El romanès: llengua romànica del grup oriental, parlada principalment a Romania i a Moldàvia – Xavier Montoliu Pauli

Oficialitat de la llengua romanesa

Segons la Constitució romanesa aprovada per referèndum l’octubre de 2003, «A Romania, la llengua oficial és la llengua romanesa» (article 13).

El romanès també és oficial a la República de Moldàvia, on és la llengua de l’estat reconeguda des de 1994 per l’article 13 de la Constitució la denominació és limba moldovenească, és a dir, llengua moldava o moldau. L’any 1989 es va reintroduir l’escriptura del romanès amb l’alfabet llatí.[1]

A diferència de la Constitució romanesa, que només considera una única llengua oficial a pesar de la diversitat lingüística, la Constitució moldava explicita que la «República reconeix i protegeix el dret a conservar, desenvolupar i usar la llengua russa i les altres llengües parlades al seu territori» (article 13.2), un clar ressò de l’herència política filorussa.

El romanès és també una de les sis llengües oficials a la regió de la Voivodina, al nord de Sèrbia (on la població romanesa representa tan sols un 1,5% del total (cens de 2002).

També és oficial, i anomenada llengua moldava, a la regió moldava de Transnístria, corresponent a l’autoproclamada l’any 1991 República moldava de Transnístria, amb capital a Tiraspol –un ‘país’ no subjecte al dret internacional i considerat, per tant, formant part de la República de Moldàvia–  on el moldau conviu amb el rus i l’ucraïnès. En aquesta zona, i només en aquesta, la llengua és grafiada amb l’alfabet ciríl·lic.

Fora de les fronteres de l’estat romanès, la llengua s’ha parlat històricament en diferents regions situades als estats veïns d’Ucraïna (a la regió de Bucovina, a la Bessaràbia històrica i a la província de la Transcarpàcia), Hongria, Sèrbia (a la regió o vall del Timoc –on l’any 2007, el 58% de la població es declarava romanesòfona– però sense tenir el règim d’oficialitat de la Voivodina) i a Bulgària, amb diferents graus (o manca) d’oficialitat, reconeixement i ús.

A causa de l’exili i les deportacions del segle XX i dels moviments migratoris contemporanis, el romanès es parla actualment a altres països, com ara:

– Israel, on el parlen els jueus romanesos que van fugir. El 1995 la llengua romanesa era parlada pel 5% de la població de l’estat.

– L’Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Rússia, el Tadjikistan i el Turkmenistan, exrepúbliques soviètiques on contingents de població, majoritàriament procedents de regions moldaves, va ser deportada i hi ha romàs mantenint la llengua amb una posició clarament minoritària.

– A causa de l’emigració moderna hi ha importants comunitats romaneses als EUA i a Europa: 300.000 romanesos (el 2004) a Itàlia –on representa l’1,32% de la població (2014) –; l’1,7% de la població (el 2011) d’Espanya, i 123.747 romanesos amb autorització de residència a Catalunya el 2014 segons l’IDESCAT. A Catalunya és la segona comunitat estrangera més nombrosa després de la marroquina.

Finalment, la llengua romanesa també és una de les cinc llengües oficials en què es realitzen els serveis religiosos de l’Estat monàstic del Mont Athos –en dos cenobis monàstics ortodoxos on viuen monjos romanesos.

La incorporació de Romania, el primer de gener de l’any 2007, a la Unió Europea, va permetre que la llengua romanesa esdevingués també llengua oficial de la Unió.

Dialectes (o llengües?)

Tradicionalment, els lingüistes han denominat llengua o dialecte dacoromanès el romanès parlat per sobre del Danubi, a Romania i a Moldàvia, per diferenciar-la de les varietats dialectals parlades per sota del Danubi, que tenen el seu origen en el romanès vell (o protoromanès): l’aromanès o macedoniromanès i el meglenita o meglenoromanès, que es parlen al sud de la península balcànica, i també l’istroromanès, parlat a la península d’Istria. Els lingüistes especialitzats parlen de «llengües o dialectes» perquè no han arribat a un consens si són quatre dialectes d’un mateix idioma romanès, o bé es tracta de quatre llengües prou emparentades, i membres del grup de llengües romàniques orientals. Tanmateix, les discussions topen sovint amb interessos polítics, ètnics o nacionals per sobre dels estrictament lingüístics.

Pel que fa a l’aromanès, els parlants aproximants són 250.000, repartits en territoris de Grècia, Albània, Romania, Sèrbia, Macedònia i Bulgària, a causa de la vida transhumant dels seus parlants, i també als EUA, França, Austràlia i Alemanya, pels fluxos migratoris. Quant al meglenoromanès, només la meitat d’aquesta població (aproximadament 2.500 parlants) usen aquesta varietat, repartida entre Grècia, Macedònia, Romania i Turquia. Finalment, l’istroromanès només és parlat actualment a uns quants pobles de la península d’Istria, a Croàcia. Segons la UNESCO és una llengua considerada en greu perill.

En el cas de les variants parlades per sota del Danubi, el procés de substitució lingüística per les llengües oficials d’aquests territoris és progressiu, i no disposen de cap grau d’oficialitat.

Parlants

El romanès és parlat per més de 23 milions de persones com a llengua materna, i per uns 4 milions de persones que el tenen com a segona llengua.

