Introducció
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va organitzar el dia 7 de juliol de 2016, a l’Ateneu Barcelonès, la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana: “Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur”.
A la Jornada, representants institucionals de tots els territoris hi van exposar les polítiques lingüístiques que hi duen a terme. Així mateix, s’hi van presentar per primera vegada des del 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt dels territoris de parla catalana, a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015. Finalment, es va fer una anàlisi global, tenint en compte els punts forts i els punts febles que té el català, i se’n van traçar les perspectives de futur.
No era la primera jornada que s’organitzava amb aquesta denominació. La primera havia tingut lloc l’any 2008 al World Trade Center de Barcelona. S’hi van exposar els resultats de les enquestes que s’havien portat a terme al conjunt dels territoris entre els anys 2003 i 2005. La segona va tenir lloc a Calaceit, l’any 2013, i va servir per posar les bases que van permetre fer l’onada d’enquestes corresponent a la segona dècada del segle XXI en un context polític complicat a la major part de territoris. La tercera jornada, que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès l’any 2015, va servir per visibilitzar que el camí s’havia anat desbrossant i que s’havien pogut iniciar treballs de camp de l’enquesta en una gran part del domini; també va permetre una aproximació multidisciplinària a la situació de la llengua. Un cop finalitzat el treball de camp al conjunt dels territoris, es va convocar la IV Jornada.
Polítiques lingüístiques per al català
El conseller de Cultura, Santi Vila, va obrir l’acte amb una crida a construir “nous espais de col·laboració” entre Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, l’Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer que “deixin enrere els obsolets i vells marcs estatistes”. En el seu parlament, Vila va recordar que la llengua ha de ser principalment un “factor de cohesió”, alhora que elogiava el valor de la diversitat “sempre vista com un valor i no com un problema”.
La Jornada va continuar amb l’exposició de les polítiques de suport a la llengua que les administracions impulsen als territoris esmentats.
Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, va destacar que la política lingüística a les Illes viu un moment de rellançament i dotació de recursos. Va valorar positivament la recuperació del diàleg entre els territoris i el consens amb les institucions acadèmiques, les entitats culturals i els mitjans de comunicació des de l’executiu balear, a més de la represa de relacions amb la Universitat de les Illes Balears (UIB). Entre les línies polítiques va mencionar les d’ajuda a la premsa i a les entitats que defensen el català, la recuperació del marc normatiu d’abans del 2011 i el futur pla d’actuacions per impulsar els drets lingüístics dels ciutadans.
Nicolàs García, responsable de l’Àrea de la Catalanitat del Consell Interdepartamental dels Pirineus Orientals, va contraposar la voluntat d’impulsar polítiques amb la limitada dotació de recursos, que va xifrar en 400.000 euros. Va prioritzar la concentració de recursos en l’ensenyament, atenent les xifres de coneixement del català a la Catalunya del Nord, i el paper que realitzen diverses entitats en aquest àmbit (La Bressola, la Universitat Catalana d’Estiu, Òmnium, l’Associació Arrels). García també va demanar de potenciar els lligams amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà.
Nathalie Torres, subdirectora general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, va destacar l’aposta política i estratègica pel multilingüisme, que exigeix, entre altres aspectes, equiparar el valencià amb el castellà com a llengua oficial per garantir l’equitat i la convivència lingüístiques. Per aconseguir-ho, es preveu incrementar la protecció del valencià, entès com un element d’identitat inclusiva, i una promoció social que inclogui des de la societat civil al món empresarial.
Joan Sans, cap del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, va destacar el caràcter positiu de les darreres dades disponibles sobre la situació del català al Principat d’Andorra. Entre les raons, va desgranar l’acollida de la població espanyola de procedència catalana i la reducció de contingents migratoris d’una altra procedència. També va remarcar les principals línies d’acció i va exposar la importància del vincle entre l’estructura sociolaboral i la llengua en el cas d’Andorra.
Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va exposar que avui l’objectiu de la política lingüística continua essent consolidar el català com a element principal que vertebra i cohesiona la societat catalana, que és diversa i també ho és lingüísticament, i fer que la llengua tingui plena disponibilitat i presència a l’espai públic. Amb aquesta voluntat, va recordar que el Govern treballa per estendre’n el coneixement i l’ús en tots els àmbits, internacionalitzar la llengua i la cultura catalanes, millorar la relació i la col·laboració amb els altres territoris de parla catalana i reforçar l’occità i la llengua de signes catalana. Xirinachs va remarcar, en aquesta línia, la tasca del CPNL, el TERMCAT, la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, el Consell Social de la Llengua Catalana i dels diversos serveis lingüístics universitaris i empresarials. Quant als àmbits prioritaris d’acció, Xirinachs també va assenyalar els sectors en què el català és deficitari, com el de la justícia i el de l’empresa. Així mateix, va remarcar les tasques per reforçar i visibilitzar el prestigi del català i desplegar eines i serveis que en garanteixin la qualitat lingüística. Finalment, va recordar el suport a l’Institut d’Estudis Catalans i la importància de projectar el català al món digital i garantir els drets dels ciutadans.
