Comentari de la Sentències del Tribunal Constitucional de 20 de febrer de 2018, que declara inconstitucional el sistema per determinar la proporció entre llengües vehiculars en l’àmbit de l’educació previst a la LOMCE – Neus París Domènech i Gerard Blanchar Roca

El sistema de distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya també es va veure afectat per aquesta reforma. Per això no ha de sorprendre que la LOMQE fos objecte d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de la Generalitat, que afectava moltes de les modificacions introduïdes per la reforma.

El recurs va tenir per objecte aspectes importants del sistema educatiu universitari i no universitari. En el sistema educatiu no universitari, la reforma havia incidit en:

  • La nova ordenació de les diferents etapes educatives i la nova delimitació de les àrees que integren aquestes etapes, que estableix règims diferents per a les assignatures troncals, les específiques i les de lliure configuració autonòmica.
  • La realització d’avaluacions al final de cada etapa, centrades en gran part en les assignatures troncals.
  • Les nombroses remissions a futurs reglaments que ha d’aprovar l’Estat, als quals, abans de ser adoptats, ja es confereix el caràcter de norma bàsica. Aquestes remissions a futurs reglaments estatals, en molts casos la LOMQE les preveu sense predeterminar els criteris que haurà de desenvolupar el reglament i, per tant, el recurs les considerava remissions en blanc que no s’ajusten al requisit formal de la legislació bàsica estatal, d’acord amb el qual ha de ser la mateixa llei bàsica qui configuri els criteris bàsics.

En el sistema universitari, la incidència de la reforma va ser més limitada i afectava:

  • El sistema d’accés als ensenyaments universitaris, que deixa la Generalitat sense un espai propi de regulació i, per tant, el recurs entenia que vulnera les competències normatives de la Generalitat de Catalunya.
  • La nova regulació centralitzada del sistema de gestió de les beques i ajuts a l’estudi, que contradiu la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional en les sentències 188/2001 i 212/2005, que van reconèixer la competència de la Generalitat per a gestionar i concedir les beques a Catalunya.

Read More »

Eth caractèr non preferenciau der aranés, un limit juridic entara normalizacion lingüistica? – Xavier Moral

Er an 2010, eth Parlament de Catalonha siguec mès que mès prolix en produccion legislatiua restacada damb ahèrs de lengua o damb contenguts lingüistics significatius, en un periòde que s’esten deth 2 de mai, damb era aprobacion dera Lei 10/2010, des persones immigrades e retornades en Catalonha, enquiath 1r d’octobre, damb era promulgacion dera Lei 35/2010, der occitan, aranés en Aran. Era Lei der occitan siguec aprovada en darrèr Plen dera legislatura[1] e siguec tanben era darrèra lei promulgada, pòqui dies abans dera dissolucion deth Parlament eth 4 d’octobre.

Aquera legislatura siguec mercada de cap a cap peth recors d’inconstitucionalitat presentat contra eth nau Estatut d’Autonomia en 2006 e era senténcia que ne harie eth Tribunau Constitucionau (TC) en 2010,[2] qu’ua des conseqüéncies ne serie era anullacion deth caractèr preferenciau dera lengua catalana que prevedie er Estatut. Per aquerò, tanben ei interessant de conéisher un shinhau eth detalh dera cronologia ena que s’impulsèc era naua lei q’auie de regular era oficialitat dera lengua occitana, coma prevedie er article 6.5 der Estatut.

Es prumèrs trabalhs d’elaboracion dera Lei 35/2010 se produsissen en 2008 laguens deth Programa Occitan en Catalonha,[3] impulsat per alavetz Secretariat dera Politica Lingüistica dera Generalitat. Ua des missions d’agueth Programa ère justaments eth desplegament legislatiu dera condicion de lengua oficiau qu’er Estatut de Catalonha autrejaue ar occitan. En aqueth punt eth Govèrn auie diuèrses opcions legislatiues[4] mès, fin finau, en 2009, eth Govèrn causic impulsar un projècte del lei pròpri e especific.Read More »

El caràcter no preferent de l’aranès, un límit jurídic per a la normalització lingüística? – Xavier Moral

L’any 2010, el Parlament de Catalunya va ser especialment prolix en producció legislativa relacionada amb qüestions de llengua o amb continguts lingüístics significatius, en un període que s’estén des del 2 de maig, amb l’aprovació de la Llei 10/2010, de les persones immigrades i retornades a Catalunya, fins a l’1 d’octubre, amb la promulgació de la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran. La Llei de l’occità va ser aprovada en l’últim Ple de la legislatura[1] i en va ser també la darrera llei promulgada, pocs dies abans de la dissolució del Parlament el 4 d’octubre.

