Els passats dies 19 i 20 de març va tenir lloc el Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics i Cohesió Social en Societats Multilingües. El Simposi el va organitzar el Síndic de Greuges, conjuntament amb la IALC (Associació Internacional de Comissaris de Llengua) i ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona.

En el Simposi vam tenir ocasió d’aprofundir en la situació dels drets lingüístics en el context d’estats plurilingües i la tasca de defensa que duen a terme les institucions d’ombudsman, com a institucions de defensa de drets, i la dels comissionats específics que hi ha en alguns estats plurilingües.

La intervenció de caràcter històric del professor Milian Massana ens va permetre situar ja el que amb posterioritat corroborarien defensors i experts en explicar la situació en les diferents comunitats bilingües, com és la conclusió a la qual es va arribar: Espanya, en contra de la seva realitat, no es reconeix plurilingüe, atès que el reconeixement de l’oficialitat no és el fruit d’una convicció, sinó el d’una concessió.

A més a més, el ponent, en el marc del repàs històric que va dur a terme, va evidenciar l’escàs reconeixement de què ha estat objecte la llengua catalana en els darrers 300 anys: amb prou feines passa dels 40 anys el període en què ha tingut un estatus i, en canvi, durant molts més anys ha estat objecte de persecucions i prohibicions.

La intervenció del síndic de greuges, Rafael Ribó, es va centrar en l’experiència de la institució per mitjà de la tasca que té assignada de protegir i garantir els drets de les persones. Com ha manifestat en altres ocasions en seu parlamentària, el síndic constata que Catalunya és un exemple de bona convivència lingüística. Així, com posen de manifest els informes presentats, hi ha vulneracions puntuals de drets relacionats amb la llengua, però no es detecta l’existència d’un conflicte social per raó de llengua. En aquest sentit, el síndic Ribó va exigir el manteniment del model lingüístic actual com a millor garantia dels drets lingüístics per a tothom.

Per oferir alguns exemples, la manca d’ús de català en l’àmbit de la justícia és un dels temes recurrents. En sentit invers, es plantegen queixes per manca de documentació en castellà per part de l’Administració local.

El professor Urrutia va efectuar una anàlisi jurídica del reconeixement de la diversitat lingüística en l’Estat espanyol, així com de la seva aplicació per part dels poders públics. Cal destacar que aquesta anàlisi es feia des de l’afirmació que les prescripcions constitucionals relatives a la protecció i foment del plurilingüisme han d’interpretar-se d’acord amb els compromisos internacionals de l’Estat. L’analista va exposar com les autèntiques protagonistes en el desenvolupament del pluralisme lingüístic han estat les comunitats autònomes i, en canvi, l’acció estatal ha estat menys incisiva.

Urrutia va exposar com els consensos en matèria lingüística de les dècades dels 80 i 90 s’han debilitat i, en l’actualitat, es constaten nous plantejaments de caràcter polític. L’autor indicà que a partir de la Sentència 31/2010, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, juntament amb altres pronunciaments i reformes legals, ens trobaríem davant un canvi de paradigma.

Els ponents Graham Fraser, comissionat lingüístic del Canadà, i Pär Stenbäck, exministre d’Educació i Afers Exteriors finès i expert en el model lingüístic a Finlàndia, van explicar com en els seus respectius països les llengües regionals són oficials a tot l’Estat, la qual cosa evita greuges entre ciutadans del mateix estat que parlen llengües diferents, perquè totes gaudeixen de la mateixa consideració jurídica.

El representat del Consell d’Europa, vicepresident del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Sigve Gramstad, va exposar el contingut de la Carta, així com les darreres recomanacions, per posar de manifest el camí que queda per recórrer per fer-les efectives. Així, en els darrers informes publicats s’afirma que cal assegurar la presència de totes les llengües regionals en els serveis públics estatals i es palesa que l’ús de les llengües cooficials en els serveis públics estatals està en retrocés. També cal recordar que en aquests informes el Consell d’Europa valora de forma molt positiva la política lingüística a Catalunya.

Al Simposi també hi van ser presents, a banda dels ponents ja esmentats, els defensors autonòmics del País Basc, Iñigo Lamarca; de Navarra, Javier Enériz, i de Galícia, José Julio Fernández, que van explicar la situació de la llengua de la seva comunitat i la tasca que desenvolupen en la seva actuació. També va fer una intervenció en el mateix sentit, Bart Weekers, referit a l’actuació de l’Ombudsman de la regió flamenca.

Com a conclusió del Simposi, pot afirmar-se que manca desenvolupar l’article 3.2 de la Constitució espanyola, que reconeix que altres llengües espanyoles diferents del castellà també seran oficials. Com que aquesta oficialitat només s’estableix dins del territori de les comunitats autònomes que, com a tals, les han qualificat en els seus estatuts, aquesta limitació els resta efectivitat i garanties jurídiques.

Tal com va afirmar el ponent que va tancar el Simposi, Isidor Marí, amb una intervenció sobre els drets lingüístics com a drets humans, les raons que van portar a la Declaració de Barcelona de 1996 són substantivament les mateixes que ara reclamen un marc legal d’aquell tipus. L’expert va demanar una mobilització internacional del màxim abast que doni suport a una nova iniciativa per tal d’aconseguir un instrument jurídic fort i un sistema de seguiment eficaç de la seva aplicació.

Aquesta petició d’Isidor Marí ens porta a afegir aquí que, en el marc del Simposi, va tenir lloc la presentació oficial de l’Associació Internacional de Comissaris de Llengua (IACL), una organització nascuda a Dublín l’abril del 2013 amb l’objectiu d’unificar esforços en la defensa dels drets lingüístics. Sens dubte, aquesta associació hauria de tenir un paper important en el compliment de la demanda del professor Marí.

Podeu consultar tota la informació sobre el Simposi en aquest apunt anterior i a la pàgina web del Simposi.

Ma. Jesús Larios Paterna

Adjunta al Síndic de Greuges