Usos lingüístics als establiments comercials de Barcelona. Ofercat 2005-2012 – Albert Fabà Prats i Joan Solé i Camardons

L’Ofercat és un estudi sociolingüístic desenvolupat per la DGPL i el CPNL que, mitjançant la tècnica de l’observació, permet conèixer l’oferta lingüística d’una ciutat. En un cicle que es va desplegar entre el 2001 i el 2006, aquestes observacions es van portar a terme a 20 ciutats de Catalunya, mentre que, a partir del 2007, l’Ofercat es limita a estudiar l’oferta lingüística dels establiments comercials d’algunes d’aquestes ciutats i, per tant, replica les observacions anteriors.

Aquí presentem els resultats dels usos lingüístics dels comerços als deu districtes de la ciutat de Barcelona de l’estudi fet l’any 2012 i la seva comparació amb els de l’any 2005. Es van fer 80 rutes al conjunt de la ciutat (8 per districte), 30 d’estratègiques (principals eixos comercials dels districtes) i 50 d’aleatòries. Es van observar un total de 4.405 establiments.

A l’Ofercat es tenen en compte quatre elements: la retolació identificativa del comerç (el rètol principal), els missatges lingüístics que es troben a l’aparador (retolació informativa), la llengua inicial d’atenció al públic (l’observador espera, sense parlar, que el comerciant li pregunti què vol) i la llengua d’adequació (al català, ja que l’observador sempre respon en aquesta llengua).

Les dades es presenten mitjançant uns índexs, que es refereixen a l’oferta de català, i que es ponderen d’acord amb el pes del català en cadascuna de les observacions, que exclouen els casos ambivalents o sense contingut lingüístic.

Al gràfic següent podem apreciar l’evolució entre l’any 2005 i el 2012 dels diversos elements observats. Tots els índexs referents a la retolació, tant la identificativa com la informativa, s’han incrementat. Així la retolació principal ha passat de 56 punts al 2005 a 67 punts, amb un increment del 19,6%, i la informativa de 42 punts a 56, un creixement  del 33,3%. Per contra, en la llengua oral s’ha produït un decrement, ja que la llengua d’identificació oral (la llengua d’atenció en un primer moment) passa de 46 punts a 40, una disminució del 13%, mentre que la llengua d’adequació es manté pràcticament igual.

Aquesta evolució s’explica, en bona part, per l’increment dels establiments comercials atesos o regentats per immigrants estrangers. L’oferta lingüística en català d’aquests comerços és molt diferent, segons l’element que tinguem en compte. L’índex Ofercat de la retolació identificativa dels comerços regentats per immigrants és pràcticament el mateix (67 punts) que el dels autòctons, mentre que és força més baix a la retolació informativa (25 punts en els comerços d’immigrants enfront als 61 punts dels autòctons). I molt baix, a la llengua oral (2 punts a la llengua d’identificació oral i 12 punts a la llengua d’adequació).

A més de l’origen de la propietat de l’establiment, el sector d’activitat, especialment pel que fa a la retolació identificativa i el pes diferencial en cada sector de les marques i franquícies (on hi ha un percentatge superior de la proporció d’altres llengües), i el districte (en el cas de la llengua oral) són les variables que més influeixen en els usos lingüístics.

Sembla que en el futur caldrà actuar, sobretot, en la millora dels coneixements lingüístics en català d’aquests comerços regentats per immigrants, per tal d’augmentar la seva oferta lingüística de català en la llengua oral.

Per a més informació, consulteu l’Ofercat.

Albert Fabà Prats

Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)

Joan Solé i Camardons.

Direcció General de Política Lingüística (DGPL)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s