Les dades de les enquestes de les darreres dècades mostren que els coneixements de català han augmentat tant a Catalunya com a les Illes Balears. Tanmateix, aquest augment no es veu reflectit directament en els usos de la llengua catalana, cosa que indicaria que l’estancament a l’hora de fer servir el català no és una conseqüència del desconeixement, sinó que la causa d’aquest fet serien raons ideològiques, representacionals o actitudinals (Vila i Moreno, 2006). La tesi Les actituds lingüístiques dels joves universitaris de Barcelona i Palma se centra, precisament, en aquests últims factors, els actitudinals, que són decisius en la tria lingüística.

Podem definir les actituds lingüístiques com una predisposició favorable, desfavorable o neutra envers una varietat lingüística o els seus parlants. Estudiar les actituds lingüístiques no només ens permet explicar el comportament lingüístic d’un grup, sinó que ens pot ajudar, fins i tot, a predir-lo (Baker, 1992). Més concretament, aquesta tesi té com a objectiu principal analitzar les actituds lingüístiques dels joves estudiants universitaris de Barcelona i Palma, les capitals de dues comunitats autònomes on el català i el castellà conviuen diàriament, però on el coneixement i l’ús de la llengua catalana difereixen de forma considerable. Ens hem centrat en els estudiants universitaris perquè són un grup poblacional amb coneixements alts de català, un grup que no s’ha considerat habitualment en els estudis d’actituds lingüístiques als territoris de llengua catalana i, a més, perquè l’accés a la universitat és un moment de muda lingüística (Pujolar, González, & Martínez, 2010).

Per tal de recollir les dades, hem utilitzat una metodologia de treball que ens ha permès obtenir dades quantitatives totalment comparables. D’una banda, la tècnica d’aparellament de veus disfressades i el qüestionari sociolingüístic aporten informació sobre les actituds lingüístiques i les característiques sociodemogràfiques, lingüístiques i ideològiques dels informants. De l’altra, amb els grups de discussió s’han pogut analitzar els discursos dels estudiants i indagar en les seves ideologies lingüístiques. La tècnica d’aparellament de veus disfressades consisteix a demanar a un grup d’informants que avaluïn algunes característiques de personalitat de diversos locutors. Els informants, però, no saben que els locutors estan repetits i que cada un d’ells llegeix el mateix text en varietats lingüístiques diferents. Per tant, la llengua utilitzada ens permet explicar que un mateix locutor rebi puntuacions diferents quan parla en català que quan ho fa en castellà. En aquest cas, vam fer servir locutors diferents a cada una de les ciutats, que fossin parlants reals de les varietats que volíem estudiar. Vam escollir el mateix nombre d’homes que de dones perquè volíem comprovar si les veus masculines i femenines es perceben de forma diferent. Finalment, vam seleccionar sis locutors (tres homes i tres dones) que es corresponguessin amb tres perfils que hem anomenat “catalanoparlants”, “bilingües equilibrats” i “castellanoparlants”, segons les seves característiques. A part, els informants havien de respondre un qüestionari sociolingüístic que ens oferia informació lingüística, personal, també d’ideologia política i d’identitat.

Vam recollir 221 enquestes a Barcelona –amb estudiants de la UPF, la UB, la UAB i la UPC– i 196 a Palma –amb estudiants del campus de Palma de la UIB. A totes dues mostres hi havia un predomini de noies (són el 68,3 % de la mostra a Barcelona i el 61,2 % a Palma), cosa que es pot relacionar amb el fet que la majoria dels informants cursessin graus d’humanitats i ciències socials, branques caracteritzades tradicionalment per un predomini de dones. També hi havia una sobrerepresentació dels estudiants que declaraven tenir el català com a llengua inicial. A la nostra mostra al voltant d’un 60 % dels estudiants declaren que el català és la primera llengua que van aprendre quan eren petits, mentre que, segons les enquestes, només un terç dels joves tenen el català com a llengua inicial. Cal considerar aquestes característiques dels informants a l’hora d’analitzar els resultats.

Per tal d’analitzar les actituds lingüístiques dels joves universitaris de la nostra mostra, vam comparar les puntuacions que havia obtingut cada un dels locutors en català i en castellà mitjançant una sèrie de T-students, una anàlisi estadística que ens indica si dues mitjanes són estadísticament diferents. A continuació comentarem alguns dels resultats obtinguts. A Barcelona, el català es percep com la llengua de prestigi, ja que sigui quina sigui la característica analitzada dels informants, el català quasi sempre rep la puntuació més alta. En el cas de la solidaritat, les valoracions depenen del gènere del locutor: en general la dona està més ben considerada en castellà i l’home, en català.

A Palma, en canvi, les puntuacions associades als locutors són molt variables segons les característiques dels informants i ens permeten distingir tres grups segons si prefereixen sempre el català (“procatalà”), valoren les mostres de parla catalana i castellana de forma similar (“probilingüisme”) o prefereixen el castellà (“procastellà”). El primer grup inclou els estudiants que fan servir el català als usos interpersonals, xarxes socials, TIC i mitjans, diuen tenir més coneixement de llengua catalana i es declaren més balears i d’esquerra o extrema esquerra. El segon grup, els informants “probilingüisme”, inclou la gran majoria d’estudiants i, finalment, el grup més minoritari és el “procastellà”, que està format per informants que es consideren menys balears, diuen saber menys català, utilitzen majoritàriament el castellà als seus usos interpersonals i a les TIC i fan servir el català i el castellà per igual a les xarxes socials.

Així mateix, els resultats obtinguts arran d’aquesta tesi evidencien que els informants no perceben de forma igual la veu d’un locutor home que la d’una locutora dona. Aquest és un punt que no s’havia tingut en compte en la majoria d’estudis sobre actituds lingüístiques que se servien de la tècnica d’aparellament de veus disfressades, tant als territoris de parla catalana com en d’altres situacions. En aquest sentit, la majoria de vegades s’havien utilitzat locutors masculins (sobretot als estudis fets al País Valencià) o locutores femenines (la majoria d’estudis del Principat). En aquesta tesi, per això, hem volgut fer atenció al gènere del locutor i hem comprovat que és un factor que influeix clarament en les actituds lingüístiques dels informants. Aquest resultat, doncs, hauria de tenir-se en compte d’ara en endavant.

En conclusió, els resultats d’aquesta tesi subratllen la diferència entre les actituds lingüístiques associades al català a Barcelona i a Palma. Mentre que a la capital de Catalunya hi ha un acord general a considerar el català com a llengua de prestigi, a Palma no existeix aquest consens i les característiques dels informants incideixen de forma molt rellevant en la variació dels valors associats al català.

Anna Tudela Isanta

IULA, UPF

Referències bibliogràfiques

Baker, C. Attitudes and language. Clevedon: Multilingual Matters. 1992.

Pujolar, J.; González, I.; i Martínez, R. «Les mudes lingüístiques

dels joves catalans». Llengua i ús. Revista de Política Lingüística. 2010.

Vila i Moreno, F. X. Entre els coneixements, els usos i les representacions: possibilitats i límits de l’anàlisi (document de treball). Barcelona: Xarxa CRUSCAT. 2006.