La protecció jurídica de la llengua pròpia del Carxe, a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia: el català més desconegut i abandonat de tots – Ángel C. Navarro

De tots els territoris espanyols en què es parla català –Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, la franja oriental de l’Aragó i el Carxe, a la Regió de Múrcia, és a dir, en cinc comunitats autònomes–, aquest darrer territori és el més desconegut i on aqueixa expressió lingüística, en la seua modalitat valenciana, rep menys protecció; constitueix rotundament una minoria entre les minories.

El que coneixem com el Carxe –l’àrea oriental valencianoparlant dels municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella–, amb una població a la vora de 850 habitants, i no tots valencianoparlants, és l’expressió d’una de les llengües més amenaçades d’Espanya, en paraules del Consell d’Europa a propòsit de l’aplicació per l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries respecte a aquesta zona.

La inexistència de reconeixement i protecció per part de les administracions murcianes, ja siga l’autonòmica regional, ja siguen les tres municipals (aquestes darreres amb algun tipus d’actuació, si bé molt menor) envers aquesta minoria, és tractada des d’un punt de vista jurídic a l’article “Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I)”, publicat en el número 69 de la Revista de Llengua i Dret.

El treball ens aproxima a les referències als preceptes de la Constitució, de la legislació estatal i, inclús, de la legislació murciana que ben podrien ser la base per a un canvi de rumb en pro d’aqueixa protecció. Perquè els vímets jurídics per trenar aqueixa idea de protecció existeixen, si bé la consciència murciana respecte a l’existència de població seua catalanoparlant és una circumstància més que desconeguda; fins i tot veritablement aliena, des d’una visió murciana de la seva pròpia realitat.

Aqueixa falta de consciència no només ocorre amb el català que es parla al territori murcià, sinó que, tret de casos molt anecdòtics, s’evidencia així mateix de manera inconcussa respecte de les modalitats autòctones del fet lingüístic murcià pròpiament dit (tot i la realitat del parlar autèntic del poble davant del castellà estàndard o general). Aquesta parla inclou no només el panotxo o parla popular de la zona de l’Horta de Múrcia, sinó que abasta la globalitat del territori murcià, en multitud d’expressions, totes ben poc considerades.

L’article publicat és una primera aproximació des de la perspectiva de la legislació murciana. En una segona aproximació es tractarà la legislació valenciana, la qual el 2016 ha promogut un intent de protecció, com a realitat transfronterera, en el marc de la Carta europea, en la mesura que el Carxe és un territori administrativament murcià, però vinculat culturalment i perifèricament, resultat de la mateixa contigüitat geogràfica, al territori valencià, en particular a la zona de les valls del Vinalopó, a la província d’Alacant.

A més a més, es volen donar a conèixer, finalment, aspectes poc –o gens– difosos sobre el fet lingüístic en el conjunt de la conca del Segura i el seu intent de protecció, dins i fora de la Regió de Múrcia, ja siga del català, ja siga de les variants dialectals que el castellà presenta a la zona, en tot el sud-est peninsular, territori on la petja de l’aragonès i del català és més que notòria, com a substrat i adstrat lingüístic.

Ángel C. Navarro Sánchez
Secretari habilitat nacional del Consell Insular de Formentera
Professor associat de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears

Jornada ‘Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital’ (19 de setembre, Escola d’Administració Pública de Catalunya)

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret (RLD), organitza la jornada de reflexió i debat “Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital” amb motiu de la commemoració de l’any Pompeu Fabra. La sessió tindrà lloc a la seu de l’EAPC el proper dimecres 19 de setembre.

A partir de la pregunta què faria Fabra, enginyer i lingüista, davant els reptes actuals de la llengua, la jornada connecta la llengua i el dret amb les tecnologies. L’objectiu és enllaçar la contribució innovadora de Fabra –que va aportar unes estructures imprescindibles perquè el català pogués ser usat en tots els àmbits com a llengua moderna– amb les repercussions lingüístiques del dret i les polítiques digitals i, finalment, amb els desenvolupaments tecnològics que necessiten avui les llengües per poder ser usades en la majoria d’àmbits de la vida diària.

Precisament la Revista de Llengua i Dret ha iniciat aquest 2018 una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Amb aquest objectiu, manté oberta una crida d’articles per a propers números de l’RLD a l’entorn del tema “Les llengües a l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”.

