Comprar més i vendre més en català: una labor de retalls – Teresa Tort

e_a_qui_li_toca_editora_128_6908_1Una part molt important del que sabem ho aprenem de l’experiència i, alhora, de la reflexió sobre les accions que anem fent. Per això, a partir del nostre cas particular, hem recollit algunes consideracions que poden ajudar a valorar el que representa la gestió pràctica, a peu de carrer, de la dinamització lingüística per afavorir l’ús públic del català en l’àmbit dels negocis.

Per contextualitzar aquesta anàlisi, parlaré de la intervenció que hem fet en aquest sector al Servei de Català del Garraf i de Vilanova i la Geltrú (Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf, Consorci per a la Normalització Lingüística). D’entrada, cal dir que els dinamitzadors, en general, hem acumulat expertesa en la col·laboració amb entitats i amb l’administració pública, però que ens resulta més complicat incidir en les dinàmiques empresarials. Ara bé, amb la perspectiva del nostre cas concret, es pot constatar que el que podríem anomenar la tècnica de la labor de retalls –altrament coneguda com a patchwork– és la millor pauta per augmentar la incidència de la nostra intervenció, sigui quin sigui l’àmbit de treball. Vegem-ho.

Vilanova i la Geltrú té una platja immensa. Amb un passat industrial potent, actualment ha apostat per una oferta comercial i de serveis molt diversificada. L’administració hi exerceix un acompanyament en diversos àmbits sense acaparar-ne el timó. És palpable, a més, un cert orgull popular en l’esfera pública local. I, dels 65.684 vilanovins, el 75% diuen que saben parlar català (1) tot i que només aproximadament la meitat d’aquests, concretament el 35,5%, asseguren que en fan un ús habitual (2).

Tenint en compte aquest esbós, estem contribuint a fer possible que els ciutadans que ho desitgin puguin comprar amb més naturalitat en català i que els venedors apostin per augmentar l’oferta de la nostra llengua en els seus negocis? Abans de respondre aquesta pregunta, hem de dir que, per a la nostra localitat, no hi ha dades de l’Ofercat (3) que ens indiquin quina evolució s’ha produït en aquest sector. En canvi, sí que hem anat recollint en els últims cinc anys diferents valoracions qualitatives (comentaris informals, respostes de correu electrònic, fitxes de valoració…) que ens fan mantenir la percepció que anem avançant per bon camí. A més a més, cal destacar que la dinàmica de col·laboracions en el sector socioeconòmic de la ciutat no ha parat de créixer.

Us explicarem, com si fos una labor de retalls, quin és l’entramat d’accions a què hem donat continuïtat i, sobretot, les que hem iniciat de nou i hem mantingut en aquest temps:

rld

Evidentment, totes aquestes complicitats, perquè tinguin un efecte real, s’han de traduir en accions tangibles. L’espai de què disposem i la paciència dels lectors no ens permeten fer-ne una descripció detallada aquí; per això, esmentarem només algunes de les intervencions que hem dut a terme, que exemplifiquen l’estil de col·laboració que ens interessa:

  • Al 2012 vam fer la campanya ‘A qui li toca?’ (4) amb 14 supermercats de la ciutat amb l’objectiu de millorar-hi els criteris lingüístics d’atenció al públic. D’aquests, n’hi va haver 13 que es van adherir posteriorment a la xarxa d’establiments col·laboradors (EC) del Voluntariat per la llengua (VxL).
  • Des de final de 2012 fins a l’estiu de 2016 hem organitzat 29 sessions sobre “Comunicació i atenció als clients” a les quals han assistit 376 alumnes de formació ocupacional dels cursos organitzats per l’Institut Municipal d’Educació i Treball. A part d’això, durant tres anys hem participat mensualment en el butlletí editat pel Servei d’Ocupació de l’IMET, Flaix Emprendre, en què hem publicat 33 articles en la secció “Apunts de llengua” (5), amb argumentari específic per a emprenedors.
  • Entre desembre de 2013 i desembre de 2015, s’han organitzat 5 edicions de la campanya ‘Demana-ho en català també!’ que promou les pràctiques lingüístiques en EC. En total, hi han participant 170 aprenents de català, que han fet 497 pràctiques a la xarxa de 44 EC.
  • De finals de 2014 a la primavera de 2016, hem organitzat a tot el CNL dos concursos digitals i un concurs d’autobiografies lúdiques i, a Vilanova i la Geltrú, també s’han fet activitats a la Fira de novembre i per Sant Jordi i els Tallers de primavera a les botigues de joguines adherides a la campanya ‘I tu, jugues en català?’.