Després de la pausa —un magnífic instant de retrobament entre els diversos col·lectius professionals que treballen a l’entorn del català—, va intervenir Mario Bruno, síndic de l’Alguer. Bruno va destacar el “reconeixement regional, nacional i internacional” de l’alguerès i va exposar els projectes que s’impulsen des de l’Ajuntament a més d’aquells que es fan en col·laboració amb la Delegació de la Generalitat. Entre els més rellevants, va destacar l’impuls de l’alguerès en l’ensenyament i els mitjans de comunicació. Bruno també va esmentar realitzacions i recursos disponibles com ara el Diccionari català de l’Alguer, l’Escola d’Alguerès, la revista bimestral L’Alguer i el portal Alguer.cat.
En el programa de la Jornada es preveia la intervenció de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística a l’Aragó, que va haver d’excusar l’assistència.
Situació del català al conjunt del domini lingüístic
A continuació es van abordar els resultats de les enquestes realitzades a tots els territoris del domini ens els darrers tres anys. Concretament, es van analitzar les dades demogràfiques, els coneixements lingüístics, els usos interpersonals i els usos lingüístics de consum i serveis, a més de les representacions de la llengua. En aquesta part de la Jornada van intervenir els sociolingüistes Joan Solé, Vanessa Bretxa, Vicent Moreno i Natxo Sorolla.
En les intervencions es va constatar, entre altres aspectes, que al conjunt dels territoris de parla catalana creix la consciència que la llengua és un valor compartit entre tots els territoris i s’eixamplen, per tant, les oportunitats de col·laboració institucional, i que aprendre català i identificar-se amb la llengua és arreu una poderosa via per expressar la voluntat d’integració. Malgrat les dificultats, les dades mostren que les iniciatives públiques i privades fan que cada vegada més els catalanoparlants s’alfabetitzin en la seva llengua.
Coneixements
Els resultats presentats mostraven que es configura un bloc territorial que avança cap a la universalització del coneixement, en què destaquen la Franja, Catalunya i les Illes Balears, en contrast amb la Catalunya del Nord. La capacitat d’entendre el català se situa en el 94,3 % a Catalunya, entre el 77,7 i el 96,4 % al País Valencià, en el 96,8 % a les Illes Balears, en el 94,1 % a la Franja, en el 61,1 % a la Catalunya del Nord i en el 88,2 % a l’Alguer.
Quant a la possibilitat de parlar, el bloc territorial esmentat (Catalunya, les Illes Balears i la Franja), es manté a l’entorn del 80 %. A l’Alguer (50,5 %) i a la Catalunya del Nord (35,4 %) la disponibilitat oral de la llengua és molt baixa. La zona catalanoparlant del País Valencià, amb prop de la meitat de la població que declara no saber parlar la llengua, mostra un àmbit de millora molt important.
Pel que fa a l’habilitat de saber llegir, es manté el mateix esquema territorial. A la Franja i a l’Alguer, el fet que la llengua catalana no tingui presència reglada en l’ensenyament fa que els percentatges siguin més baixos que els de l’habilitat de la parla.
L’habilitat més deficitària és la de saber escriure. L’impacte del pes de la llengua catalana en els models educatius i les polítiques lingüístiques impulsades per les administracions són determinants en l’adquisició d’aquesta habilitat.
Llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual
El percentatge de població que té el català com a llengua inicial és, per ordre descendent: la Franja (52 %), les Illes Balears (38 %), Catalunya (31 %), Andorra (27 %), l’Alguer (17 %) i la Catalunya del Nord (9 %). La zona catalanoparlant del País Valencià, amb prop de la meitat de la població que declara no saber parlar “bé o perfectament”, mostra un àmbit de millora molt important.
A Catalunya la llengua inicial (31 %) és inferior a la llengua identificació i habitual (36 %), la qual cosa significa que es manté el poder d’atracció del català cap a nous parlants. Al País Valencià (zona valencianoparlant), el 53 % de la població ha après el valencià a la família.
A la Franja, el 52 % té el català com a llengua inicial i, de fet, és el territori amb una proporció més alta de parlants de català com a llengua primera. Hi ha una lleugera reducció pel que fa a llengua d’identificació i llengua habitual (51 % i 50 %), respectivament.
Quant a les persones que tenen com a llengua d’identificació el català, els percentatges més elevats (51,4 %) s’obtenen a la Franja, mentre que a la Catalunya del Nord baixen fins al 4,1 %. A Andorra es troben en el 41,3 %, a les Illes Balears en el 40,5 % i a Catalunya en el 36,4 %.
