1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).

1. Apunt sobre la taula rodona que la Societat Catalana de Terminologia va organitzar el dijous 8 de maig de 2014 a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).

La finalitat de la taula rodona organitzada per la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) per al passat 8 de maig era debatre sobre les modificacions dels termes en els diccionaris de llengua general, generalment fetes amb intencions polítiques, o d’algun altre tipus, i sobre les implicacions que això pot tenir. Així, es volia analitzar una qüestió lexicogràfica i terminològica des d’una perspectiva més aviat ideològica o social: la influència i la pressió exercida per certs grups sobre les denominacions dels termes, o sobre els conceptes mateixos. D’una banda, per poder donar compte de les implicacions associades a aquestes pressions –implicacions de tipus jurídic–, i, de l’altra, per veure de quina manera els termes serveixen no solament per descriure una realitat, sinó potser també per modificar-la.

La SCATERM va convidar a participar a la taula rodona Margarida Sanjaume, Silvia Senz, Ferran Domínguez i Carolina Santamaria. Les seves aportacions i el debat posterior van ser moderats per Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC.

Margarida Sanjaume, cap dels Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya, va aportar informació de primera mà sobre la influència que grups polítics o de pressió exerceixen perquè es facin servir certes denominacions terminològiques en els textos normatius. Casos tan diversos com violència a la llar, violència de gènere o violència masclista; persones amb discapacitat i persones amb diversitat funcional; homofòbia i lesbofòbia; família homoparental, monoparental i monomarental; eufemismes com flexibilització del mercat laboral o pla de viabilitat, etc., alguns com a termes ben formats i altres com a invencions lingüísticament desafortunades, tenen darrere moviments de pressió o influència perquè es facin servir en els textos legals amb una denominació i no amb una altra, o perquè hi apareguin definits d’una manera i no d’una altra, amb l’objectiu de fer visibles alguns col·lectius, però de vegades també amb la intenció d’amagar certes realitats, com en el cas dels termes eufemístics. Aquesta pressió pot venir directament de grups de ciutadans, però també arriba mediatitzada pels polítics que participen en la redacció del text, abans que entri al Parlament o mentre s’hi tramita. Es pot concloure que els assessors lingüístics poden garantir, en aquest context, que la terminologia dels textos aprovats sigui coherent i unívoca, i que el text sigui precís i funcional, de manera que s’asseguri el compliment del principi de seguretat jurídica, però també és evident que la tria dels termes vehicula ideologies i punts de vista, la qual cosa posa en dubte el teòric principi de neutralitat dels textos legislatius, en concret, i probablement de tots els textos d’especialitat en general.

Silvia Senz, editora, hispanista i especialista en planificació lingüística i normativitat, és autora d’estudis sobre les definicions del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) modificades amb intencionalitat política. Va presentar a la taula rodona alguns aspectes de la feina que porta a terme d’estudi, seguiment i crítica de l’acció política i ideològica de l’Acadèmia, exercida per aquesta institució mitjançant la producció lexicogràfica i normativa, especialment. Silvia Senz no dubta a qualificar la ideologia de la RAE de «classista, sexista, homòfoba, racista, conservadora, xovinista i nacional-catòlica» i observa que el model de normativització lingüística que propugna aquesta institució és genealogista, unitarista, monocèntric, metropolità i jeràrquic. En la seva intervenció va explicar que el conjunt de modificacions, addicions i supressions d’entrades que la RAE ha anat introduint en el seu diccionari en les diverses edicions no és gens innocent, i amb l’estudi d’entrades com ideologia, referèndum, consulta, ciudadano, soberanía, estado o democracia, entre d’altres, es pot arribar a la conclusió que molts articles del diccionari vehiculen una ideologia que reflecteix la de la institució que les aprova, que, en aquest cas, té les característiques apuntades més amunt, i que això és especialment evident en termes que tenen a veure amb el procés sobiranista català, segons els exemples aportats. A més, això pot tenir unes implicacions jurídiques evidents, si pensem que els òrgans jurídics i polítics de l’Estat atorguen un paper consultiu oficial a aquesta institució i les seves obres.

Ferran Domínguez, lletrat dels Serveis Jurídics del Parlament i professor associat de dret constitucional a la UAB, va aportar al debat la seva visió com a jurista. Va partir de la importància que té la paraula per als juristes i del fet, sabut i estudiat, que el llenguatge jurídic «canvia i fa mutar el significat de les paraules emprades en el dret». En aquest sentit, va parlar del fet d’atorgar-se la propietat de les paraules, amb una referència a Humpy Dumpy quan li diu a Alícia que ell dóna a les paraules el significat que li convé, segons el cas, perquè el que importa de veritat és «ser l’amo de les paraules». A partir d’aquí, va parlar de termes com drets, nació (i nacionalitat) i regió, que, respectivament, li van servir per il·lustrar situacions freqüents en el dret –que són, de fet, situacions pròpies de la terminologia– com l’ampliació o desplaçament del sentit d’un terme cap a significats impropis o dubtosos, els problemes en la fixació conceptual d’alguns termes i la utilització de certes denominacions connotades negativament en alguns ordenaments jurídics.

Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, va parlar de les peticions que el diccionari normatiu rep de diferents grups o persones perquè s’hi facin modificacions, i a les quals, en nom de la Comissió de Lexicografia i com a autoritat normativa, han de donar resposta. Es va centrar en les peticions que afecten termes d’especialitat o entrades de paraules que estan a mig camí entre l’especialitat i el lèxic comú. Aquestes sol·licituds poden tenir raons de tipus comercial (cava i xampany); poden provenir d’alguna institució (com les definicions dels articles asturià o aragonès) o de grups empresarials, col·lectius i associacions (agent d’assegurances, autisme, etc.); o poden respondre a motius ideològics (com el cas de moro, entrada per a la qual es demanava la introducció d’una accepció nova que donés compte d’un ús pejoratiu, de manera que aquest ús pogués tenir conseqüències penals per a qui el fes servir), entre altres casos.

