Francesc Vallverdú, el compromís amb la dimensió social de la llengua – Carles Duarte i Montserrat

Foto: Consell Editorial de la Revista de Llengua i Dret (1987), amb Francesc Vallverdú al centre de la imatge (arxiu EAPC)
Foto: Consell Editorial de la Revista de Llengua i Dret (1987), amb Francesc Vallverdú al centre de la imatge (arxiu EAPC)

Quan, coincidint amb l’aprovació de la primera Llei de normalització lingüística, va néixer, l’any 1983, la Revista de Llengua i Dret, un dels membres destacats del Consell de Redacció era Francesc Vallverdú, que va participar durant molts anys activament en la labor duta a terme des de la nostra revista i, d’una manera especial, dins l’àmbit relacionat amb la sociolingüística i la planificació lingüística. Ara la seva absència deixa un sentiment de desolació entre els membres de l’equip de la revista i entre els qui vam tenir el goig de col·laborar-hi i de sentir-ne l’amistat.

Home amb un compromís clar, ferm, reflexiu i alhora natural amb el redreçament i el rellançament d’un país culturalment asfixiat pel franquisme, Francesc Vallverdú va ser clau en moltes iniciatives polítiques, científiques i artístiques. El nom de Vallverdú l’hem d’associar a l’acció política des de 1959 al PSUC, al projecte d’Edicions 62 des de 1966, a revistes com “Serra d’Or” o “Nous horitzons”, a una obra poètica molt rellevant, sorgida des d’una consciència social irrenunciable, amb fites tan destacades com ara Com llances, 1961, Premi Joan Salvat-Papasseit), Cada paraula un vidre (1968, Premi Carles Riba) o Somni, insomni (1971), recentment recopilada a Temps sense treva (2009), i a les seves excel·lents traduccions de Cesare Pavese, Italo Calvino, Alberto Moravia, Pietro Aretino, Leonardo Sciascia o del Decameró de Boccaccio, que va ser distingida amb el prestigiós premi Ente Nazionale Giovanni Boccaccio.

Ara bé, escau assenyalar singularment en aquestes pàgines la seva contribució del tot fonamental a la configuració i al desenvolupament de la sociolingüística catalana, amb llibres tan influents com L’escriptor català i el problema de la llengua (1968), Dues llengües: dues funcions? (1970) o El fet lingüístic com a fet social (1973). Intel·lectualment obert i inquiet, amb una ambició generosa i encomanadissa, va ser aglutinador i impulsor de nombroses iniciatives en el camp de la sociolingüística, que en van fer un referent imprescindible. Convé recordar en aquest aspecte que va ser un dels fundadors i president entre 1991 i 1999 del Grup Català de Sociolingüística i que es va implicar decisivament en la revista “Treball de sociolingüística” (1977-2002). Va ser, a més, director de l’Enciclopèdia de la llengua catalana (1999-2002).

Més enllà de la seva vinculació a Edicions 62, la seva trajectòria professional va quedar vinculada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, on va dur a terme una tasca exemplar en la fixació de models lingüístics. I cal esmentar, així mateix, la seva dedicació a la premsa escrita, que va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya.

Creu de Sant Jordi l’any 1986, gràcies al seu tarannà conciliador i constructiu, Francesc Vallverdú va exercir un paper ben valuós i eficaç com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i va formar part del Consell Social de la Llengua Catalana.

Una vida, doncs, definida per la seva passió pel llenguatge, per la seva vocació de bastir una veu literària commoguda i colpidora, i d’impulsar els estudis que permetessin d’analitzar-ne i de descriure’n les condicions d’ús i de promoure la normalització del català.

Amb la seva mort hem perdut un veritable mestre, una figura central de la nostra vida cultural, que ha contribuït amb sensibilitat i amb encert a dignificar i a enfortir. El nostre reconeixement i la nostra gratitud, des de la Revista de Llengua i Dre, que va ser també durant uns anys un espai de projecció de la seva mirada sobre la sociolingüística del nostre país i les seves connexions internacionals.

Carles Duarte i Montserrat

Director de la Fundació Lluís Carulla.

Si en voleu saber més consulteu la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s