Estudi sobre la presència de les llengües en les converses al carrer, Barcelona 2012 – Albert Fabà i Anna Torrijos

La Direcció General de Política Lingüística i el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona han analitzat la llengua de les converses als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona. El resultat permet conèixer la variabilitat d’usos lingüístics a diversos carrers de Barcelona en funció d’una sèrie de variables observades. La metodologia que s’ha utilitzat és l’observació i el registre de la llengua de les persones que parlen pel carrer. El nombre total d’itineraris van ser 11, que responen als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona, i el d’audicions, per tant, d’observacions anotades, ha estat de 3.940. Aquest nombre d’observacions varia des de les 520 (Raval) a les 233 (Muntaner), depenent de la quantitat de persones que hi transiten.

En conjunt, la presència del català en les converses als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona és del 29,5%, i la de la llengua castellana el 58,3%. La del conjunt d’altres llengües és clarament inferior (12,3%).

La presència del castellà supera la del català a cada ruta, llevat de Gràcia (47,9% front al 44,4%) i les Corts (44,8% front al 43,8%). La situació de menys presència del català és la de Nou Barris (12%). La presència d’altres llengües és significativa al Raval (38,6%) i a la Rambla de Catalunya (27,1%).

La presència del català és més alta en els extrems de les edats (joves de fins a 15 anys i majors de 65 anys), mentre que la del castellà augmenta sempre amb l’edat; el conjunt de la resta de llengües té un sentit invers a l’ús del català: els màxims gruixos es troben en els segments de 15 a 50 anys, mentre que entre els més grans i els més joves disminueix.

La presència de nens en els grups de persones observats fa variar ostensiblement els usos lingüístics orals, afavoreix clarament el català (es passa del 26,6% al 42,9%) i rebaixa l’ús del castellà com de la resta de llengües, en conjunt.

 

Albert Fabà. Consorci per a la Normalització Lingüística

Anna Torrijos. Direcció General de Política Lingüística

 

 

Fabà, Albert; Torrijos, Anna. «Estudi sobre la presència de les llengües en les converses al carrer, Barcelona 2012». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística], núm. 55 (2n semestre 2014). En línia a: < http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/284454/373618> [Consulta: 10 d’abril de 2015].

Aymà Aubeyzon, Josep Maria. El català, al carrer. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2010.

2 thoughts on “Estudi sobre la presència de les llengües en les converses al carrer, Barcelona 2012 – Albert Fabà i Anna Torrijos

  1. Efectivament, totes les teves consideracions són molt pertinents.

    La llengua al carrer (en interlocucions al carrer) té unes característiques diferents a la llengua a la llar o la llengua d’identificació. Això ho notem quan ens fixem per exemple en la presència de nens en els grups observats: l’ús del català augmenta. Per tant, l’ús d’una o altra llengua no depèn només de la llengua inicial o d’identificació dels seus interlocutors que fins i tot poden tenir-la diferent, un pot ser de llengua inicial catalana i l’altre castellana.

    Pel que fa a la qüestió de turisme, com tu dius, aquest estudi inclou les converses de turistes i altres estrangers no residents. En el disseny de les rutes es va tenir en compte incloure carrers principals menys turístics que d’altres del mateix districte (evitant Passeig de Gràcia o les rambles, per exemple). Tot i això, com es comenta en l’article de la revista Llengua i ús (http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/284454/373618) tot i que les dades no són estadísticament comparables amb d’altres fonts recollides per enquesta, pot resultar útil exposar els resultats d’alguns d’aquests altres estudis, sempre a títol indicatiu. El percentatge de català com a llengua habitual a la ciutat de Barcelona segons l’Enquesta d’usos lingüístics a la població 2013 és del 34,60 %; el de castellà és del 51,5 %; el percentatge de mixtos català i castellà és del 8,30 %; mentre que el d’altres llengües és del 5,5 %. Les enquestes d’usos lingüístics estudien la població resident i en l’estudi de les converses al carrer s’inclouen persones estrangeres no residents (turistes) i, és per això que hi ha força diferències quan observem els usos d’altres llengües. Així, tot i la no-comparabilitat de les dades amb fonts i mètodes diferents, s’observa una clara coherència en les tendències generals.

    Albert Fabà i Anna Torrijos.

    M'agrada

  2. Bon dia.

    Un estudi molt interessant. Certament, les dades per al català són força baixes.

    Ara, se m’acut alguna idea que potser podrien matisar-les. Ho escric a rajaploma:

    Faig una hipòtesi doble, o més ben dit, amb la combinació de dos elements: en les converses que tenen lloc al carrer entre dos (o més) interlocutors hi ha una probabilitat més alta que els dos (o més) interlocutors siguin de llengua d’identificació o habitual diferent que no pas en les converses que tenen lloc a les llars; i si això ho combinem amb el fet que, en aquests casos d’interlocutors de llengua d’identificació o habitual diferent, la llengua en què majoritàriament s’estableix la conversa no és el català…

    …, llavors ens trobarem que segurament els percentatges d’ús del català en aquestes converses estan (força?) per sota dels percentatges de català com a llengua d’identificació o llengua habitual.

    D’altra banda, hi ha el pes del factor turisme / professionals més o menys passavolants (executius d’empreses estrangeres, fires, congressos, etc.), amb un significat diferent del que té la immigració estable a Catalunya. En el cas dels turistes, a més, deuen estar força sobrerepresentats entre la gent que va pel carrer, perquè justament es passen tot lo dia voltant pels carrers amunt i avall, etc. Aquest factor té força importància a l’Eixample i Ciutat Vella, i es deu notar una mica en els valors per al conjunt de la ciutat.

    Llavors, un cop fetes aquestes consideracions…, com sempre arribem a la conclusió que si aconseguíssim capgirar la norma d’adaptació/submissió al castellà, la imatge (o, en aquest cas, el so) de Barcelona podria canviar bastant. No ho trobeu?

    Rafel Torner

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s