Visions des de Japó: Llengua & societat – Vanessa Bretxa

Aquest mes de juliol es va celebrar el XVIII ISA World Congress of Sociology a Yokohama, Japó, titulat Facing Unequal World. Challenges for Global Sociology organitzat per la International Sociological Association (ISA). Aquest és el congrés més rellevant dins l’àmbit de la sociologia i se celebra cada 4 anys, el següent es durà a terme a Toronto (Canadà) l’any 2018. És una trobada on hi participen més de 6.000 acadèmics i agrupa més de 50 comitès de recerca Research Committees (RC) que van des de Armed Forces and Conflict Resolution, Social Indicators, Sociology of Education, Sociocybernetics, Rational Choice, Alienation Theory and Research fins a, Sociology of Sport.
El grup de treball que tractava els temes de sociologia del llenguatge era el Research Committee on Language & Society (RC25) que, tal com el seu nom indica, no només tractava de temes de sociologia de la llengua sinó més aviat de qualsevol tema que posi en relació el binomi llengua i societat en sentit ampli. El RC25 va ser creat l’any 1968 i té com a objectius explícits avançar en els coneixements sobre la sociologia del llenguatge, la interacció cara a cara i els fenòmens relacionats amb el llenguatge. Durant els anys 1978-82, Lluís Aracil en va ser el seu president. Aquests anys hi ha hagut canvi de president dins el grup, ha deixat el seu càrrec Celine-Marie Pascale de l’American University (USA) i ha entrat Amado Alarcón de la Universitat Rovira i Virgili; podem dir, doncs, que al cap de 30 anys el càrrec de president ha tornar a recaure en un sociòleg de terres catalanes.
Dins el congrés d’enguany, el RC25 es va estructurar en 12 sessions de treball –que agrupaven a l’entorn de 6 comunicacions–, i 4 taules rodones, això representa un total d’aproximadament unes 100 comunicacions totes elles en anglès malgrat que la ISA té tres llengües oficials (anglès, castellà i francès). Els participants provenien de camps acadèmics molt diversos que anaven des de les ciències de la computació, la lingüística aplicada, la geografia, l’antropologia, la filosofia, l’ensenyament de llengües estrangeres, l’administració i direcció d’empreses, el treball social, fins a la sociologia, així doncs, l’interdisciplinarietat és una característica essencial d’aquest comitè de recerca. A continuació, es presentaran les sessions concretes i les principals aportacions:

El dimecres 16 de juliol a les 8.30 h del matí començava la primera sessió del RC25 titulada Language and Inequalities, aquesta sessió estava formada per quatre taules rodones paral•leles. Aquest és un nou format de presentació de comunicacions més semblant a un seminari, és el primer cop que es duu a terme en un congrés de la ISA i tenia per objectiu donar l’oportunitat a presentar comunicacions en un espai més informal i familiar. L’espai era una gran sala de convencions amb taules rodones on hi cabien aproximadament 10 persones –tipus banquet– amb un ordinador a cada taula. En el cas de la RC25 hi havien quatre taules rodones paral•leles (Discourses on Inequality; Language & Education; Language, Power & Culture; Language, Marginalization and Integration) cada taula unia unes 10 persones entre ponents i oients, i després es discutien les comunicacions d’una manera molt més informal que a les sessions del grup de treball. L’inconvenient més destacable d’aquest tipus de format era l’enrenou de presentar i discutir paral•lelament les comunicacions perquè molts cops se sentien més les presentacions i discussions de la taula del costat que no pas el ponent que tenies davant teu. La taula rodona en què vaig participar va ser la de Language & Education composta per quatre comunicacions, dues d’elles més enfocades a temes de política (lingüística) a l’educació superior: el cas de Singapur i la Xina; i les altres dues sobre els usos lingüístics a secundària: el cas de Ghana (l’ús de l’anglès), i Catalunya (el procés de la transició educativa). La discussió de la taula es va encaminar en el tractament i la gestió de l’anglès als diferents nivells del sistema educatiu i en l’àmbit de recerca.
A continuació, es van duu a terme dues sessions de treball centrades principalment en l’anàlisi del discurs i l’etnometodologia: Sociological Analysis of Language i Online Interaction: The Changing Meanings of Social Context. Dins aquestes sessions, però, hi va destacar una comunicació «The Challenge of Sociology of Language: Living in Society, Living with Words» de Frederic Moulene (Université de Strasbourg), el qual va fer un clam a la recuperació de la sociologia de la llengua per part dels sociòlegs i, especialment, incloure la llengua dins el seu àmbit d’estudi, «we try to persuade the sociologists that all sociology is inevitably a sociology of language (in the same way, for Labov all linguistics is necessarily social)».
La quarta sessió de treball estava centrada en Markets, Power and Language, en aquesta sessió la llengua era tractada com a capital humà, simbòlic i econòmic, i hi van destacar tres comunicacions: «Transnational Linguistic Capital. Explaining Multilingualism and English Proficiency in 27 European Countries» de Jurgen Gerhards (Institute of Sociology, Free University Berlin) que va proposar un model basat en les oportunitats, els costos i les motivacions que influenciaven en el nivell de coneixement d’anglès als països de la UE, tenint en compte tant els factors macro i com els factors individuals. També va ser rellevant la comunicació «Language Diversity at Work: Guidelines to an Interdisciplinary Approach» de María Guadalupe González (Universidad Nacional Autónoma de México) en què proposava un model de manteniment de la diversitat lingüística dins el món laboral. I, finalment, dins aquest grup de treball, Amado Alarcon i Maria Martínez-Iglesias (Universitat Rovira i Virgili) van presentar «Language, Informational Capitalism and Industrial Relations. A Study on Linguistic Autonomy of Workers and Collective Bargaining» en què posaven en relació la internacionalització, la diversitat lingüística i l’estandardització taylorista. Seguint el mateix marc, es va organitzar la sessió conjunta amb la comissió de recerca de sociologia del treball Language, Work and Health, però on la variable llengua hi va tenir molt poca visibilitat. La comunicació que més relació tenia amb la sociologia de la llengua va ser «Language Codes and Production of Meanings in Emergency Calls of Domestic Violence» de Blanca Deusdad, de la Universitat Rovira i Virgili, en la qual s’analitzava la gestió de la informació en les trucades d’un centre d’emergència.
La cinquena sessió de treball portava per títol: Migrations and Conditions of Belonging, en aquesta sessió s’hi van presentar dues comunicacions que feien referència a Catalunya: «Latin American Migrants in Bilingual Cities: A Comparison Between Barcelona and Brussels» de Luis Garzón (GEDIME- Universitat Autònoma de Barcelona) i «Romanian Youth in Catalonia (Spain). Selfidentification, Languages and Symbolic Capital» de Cecilio Lapresta et al., (Universitat de Lleida). La sessió següent portava per títol Old and New Conditions of Language Endangerment, Albert Bastardas-Boada (Universitat of Barcelona) va obrir la sessió presentant la comunicació «The Linguodiversity Crisis in the ‘Glocal’ Age: Factors, Processes, and Policies» i tot seguit es varen presentar tres comunicacions sobre processos de manteniment i substitució de llengües minoritàries a Mèxic, Iran i Àfrica. El fet que el congrés se celebrés a Japó va donar la oportunitat a incloure una sessió específica sobre Current Debates in Japanese Scholarship on Language and Society, les comunicacions que es varen presentar en aquest grup treballaven temes que van des de l’estandardització de determinades varietats lingüístiques fins al repte de promoure el multilingüisme al Japó.
La sessió següent voltava a l’entorn del lema Privilege and Stigma, les tres comunicacions que es van presentar en aquest grup es van centrar principalment en la posició de l’anglès en relació amb les llengües locals en diferents àmbits i les possibles estratègies de política lingüística dutes a terme. En concret, varen ser: «Academic Language Barriers: Professional Stigma or Recognition and Success?» Laura Garcia (Universidad Nacional Autónoma de México); «Maintaining Identities of Distinction in Taiwan through the Foregrounding of Linguistic Abilities» Mark Fifer Seilhamer (Nanyang Technological University, Singapore); i finalment, «The Evolution of Language-in-Education Policy in South Africa» Phakiso Michael Mokhahlane (North West University, South Africa). Va tancar la sessió del RC25 The Language of Borders: Exclusion and Resistance, en aquest cas les comunicacions voltaven a l’entorn de l’anàlisi de les narratives, els discursos i les ideologies a l’hora de construir identitats, especialment en terres de frontera. Les sessions restants varen tenir una relació menys directa amb la llengua, Producing Counter-Hegemonic Knowledge, Identity and Institutional Categorization, Activism, Media and Justice que estaven més centrades en temes de nacionalisme, mass media i identitat, i analitzaven la llengua com a eina de recerca.
A tall de conclusions diríem que la perspectiva d’estudi de la llengua segueix sent molt diferent segons la formació dels investigadors i els departaments on duen a terme les seves recerques. En aquest congrés es va confirmar que la majoria de comunicacions sobre llengües en contacte, política lingüística, o bé, manteniment i substitució lingüística eren presentades per acadèmics amb afiliació a departaments o centres de recerca de lingüística, o altres ciències humanes i socials. I d’altra banda, els acadèmics que treballaven en departaments o centres de recerca de sociologia en la majoria de casos varen presentar recerques on la llengua era una eina de recerca (estudi de narratives, textos, discursos, ideologies, categoritzacions, etc.) i l’objecte d’estudi era com aquests processos afectaven a les identitats, la desigualtat, el poder, o bé, la creació de coneixement.

Dit en poques paraules, el comitè de recerca sobre Llengua & Societat és un grup de treball molt heterogeni i interdisciplinari, aquest fet dóna la sensació de ser un grup força fragmentat i poc consolidat en temes de recerca i on la sociologia de la llengua no és una àrea de recerca per als sociòlegs. Ara bé, cal assenyalar que el RC25 és un grup obert i amb un fort esperit inclusiu que vol donar la oportunitat a vincular més estretament els investigadors del camp. El nou president no té una tasca fàcil, però esperem que pugui recuperar i trobar un lloc visible per a la sociologia de la llengua.

Vanessa Bretxa
Doctora en Sociologia per la UB. Treballa al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s