El proper 15 de desembre està prevista la publicació del número 66 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. Aquest número inclou tretze estudis, una nota, tres recensions i les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, el País Basc, Navarra, Astúries, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2016.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i la nota, i les referències de les recensions.

Estudis

1 Linguistic Neoliberalism in the European Union. Politics and Policies of the EU’s Approach to Multilingualism

Vicent Climent-Ferrando

The European Union has always placed linguistic diversity at the core of Europe’s DNA. The EU’s motto “United in Diversity” is recurrently mentioned when referring to the multiplicity of languages in the continent, which are discursively portrayed as one of Europe’s greatest assets. This EU political rhetoric on multilingualism, however, does not match the policy actions undertaken by the European Union, which point at a decreasing interest in multilingualism. This article seeks to analyze the evolution of the EU’s multilingualism policy over the period 2005-2016 from a Discourse Analysis perspective, which shows an increasing commodification of languages and a utilitarian approach on the EU’s language policy. It argues that while the idea of promotion, protection and respect of linguistic diversity remains in the current EU political rhetoric on languages, the actual policies adopt a market-oriented  approach, which considers languages as mere commodities for economic growth, mobility and jobs. The article ultimately argues that the EU has fully embraced linguistic neoliberalism as its policy on multilingualism –defined as the exclusive focus on language skills for market-oriented purposes.

 

2 From Japanese to Spanish, from Spanish to Catalan, but no English? A Case Study of Language Use and Knowledge of Japanese Residents in Catalonia

Makiko Fukuda

This study explores the language use and knowledge of the Japanese population in Catalonia. Catalonia, where two languages of different social statuses are in contact, raises some questions about migrants’ language practice and also questions the supposed role of English as an international lingua franca. The results of analysis of the data on language use and knowledge collected through the questionnaire survey show that this population are not homogeneous in these two variables, but they can be classified into three subgroups in terms of their main quotidian language. English has little presence amongst them and its supposed role as an international lingua franca has not been confirmed in this study. The study also confirms a positive correlation between language use and knowledge. Those who relate more with their compatriots tend to have a lower level of knowledge of local languages, whilst those who relate more with the local population tend to have a higher level of local languages. Regarding Catalan, however, it has been confirmed that only some subjects have learnt this language and users of Catalan are limited to long-term residents, particularly to inter-married families.

 

3 Language Attitudes and Language Choice in the Formal Communications of New Social Movements in Catalonia

Mireia M. Bou

This study looks into the language choices of social movements in the Barcelona metropolitan area, and the language attitudes behind them, taking into account that these grassroots movements sit between the public and private domains and the implications this may have in situations of diglossia. The methodology used were semi-structured interviews to a total of 12 activists, representing 9 cells of PAH (Mortgage Victims’ Forum), 15M and Marees Ciutadanes (Citizens’ Tides). The reported language choices were then compared to the actual practices in social networks and websites. The findings show that Catalan is overrepresented in formal outward communications if compared to its presence in in-group communication. The reasons for this are mostly related to the status of Catalan as the language of official institutions, and to cultural and historical reasons.

 

4 Varietats geogràfiques i polítiques editorials en la traducció al català. Una mirada sobre l’espai comunicacional català

Àlvaro Calero Pons

La llengua i la cultura catalanes s’han vist exposades, particularment durant els darrers anys, a forces exògenes que fragmenten llur percepció col·lectiva, la seva sociosfera, dins el marc d’un procés d’aculturació. Davant d’algunes veus que afirmen que els llibres en una varietat geogràfica determinada del català no es comercialitzen gaire bé en altres territoris, aquest estudi mira d’avaluar, de manera aproximada, qualitativa i no quantitativa, els efectes que això té en la percepció dels parlants i dels agents implicats en la traducció editorial: traductors, correctors, editors, llibreters i lectors. Això ens permetrà dilucidar com ajuda aquest sector a normalitzar la varietat estàndard del català, així com el model lingüístic que s’està consolidant per a l’esdevenidor.

 

5 Una nova empenta per a l’ús social de la llengua catalana a les Illes Balears. L’avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística

Maria Ballester Cardell

Al llarg dels més de trenta anys d’autonomia balear el règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears ha passat per diverses etapes d’evolució i millora —impulsades per les previsions estatutàries i per la Llei de normalització lingüística de 1986—, però, també, per moments de retrocessos i estacaments.

Al llarg de la VIII Legislatura, el Govern de les Illes Balears impulsa un seguit de mesures que afecten la presència de la llengua catalana en les institucions, en l’educació i en l’esfera pública. La política lingüística de l’executiu en aquesta etapa significa, en realitat, una revisió integral del marc jurídic i lingüístic a les Illes Balears, que no facilita l’ús habitual i normal, oral i escrit, del català a l’Administració pública, l’ensenyament o els mitjans de comunicació, i que debilita la condició de la llengua pròpia oficial.