El resultat de les accions que s’han concentrat en l’àmbit socioeconòmic de la ciutat és fruit, en primer lloc, del QUÈ havíem de fer segons les directrius de treball del CPNL (programa del Voluntariat per la llengua en EC, difusió de la normativa legal i dels serveis que oferim a les empreses en el marc de la campanya “Català i empresa. Ja estàs al dia?” i col·laboració amb botigues de joguines dins de la campanya “I tu, jugues en català?”). En segon lloc, però, també és el resultat de la concreció del COM s’aplicarien aquestes orientacions en el nostre context local i comarcal.

En aquest sentit, per fixar el COM, resulta imprescindible que apliquem cinc accions bàsiques: observar l’entorn; pensar estratègies concretes d’actuació; actuar seguint el pla de treball, avaluar el que hem posat en pràctica i, finalment, difondre el que hem fet tant als agents implicats com a l’entorn (6). I, per descomptat, aquest COM demana un bon equilibri entre el treball tècnic en equip i el grau d’autonomia personal, de manera que s’afavoreixi la creativitat dels que estem en contacte directe amb els usuaris i que s’asseguri la possibilitat d’adequació a cada nova situació.

En síntesi, a partir de l’experiència, hem constatat que buscar la complicitat d’agents i organitzacions d’un mateix sector social durant un període de temps prolongat ajuda a reforçar la consecució dels nostres objectius, ja que potencia el treball en xarxa i comporta un cert grau de redundància que afavoreix que els propòsits concrets (aplicació de criteris lingüístics d’atenció al públic, per exemple) es consolidin o tinguin un efecte més durador. Per tant, complicitat i constància són també paraules clau en la normalització lingüística de l’àmbit dels negocis.

Reprenent la metàfora de la costura, diríem que cosim amb embastes petites que no es veuen i ajuntem trossets de tela multicolors que, mirats de lluny, dibuixen una imatge més vistosa de la presència del català en l’espai del comerç i de les empreses de serveis del nostre entorn.

 

Teresa Tort i Videllet

Filòloga i dinamitzadora lingüística

Consorci per a la Normalització Lingüística

 

 

Referències

(1) Dades de Població de 2 anys i més. Per coneixement del català. 2011 (Idescat) http://www.idescat.cat/emex/?id=083073#h4000000000000

(2) Els usos lingüístics a l’àmbit territorial del Penedès. Enquesta d’usos lingüístics de la població, 2013

http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/EULP-2013_Penedes.pdf

(3) L’Ofercat és una eina per a l’obtenció d’indicadors sobre l’oferta de productes i serveis en català en un territori concret

http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/dades_i_estudis/ofercat_1_descripcio/

(4) “Bones pràctiques en l’atenció al públic als supermercats de Vilanova i la Geltrú”. Revista Llengua i ús, número 54.

http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/279220

(5) “Apunts de llengua” al Flaix Emprendre

http://www.imet.cat/flaixemprendre/?cat=961

(6) Tenim mitjans de comunicació específics adreçats a aquest sector:

  • Butlletí electrònic Portes Obertes

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlaltpenedes/portesobertes.html

  • Compte de Twitter Portes Obertes

https://twitter.com/cpnlpobertes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s