L’accés als textos legislatius consolidats en llengua catalana – Mireia Capdevila i Agustí Pou

La versió oficial dels textos legislatius sovint acaba fragmentada a causa de les modificacions parcials de les lleis. Per aquest motiu cada cop més els estats publiquen les anomenades «versions consolidades», que no són oficials però mostren coherentment la legislació aplicable en un moment concret. En aquest apunt parlem de la situació d’aquesta eina d’informació jurídica en llengua catalana.

L’accés als textos legislatius consolidats

«La ignorància de les lleis no excusa de complir-les». Aquest principi jurídic posa en relleu la càrrega que recau sobre el ciutadà de conèixer el dret o, més ben dit, la inexistència del dret a desconèixer-lo. En un estat democràtic de dret, però, indica també la necessitat que el poder públic disposi dels mecanismes de publicitat idonis perquè la ciutadania pugui conèixer de la manera més clara possible els drets i els deures que l’ordenament jurídic estableix (article 9.3 de la Constitució espanyola).

Tradicionalment la publicitat de la llei s’ha canalitzat per mitjà dels diaris oficials dels diferents poders públics. Allò que surt al diari oficial constitueix la versió autèntica o oficial de la norma, l’enunciat legal al qual el ciutadà s’ha d’atenir (aquesta idea es desprèn, per exemple, de l’article 65 de l’Estatut d’autonomia o de la disposició final de la Constitució). Igualment, el concepte de text oficial i autèntic torna a fer-se palès a l’article 3.1 del Reial decret 181/2008, de 8 de febrer, que regula el Butlletí Oficial de l’Estat, i a l’article 1 de la Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que, a més, dóna autenticitat i validesa jurídica a la versió en suport digital.

Tanmateix, la complexitat normativa, la diversitat en els nivells de creació del dret i la creixent intervenció del poder públic en tots els àmbits de la societat fan que l’accés als continguts normatius efectivament aplicables sigui una tasca difícil si només es parteix dels diaris oficials. En aquest sentit, es considera que l’accés a la normativa vigent ha de ser un principi bàsic en democràcia i, per això, l’interès ha basculat de la publicitat formal del dret a la informació real del dret vigent.

La consolidació és un procés per mitjà del qual s’integren en un únic document un text normatiu original (la versió publicada en un diari oficial) i totes les seves modificacions posteriors. És a dir, les lleis que han d’aplicar els operadors jurídics, la normativa que realment regeix els actes dels ciutadans.

Dins d’aquest paràmetre, molts estats han impulsat sistemes d’informació per oferir no ja les versions oficials dels textos normatius que aproven els parlaments i els governs, sinó les versions consolidades, les quals, tot i no tenir un caràcter oficial, constitueixen un eficaç sistema d’informació legal, que pretén que la legislació deixi de ser un sistema criptogràfic que només uns quants poden desxifrar i passi a ser un sistema transparent, obert i públic al qual tothom pugui accedir.

Aquest interès per accedir al dret vigent forma part d’un moviment més ampli que propugna la millora de la qualitat de la regulació normativa. En l’àmbit de la Unió Europea, l’Informe Mandelkern sobre millora de la regulació (Comissió Europea, 2001) estableix un seguit de principis que haurien de regir la producció normativa, entre els quals hi ha el d’accessibilitat, d’acord amb el qual la difusió i disponibilitat pública de la normativa ha de tenir el caràcter de servei públic.

Per esmentar alguns exemples concrets d’accessibilitat, es pot començar per la mateixa Unió Europea, on, partint del multilingüisme que li és propi i del principi d’oficialitat, a través de l’Oficina de Publicacions, es du a terme la consolidació dels reglaments, les directives i les decisions (els textos que han d’estar en vigor durant poc temps, però, no es consoliden). Generalment, la versió consolidada està disponible al lloc EUR-Lex (a partir del 2004) al cap de dues o tres setmanes des que una modificació publicada en el Diari Oficial ha entrat en vigor. Es tracta d’una feina d’una envergadura més que notable: no s’ha d’oblidar que estem parlant de 24 llengües oficials.

Esmentem alguns altres exemples d’estats europeus. A Bèlgica, depenent del diari oficial, el Moniteur Belge-Belgisch Staatsblad, tenen l’aplicació Législation belge, que és una completa base de dades que permet accedir als textos legislatius i reglamentaris consolidats a partir de 1994 i, malgrat que encara sense una consolidació completa, a bona part de la legislació anterior a aquesta data. Es pot trobar en versió francesa i neerlandesa. Es tracta d’un gran projecte, molt complet, tot i que admet mancances per falta de mitjans suficients.