Les persones que consideren que el català és la seva llengua habitual són el 49,6 % a la Franja, el 45,6 % a Andorra, el 36,8 % a les Illes Balears i el 36,3 % a Catalunya. A l’Alguer la xifra baixa fins al 8,8 % i a la Catalunya del Nord es redueix a l’1,3 %.
Usos lingüístics
L’ús del català al comerç de proximitat és superior a Andorra i a la Franja, amb xifres d’ús del català a l’entorn del 50 %. A Andorra l’ús del català en el comerç de proximitat és clarament superior a l’ús del castellà, però a la Franja ambdues llengües tenen un percentatges similar.
A Catalunya i les Illes Balears l’ús del català és important, amb valors que s’aproximen al 40 %. L’ús del castellà és sensiblement superior. L’ús del valencià al País Valencià se situa en el 26 %, i l’ús del castellà hi és molt majoritari (60 %).
A la Catalunya del Nord i l’Alguer el francès i l’italià, respectivament, són llengües hegemòniques en el comerç, tant el de proximitat com en els centres comercials.
Pel que fa a l’ús del català a l’Administració, a Andorra l’ús del català de la població als comuns és majoritàriament el català (86,2 %). A Catalunya és sensiblement superior l’ús del català (50,5 %), que no pas el del castellà, mentre que el percentatge a les Illes Balears i la Franja (40,6 % i 38,8 %, respectivament) és sensiblement inferior a l’ús del castellà.
A l’Alguer i la Catalunya del Nord l’ús de l’italià i el francès, respectivament, és hegemònic a l’Administració local, tot i que a l’Alguer l’ús del català, sobretot combinat amb l’italià, té certa presència minoritària.
Consciència d’unitat
Quant a la consciència d’unitat de la llengua, la Jornada va permetre distingir dues tendències territorials: d’una banda, Catalunya, les Illes Balears, Andorra i la Franja, amb una important consciència d’unitat, i de l’altra, l’Alguer i la Catalunya del Nord, en què la percepció del català com a llengua unitària és més baixa. Al conjunt dels territoris, el grau d’acord se situa a l’entorn del 80 %.
Anàlisi i perspectives
Moderats per la subdirectora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs, els professors Francesc-Xavier Vila, director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC), i Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, representacions i usos del català), adscrita a l’Institut d’Estudis Catalans, van analitzar aquests resultats buscant els punts forts i febles de la situació de la llengua i apuntant tendències i perspectives de futur.
Vila va caracteritzar el català com una llengua amb 9-10 milions de parlants que es troba perfectament equipada per a totes les funcions socials, econòmiques i culturals, gens minoritària però sí minoritzada i amb dinàmiques diferenciades als diversos territoris. Malgrat tot, hi ha una vinculació amb el territori i s’ha anat creant la idea que aprendre català i identificar-se amb la llengua és arreu una poderosa via per expressar la voluntat d’integració. D’altra banda, atès que la demografia natural del país és dèbil, és fonamental la incorporació de nous parlants. Per a Vila, aquest procés es lent i constitueix un repte de primera magnitud. Tot i això, l’experiència de diversos territoris mostra que el català pot superar la distribució diglòssica a què havia estat condemnat en temps passats. Per aconseguir-ho cal una acció concertada entre els actors socials i les institucions.
De la intervenció de Francesc-Xavier Vila, cal destacar-ne el concepte de llengua societària, que Vila va contraposar a comunitària (la pròpia d’un col·lectiu replegat en el seu idioma). Una llengua societària és aquella que acull sense demanar que ningú renunciï a res. Vila va contraposar la construcció d’aquesta llengua societària a les situacions d’estrès sociolingüístic que han marcat els darrers mesos i que es concreten amb les dificultats que els parlants tenen per exercir els seus drets en situacions quotidianes.
De la intervenció de Miquel Àngel Pradilla, que va repassar l’evolució del concepte de planificació lingüística a més de la situació de la llengua, en va destacar sobretot el concepte de catalofonia per definir la comunitat lingüística catalana que intenta avançar cap a la normalitat i que defuig el tarannà identitari per acollir tothom. El professor va qüestionar que en els darrers anys els territoris de parla catalana hagin estat realment una comunitat lingüística; en aquest sentit, va recalcar que és fonamental crear vincles i estructures conjuntes. El professor va insistir en la necessitat de lligar actituds i comportaments en una acció efectiva i va subratllar la necessària implicació del poder econòmic i empresarial en el futur del català.
Cloenda
Marta Xirinachs va posar punt i final a una jornada amb més de 200 assistents, la majoria dels quals eren tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, tot i que també hi havia una important representació de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística de la Generalitat, dels serveis lingüístics universitaris i d’entitats del món socioeconòmic i sindical, de professionals de la llengua i de representants del món acadèmic.
Anton Ferret, Joan Solé i Anna Torrijos
Direcció General de Política Lingüística