El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent – Josep Vidal Arráez

Des de l’any 1975, amb la restauració de les institucions democràtiques a l’Estat espanyol, la normalització lingüística de la llengua catalana ha esdevingut un dels eixos principals en el procés de construcció nacional. Any rere any apareixen dades demolingüístiques que mostren la vitalitat, fortalesa i capacitat d’atracció que té el català. Tanmateix, tot i l’optimisme que generen les dades, encara hi ha sectors on la llengua catalana té poca presència i viu dificultats per assolir una certa normalitat. És el cas de l’Administració de justícia.

Entre les diferents accions institucionals de promoció i difusió de la llengua catalana que organitza enguany la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, s’ha engegat la campanya En català, també és de llei. Utilitza’l, hi tens tot el dret [1], la qual té un triple objectiu: informar i sensibilitzar els ciutadans perquè facin prevaldre els seus drets lingüístics davant l’Administració de justícia a Catalunya; fer que els professionals del dret i la justícia facilitin aquesta tria lingüística a la ciutadania, i finalment, informar els estudiants de carreres jurídiques del nostre país per tal que sàpiguen, des del primer any de carrera, que el català és una llengua de ple dret en l’àmbit judicial i en el seu futur professional.

És ben sabut que el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, tal com preveuen l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei de política lingüística. Així mateix, l’article 33 de l’Estatut estableix el dret de tot ciutadà a utilitzar qualsevol de les llengües oficials en les seves relacions i actuacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics. Si a això hi afegim que segons la darrera enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP2013), dels 7,5 milions d’habitants de Catalunya gairebé 6 milions de persones majors de 16 anys entenen el català, 5 milions el saben parlar, més de 5 milions declaren saber-lo llegir i quasi 4 milions el saben escriure [2], com és que encara es necessita posar en marxa una campanya de sensibilització en relació amb la llengua catalana en l’Administració de justícia?

Les darreres dades oficials que tenim sobre l’ús del català en l’Administració de justícia a Catalunya, proporcionades pel Departament de Justícia de la Generalitat, mostren uns índexs discrets pel que fa a l’ús d’aquesta llengua. Concretament, segons dades corresponents al període 2011-2012, mentre que la llengua emprada en el 86,5% dels tràmits judicials oficials era el castellà, el català només apareixia en el 13,5% dels documents [3]. En el mateix sentit, de les 248.241 sentències redactades a Catalunya l’any 2013, el 87,6% van ser escrites en castellà i només un 12,4% en català [4]. La disparitat i desequilibri en l’ús d’ambdues llengües encara és més visible si comparem aquestes dades entre diferents períodes de temps. Així doncs, el percentatge de sentències redactades en català ha caigut 7 punts des de l’any 2005, quan suposaven el 20,1% dels documents redactats, mentre que el nombre de sentències redactades en castellà ha augmentat exactament el mateix nombre de punts, passant d’un 79,9% l’any 2005 a un 86,9% l’any 2012, com fa explícit l’Informe de Política Lingüística de 2012 [5].

A més, segons la darrera enquesta oficial que tenim d’aquest sector, l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Administració de justícia (2008), un 99% del personal de l’òrgan judicial manifestava els coneixements lingüístics necessaris per entendre el català, un 91,7% tenia la capacitat de respondre oralment en català, un 98,7% deia saber-lo llegir i, finalment, un 80,6% assegurava tenir les capacitats adequades per a poder-lo escriure [6]. Per tant, la situació que viu el català en l’Administració de justícia és paradoxal. Però, a què es deu la situació de desequilibri del català en l’àmbit judicial?

L’ús del català en l’Administració de justícia a Catalunya ha estat tractat i estudiat per diversos autors, com ara Agustí Pou (1999), Rosa Lizandra (2001; 2010), Anna Maria Pla (2005) i Rafel Torner (2014) [7][8][9][10]. El que és interessant destacar és com en tots aquests treballs hi apareixen, entre d’altres, tres factors clau que sembla que dificulten l’ús significatiu del català en l’Administració de justícia: a) la centralització de l’Administració de justícia; b) la legislació espanyola pròpiament lingüística, i c) altres dificultats col·laterals.

En primer lloc, cal tenir present que l’Administració de justícia és una competència estatal que està centralitzada. En virtut d’això, tot funcionari judicial de qualsevol part del territori espanyol, primerament, depèn directament de l’Estat i, en segon lloc, té dret a la mobilitat territorial, és a dir, a poder treballar en qualsevol part del territori estatal. Si a això li sumem la poca tradició opositora de Catalunya als cossos judicials, tot plegat comporta que la possible mobilitat territorial dels funcionaris judicials no ajudi a la normalització del català, atès que la gran majoria d’ells seran castellanoparlants i no els cal, en cap cas, acreditar coneixements de català. Cal precisar que és la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial, llei que regula el funcionament general de l’Administració de justícia de l’Estat espanyol, la que no estableix la necessitat de coneixement de les altres llengües oficials de l’Estat per a exercir un càrrec judicial en un dels territoris amb llengua pròpia i oficial. Anàlogament, la legislació espanyola, constitueix un altre condicionant en aquest mateix sentit, ja que, com estableix el seu article 231, la llengua que han de fer servir els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris estatals és el castellà [11]. Finalment, també es constata que factors col·laterals, com ara que una part important de les lleis estatals no estigui traduïda al català influeix en el fet que en els estudis de dret s’utilitzi molt sovint el castellà. A tot això encara s’hi ha d’afegir, com dèiem, el baix nombre d’opositors catalans als diversos cossos judicials, fet que provoca que la gran majoria de funcionaris amb què compta l’Administració de justícia de Catalunya sigui d’origen forà.