La Gazzeta Ufficiale d’Itàlia, a través del portal Normattiva, inclou tot el cos normatiu, actualitzat, publicat des del 1946 fins avui. Actualment està en projecte incloure tota la normativa des del 1933.

A Finlàndia, la base de dades de legislació consolidada d’aquest país nòrdic conté aproximadament uns 1.900 actes i decrets i s’actualitza setmanalment en finès i en suec. A banda d’això, també disposen de traduccions a altres idiomes d’algunes de les normes més significatives. Una de les seves grans qualitats és la rapidesa en la consolidació.

Per acabar aquesta mostra, el Journal Officiel du Gran-Duché de Luxembourg (Mémorial), a través del portal Legilux, ofereix, com a mínim, les versions consolidades dels grans codis, tot i que sovint l’actualització no és immediata, atès que depèn de les publicacions en paper que se n’hagin fet.

(Per a més informació sobre els textos legislatius estatals, es pot consultar el servei de la Unió Europea N-Lex.)

 

L’accés als textos legislatius més importants en la Carta de llengües regionals o minoritàries

D’acord amb el que s’acaba d’exposar, l’accés universal a la legislació i, sobretot, a la versió consolidada de les lleis, és un principi assentat en l’entorn europeu i portat a la pràctica pels diferents estats com a autèntic servei públic.

A Catalunya, d’una banda, la legislació catalana es pot trobar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), el qual la publica en català i en castellà, d’acord amb el que estableix l’article 8 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

D’altra banda, pel que fa a la legislació d’origen estatal, se’n pot trobar la versió oficial en castellà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i, des del 1998, també en català, pel que fa a les normes amb rang de llei (Reial decret 489/1997, de 14 d’abril, sobre publicació de lleis en les llengües cooficials de les comunitats autònomes i el subsegüent Conveni de col·laboració entre l’Administració general de l’Estat i la Generalitat de Catalunya per a la publicació de les lleis en llengua catalana, de 1998). Posteriorment, l’abast de la normativa publicada en català s’ha ampliat en un sentit temporal (normes legislatives a partir de 1979) i de rang (algunes normes reglamentàries). En canvi, no hi ha una versió del Diari Oficial de la Unió Europea en llengua catalana.

En certa manera, aquestes previsions se situen en la línia d’actuació que requereix l’article 9.3 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries:

«Les parts es comprometen a fer accessibles, en les llengües regionals o minoritàries, els textos legislatius nacionals més importants i els que es refereixen en particular als parlants d’aquestes llengües, llevat que es disposi dels textos d’una altra manera.»

De fet, el tercer Informe d’avaluació del Comitè d’Experts de la Carta, de 2 de desembre de 2011, recorda la rellevància que té per a l’ús efectiu del català a la justícia la disponibilitat dels principals textos legislatius en aquesta llengua i indica que aquesta era una mancança que s’havia manifestat en els dos informes anteriors. Així mateix, veu molt positiva la publicació en català de la normativa de l’Estat de 1979 a 1997. Els informes relatius als altres estats signataris que han subscrit aquesta obligació també posen en relleu la necessitat d’accés als textos legislatius principals de l’Estat en un període de temps raonable, mandat que, tanmateix, sovint té un compliment irregular o poc especificat per part dels estats.

En tot cas, pel que afecta el català, i per a totes les llengües amb un estatus jurídic semblant, sembla lògic posar en connexió el principi d’accessibilitat a la legislació consolidada o vigent amb el principi d’accés en la llengua regional als textos nacionals més importants a què es refereix la Carta. L’accés públic a la legislació vigent i consolidada en llengua catalana constitueix, doncs, un imperatiu que deriva del marc europeu que hem referit.

L’accés a la legislació vigent, consolidada i en català

Els dos principis han estat acollits a Catalunya mitjançant la posada en funcionament del Portal Jurídic de Catalunya, lloc web de la Generalitat de Catalunya que ofereix la legislació aplicable a Catalunya consolidada, en català i oberta a tothom. Aquest portal legislatiu concreta la previsió de la disposició addicional cinquena de la Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya:

«1. Per mitjà de la base de dades del DOGC, s’alimenta un portal web anomenat Portal Jurídic de Catalunya, per mitjà del qual es fa la difusió del dret vigent a Catalunya.

»2. El portal web incorpora totes les normes publicades en el DOGC amb rang de llei i amb rang reglamentari, tant en la versió oficial publicada en el DOGC com en la versió consolidada.»

