màxima satisfacció de l’usuari és una fal·làcia del neoliberalisme. Durant molts anys, va triomfar la premissa “Internet és una tecnologia il·limitada i, per tant, tothom hi té accés sense barreres. Davant d’aquest fet, l’Estat s’ha d’enretirar i observar com el mercat audiovisual distribueix els béns i els recursos de forma equitativa i eficient”.Read More »

La competència lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears – Maria Ballester Cardell

Complint amb les disposicions de la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública,[1] el Govern autonòmic impulsa el procediment per recobrar la normativa que regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Vuit anys després de l’aprovació, per primera vegada, de la normativa que exigeix acreditar coneixements de llengua catalana per a l’accés al sector públic sanitari (Decret 24/2009, de 27 de març), es repeteix el mateix escenari. Un govern d’esquerra nacionalista torna a treballar per conciliar els drets lingüístics dels ciutadans amb l’ús normal i progressiu de la llengua catalana, també a l’àmbit sanitari. I això amb un context de malestar entre els socis de govern i els retrets de les entitats cíviques de major influència pel que fa a la promoció de la llengua catalana, a causa de la publicació, en el BOIB núm. 106 de 29 d’agost de 2017, de la Resolució del director general del Servei de Salut per la qual es dispensa de l’exigibilitat de coneixements de català en els procediments de selecció, provisió i mobilitat corresponents a determinades categories professionals.

La tramitació de la disposició reglamentaria és llarga i dificultosa. El primer esborrany d’avantprojecte és de 29 de setembre de 2016. El 16 de febrer de 2017 es sotmet a consulta un nou esborrany que incorpora un règim transitori de dos anys des de l’entrada en vigor del Decret per exigir el requisit de capacitació relatiu als diferents graus de coneixement de català, que dona com a resultat la presentació d’al·legacions de Joves de Mallorca per la Llengua, la Universitat de les Illes Balears, el sindicat STEI i l’Obra Cultural Balear en sentit contrari a la moratòria de dos anys per aplicar el requisit de capacitació lingüística. Entre el 19 de setembre de 2017 i el 9 de febrer de 2018 s’introdueixen modificacions d’“índole tècnica” i altres variacions que són el resultat de la negociació en la Comissió Tècnica de la Mesa Sectorial de Sanitat i de la Comissió de Personal. El 13 de març de 2018, el Projecte de decret és objecte de dictamen del Consell Consultiu, acordat per majoria i amb tres vots particulars.[2]

El desplegament reglamentari de la ja esmentada Llei 4/2016, de 6 d’abril, s’insereix en un marc normatiu més ample, que està conformat per dos blocs, un de caràcter lingüístic i l’altre relatiu a la normativa en matèria de funció pública i de l’empleat públic.Read More »

Seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó, a la Universitat Rovira i Virgili – María Dolores Gimeno Pujol

Amb l’objectiu de passar revista a la situació de les dues llengües minoritàries a Aragó, l’aragonès i el català, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar el passat 4 de maig un seminari entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística d’Aragó des de 2015. Membre de la CHA (Chunta Aragonesista), partit que ocupa la Consejería de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, dins del govern socialista de Javier Lambán, la seua presència pretenia informar de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora desenvolupada durant l’actual legislatura, successora de l’encapçalada per Luisa Fernanda Rudi: coneguda és la seua Ley de Lenguas de 2013, la qual, derogant la de Marcelino Iglesias (2009), denominà les llengües comunitàries amb perífrasis, de seguida convertides en los acrònims LAPAO i LAPAPYP. També es pretenia debatre sobre els reptes encara pendents de la mà de tres experts, professors a la URV vinculats amb la Franja aragonesa. Així, llengua, política i ciència se van donar la mà, amb la coordinació de Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.

En una ponència titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dues llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (comarca de les Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost.

Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, López Susín va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i, alhora, la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües mencionades i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova llei, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament amb la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’Administració.  Read More »

Drets i deures lingüístics del Govern del Botànic – Alfons Esteve

Ara que s’han complert quasi tres quartes parts de la legislatura, potser és un bon moment per fer un balanç de les normatives de política lingüística de l’anomenat Govern del Botànic (PSPV-PSOE i Compromís, amb el suport extern de Podem) de la Generalitat Valenciana.