Read More »

Avançament dels continguts de la Revista de Llengua i Dret núm. 69

Aquest mes de juny es publica el número 69 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. El contingut principal d’aquest número s’aplega en una secció monogràfica que, amb el títol «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries», ofereix una anàlisi crítica sobre l’aplicació d’aquest instrument legal des que la Carta, adoptada com a convenció pel Consell d’Europa l’any 1992, va entrar en vigor l’any 1998. La secció monogràfica inclou sis estudis d’experts que valoren l’aplicació de la Carta des de diferents perspectives acadèmiques (ciència política, dret o sociolingüística) i territorials (europea, estatal o subestatal), n’identifiquen els entrebancs i els reptes i fan propostes de futur.

A més, el número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el segon semestre de 2017.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.

 

Estudis

Secció monogràfica «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries»

1 Presentació. Vint anys de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa. Necessitats de reforma o statu quo?

Vicent Climent-Ferrando

Aquesta presentació ressegueix les aportacions principals de cadascun dels estudis inclosos en la secció monogràfica i identifica sis eixos que sintetitzen la diagnosi sobre l’aplicació de la Carta. Són els següents: l’estancament en el procés de ratificació de la Carta per part dels estats membres; les tensions polítiques amb conseqüències econòmiques, especialment en el cas de les relacions amb Rússia, que es tradueixen en manca de suport; l’absència de sancions per als estats que no compleixin amb els compromisos adquirits; la necessitat d’adaptar la Carta als canvis socials i tecnològics d’aquests vint-i-cinc anys; la conveniència d’abordar la situació de les llengües de la immigració; i la confrontació que provoquen els discursos actuals quan oposen el valor socioeconòmic de les llengües hegemòniques al valor identitari de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, planteja la necessitat de divulgar el contingut de la Carta entre el públic general i de promoure reflexió i debat sobre el plurilingüisme a través de la participació de diversos agents socials i polítics.

Read More »

Quan els noms propis en català estaven prohibits: la recuperació d’un cas singular – Xavier Gayán i Agustí Pou

El dret a triar el nom amb què se’t coneix i reconeix en l’àmbit públic és avui un dret emparat internacionalment i reconegut per la legislació interna, sobretot en la nova Llei del registre civil. Però la voluntat de ser identificat per un nom en la llengua pròpia ha estat, massa vegades, i com veurem tot seguit, l’art de fer compatible les lleis prohibitives amb l’erudició filològica.

De fet, mirant algunes disposicions del poder públic, copsem la importància de la llengua que es fa servir per designar les persones. Es pot il·lustrar amb un exemple històric sagnant. Per als musulmans conversos la Nueva Recopilación (cos legal sancionat el 1567 per als territoris de la monarquia castellana) establia, amb poques subtileses, que “algunos de los nuevamente convertidos se llaman nombre o sobrenombres de moros; mandamos que de aquí adelante no se lo llamen, i si alguno dellos tienen agora nombre, o sobrenombre, que suene a moro, lo quite, i no se lo llame, i tome otro nombre christiano”. En contraposició al cas exposat, segles més tard, en un formulari de declaració de naixement de 1984 ja veiem com el nom femení àrab “Hanan” és consignat com a tal en adjuntar-se informe del Consolat General del Marroc a Barcelona que aquest nom no té traducció al castellà. (Arxiu Central del Registre Civil de Barcelona, Lligall de naixements 2670, foli 287, 7 de juliol de 1984). Fins a arribar a  la legislació actual, que permet sense necessitat de justificar-ho la inscripció de noms estrangers.Read More »

Al Parlament encara es parla llatí – Jordi Parramon i Núria Lucena

El Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya ha posat a disposició dels seus membres i del públic en general un recull de les locucions i expressions llatines més habituals en l’àmbit jurídic i parlamentari. Es tracta d’una edició electrònica que es pot consultar en el web mateix del Parlament: Locucions i expressions llatines.

Som conscients que el nostre repertori no és exhaustiu, per la mateixa dificultat de localitzar i aplegar totes les expressions llatines que alguna vegada han estat emprades com a recurs estilístic, però sí que hem procurat fer-lo tan extens com sigui possible. Hem donat preferència a les expressions pròpies de l’àmbit jurídic, sense oblidar les que han perdut aquest matís d’especialitat que haguessin pogut tenir, i es poden aplicar a qualsevol context que requereixi un registre una mica culte.

L’origen de les expressions que conformen el recull és molt divers. La font principal és el dret romà, els principis que el conformen i les lleis i sentències que se’n deriven, als quals s’afegeixen els dictàmens dels jurisconsults d’èpoques posteriors, sense oblidar l’aportació dels humanistes ni l’abundosa fraseologia eclesiàstica. En conjunt, les locucions llatines conservades formen un corpus molt extens, del qual només hem espigolat les més freqüents, les que hem pogut documentar en el llenguatge parlamentari actual, que són també les que generen més consultes, tant per a textos escrits com per a intervencions orals.Read More »