Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres

descargaEl govern andorrà efectua enquestes sociolingüístiques a Andorra des de fa uns 20 anys. Això permet d’anar veient l’evolució del coneixement i els usos lingüístics en aquest país. L’última enquesta efectuada és del 2014, i ens ofereix moltes dades interessants sobre la situació sociolingüística, però la informació més significativa des del punt de vista de l’evolució del català es refereix als canvis en els percentatges d’ús de les diferents llengües. Per això és la qüestió de la qual m’ocuparé en aquestes ratlles.

 

Presentaré el tema a partir del gràfic següent:

andorra_rld

El gràfic indica l’evolució de l’ús a la llar a Andorra del 1995 al 2014, d’acord amb les 5 enquestes periòdiques efectuades per l’Administració andorrana. Mostra l’ús exclusiu de cadascuna de les 4 llengües més emprades, català, castellà, portuguès i francès, així com l’ús compartit del català i el castellà.

Veiem que el percentatge de català va baixant fins a la primera dècada de l’actual segle, i, posteriorment, remunta. En el cas del castellà, es produeix un augment del seu ús a finals del segle passat, que no té continuïtat posteriorment. Tot plegat fa que al principi i al final del període considerat el català superi el castellà com a llengua a casa, però en canvi, això no passa durant la primera dècada de l’actual segle. Pel que fa al portuguès, es produeix un creixement fins al 2009, que no continua posteriorment, ja que la diferència entre els percentatges d’ús entre el 2009 i el 2014 no és estadísticament significativa.

El factor principal que explica aquesta evolució dels usos, diferent de la que es produeix en els altres territoris de llengua catalana, és el canvi demogràfic.

Cal tenir en compte que a Andorra, tant el PIB com la població van créixer de forma notòria des de la meitat del segle XX fins a la primera dècada del segle XXI. Així, la població va passar de 6.189 habitants el 1955 a 73.600 el 2009, la qual cosa significa que es va multiplicar pràcticament per 12, bàsicament per immigració. Un creixement demogràfic proporcionalment molt més alt que el de qualsevol altre territori proper.

Però amb la gran crisi econòmica que comença el 2007, i que té un impacte especialment fort a Andorra, canvia la situació i es produeix un retrocés de l’economia i del nombre d’habitants, que entre el 2009 i el 2012 es va reduir en un 5,2%. També cal dir que ambdues magnituds, estretament lligades en el cas que ens ocupa, han començat a remuntar en el últims anys.

Una altra dada a tenir en compte és que l’origen de la immigració que ha anat reben Andorra ha canviat segons les èpoques. Fins al 1975, més de la meitat eren nascuts a Catalunya, entre el 1975 i la crisi del 2007 els d’aquest origen eren una minoria, i a partir de llavors, els arribats han baixat molt en nombre, però els pocs que hi arriben són majoritàriament de llengua inicial catalana.

Tot plegat ha fet que en els últims anys hagi anat augmentant el percentatge de població d’Andorra nascuda al país i als territoris de llengua catalana. Aquest és, per tant, el motiu principal de l’augment del percentatge d’ús del català durant la segona dècada del present segle.

Cal tenir en compte, tanmateix, que també poden haver-hi ajudat altres factors, com ara l’alt valor social que té el català a Andorra, causat sobretot pel fet que aquest país constitueix un estat sobirà que el té com a llengua oficial.

En qualsevol cas, l’evolució sociolingüística d’Andorra durant els darrers anys constitueix un cas bastant especial en el panorama demolingüístic mundial. No és gens freqüent que es produeixi una remuntada notable de l’ús d’una llengua en una funció important com és l’ús a la llar després que hagi anat disminuint al llarg del temps fins a quedar per sota del terç de la població.

 

Joaquim Torres-Pla
Xarxa CRUSCAT – IEC

 

 

One thought on “Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres

  1. […] Fernández El gaèlic escocès, avui: un retrat sociolingüístic – Jordi Ortiz de Antonio Una bona notícia per al català a Andorra – Joaquim Torres Llengua materna, un terme equívoc per a una bona causa – Mireia Galindo i Carles de […]

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s