Durant les darreres dues dècades, i amb especial intensitat durant els anys més durs de la crisi econòmica actual, hem assistit a la progressiva hegemonització d’un model de societat, el model neoliberal, en què la gestió de tot allò públic passa a mans privades amb la idea d’una gestió més eficaç dels serveis públics. «Menys Estat, millor Estat» afirmaven grans defensors d’aquest model, com ara Margaret Thatcher o François Mitterrand.
Aquesta ideologia procedent de la política econòmica té uns efectes cada cop més explícits en la concepció de la política lingüística de la Unió Europea que, sovint, marca les línies de treball que han de seguir els seus estats membres. Durant els darrers deu anys, observem un enfocament marcadament utilitarista de les llengües, en què es potencien cada cop més les grans llengües hegemòniques i es prioritza el seu valor econòmic i la seva utilitat per al món de l’empresa i del comerç. Només cal citar l’estudi ELAN de 2006, estudi pioner a Europa sobre els efectes econòmics derivats de la manca de competències lingüístiques a Europa (estudi elaborat també a Catalunya a través de l’ELAN.CAT); el Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme del 2008, iniciativa creada per la Comissió Europea perquè les empreses europees prenguessin consciència de la importància de les llengües per al món dels negocis; Les llengües fan negoci o La guia lingüística per a les empreses europees de 2011. Són alguns dels exemples que demostren aquest enfocament utilitarista de les llengües, concebudes gairebé exclusivament com a béns –commodities –, en què només se’n potencia el valor econòmic i es bandegen altres funcions, com ara la identitària o la de cohesió social, entre d’altres.
A aquest enfocament cal afegir el pes, cada cop menor, del multilingüisme a la Comissió Europea. La institució europea ha passat de tenir un comissari europeu dedicat únicament al multilingüisme (Leonard Orban, 2007-2010), a formar part d’una cartera compartida amb Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut (Androulla Vassiliou, 2010-2014), i fins a la desaparició completa en l’actual Comissió Europea, dins la cartera d’Educació, Cultura, Joventut i Esports (Tibor Navracsics 2014-actualitat). Aquesta nova Comissió ha decidit traslladar la unitat de Multilingüisme, Competències i Qualificacions des de la Direcció General d’Educació i Cultura a la Direcció General d’Ocupació,[1] confirmant així l’enfocament utilitarista i neoliberal de la política lingüística europea.
L‘anàlisi discursiva de les polítiques lingüístiques dels darrers anys confirma, a més, la tendència a considerar només les llengües hegemòniques com a útils, rendibles i competitives, conceptes absents quan la Unió Europea parla de llengües menys difoses. Així, observem que el concepte de multilingüisme –usat sovint per parlar de llengües hegemòniques i oficials a la UE– va sempre unit a la idea de competitivitat, ocupació, mobilitat i oportunitats, mentre que el concepte de diversitat lingüística –sovint emprat per fer referència a llengües no oficials i menys difoses– apareix al costat de conceptes com identitat, cultura, pèrdua, patrimoni i protecció. L’exemple més clar i més recent és la creació de la Plataforma de Suport Lingüístic en línia,[2] eina perquè els estudiants Erasmus puguin avaluar les seves competències lingüístiques sobre una altra llengua de la UE. La plataforma només està disponible en 6 llengües –les grans llengües hegemòniques europees– i s’ampliarà a les 24 llengües oficials per a l’any 2020. Cap senyal de les llengües no oficials.
Davant aquest enfocament utilitarista de les llengües a Europa, la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD), organisme format per governs, centres de recerca i institucions especialitzades en multilingüisme arreu d’Europa, de la qual la Generalitat de Catalunya és membre fundador, ha treballat durant els darrers anys en l’elaboració d’un Full de ruta per a la diversitat lingüística a Europa, que proposa un enfocament divers sobre les llengües d’Europa com a estratègia en el marc Europa 2020 de la Comissió Europea.
L’objectiu del “Full de ruta per a la diversitat lingüística a Europa” és reafirmar el compromís de la Unió Europea amb la diversitat lingüística i assegurar que les llengües pròpies d’Europa –siguin d’àmbit internacional, nacional, regional, minoritàries, amenaçades de desaparició o llengües de la immigració– es considerin valors comuns que necessiten suport i promoció.
El full de ruta s’emmarca en el context actual de la Unió Europea, que ha marcat com a prioritat política la necessitat d’establir una economia sòlida i una força laboral altament qualificada. Cal treballar per unes polítiques lingüístiques ben planificades per enfortir les llengües i vincular-les a la creació d’economies pròsperes, però també a la cohesió social i a la consecució d’un destí comú a Europa.
El full de ruta es compon principalment de quatre línies de treball: el reconeixement oficial de les llengües d’Europa; la vinculació de totes les llengües al desenvolupament personal, econòmic i social; la promoció de totes les llengües al món de les TIC, i el suport concret a les llengües menys difoses d’Europa. Si s’apliquen, poden assegurar que la Unió Europea no només es quedi en el discurs d’«units en la diversitat», sinó que el faci tangible a través de mesures concretes per a totes les seves llengües.
El desenvolupament d’una Europa més integrada i sostenible sembla que és la solució per la qual aposten els líders europeus davant el moment de transició en què es troba actualment el continent. Europa necessita tornar al camí del creixement econòmic i de la prosperitat. Seria un greu error, però, fer-ho a costa dels seus ciutadans i sense tenir en compte totes les seves llengües. La nova narrativa que Europa està forjant hauria de tenir en compte la realitat canviant del món actual, però també la idea que el futur de la Unió Europea no solament es redueix a l’economia. Va molt més allà. Es tracta de la cohesió social dels seus ciutadans, del sentiment de pertinença a un projecte comú, a més de compartir valors comuns en un món globalitzat. L’NPLD treballa per adoptar un enfocament inclusiu que incorpori totes les llengües dels pobles d’Europa i les faci partícips del projecte comú europeu.
Vicent Climent-Ferrando
Assessor de polítiques lingüístiques de la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística
[1] Vegeu el comunicat de premsa de la Comissió Europea aquí.
[2] http://ec.europa.eu/programmes/erasmus-plus/tools/online-linguistic-support_en.htm