La col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT inclou, des de principis d’any, el Diccionari de dret administratiu, una obra lexicogràfica que conté prop de 1.300 termes amb la definició i notes explicatives en català, equivalents en castellà i àrea temàtica. Es tracta de la versió en línia de l’obra en paper que, amb el mateix nom, va ser publicada el novembre del 2013 pel Departament de Justícia, que n’és el coautor juntament amb el TERMCAT.

L’estructura general del diccionari és completa i exhaustiva: a banda del cos central, que recull el conjunt de termes ordenats alfabèticament a partir de les denominacions catalanes, hi trobem un índex alfabètic en castellà, que permet accedir als termes a partir de les denominacions en aquesta llengua, i també una introducció, que n’exposa els propòsits, l’estructura i els criteris d’elaboració; una taula de les abreviacions utilitzades en el diccionari; l’arbre de camp, que en delimita l’abast temàtic, i la bibliografia consultada per elaborar-lo.

Tant l’estructura del diccionari com el nombre d’entrades que conté –1.297 denominacions catalanes que corresponen a 1.130 conceptes— ens permeten constatar que ens trobem davant una obra exhaustiva que té la virtut d’aplegar, per primera vegada, en un sol volum, els termes més freqüents del dret administratiu, que fins ara trobàvem dispersos en recursos varis, que sovint recollien només les denominacions dels conceptes, sense incloure’n les definicions, o que no estaven disponibles en suport digital.

La consulta de l’arbre de camp també ens permet constatar que l’abast temàtic del diccionari és molt ampli, atès que no es limita a recollir els termes propis del dret administratiu general i de l’activitat administrativa, sinó que inclou un bon nombre d’àrees temàtiques, bé fonamentals de la disciplina (fonts de l’ordenament administratiu, l’organització administrativa, el personal al servei de l’Administració, el procediment administratiu i l’acte administratiu, els contractes de l’Administració…), bé més tangencials (urbanisme) o força recents (administració electrònica).

D’entrada, doncs, l’elevat volum de termes recollits, així com l’exhaustivitat de les àrees temàtiques representades, fan que el Diccionari de dret administratiu sigui un recurs molt útil tant per als professionals de l’àmbit del dret, especialment del dret administratiu, com per als mediadors lingüístics (assessors, traductors, docents, divulgadors…) que treballen amb la terminologia pròpia d’aquest àmbit.

Si ens fixem ara en l’estructura de les entrades i en les informacions que contenen, observem altres característiques que fan d’aquest diccionari una eina imprescindible per a la resolució de consultes terminològiques del dret administratiu, especialment entre els professionals no especialistes (com ara els mediadors lingüístics).

D’una banda, la mateixa llargada de moltes entrades, formades per unitats sintagmàtiques que sovint poder arribar a contenir quatre, cinc o més lexemes (ex.: acte administratiu ferm en via administrativa, reclamació prèvia al recurs contra la inactivitat de l’Administració pública) resulta molt útil per a algú no expert en dret administratiu, atès que li permet accedir a les unitats de coneixement especialitzat pròpies d’aquest àmbit, independentment de la llargada que tinguin. D’aquesta manera, un professional de la traducció, per exemple, que sovint es troba aquest tipus d’unitats en els textos amb què treballa, s’estalvia haver de segmentar-les per poder-les buscar en un repertori, atès que, en no ser especialista, un dels principals problemes que té és el de la delimitació d’aquestes unitats en segments menors susceptibles d’aparèixer en un diccionari.

D’altra banda, les definicions dels termes del diccionari també són un aspecte positiu i remarcable, atès que, en general, resulten molt útils tant per als especialistes en la matèria, com per als no especialistes. Es tracta de definicions que, lluny de limitar-se a recollir els trets essencials del concepte definit, adopten una perspectiva que és alhora terminològica –perquè caracteritzen el concepte de manera suficient i necessària, a partir de les relacions d’oposició i proximitat amb els altres conceptes de l’àmbit— i explicativa –perquè responen a les preguntes bàsiques de qui fa què, per què i com. Vegem-ne alguns exemples:

acció de nul·litat

Acció que pot exercir una persona per sol·licitar la nul·litat de ple dret d’un acte administratiu.

 

part demandant

Persona que exercita una pretensió respecte d’una determinada activitat administrativa subjecta al dret administratiu per impugnar-la o per provocar-ne la realització.