Sens dubte, la norma que més literatura jurídica ha generat és el Decret 9/2017, de 27 de gener, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris, més conegut com el decret de plurilingüisme. En un apunt de l’any passat d’aquest mateix blog ja ho explicàvem.

Aquesta norma establia un únic programa d’educació plurilingüe amb 3 grans nivells (bàsic, intermedi i avançat) per a ESO i batxillerat, que es convertien en 6 per a educació infantil i primària (bàsic 1 i 2; intermedi 1 i 2, i avançat 1 i 2). Tots ells amb continguts especificats de les hores que s’havien d’impartir en valencià, en castellà i en anglès i lligats a una certificació posterior de nivell de valencià i d’anglès. La dreta més reaccionària, agrupada en tots els seus vessants (associacions de mares i pares, sindicats, partits polítics i fins i tot la Diputació d’Alacant) va atacar aquest decret de manera furibunda, perquè afirmaven que pretenia laminar els drets dels castellanoparlants i imposar l’ensenyament generalitzat del valencià a costa del castellà.

Fruit d’aquests recursos, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) en va paralitzar l’aplicació el juliol de 2017 mitjançant l’aplicació de mesures cautelars. Per poder posar en marxa el curs 2017-18, el Govern valencià va aprovar el Decret Llei 3/2017, d’1 de setembre, el qual establia de manera generalitzada tres programes lingüístics (A, B i C) que s’havien d’aplicar al primer curs del segon cicle d’educació infantil durant el curs 2017-18 i també assignava als diferents centres el programa corresponent en funció de la tria feta segons el nivell del Decret 9/2017.

Vists els recursos, al final del 2017 el Govern valencià derogava el Decret 9/2017 i portava a les Corts Valencianes el que s’aprovaria com a Llei 4/2018, de 21 de febrer, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. Aquesta Llei canvia el concepte de nivells dels anteriors decrets i fixa percentatges mínims de docència en les diverses llengües per al conjunt de l’escolaritat obligatòria: un mínim del 25% en cadascuna de les llengües oficials i entre el 15 i el 25% per a una llengua estrangera. A partir d’aquests mínims, en cada centre es decideix en quina llengua oficial s’imparteix el 25-35% restant.Read More »

La qüestió de la llengua: un fals debat educatiu – Mònica Pereña

Que parlar de llengua i de llengües a l’escola és important i necessari és una obvietat. No endebades la llengua és l’instrument que ens permet comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el món i relacionar-nos amb els altres. Per això cal situar-la al centre de l’aprenentatge.

Que la composició lingüística i cultural de la nostra societat, fruit de les successives onades migratòries recents i de la internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, planteja reptes nous i implica canvis importants des de la perspectiva de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, és una evidència.

Que en el món interconnectat on vivim els alumnes puguin argumentar, negociar i explicar el coneixement en diferents llengües és donar resposta a la nova alfabetització global.

Que el domini i l’ús de diferents llengües esdevé una eina clau per a l’accés al coneixement, és un recurs imprescindible per a la internacionalització i per a la participació en entorns digitals i un requisit bàsic per a la inserció sociolaboral i cultural, és una realitat contrastada.

I que la llengua de referència de la societat i, per tant, del sistema educatiu de qualsevol territori històric no pot ser altra que la pròpia, és innegable.

L’educació avui té com a objectiu preparar els alumnes per viure, interactuar i desenvolupar-se en un entorn social i cultural divers, complex, dinàmic i difícil de preveure, i ha de garantir-los l’assoliment d’unes competències que els permetin viure i participar en societats plurals i desenvolupar-se amb èxit en l’àmbit personal, acadèmic o professional que triïn.

Aquest és el debat que ens hauria d’interessar: com l’escola dona resposta a les necessitats d’una societat en constant evolució i com donem als alumnes els recursos i les eines necessàries perquè hi puguin viure i conviure amb plenitud.Read More »