Justícia i llengües minoritzades en l’ordre postmonolingüe – Esther Monzó

Internet-maquina-aplastar-lenguas-minoritarias_PLYIMA20140402_0019_9La supervivència és un instint i l’odi un mecanisme. Cognitivament, la reducció de la complexitat dels individus ens permet reconèixer-los com a membres d’una classe i en aquest mateix procés hi podem associar prototips o estereotips que ens agiliten saber si ens agradarà o no el que fa pinta d’espinacs o si hem de fugir o no del que fa pinta de foc. Aplicat a les persones, els prototips també ens estalvien temps i esforços cognitius, sovint en contra dels drets dels altres (cf. van Dijk, 1987). Quan mirem de reüll qui ens passa pel costat, ens estalvien la feina de conèixer-lo individualment i, segons ens diu l’instint, assegurem la pròpia supervivència. Quan difonem aquesta temor de formes més o menys subtils i disciplinades, des de la reiteració de la masculinitat com a genèric fins als discursos d’odi contra migrants, aprofitem aquest instint i la subjectivitat que l’origina (Zeki, 2009) per mantenir o potenciar la dominació d’una sola manera de ser, alhora que retirem la humanitat i els drets d’altres individus que són excepcions a la norma i podrien qüestionar visions i situacions que ens són avantatjoses.

Tradicionalment, els grups humans n’han seleccionat d’altres com a objectes d’agressió, repressió o aniquilació (Streissguth, 2003: 3). Com a manifestació atàvica de l’odi, la glotofòbia (cf. Blanchet, 2016) arrela en la visió del segle xix on la nació s’entenia com la unió indissoluble entre llengua, ètnia, religió i Estat –per no parlar d’identitats culturals, sexuals o de classe. En aquesta visió monolingüe, la diversitat esdevé una amenaça a la integritat dels valors dictats pel grup dominant i s’obliteren els drets i la vàlua dels membres de la comunitat que s’identifiquen amb valors diferents. Superant l’estigma d’espècie violenta, cadascun dels membres de les societats actuals ha d’entendre que la societat també és per a ell, però no només per a ell (Waldron 2012). Tot i així, cultures ben properes estigmatitzen o neguen el nou paradigma de convivència postmonolingüe, entestant-se a divulgar una imatge de l’alteritat com a perill indefinible o com a atemptat contra la unitat de la pròpia comunitat imaginada.

En l’Europa actual, el 56% de les persones parlen almenys una llengua diferent a la pròpia o pròpies; un terç de la població mundial parla més d’una llengua en el seu dia a dia; les treballadores frontereres passen d’un país a l’altre cada matí i cada nit; la transmigració crea famílies arrelades en comunitats de parla i cultura  a milers de quilòmetres de distància; el personal més ben qualificat cerca promocions sense tenir en compte els límits culturals o estatals; per no parlar dels conflictes que, globalitzats, fan dels desplaçaments massius un pa ben amarg. El paradigma postmonolingüe ja basteix la identitat i la imaginació de les societats i, tot i així, cada dia som testimonis dels intents per invisibilitzar-ne l’avanç.

Per qüestionar la unió entre autoritat moral, política o fins i tot jurídica, amb la societat monolingüe (una llengua, una ètnia, una religió, una cultura, un gènere, una orientació sexual o fins i tot un conjunt ben delimitat de capacitats), les XI Jornades Internacionals sobre la Traducció i la Interpretació volen recollir veus diverses que palesen els paranys que el monolingüisme ha anat deixant en la nostra visió i aplicació de la justícia. Les organitzadores volen subratllar la necessitat d’una política de gestió del multilingüisme en situacions de contacte jurídic que supera concepcions del vell ordre monolingüe en llengües orals, escrites i de signes.

Per això, les organitzadores animen la comunitat professional i acadèmica a presentar experiències i recerques sobre els temes següents:

  • Justícia i llengües minoritzades. Perspectives teòriques sobre justícia i llengües minoritzades; la presència de les llengües minoritzades en la lingüística forense, la rellevància de la traductologia jurídica per a les llengües minoritzades.
  • Terminologia i recursos per a les llengües minoritzades. El treball terminològic en l’àmbit jurídic de les llengües minoritzades; la creació de recursos juridicolingüístics per a les llengües minoritzades; la traducció d’instruments jurídics i de doctrina jurídica en llengües minoritzades, la normalització de models lingüístics en llengües minoritzades per a l’expressió de la justícia.
  • Democràcies etnolingüístiques i perspectives interculturals en l’estudi del dret. Enfocaments teòrics i metodològics en l’estudi del dret i les llengües minoritzades; enfocaments transculturals en el desenvolupament de marcs jurídics internacionals; la traducció en la consolidació dels sistemes jurídics i de les democràcies etnolingüístiques, la negociació transcultural en l’àmbit jurídic.
  • El multilingüisme i l’accés a la justícia. La intervenció de traductores i d’intèrprets de llengües minoritzades en l’àmbit judicial; el reconeixement del dret a la interpretació i la traducció de llengües minoritzades en els procediments penals; la integració de la traducció en les polítiques de gestió del multilingüisme en l’administració, en general, i l’administració de justícia en particular, la gestió de la presència de llengües minoritzades en l’administració de justícia (estudis de casos i estudis comparats).
  • Mesures contra la glotofòbia. Fonaments psicològics dels danys personals i socials causats per la glotofòbia; l’anàlisi de la glotofòbia en el discurs jurídic, la prevenció de la glotofòbia en els sistemes judicials.
  • Traductores i intèrprets naturals de llengües minoritzades en l’accés al camp jurídic. La integració de traductores i intèrprets naturals en les polítiques de gestió del multilingüisme; la relació entre traductores i intèrprets naturals i professionals; la formació de traductores i intèrprets naturals, la protecció de menors en mediacions lingüístiques entre les comunitats migrants i les autoritats locals.
  • El paper de traductores i intèrprets de llengües minoritzades. El reconeixement de la natura negociada de la mediació lingüística en l’àmbit jurídic; la superació de la concepció de la traducció i la interpretació com a vehicle o pont, estudis de casos de traductores i intèrprets en contextos jurídics.

 

Esther Monzó Nebot
Universitat Jaume I

http://blogs.uji.es/itic11/ca/

 

Referències

Blanchet, Philippe (2016): Discriminations: combattre la glottophobie, París: Textuel.

van Dijk, Teun A. (1987): News Analysis. Case Studies of International and National News in the Press, Hillsdale: Lawrence Erlbaum.

Streissguth, Tom (2003): Hate Crimes, Nova York: Facts on File.

Waldron, Jeremy (2012): The Harm in Hate Speech, Cambridge (MA), Londres: Harvard University Press.

Zeki, Semi (2009): “In praise of subjective truths”, Journal of Physiology, 587(12): 2825-2835.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s