Aquest apunt sintetitza les idees principals de la tesi «El salt a secundària. Els canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa» que va ser defensada el dia 2 de juny de 2014 a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. La tesi, emmarcada dins el projecte RESOL, tenia per objectiu analitzar els canvis en les tries lingüístiques dels preadolescents mataronins en la transició a l’educació secundària. L’estudi dels canvis en l’adolescència no és un repte fàcil ja que per sí sola l’adolescència és una etapa marcada per constants transformacions i transicions a tots nivells. Des de canvis biològics i psicològics fins a canvis en l’entorn social, incloent-hi la transició de l’escola primària a la secundària. Malgrat les transformacions constants, per entendre les tries lingüístiques d’aquests adolescents hem de partir de la base que cada individu participa en diferents camps de l’estructura social (família, escola, mitjans de comunicació i amics) i, alhora, viu un procés de socialització lingüística que li dóna una competència comunicativa i uns repertoris lingüístics concrets a partir de la seva trajectòria vital.

Les recerques que s’havien dut a terme fins ara a Catalunya havien aportat coneixement del que passava en les tries lingüístiques en el marc dels diferents camps socials on es mouen els adolescents. Ara bé, l’aportació d’aquesta tesi és analitzar els canvis en les tries lingüístiques des de dues perspectives diferents: d’una banda, examinar els canvis en la població escolar en el seu conjunt en dos moments concrets: Temps 1 (6è de primària) i Temps 2 (1r d’ESO). I d’altra banda, analitzar els canvis en les trajectòries individuals, és a dir, els canvis intraindividuals que només poden ser observats a partir d’una anàlisi longitudinal panel (seguiment d’un mateix individu en diferents moments). Així doncs, aquesta tesi tenia principalment tres objectius:

1)      Analitzar els canvis lingüístics i culturals que es produeixen en el pas de primària a secundària (interindividuals i intraindividuals).

2)      Estudiar la natura i les direccions dels canvis lingüístics individuals en els diferents camps socials.

3)      Dibuixar els perfils i les trajectòries sociolingüístics dels canvis en els usos i les tries lingüístiques, i els lligams d’aquests amb els factors sociodemogràfics i sociolingüístics que els acompanyen.

El projecte es va concebre de manera longitudinal, amb dues etapes de recollida de dades. Una primera etapa, en què s’analitzava el comportament dels informants en el seu últim any d’ensenyament primari (6è grau) i una segona etapa, un any més tard, amb l’anàlisi dels informants a la fi de 1r de l’Educació Secundària Obligatòria. La base de l’anàlisi era la comparació diacrònica dels indicadors d’usos lingüístics interpersonals −família, amics i professorat−  i de les tries lingüístiques en el consum mediàtic. L’univers d’estudi (N= 888) eren els alumnes de Mataró nascuts a l’any 1995 que durant el curs escolar 2006-07 cursaven 6è de primària (11 a 12 anys) i durant el curs escolar 2007-08 cursaven 1r ESO (12 a 13 anys).

En conclusió, i responent als tres objectius plantejats a priori, podem afirmar:

1)      Es produeixen canvis en les tries lingüístiques i culturals en la transició educativa? Quan s’analitza el conjunt de la població escolar entre els dos cursos (T1 i T2 ) hi ha poques diferències, hi ha una certa estabilitat. Ara bé, si se segueixen els mateixos informants en temps real –trajectòries individuals– i es miren les diferències individualment, els canvis són significatius en bona part de les interaccions (Bretxa i Vila 2012).

2)      Quins graus i direccions tenen aquests canvis lingüístics en els diferents camps socials? La majoria de canvis en les tries lingüístiques individuals no són d’un grau, o sigui, d’un canvi de llengua, per exemple de català> castellà o bé, de castellà>català, sinó més aviat són vibracions que passen a través dels usos bilingües (català/castellà). Els canvis que s’han detectat en les tries lingüístiques en els diferents camps es poden agrupar en dues tendències:

• Els que segueixen la mateixa direcció: en aquest cas hi trobem els canvis vinculats a les tries lingüístiques amb el professorat i en el consum cultural i mediàtic. Els usos amb el professorat s’han bilingüitzat en el conjunt de la població escolar. Els canvis que es produeixen en aquesta àrea segueixen la mateixa dinàmica: de només o sobretot en català a català i castellà (Bretxa i Vila 2014). Aquesta tendència la segueixen tots els alumnes, no només aquells informants que han experimentat un canvi de centre o d’entorn més immediat. Així mateix, passa en les tries en el consum cultural que en termes generals disminueix el consum de productes en català a favor del consum de productes en castellà i anglès (Bretxa 2009).
• Els que segueixen direccions oposades: en aquest cas estem parlant de les tries lingüístiques interpersonals –amics i família−, més vinculades a les trajectòries individuals. En aquests dos camps les direccions molts cops són oposades. Segons la llengua, els usos lingüístics interpersonals en català i altres llengües són els més estables, amb els que hi ha menys canvis tant dins la família com amb els amics. Per contra, on apareixen els canvis més rellevants és en els usos bilingües (català/castellà) i els castellans. No hi ha canvis radicals d’una llengua a una altra sinó, més aviat, hi ha vibracions, fluctuacions entre els usos bilingües i l’ús de castellà, o a l’inversa.

3)      Quins perfils de trajectòries sociolingüístiques es dibuixen i quin vincle tenen amb els factors sociodemogràfics i sociolingüístics? S’han detectat sis grups de trajectòries, però, en termes generals, diríem que un 36% dels adolescents de Mataró no canvien pràcticament les seves tries lingüístiques en la transició educativa, i un 64% sí que ho fa en alguna esfera de la seva vida. En concret:

1. Un 20% dels estudiants no canvien pràcticament els seus usos interpersonals –família i amics– sinó que només modifiquen les tries associades a elements més conjunturals (docència i mitjans de comunicació).

1. El 44% restant modifiquen les seves tries lingüístiques interpersonal amb els amics, en direccions oposades, en gran mesura a causa del canvi d’entorn, en especial, d’un canvi en la composició demolingüística del centre educatiu. S’ha demostrat que no és tant important si hi ha canvi de centre o no, sinó si hi ha un canvi en la composició demolingüística del centre –més o menys presència de L1–, en aquest punt s’ha corroborat també la tesi de Vila (1996) i Galindo (2005).

En resum, els adolescents de la societat de la informació, no poden ser categoritzats en grans col·lectius –els que canvien les tries lingüístiques, dels que no–, sinó que les transformacions sociolingüístiques són molt més complexes i heterogènies. Les dinàmiques sociolingüístiques dels alumnes mataronins s’inscriuen dins un contínuum social on s’han de seguir les trajectòries individuals per tal d’entendre el procés que estan vivint i els canvis en les seves tries lingüístiques. Ara bé, podem concloure en termes generals que: d’una banda, hi ha un retrocés del català en favor del castellà, sobretot per l’aprimament dels usos bilingües en català i castellà. D’altra banda, hi ha una certa estabilitat general (no hi ha canvis extrems en cap camp social), però sí que es produeixen oscil·lacions generalitzades en les trajectòries individuals.

Vanessa Bretxa, professora associada al Departament de Lingüística General i investigadora del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona

Referències bibliogràfiques:

Bretxa, Vanessa. 2009. «El salt a secundària: els preadolescents, consum cultural i llengua». Zeitschrift für Katalanistik, 22, 171-202.

———. 2014. «El salt a secundària. Els canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa». Barcelona: Universitat de Barcelona.

Bretxa, Vanessa; F. Xavier Vila. 2012. «Els canvis sociolingüístics en el pas de primària a secundària: el projecte RESOL a la ciutat de Mataró». Treballs de Sociolingüística Catalana, 22, 93-118.

Bretxa, Vanessa; F. Xavier Vila. 2014. «L’evolució dels usos lingüístics dins l’aula des de sisè de primària fins a quart d’ESO». Revista de Llengua i Dret, 62, 106-23.

Galindo, Mireia. 2005. «Les llengües a l’hora del pati: Usos lingüístics en les converses dels infants de primària a Catalunya». Barcelona: Universitat de Barcelona.

Vila, F. Xavier. 1996. «When Classes Are Over. Language Choice and Language Contact in Bilingual Education in Catalonia». Brussel: Faculteit der Letteren en Wijsbegeerte.