Segons el cens de l’any 2011, l’actual estat romanès té una població de 20.121.641 d’habitants, dels quals gairebé un 90% (el 88,9%) són romanesos i el percentatge restant el componen altres comunitats o ètnies. Les dues més importants són la minoria hongaresa (el 6,5%) i la gitana (el 3,3%), amb les seves llengües respectives. Entre la resta de comunitats, trobem ucraïnesos (el 0,3%), alemanys (el 0,2%, descendents dels saxons establerts a Transsilvània), i també grups turcs, lipovans, russos, tàrtars, serbis, eslovacs (que representen cadascun un 0,1%), i, finalment, altres habitants que percentualment no assoleixen ni aquest 0,1% (búlgars, croats, grecs, jueus, italians, polonesos, txecs, armenis o macedonis) o bé poblacions establertes modernament, com seria la comunitat xinesa.

Segons l’article 6 de la Constitució romanesa, sobre el dret a la identitat, «l’estat reconeix i garanteix a les persones que pertanyen a les minories nacionals el dret a conservar, desenvolupar i expressar la seva identitat ètnica, cultural, lingüística i religiosa». Un canvi substancial de direcció en relació amb l’etapa precedent sota el comunisme, en què el règim havia promogut exclusivament la llengua romanesa; en l’actualitat, Romania compta amb un Institut per a estudiar les qüestions de les minories nacionals, i les minories més importants tenen representació parlamentària.

A Moldàvia, els parlants de romanès són gairebé 2.600.000 (representaven un 76,5% de la població el 2004). La política lingüística soviètica va fer que fins l’any 1989 el romanès de Moldàvia s’escrivís en alfabet ciríl·lic –era aleshores l’única llengua romànica escrita amb l’alfabet eslau.[2]

Composició de la llengua

La llengua romanesa va evolucionar del llatí oriental, i la gramàtica i la morfologia es basen en el llatí vulgar. El romanès manté la declinació dels substantius en funció del gènere (masculí, femení i neutre), del nombre (singular i plural) i del cas (nominal, vocatiu, genitiu –en convivència amb el règim preposicional– i datiu), i és l’única llengua que manté l’article en una posició enclítica, un tret balcànic.

Conserva un lleu substrat daci (al voltant d’un centenar de paraules) però el contacte perllongat amb els pobladors eslaus durant la formació de la llengua romanesa i durant l’Edat Mitjana –especialment arran de la utilització per part de l’Església de la llengua eslavona com a llengua de la litúrgia i de la cancelleria fins al segle XVII, han influït enormement la llengua romanesa (aproximadament el 20% del vocabulari romanès és d’origen eslau; també hi ha influències a nivell fonètic). Altres influències, procedents del contacte amb altres llengües, són de l’alemany, el grec, l’hongarès i el turc.

A partir del segle XIX, es manlleven una gran quantitat de neologismes procedents especialment del francès i de l’italià (un 38% de les paraules romaneses són d’aquest origen).

Ortografia

Al segle XVI, quan van aparèixer els primers textos en llengua romanesa i fins al segle XIX, es va utilitzar l’alfabet ciríl·lic. Només va quedar substituït totalment per l’alfabet llatí l’any 1860, després que entre 1830 i 1860 s’usés un alfabet de transició.

L’any 1993, l’Acadèmia romanesa va decidir per un vot de retornar parcialment a la grafia establerta a l’època d’entreguerres. Aquest canvi afectava fonamentalment la grafia de la vocal â /ɨ/, en comptes de î, en determinades posicions de la paraula, i a escriure les formes verbals del verb ‘a fi’ (ésser) sunt / suntem / sunteţi, en comptes de sînt / sîntem / sînteţi / sînt (primera persona del singular, i primera, segona i tercera persones del plural, respectivament), una decisió que va generar controvèrsia, entre els mateixos lingüistes (Eugen Coşeriu, per exemple), escriptors i editors, de tal manera que, tot i la declaració de l’Acadèmia conviuen totes dues grafies.

Pel que fa a Moldàvia, l’Acadèmia de Ciències de la República de Moldàvia ha reconegut la decisió de l’Acadèmia romanesa de 1993 i la reforma ortogràfica de 2005.

Ensenyament del romanès a casa nostra

A més a més dels centres universitaris on s’ha ensenyat o continua ensenyant-se el romanès  –Universitat d’Alacant, de Barcelona o de Girona–, enguany s’inaugura el primer lectorat de romanès a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Altres centres d’ensenyament ofereixen cursos de llengua romanesa: l’Institut Cultural Romanès de Madrid ofereix habitualment cursos de llengua romanesa a través de la xarxa de Biblioteques de Barcelona i també l’EOI Drassanes.

L’any 2008 la professora Magda Bistriceanu va publicar el manual Invitació a l’estudi de la llengua romanesa.

Hi ha un únic diccionari manual, el Diccionari – Dicţionar català-romanès / român-catalan, elaborat per Florin Bujor i publicat l’any 2008 a GBC Editora.

En canvi, per als parlants romanesos que vulguin interessar-se pel català es troba en línia la publicació de la Generalitat de Catalunya, Aprenem català des del romanès.

També podeu consultar en aquests enllaços informació sobre els contactes literaris i la traducció literària.

Xavier Montoliu Pauli
Institució de les Lletres Catalanes


[1] Sobre els paral·lelismes entre la situació sociolingüística del romanès de Moldàvia i la llengua catalana, publicarem un apunt en aquest mateix blog del professor Sebastià Moranta.

[2] Sobre la situació de les minories lingüístiques en terres romaneses publicarem un apunt en aquest mateix blog de la professora Corina Tulbure.

One thought on “El romanès: llengua romànica del grup oriental, parlada principalment a Romania i a Moldàvia – Xavier Montoliu Pauli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s