La introducció de l’article salat en els programes formals de la radiotelevisió balear – Antoni Nadal

El proppassat 22 d’abril el Ple del Parlament de les Illes Balears va aprovar per 32 vots a favor (Grup Parlamentari Popular) i 20 en contra (Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari Més i la diputada formenterenca) el Mandat marc de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. Aquest Mandat marc és l’instrument normatiu previst en l’article 5 de la Llei de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, mitjançant el qual s’estableixen els objectius que ha d’assolir el servei públic de ràdio i televisió (de comunicació audiovisual).

Segons l’article 9 del Mandat, el model de llengua de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, tant a la televisió com a la ràdio, ha de reflectir les modalitats lingüístiques pròpies del català de les Illes Balears. S’ha de seguir un model amb el qual se sentin identificats tots els parlants de les Illes i que alhora serveixi d’element cohesionador de tot el territori balear. Larticle esmentat possibilita que els mitjans de comunicació públics de les Illes emetin a partir dara els informatius i altres programes de registre formal en un català dialectal, especialment amb la introducció de larticle salat –dús col·loquial– en aquests registres. El Partit Popular de les Illes Balears propugna aquest canvi de model lingüístic i els grupuscles anticatalanistes lhan ovacionat (qüestió que no tractarem aquí).

L’anunci de la reforma de l’ús de l’idioma dels informatius d’IB3 Ràdio i Televisió, que trenca amb la tradició literària, ha provocat un gran renou entre l’oposició, els periodistes afectats i sectors culturals. El Consell de Direcció de la Universitat de les Illes Balears, d’acord amb el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i el Servei Lingüístic, ha advertit que amb aquesta iniciativa es malmet la llengua catalana estàndard, que a les Illes es fa servir amb consens de la societat i sense cap mena de conflicte (comunicat de 15 d’abril de 2014). Per la seva banda, el comitè de l’empresa concessionària dels informatius d’IB3 Ràdio i Televisió considera que el registre comunicatiu adequat dels informatius és el formal i aquesta fórmula no inclou l’article salat (comunicat de 15 d’abril de 2014).

Segons l’Última Hora, el diari més difós i venut a les Illes, «la decisión de utilizar el artículo ’salat’ en los informativos de la radio y televisión públicas de Balears se enmarca en la estrategia, mantenida durante toda la legislatura, del Govern contra la lengua catalana. Imponer un registro lingüístico inadecuado en los informativos de IB3 sin el aval o el asesoramiento de la Universitat de les Illes Balears –institución a la que el Estatut le otorga la autoridad en la materia– es un error, con independencia incluso de las valoraciones políticas que puedan hacer algunos de sus filólogos. En esta cuestión, el Govern y el Partido Popular confunden, de manera intencionada, la promoción del vocabulario y de las formas genuinas del catalán que se utiliza en las Islas –que la mayoría de estudiosos aceptan– con la incorporación de un modelo inapropiado en sus programas que, en esencia, son los más formales.» («El Govern impone su modelo lingüístico en IB3», editorial d’Última Hora, 13/04/2014.) Hi afegirem que el procés sobiranista i la degradació del català en els grans mitjans de comunicació social de Catalunya –faltats d’un estàndard nacional– poden haver afavorit la contraplanificació lingüística a les Illes en aquesta legislatura popular.
Plou sobre mullat en els mitjans de comunicació públics balears, en què es prohibeix que es tractin temes relacionats amb la llengua catalana si no són positius per al Govern balear (censura denunciada pel Sindicat de Periodistes de les Illes Balears), se suprimeix l’opció de català al múltiplex de la TDT, les pel·lícules s’emeten en espanyol, s’obliga a pronunciar el cognom del president en espanyol o se censura un nen perquè porta una samarreta de la Plataforma Crida, organització unitària que defensa l’educació pública en català. Emparant-se en l’amor propi dialectal, atiant el particularisme –ras i curt, lo nostro–, el Partit Popular de les Illes Balears intenta comprometre la unitat lingüística per a complaure grups de pressió afins, atreure votants catalanòfobs del PSIB-PSOE i evitar la implantació de partits polítics com UPyD o Vox.

Antoni Nadal, professor de llenguatge administratiu

Podeu llegir altres articles d’aquest autor a aquest blog aquí

2 respostes a “La introducció de l’article salat en els programes formals de la radiotelevisió balear – Antoni Nadal

  1. Estic d’acord en general amb aquest apunt. Però no estic d’acord a donar com un fet “la degradació del català en els grans mitjans de comunicació social de Catalunya –faltats d’un estàndard nacional–”. El català de TV3 i Catalunya Ràdio, tot i la reducció dels equips de lingüistes de la CCMA a causa, principalment, de l’ERO i de la crisi en general, continua sent el millor que s’emet als PPCC, elaborat pensant en els diferents registres en què s’expressa -no confongueu mai un col·loquialisme emès en un progrma de ficció amb el model general de les emissores de la CCMA-. És veritat que falta un estàndard nacional -és a dir, pancatalà. Però això és un fruit de la falta de comunicació entre els mitjans de les diverses autonomies en què està dividit el nostre domini lingüístic, agreujada per la desaparició de RTVV. Sobre la qualitat de la llengua dels mitjans, crec que encara es pot recomanar el número 28 dels Quaderns del CAC.

  2. Estic d’acord en general amb aquest apunt. Però no estic d’acord a donar com un fet “la degradació del català en els grans mitjans de comunicació social de Catalunya –faltats d’un estàndard nacional–”. El català de TV3 i Catalunya Ràdio, tot i la reducció dels equips de lingüistes de la CCMA a causa, principalment, de l’ERO i de la crisi en general, continua sent el millor que s’emet als PPCC, elaborat pensant en els diferents registres en què s’expressa -no confongueu mai un col·loquialisme emès en un progrma de ficció amb el model general de les emissores de la CCMA-. És veritat que falta un estàndard nacional -és a dir, pancatalà. Però això és un fruit de la falta de comunicació entre els mitjans de les diverses autonomies en què està dividit el nostre domini lingüístic, agrei¡ujada per la desaparició de RTVV. Sobre la qualitat de la llengua dels mitjans, crec que encara es pot recomanar el número 28 dels Quaderns del CAC.

Leave a Reply