Aquella legislatura va estar marcada de cap a cap pel recurs d’inconstitucionalitat presentat contra el nou Estatut d’Autonomia el 2006 i la sentència que en faria el Tribunal Constitucional (TC) el 2010,[2] una de les conseqüències de la qual seria l’anul·lació del caràcter preferent de la llengua catalana que preveia l’Estatut. Per això, també és interessant conèixer una mica de detall de la cronologia en què es va impulsar la nova llei que havia de regular l’oficialitat de la llengua occitana, com preveia l’article 6.5 de l’Estatut.

Els primers treballs de gestació de la Llei 35/2010 es produeixen el 2008 al si del Programa Occitan en Catalonha,[3] impulsat per l’aleshores Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. Una de les missions d’aquest Programa era precisament el desplegament legislatiu de la condició de llengua oficial que l’Estatut de Catalunya atorgava a l’occità. En aquest punt el Govern tenia diverses opcions legislatives[4] però, finalment, el 2009, el Govern va optar per impulsar un projecte de llei propi i específic.Read More »

Docència, democràcia deliberativa i agressions simbòliques: el professorat de llengua i la llibertat acadèmica al País Valencià – Santi Cortells

La paraula “doctrina” ve del llatí doctus, participi passiu de docēre, i vol dir “ensenyar”. Aquesta és l’arrel del mot que designa els professionals que dediquen temps a una recerca i que són investits amb el títol universitari de rang més alt, “doctor”. El sentit va més enllà d’un mot comunament utilitzat per a “metge” per designar persones doctes, ensenyades, amb coneixements. És una paraula, almenys etimològicament, característica del món de l’ensenyament. Les etimologies, però, poden ser poc més que arguments ad antiquitatem i els mots evolucionen i són, també, mal·leables, susceptibles a càrregues simbòliques i, potser per això, com passa sovint en els fòrums de la vida política, les paraules poden forçar-se perquè signifiquen allò que convé.

Aquest és el cas de la paraula “adoctrinament” en debats recents sobre l’educació. Al País Valencià, en especial, aquest debat s’ha centrat en el professorat de la llengua pròpia. Com a mot, “adoctrinament” recorda els temps d’aprenentatge del catecisme a les esglésies, no sempre a voluntat, que molts han fet al país. La doctrina, tal com s’estudiava a molts centres de culte, representava un seguit de creences i dogmes que calia conèixer i declarar-ho així en les professions de fe públiques, com el Credo. Alguns ho viurien com una imposició, d’altres no. Al capdavall, la relació de cadascú amb l’espiritualitat és un assumpte completament respectable i personal. Read More »

TC i funcionaris monolingües – Joan Ridao

Ciutadans acaba de proposar una «clàusula antidiscriminació» perquè el coneixement de les llengües cooficials no «sigui una barrera d’entrada per a accedir a un lloc en la funció pública, sinó un mèrit el pes del qual ha de ser proporcional a les necessitats de cada territori i a les característiques de cadascun dels llocs de treball». L’objecte de la formació que lidera Albert Rivera és, per exemple, que el desconeixement del català, basc o gallec no sigui un obstacle per a ser metge en aquelles comunitats que tenen aquestes llengües com a cooficials.

A aquest efecte, proposen modificar la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (LEBEP), concretament l’article 56, per addicionar una clàusula contra l’obligatorietat de conèixer les llengües oficials distintes del castellà en aquelles comunitats que en disposen. La proposta de Ciutadans tindria una redacció així: «Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials. Amb aquesta finalitat, el coneixement de la llengua cooficial només pot ser considerat com un mèrit que cal valorar, en el context de la realitat social del seu exercici efectiu, de manera proporcionada a la seva necessitat i adequació en vista del tipus i nivell de la funció o lloc per exercir».
Read More »