Entre les aportacions dels convidats i el debat generat a partir de les intervencions dels assistents, es va poder concloure que, efectivament, hi ha una utilització dels termes que va més enllà de la que correspon estrictament als especialistes de la matèria a què pertanyen, especialment en els camps de coneixement menys tècnics i més socials o generals, que sembla que són més permeables a la ideologia. En aquests camps, les associacions, els grups de ciutadans o els polítics, sobretot com a legisladors, fan pressió i intenten influir, de vegades per fixar una denominació i de vegades per modificar la part conceptual del terme. Generalment, es fa per poder fer més visibles alguns col·lectius, per també per amagar certes realitats o mesures poc rendibles políticament, o bé, simplement per apuntar-se a una moda. De fet, durant la taula rodona es va fer evident el que la terminologia moderna ja postula des de fa un temps i que contradiu la visió de la terminologia més clàssica: els termes i els textos que els vehiculen (els textos d’especialitat o tècnics) no són neutres ni objectius, i també transmeten ideologia. Això és especialment visible en els diccionaris, que, com es va poder veure, d’una banda, poden rebre peticions de persones o col·lectius amb relació a alguns termes; però, de l’altra, també poden ser ells mateixos, i les institucions que hi ha darrere, els motors de la modificacions fetes en entrades i accepcions, les quals transmeten de manera més o menys evident, d’una manera més o menys implícita, un discurs ideològic determinat i una manera de voler influir en la realitat. És evident que aquest ús de la terminologia –el que nosaltres vam anomenar grosso modo instrumentalització de la terminologia– es pot exercir amb la més bona intenció; però també és cert que, justament, moltes vegades no és ni innocent ni innòcua, de manera que pot tenir conseqüències polítiques i jurídiques, i, potser també, judicials.

2.  Presentació de la Societat Catalana de Terminologia

La SCATERM és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2008, tot i que té els orígens al 2002, any en què es va fundar amb el nom d’Associació Catalana de Terminologia (ACATERM). La finalitat de la SCATERM és afavorir la difusió de la terminologia en llengua catalana en els àmbits científics i tècnics, i entre els seus objectius hi ha el de constituir una plataforma per a la promoció i la professionalització en l’àmbit de la terminologia, promoure l’intercanvi d’informació entre els usuaris i els professionals de la terminologia i establir relacions amb altres associacions, institucions o centres vinculats amb la terminologia.

Les activitats regulars de la SCATERM són la jornada anual, que, amb diferents formats segons els anys, acostuma a tenir lloc al maig; i el seminari de tardor, d’orientació més pràctica, que s’acostuma a fer al novembre. Fins ara s’han organitzat jornades i seminaris dedicats als termes musicals, a les nomenclatures de la química, al llenguatge jurídic, a la neologia i la traducció, a la documentació, a la gastronomia i l’enologia, a la transmissió de la terminologia en l’ensenyament, entre d’altres. Ocasionalment, la SCATERM també organitza altres activitats, com ara cursos, taules rodones o presentacions d’eines o recursos terminològics.

Les publicacions periòdiques de la SCATERM són el Butlletí, publicació electrònica bimestral, pensada per als socis, amb informació sobre novetats i activitats relacionades amb la terminologia; i la revista Terminàlia, que es publica semestralment en versió impresa i també en suport electrònic, consultable gratuïtament. La revista Terminàlia constitueix l’òrgan de debat científic de la SCATERM i té una clara vocació de projecció exterior. L’objectiu principal fer conèixer l’activitat científica i professional relacionada amb la terminologia catalana, des de la recerca fins a les aplicacions o els productes, i des de les activitats formatives fins al debat social. S’hi poden trobar articles i estudis relacionats amb la terminologia en general, la terminologia sectorial, els aspectes socials i lingüístics de la terminologia, la terminòtica, el discurs especialitzat, la traducció especialitzada, la terminografia, l’ensenyament de la terminologia i la història de la terminologia, entre d’altres. La revista està estructurada en seccions fixes que inclouen dossiers monogràfics, entrevistes, col·laboracions específiques i ressenyes de publicacions.

La SCATERM publica també monografies i reculls miscel·lanis dedicats a la terminologia. Des de l’any 2009 s’han publicat quatre volums de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», que aplega les actes de les activitats més rellevants organitzades per la Societat, especialment de les activitats anuals. La col·lecció «Eines de terminologia» acollirà monografies dedicades a l’estudi i la pràctica de la terminologia.

La SCATERM convida qualsevol persona relacionada amb la terminologia a associar-s’hi –tant terminòlegs, lingüistes, traductors, tècnics lingüístics, etcètera, com especialistes o professionals de disciplines i àmbits científics i tècnics diversos que s’interessin per la terminologia. Els socis ho poden ser a títol individual o formant part d’una institució o organisme. El pagament de la quota anual, individual o col·lectiva, els permet gaudir d’avantatges com rebre un exemplar de la revista Terminàlia, poder-se inscriure gratuïtament a les activitats regulars de la Societat i obtenir descomptes en les activitats i les publicacions de l’IEC i les seves societats filials.

Tota la informació actualitzada sobre la SCATERM la podeu trobar al web de la Societat. També ens podeu seguir a Facebook.

Agustí Espallargas
Vocal de Comunicació a la Junta de la SCATERM
Lingüista dels Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya