L’occità al Parlament de Catalunya: la Llei de l’occità, aranès a l’Aran – Joan Fibla Sancho

aran-drapeuEl 22 de setembre de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran. Aquesta llei desplega l’Estatut d’autonomia del 2006, l’article 6.5 del qual estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya. Com a concreció d’aquesta oficialitat, l’article 7 de la Llei de l’occità estableix l’obligació de publicar les lleis del Parlament en aranès i el caràcter oficial de la versió aranesa de la llei. Aquest mateix article estableix l’obligació de publicar en aranès, si afecten específicament Aran, les disposicions, les resolucions i els acords de les institucions que conformen la Generalitat.

El desplegament de la Llei 35/2010 encara no s’ha fet efectiu, tot i que el Parlament ha adoptat diverses resolucions en què instava el Govern a desplegar-la, com la Resolució 170/IX, sobre l’impuls a l’oficialitat de l’occità a Catalunya, el 2011, o més recentment, la Resolució 115/XI.

Traducció de les lleis

A partir de l’entrada en vigor de la Llei 35/2010, totes les lleis aprovades pel Parlament, inclosa la mateixa Llei 35/2010, s’han publicat en occità. A hores d’ara ja en són setanta, que constitueixen un important corpus legislatiu, sense precedents en occità, i que contribueixen en gran manera a l’establiment del llenguatge jurídic occità.

La primera llei que, en aplicació de la Llei 35/2010,  es va publicar en occità va ser la Llei 1/2011, del 17 de febrer, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària. Anteriorment, els Serveis d’Assessorament Lingüístic (SAL) del Parlament ja havien traduït a l’occità les lleis que afectaven exclusivament Aran, com la Llei 16/1990, del règim especial de la Vall d’Aran, i algunes normes de gran rellevància política, com l’Estatut d’autonomia de Catalunya. El 2011 també es van traduir a l’occità els Tractats de la Unió Europea, que són disponibles al web del Parlament.

Els SAL, responsables de la revisió lingüística i la traducció de les lleis, es van haver d’adaptar a aquesta nova realitat jurídica per a poder complir el manament legal de posar a disposició dels ciutadans una versió occitana de totes les lleis aprovades.

Una vegada establert el text definitiu de la llei en català, aquest s’ha de traduir a les altres dues llengües oficials de Catalunya: l’occità, llengua pròpia d’Aran, i l’espanyol. La traducció de la llei a l’espanyol es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i en el Boletín Oficial del Estado. Per la seva banda, la versió occitana es publica en el DOGC. Totes tres versions es publiquen en el web del Parlament. La versió occitana està disponible també en el Portal Jurídic de Catalunya.

El text català de la llei i la versió en espanyol, que estan sotmesos a uns terminis de promulgació i publicació, es publiquen simultàniament, mentre que la versió occitana no està sotmesa a cap termini de publicació, la qual cosa comporta que sovint aparegui amb un cert retard respecte a les altres dues versions lingüístiques.

Adequació dels serveis lingüístics

Aquesta obligació legal de traduir totes les lleis a l’occità va comportar una adequació dels SAL, que n’assumeixen la responsabilitat i que, evidentment, també assumeixen unes tasques addicionals, en haver de gestionar una versió lingüística més.

Per a adequar-se, doncs, a aquesta nova necessitat, els SAL han incidit sobre diversos aspectes, entre els quals cal destacar la formació dels lingüistes i la disponibilitat de recursos materials. En els darrers anys, els assessors lingüístics del Parlament han rebut dos cursos d’occità aranès: un curs d’occità aranès inicial l’any 2010 i un curs de traducció de textos legislatius del català a l’occità d’Aran el 2015.

A banda de la formació, els SAL han rebut o han adquirit bona cosa de material bibliogràfic sobre l’occità: diccionaris, gramàtiques i altres obres de consulta. Entre aquestes obres destaquem, per la seva utilitat, les recents publicacions de l’Institut d’Estudis Aranesi, com la Gramatica basica; les gramàtiques del professor Aitor Carrera, tant la seva Gramatica aranesa com l’obra L’occità: gramàtica i diccionari bàsics, que conté un breu diccionari català-occità molt útil; el diccionari bilingüe de Claudi Balaguer i Patrici Pojada, i l’obra Es vèrbs conjugadi.

Procediment de traducció

Pel que fa al procediment de traducció de les lleis a l’occità, es fa servir principalment un programa de traducció assistida. També es recorre, a vegades, a la plataforma de codi font obert Apertium o al traductor automàtic en línia de la Generalitat. Tant l’un com l’altre permeten la traducció del català a l’occità aranès o a l’occità referencial i viceversa. Les lleis es tradueixen a l’occità aranès.

Els assessors lingüístics han rebut formació específica per a l’ús del programa professional de traducció assistida. Els avantatges principals d’aquest programa, a part que no té limitacions pel que fa a l’extensió dels textos, són que va creant les seves pròpies memòries de traducció, les quals es poden fer servir de base en traduccions posteriors, i que garanteix la uniformitat de la terminologia i la fraseologia emprades, la qual cosa dóna qualitat a la documentació generada. L’inconvenient principal és la manca, a hores d’ara, d’un volum de memòries de traducció català-occità prou gran perquè el programa hi pugui trobar els segments que necessita traduir.

Tant si es fa servir el traductor automàtic de la Generalitat com si es fa servir el programa de traducció assistida, és imprescindible la intervenció d’un assessor lingüístic dels SAL, que assegura la fidelitat i la qualitat de la traducció i l’aplicació dels criteris de traducció de textos normatius del Parlament. L’assessor lingüístic que s’encarrega de la traducció a l’occità és el mateix que ha fet el seguiment de la llei al llarg de tot el procediment legislatiu i, per tant, té un coneixement profund del text i de totes les vicissituds que ha patit fins a arribar a la versió final. El text traduït pels SAL se sotmet encara a una darrera revisió a càrrec del servei lingüístic del Consell General d’Aran. El text definitiu, com hem dit adés, es publica en el DOGC i en el web del Parlament.

El gran volum de feina que generen la revisió i la traducció de les lleis, especialment en períodes prolífics en què s’aproven força lleis, poden fer endarrerir la publicació de la versió occitana. Per a minimitzar aquest problema, algunes lleis s’envien a traduir directament a traductors externs. En aquest cas, doncs, la traducció es fa fora del Parlament i, posteriorment, els SAL en fan un control de qualitat. La traducció rebuda s’acara amb l’original, s’esmenen els errors, si n’hi ha, especialment si responen a una mala interpretació del text original, i s’assegura l’ús sistemàtic de la terminologia.

Dificultats en la traducció

Un dels problemes amb què ens trobem a l’hora d’establir la versió occitana de la llei és la manca d’un model de llengua estàndard consolidat per a la varietat aranesa. Les solucions lingüístiques que proveeixen els traductors automàtics, els traductors externs i el Consell General sovint són diferents i, fins i tot, contradictòries, de manera que una forma que és donada com a preferent per uns és rebutjada com a incorrecta pels altres. I això, no cal dir-ho, genera desconcert i inseguretat a l’hora d’intentar escriure en aranès estàndard. Confiem que la incipient feina de l’Institut d’Estudis Aranesi contribuirà a establir un model de llengua estàndard que doni seguretat als usuaris de la llengua.

Així mateix, el tractament de la terminologia i els neologismes topa amb dificultats serioses. Les obres lexicogràfiques occitanes que tenim a l’abast no sempre donen resposta a les necessitats terminològiques que requereixen les traduccions. Els termes propis d’àmbits d’especialitat sovint no estan fixats en occità i això és un dèficit que una llengua moderna, que es vol normalitzar en tots els àmbits d’ús propis de la societat actual, no es pot pas permetre. La manca d’una forma fixada per a un determinat terme fa que cada traductor es vegi obligat a improvisar una solució, la qual cosa dóna com a resultat un ventall de propostes disperses que dificulta la precisió i afavoreix la confusió. Creiem que és urgent dotar l’aranès d’unes eines terminològiques que donin una resposta ràpida i eficient a les necessitats amb què els professionals de la llengua i els usuaris de la llengua en general es troben cada dia en aquest àmbit. Una solució pràctica –i segurament menys costosa que començar de zero– seria aprofitar la infraestructura del Termcat i, mitjançant les col·laboracions i els convenis pertinents, incorporar la forma occitana a les fitxes lingüístiques d’aquesta entitat terminològica.

D’altra banda, som conscients que el fet que la versió occitana de les lleis sigui una traducció del català pot donar com a resultat no desitjat un text massa condicionat per l’original català. I aquest és un perill que cal conjurar. Els aranesos tenen dret a tenir a l’abast unes lleis redactades en un model de llengua que no recordi tothora que és una traducció del català, sinó que permeti que puguin ser percebudes com si s’haguessin pensat i redactat directament en occità aranès. Per a això, cal fer l’esforç d’identificar i emprar preferentment aquelles formes genuïnes que són sentides com a pròpies pels parlants d’Aran i que no són fruit de la interferència de les llengües veïnes.

Traducció d’altres textos parlamentaris

Per bé que la traducció de les lleis és la tasca en què els serveis lingüístics del Parlament esmercen més temps, cal no oblidar que les lleis no són l’únic text que es tradueix a l’occità. Com hem dit al començament, la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, estableix també l’obligació de traduir-hi les disposicions, les resolucions i els acords que afecten específicament Aran. Així, doncs, totes les resolucions i mocions del Parlament que incloguin algun punt que faci referència directa a Aran són traduïdes a l’occità. L’exemple més recent és el de la Resolució 115/XI, sobre el desplegament de la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran, que es va publicar també en occità en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).

A més dels textos aprovats, en el BOPC es publiquen en occità les propostes de resolució, les preguntes al Govern i les altres iniciatives que els diputats o els grups parlamentaris presenten al Registre del Parlament en aquesta llengua. En aquest cas, els SAL no hi intervenen, perquè les iniciatives parlamentàries són textos dels diputats o grups parlamentaris i, per tant, es publiquen sense que els SAL en facin la revisió lingüística, tal com s’han presentat al Registre i en la llengua en què s’hi han presentat.

Encara hi ha un altre tipus de textos que el Parlament fa en occità. Es tracta de les cartes, invitacions i comunicacions diverses que els òrgans parlamentaris, com ara Presidència, adrecen a institucions i personalitats d’Aran. Naturalment, per respecte a la llengua pròpia de la Vall, tots aquests textos administratius es redacten i trameten en occità.

Intervencions orals

Un altre àmbit parlamentari on es fa palesa la presència de l’occità és en els debats en ple o en comissió. Els diputats occitanoparlants hi poden intervenir en la seva llengua. La proximitat entre català i occità fa innecessària la traducció simultània. Els diputats segueixen les intervencions en occità sense gaires dificultats. Aquest fet contribueix positivament a la normalització lingüística de l’occità en les institucions catalanes. En l’onzena legislatura hi ha una diputada que acostuma a fer les seves intervencions íntegrament en occità. Altres diputats hi fan esporàdicament salutacions o intervencions breus. Cal afegir que, de tard en tard, algun compareixent en alguna comissió, generalment en temes relacionats amb Aran o amb la cultura occitana, també fa la seva intervenció en occità.

Pel que fa a la repercussió que aquestes intervencions en occità tenen en l’activitat dels serveis lingüístics del Parlament, cal tenir en compte que tots els debats en ple i en comissió es transcriuen i es publiquen en el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC). Els responsables de la revisió d’aquestes transcripcions són assessors lingüístics que duen a terme funcions especialitzades de transcripció de discursos orals.

La transcripció dels debats la fa un equip de transcriptors, que també s’encarrega, per tant, de transcriure les intervencions en occità. El text transcrit és revisat pels assessors lingüístics del Parlament, que verifiquen que sigui fidel al discurs pronunciat. En acabat, es tramet al Consell General d’Aran, que en fa una darrera revisió lingüística, tenint en compte que es tracta de respectar al màxim les paraules de l’orador. Una vegada revisat pel Consell General, la transcripció del Ple o la comissió que inclou la intervenció en occità es publica en el DSPC.

Quan, a l’hora de transcriure la intervenció del diputat, hi ha alguna expressió que costa d’entendre, l’assessor lingüístic fa arribar el dubte al diputat, que respon aclarint quins són els mots que efectivament ha pronunciat. Algunes vegades, el diputat passa el seu discurs escrit als serveis lingüístics, la qual cosa és de gran ajuda a l’hora de fer la transcripció, encara que el discurs efectivament pronunciat contingui parts improvisades i es pugui apartar una mica de l’escrit que li ha servit de suport.

A vegades, en les comissions hi compareixen persones que parlen en una varietat de l’occità diferent de l’aranesa. En aquests casos, la transcripció no s’envia al Consell General d’Aran, perquè aquest només revisa els textos escrits o transcrits en occità aranès. Alguns dels compareixents occitans accepten de revisar ells mateixos la transcripció del seu discurs. Si això no és possible, la darrera revisió és la que fa l’assessor lingüístic.

Web del Parlament

El web del Parlament ofereix en occità aranès una part dels seus continguts. Concretament, es poden consultar en occità els continguts estàtics relatius a la història, l’estructura i el funcionament del Parlament, a més, com hem dit suara, de les lleis i la resta de textos aprovats dels quals s’ha fet una versió occitana.

Conclusió

L’oficialitat de l’occità a Catalunya, establerta per l’Estatut, i el desplegament que en fa la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, han començat a normalitzar la presència de la llengua occitana en àmbits institucionals com el Parlament de Catalunya. Esperem que ben aviat el desplegament reglamentari de la Llei concreti l’abast de l’aplicació de l’oficialitat de l’occità i l’impuls al seu ús.

La gestió dels usos parlamentaris de l’occità ha comportat una adaptació de les funcions dels serveis lingüístics. Alhora, la introducció de l’occità en àmbits d’on fins ara havia estat pràcticament absent, com les lleis i els altres textos aprovats pel Parlament, ha fet paleses algunes mancances en l’estandardització de la llengua i en la fixació de la terminologia especialitzada i els neologismes a les quals els ens lingüístics amb competències sobre l’occità haurien de donar resposta com més aviat millor.

 

Joan Fibla Sancho

Serveis d’Assessorament Lingüístic

Parlament de Catalunya

One thought on “L’occità al Parlament de Catalunya: la Llei de l’occità, aranès a l’Aran – Joan Fibla Sancho

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s