També destaca el fet que prop d’una tercera part de les entrades del diccionari inclouen una o més notes, que poden contenir informació de tipus conceptual –perquè amplien la informació de la definició o ajuden a delimitar el concepte—o de tipus terminològic –perquè contenen informació sobre les denominacions, registres d’ús, etc. Es tracta d’informacions que són molt útils per als no especialistes en la matèria, com ara els traductors, que sovint hi poden trobar la resposta a dificultats i problemes de traducció. Vegem-ne també alguns exemples:

acomiadament disciplinari

Sanció disciplinària a un membre del personal laboral d’una administració pública que ha comès una falta disciplinària molt greu que comporta l’acomiadament del lloc de treball i la inhabilitació per a ser titular d’un nou contracte de treball amb funcions similars.

Nota: En el cas dels funcionaris, la sanció equivalent a l’acomiadament disciplinari és la separació del servei.

aprofitament urbanístic

Xifra resultant de ponderar l’edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que el planejament urbanístic assigna al sòl, i també la densitat de l’ús residencial, expressada en nombre d’habitatges per hectàrea.

Nota: La denominació aprofitament urbanístic correspon a la legislació catalana i la denominació edificabilitat mitjana ponderada correspon a la legislació espanyola.

 

Comissió Jurídica Assessora

Alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya que vetlla per la legalitat de l’actuació normativa i administrativa de les diverses administracions catalanes, i que actua amb autonomia orgànica i funcional per a garantir la seva objectivitat i independència.

Nota: La Comissió Jurídica Assessora és un òrgan estatutari que es pot considerar equivalent al Consell d’Estat.

 

decret

Disposició reglamentària dictada pel president i el Govern de l’Estat o d’una comunitat autònoma.

Nota: 1. Els decrets de l’Estat s’anomenen reials decrets, ja que emanen del poder executiu en nom del rei i són signats pel ministre que ha formulat la proposta i pel cap de l’Estat. 2. Els decrets de les comunitats autònomes són signats pel president i pel conseller que ha formulat la proposta. 3. Els reglaments aprovats per un decret se situen, en l’ordre de prelació de les normes jurídiques, immediatament després de les normes amb rang de llei i abans dels reglaments aprovats per una ordre.

Finalment, el diccionari també aporta més informació sobre els termes recollits per mitjà de la indicació de l’àrea temàtica a què pertany cada terme, així com de les remissions a denominacions alternatives o a denominacions equivalents en llengua castellana.

Les denominacions catalanes alternatives poden ser, d’acord amb l’explicació que trobem a la Introducció del diccionari, absolutes, atès que es consideren igualment vàlides que la forma principal, o complementàries, perquè tenen un ús més restringit o perquè són variants o escurçaments. Cal esmentar, però, que aquesta gradació, que és molt clara i explícita en la versió en paper de l’obra que es comenta, de vegades resulta una mica confusa en la versió digital, atès que els sinònims absoluts no duen cap marca, ni tampoc remeten a l’entrada de la forma principal, de manera que la consulta d’un sinònim complementari conté una informació que el lector no sempre sap interpretar correctament de manera intuïtiva. Vegem, per exemple, l’entrada corresponent a procediment administratiu abreujat, que és un sinònim complementari de la forma principal procediment administratiu simplificat:

procediment administratiu abreujat

• procediment administratiu simplificat, n m
• procediment administratiu abreujat, n m sin. compl.
• es procedimiento administrativo abreviado, n m
• es procedimiento administrativo simplificado, n m

<Control de l’Administració>

Procediment administratiu en el qual es redueixen els tràmits i s’escurcen els terminis, a causa de la simplicitat de les qüestions que s’han de resoldre o de la urgència de fer-ho.

Pel que fa les equivalències en castellà, també es troba a faltar que no estiguin discriminades, sinó que es presentin ordenades alfabèticament, sense cap indicació. Cal dir, però, que la Introducció de l’obra ja explica que es tracta d’equivalents d’ús, recollits d’acord amb la documentació trobada i amb les indicacions dels especialistes, que sovint no mantenen una relació un a un amb les denominacions catalanes, i que, quan hi ha més d’un equivalent castellà, s’ordenen alfabèticament sense cap indicació.

En definitiva, doncs, el Diccionari de dret administratiu elaborat conjuntament pel TERMCAT i el Departament de Justícia, en accés en línia obert a qualsevol persona interessada en la terminologia d’aquest àmbit del coneixement, presenta alguns aspectes menors millorables, però en conjunt resulta un recurs altament recomanable per a qualsevol professional, especialista o no especialista en dret administratiu, a qui li calgui resoldre consultes, tant conceptuals com denominatives, dels termes més habituals d’aquest àmbit.

Ona Domènech Bagaria
Universitat Oberta de Catalunya – Estudis d’Arts i Humanitats