La Proposició de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, actualment en tramitació al Parlament català, va en la mateixa línia d’establir «una tasca de consolidació normativa que ordeni i faciliti el coneixement del dret vigent». L’article 61.2 del text indica que «Per tal de facilitar el coneixement del dret vigent, l’Administració ha d’elaborar textos consolidats de les normes quan s’hagi produït la seva modificació. Les versions consolidades tenen valor informatiu i han d’indicar clarament la seva naturalesa i quines són les normes que es consoliden». La disposició addicional sisena fa un pas més i apunta la necessitat que el Parlament estableixi un procediment de consolidació que doni lloc a «textos amb valor jurídic que substitueixin i deroguin les lleis objecte de la consolidació».

Tot i que la Llei 2/2007 esmentada només estableix que el Portal Jurídic difon la legislació catalana derivada de la publicació en el DOGC, en versió oficial i en la consolidada, aquest també ofereix una selecció de textos normatius bàsics de l’Estat proveïts pel corpus legislatiu LexCat, del Departament de Justícia. Aquest darrer servei és encara més rellevant en la mesura que, per bé que el web del BOE ofereix les versions consolidades de la normativa estatal, només ho fa en una de les dues llengües oficials a Catalunya, en castellà.

En concret, el Portal Jurídic ofereix els continguts següents:

a) Pel que fa a la legislació catalana, totes les normes amb rang de llei, els decrets (llevat dels relatius a càrrecs i personal) i les ordres (sense consolidar) publicades al DOGC des de 1977.

Quant a les normes amb rang de llei i dels decrets, també s’hi poden consultar els dictàmens previs a la seva aprovació (de la comissió parlamentària, del Consell de Garanties Estatutàries o del Consell Consultiu i de la Comissió Jurídica Assessora) i, a més, en el cas de les normes amb rang de llei, els projectes i les proposicions de llei.

A més, en el cas dels textos consolidats, també ofereix l’accés a les sentències del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dictades en relació amb disposicions de caràcter general amb rang de llei o reglamentari.

b) Quan a la legislació estatal, les lleis principals de l’Estat espanyol, com els codis civil, penal o mercantil; les lleis processals; la Llei 30/1992; l’Estatut dels treballadors; la Llei de la seguretat social… Fins a uns 160 textos de les diferents branques del dret. L’actualització dels textos es fa quan es publica la versió en català de la legislació publicada al BOE; per tant, atès que el BOE no publica les lleis en castellà i en català simultàniament, hi ha un decalatge inevitable entre la publicació oficial i l’actualització de la norma al Portal.

Amb aquest conjunt normatiu el Portal satisfà parcialment la necessitat d’accés al dret vigent en català, que ja hem vist que constitueix un compromís assumit per l’Estat espanyol en ratificar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

c) El Portal també pretén oferir la legislació europea, per bé que actualment es tracta només d’un projecte.

Tot i que els textos consolidats del Portal Jurídic no tenen caràcter oficial (es tracta d’un servei de difusió jurídica), cal destacar que han estat elaborats partint dels textos oficials publicats en els diaris oficials; si més no, sempre que això ha estat possible i, per tant, que hi havia la versió oficial en català.

Finalment, cal fer referència a alguns serveis complementaris d’interès per a l’usuari, com per exemple la possibilitat de subscriure’s a un document o al resultat d’una cerca, per tal que cada cop que la norma o el resultat de la cerca tinguin alguna modificació, l’usuari rebi un missatge al seu correu electrònic.

En definitiva, un servei ben orientat, que segueix la tendència dels serveis de difusió jurídica actuals i que ha de ser una ajuda indispensable per als que fan servir el català en el seu ús jurídic.

Mireia Capdevila i Soley
Tècnica lingüística del Departament de Justícia

Agustí Pou i Pujolràs
Tècnic lingüístic i professor associat de filologia catalana de la UB

2 thoughts on “L’accés als textos legislatius consolidats en llengua catalana – Mireia Capdevila i Agustí Pou

  1. Cal felicitar la iniciativa. Fins ara era força costós trobar les diferents versions, oficials i consolidades. Esperem que algun dia poguem utilitzar les consolidades amb un caràcter més “oficial”, de manera que no calgui remetre’s sempre a les versions “antigues” o originàries de la llei. Quan en els textos jurídics citem lleis hem de recórrer a les versions oficials i això genera problemes quan s’està parlant, precisament, de paràgrafs o articles sencers que modifiquen la llei originària, i, per tant, la versió oficial.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s