De la variació sociolingüística a la lingüística forense. Primeres Jornades de Variació i lingüística forense en honor a M. Teresa Turell – Jordi Cicres

El passat 24 d’abril es van celebrar a la Universitat Pompeu Fabra les Primeres Jornades de Variació i Lingüística Forense en honor a M. Teresa Turell, catedràtica d’aquesta universitat, per recordar-la en el primer aniversari de la seva mort.

L’acte d’homenatge va tenir dues parts clarament diferenciades: al matí, un acte acadèmic, i a la tarda, l’acte institucional.

L’acte acadèmic es va centrar en els dos principals àmbits de recerca de la Dra. Turell: la sociolingüística de la variació, d’una banda, i la lingüística forense, de l’altra. De fet, es tracta de dos mons molt interrelacionats, ja que tant la sociolingüística de la variació com la lingüística forense analitzen la variació en l’ús de la llengua. Si bé la primera disciplina (i especialment des del model labovià) pretén descobrir els mecanismes interns (lingüístics) i externs (socials) que estructuren aquesta variació, la lingüística forense pretén buscar-hi una aplicació pràctica en l’àmbit judicial. Una de les tasques del lingüista forense és, doncs, descriure l’estil idiolectal (o, dit d’una altra manera, la manera única amb què cada parlant o escriptor utilitza la llengua) que s’observa en una sèrie de textos o gravacions dubitats (l’autoria dels quals es posa en dubte durant un procés judicial) amb l’estil idiolectal observat en el corpus de textos indubitats (que es corresponen als sospitosos, i l’autoria dels quals és coneguda).

En la jornada acadèmica es va comptar amb la presència d’especialistes destacats en aquests dos àmbits de recerca. D’una banda, en l’àmbit de la lingüística forense, hi va participar el Dr. Edward Finegan (President de la International Association of Forensic Linguists i professor a la University of Southern California), que va impartir una conferència titulada “The legal language”. El Dr. Finegan va fer un repàs sobre la recerca més influent en l’àmbit del llenguatge legal i de les seves característiques.

Seguidament, va tenir lloc la taula rodona sobre Lingüística forense (amb el Dr. Edward Finegan, el Dr. Krzysztof Kredens de la Aston University, la Dra. Alison Johnson de la University of Leeds, i el Dr. David Wools de CFL Software) amb dos eixos conductors: a) Com serà la lingüística forense d’aquí a 20 anys?; i b) Quina ha estat la contribució de la Dra. Turell a aquest futur? Tots els ponents van coincidir a remarcar que la lingüística forense ha tingut un desenvolupament ràpid i robust en les darreres dècades, i que la disciplina s’ha consolidat en els països capdavanters (entre els quals trobem el nostre). Igualment, han remarcat la importància de la combinació de les metodologies qualitativa i quantitativa per a obtenir els millors resultats. Finalment, es va discutir sobre els canvis en la comunicació (cada vegada més digital) i dels reptes que aquests canvis plantegen als lingüistes. Tots aquests reptes fan que sigui necessària cada vegada més la col·laboració dels lingüistes forenses amb experts d’altres disciplines (enginyers, psicòlegs, juristes, estadístics, matemàtics, sociòlegs, etc.). Pel que fa a la contribució de la Dra. Turell a aquest futur, els ponents van destacar la recerca sobre l’estil idiolectal i el rigor metodològic que ha sabut transmetre a tota la comunitat científica.

Després de la pausa es va iniciar el blog dedicat a la sociolingüística amb una conferència del Dr. Miquel Àngel Pradilla, centrada en l’evolució dels estudis sociolingüístics i del paper que la Dra. Turell va tenir en la consolidació de la disciplina a Catalunya i a Espanya. Després, els doctors Brauli Montoya i Antoni Mas es van afegir al conferenciant en una taula rodona en què es van tractar diversos temes, des de la complexitat metodològica de la sociolingüística de la variació, fins a la sociolingüística històrica. Els participants van destacar aquells aspectes en què la Dra. Turell va tenir un paper capdavanter, com l’ús de corpus en temps aparent i en temps real, o l’anàlisi quantitativa (estadística) de les dades sociolingüístiques.

Finalment, a la tarda es va celebrar l’acte institucional d’homenatge, presidit pel rector de la UPF, Dr. Jaume Canals. Hi van intervenir, com a representants de diversos àmbits professionals de l’homenatjada, la Dra. Janet DeCesaris, directora de l’IULA; Pere Guàrdia (UB); Joana Zaragoza (URV); Jordi Cicres (UdG) i Edward Finegan (Univesity of Southern California i IAFL).

Durant aquest acte, es va presentar el llibre que companys, amics i deixebles de la Dra. Turell li han dedicat: Ens queda la paraula: estudis de lingüística aplicada en honor a M. Teresa Turell i l’exposició bibliogràfica (que es pot veure a la biblioteca de Poblenou de la UPF fins al 24 de maig, o bé en format digital).

Jordi Cicres
Universitat de Girona

Nota editorial: En el proper número de la Revista, que publicarem al juny, hi apareixerà un estudi del mateix autor elaborat conjuntament amb Núria Gavaldà, titulat La lingüística forense: la llengua com a evidència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s