Tanmateix, aquests no són els únics factors que dificulten la plena normalització del català en l’Administració de justícia a Catalunya. Segons un estudi elaborat l’any passat, en el marc del Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Universitat de Barcelona [12], que pretenia validar la hipòtesi de si la impermeabilitat de l’Administració de justícia al català era conseqüència directa d’una inadequada regulació del mèrit lingüístic, la mostra de cossos judicials entrevistats apuntava que el motiu pel qual el català, actualment, no presenta una plena normalitat en aquest sector està directament relacionat amb qüestions, més aviat, de tipus personal. S’ha de dir, però, que l’anàlisi es va realitzar sobre una mostra reduïda de jutges i fiscals i que caldria ampliar-la en el cas de voler extrapolar aquesta conclusió a una realitat més àmplia.

Les raons que, segons la mostra, justificarien el poc ús del català en el món judicial tenen a veure amb el fet que la llengua més habitual dels jutges i fiscals és el castellà i que, per tant, aquesta és la llengua amb la qual se senten més còmodes i s’expressen millor. A més, aquest fet es veu reforçat per la circumstància que tots ells van estudiar dret en castellà i que, per tant, aquesta és la llengua amb la qual estan més acostumats a realitzar la seva feina diària. Recordem, com dèiem més amunt, que la majoria de funcionaris judicials a Catalunya són d’origen forà, la qual cosa comporta que el català no sigui la seva llengua primera ni d’ús habitual.

No obstant això, és interessant destacar que els jutges i fiscals que formaven part de la mostra i que són nascuts fora de Catalunya no tenen una actitud contrària al català ni al seu ús, sinó tot el contrari. A partir de les declaracions de la mostra analitzada, sembla que existeix un clar respecte vers la llengua catalana i que fins i tot hi ha una certa voluntat d’aprenentatge. El fet que no parlin i que, consegüentment, no utilitzin el català sembla estar més aviat relacionat amb motius com ara la gran quantitat de feina que tenen, raó per la qual, diuen, no els queda prou temps per dedicar-ne una part a l’estudi del català.

Ara bé, què passaria si la conjuntura actual fos diferent? És a dir, quina seria la situació del català en l’Administració de justícia a Catalunya si el coneixement del català fos una necessitat o un requisit indispensable a l’hora de poder exercir un càrrec judicial? O fins i tot, què passaria si el català passés a ser una llengua oficial equiparada en drets amb el castellà? Seguiria el català vivint la mateixa situació?

És ben evident que tot plegat apunta que el motiu principal pel qual el català no té una presència més significativa en l’Administració de justícia a Catalunya és múltiple i no respon a un sol factor però, també és notori que les diferents circumstàncies estructurals amb què comptem són el veritable escull a superar. Tot i l’aparent respecte i predisposició que mostra el personal judicial pel català, és evident que si el català no constitueix una necessitat estructural, per molt bona voluntat que hi hagi, la situació no variarà mai.

És per això que cal seguir treballant en aquest àmbit de manera decidida. Campanyes com ara: En català, també és de llei. Utilitza’l, hi tens tot el dret són totalment necessàries per canviar l’statu quo actual de la llengua catalana en l’àmbit judicial; un sector on avui dia predomina el castellà però en el qual, gràcies a una actitud clara, decidida i a diverses mesures de foment, difusió i protecció, el català trobarà el seu espai.

Josep Vidal Arráez
Lector de català a la Universitat de Tolosa Jean Jaurès

[1] http://www.gencat.cat/llengua/justicia/

[2] http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2014/06/20/14/39/ef5435a8-2d2f-4fea-94b3-5c69e35762ad.pdf

[3] http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/Departament/estadistiques/admin_justicia/dades_aj_2012.pdf

[4] http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/home/seccions_tematiques/usos_linguistics/dades_estadistiques_nl/dades_normalitzacio_linguistica_2013.pdf

[5] http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/InformePL/Arxius/IPL2012.pdf

[6] http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Dades_territori_poblacio/Altres/Arxius/EULIP2008_Just_informe.pdf

[7] Pou, Agustí. «Una aproximació al règim lingüístic de l’Administració de justícia a Catalunya», Justiforum: Papers d’estudi i formació, núm. 9, 1999.

[8] Lizandra, Rosa. «El pla pilot de funcionament en català de quaranta oficines judicials». Actes de la II Jornada del CILAJ (14 de maig de 2001)

– Lizandra, Rosa. «El foment del català entre els professionals del món del dret: un nou impuls al català a la justícia». Terminàlia, núm. 5, p. 45-49, 2010.

[9] Pla, Anna. «El règim jurídic de les llengües a l’Administració de justícia». Barcelona: Institut d’estudis Autonòmics, núm. 41, 2005.

[10] http://www.cercle21.cat/ca/butlleti/raons_linguistiques_a_favor_dun_estat_propi/7/el_catala_a_ladministracio_de_justicia_balans_de_35_anys_i_perspectives_de_canvi_en_una_catalunya_independent/44/

[11] http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo6-1985.html

[12] Vidal, Josep. «Senyoria, m’entén en català? L’ús del català en l’Administració de justícia. Factors i motivacions». [Inèdit] Universitat de Barcelona, 2014.

One thought on “El català en l’Administració de justícia a Catalunya, un repte pendent – Josep Vidal Arráez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s