El restabliment del marc jurídic del català per part del Parlament de les Illes Balears a l’inici de la IX Legislatura —materialitzat en la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril de normalització lingüística de les Illes Balears; i en la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català a l’àmbit de la funció pública— dona un nou impuls a l’ús de la llengua pròpia de les Illes en la vida institucional i social.

 

6 Language Diversity Speaking to Autonomy: Exploring the Relations between Autonomy and Minority Language Education

José María Arraiza

This article explores the models through which political autonomy and language diversity relate to each other. Hence, it constitutes an approximation to the relation between different forms of autonomy (territorial, non-territorial) and educational models which separate or bring together students with different linguistic backgrounds (through immersion policies). It reflects on two longstanding notions: the imagination of a homeland and that of the mother tongue (where language is the essence of a particular group). It uses four parameters: the principles of territoriality and personality concerning autonomy and language rights on one hand and the principles of separation and immersion concerning public language education policy on the other.  Following the idea that contact between different ethnic groups promotes integration, it advocates for immersion-based educational systems which promote integration with due respect to the linguistic rights and national, ethnic or linguistic identity of both minority and (relative) majority students.

 

7 La traduction assermentée en Espagne et en France: aspects « privés » et étude comparative

María Tanagua Barceló Martínez; Iván Delgado Pugés

L’assistance linguistique (orale et écrite) que les organismes judiciaires espagnols doivent accorder aux citoyens faisant l’objet d’une procédure pénale est établie par les Directives 2010/64/UE et 2012/13/UE du Parlement européen et du Conseil (transposées par la Ley Orgánica 5/2015, de 27 de abril). Tout au contraire, dans les procédures relatives aux actions civiles, notariales ou administratives il y a une absence de prestation « officielle » de services de traduction et d’interprétation, contraignant les citoyens à avoir recours à des services professionnels qu’on dénommera « privés ». Dans le cas de l’Espagne, cette activité retombe d’habitude sur le traducteur interprète assermenté. Cette article a un triple objectif : premièrement, il s’agit de décrire les secteurs où cette activité « privée » a lieu et de mettre l’accent sur les acteurs (citoyen, juriste, traducteur/interprète), les types de texte et la situation de communication dans laquelle cette nécessité de traduction surgit ; deuxièmement, une étude comparative des aspects concernant la profession du traducteur assermenté en France et en Espagne sera présentée afin d’analyser les similitudes et différences entre les deux pays ; troisièmement, et dû à la grande charge de travail réel généré par cette activité, on tentera d’envisager la nécessité ou non, de la part des états, de régler la prestation d’assistance linguistique dans le domaine civil.

 

8 Evaluación del nivel de legibilidad de contratos EPC redactados en español e inglés para obres Industriales

Jesús Javier Losada Maseda; Almudena Filgueira Vizoso

En el mundo de la obra industrial, los megaproyectos se gestionan y contratan de forma habitual utilizando contratos del tipo EPC (Engineering, Procurement and Construction), comúnmente denominados «llave en mano». A la complejidad técnica inherente a la ejecución y control de estos megaproyectos se une normalmente la dificultad de entender los términos y las condiciones que han fijado despachos de abogados, generalmente de prestigio en el momento de su negociación y firma.

Con base en la experiencia de los autores en la gestión de varios megaproyectos, este estudio trata de poner en relevancia el nivel de legibilidad de estos contratos. Para ello se utiliza la formulación Flesch Reading Ease Score (FRES), analizando varias cláusulas de alguno de estos contratos tipo EPC, comparándolas con los tres modelos de contratación de referencia internacionales y evaluando el impacto del idioma en el que están redactados.

El resultado obtenido en la determinación del nivel de legibilidad (readability en inglés) muestra que, en general, se requiere un nivel de formación específica y de capacitación profesional muy elevado para poder entender lo redactado. Además, el estudio concluye que las cláusulas escritas en español son más complejas que las cláusulas escritas en inglés, un déficit que parte de la propia naturaleza del idioma, que emplea en general más palabras en cada frase, y al que se suma al hecho de que la formación en expresión oral y escrita en las carreras técnicas impartidas en España es prácticamente inexistente.

 

9 El català en els llibres de l’administració eclesiàstica del segle XVIII al País Valencià

Joaquim Martí Mestre

L’objectiu d’aquest treball és provar la continuïtat de la llengua catalana en els documents administratius eclesiàstics després del Decret de Nova Planta. Així mateix, demostrem l’interès per a la història de la llengua catalana d’uns textos

continuadors de la tradició lingüística cancelleresca, els quals, després de l’eliminació del català de les administracions públiques, van garantir la continuïtat de la nostra llengua en un registre formal. A través d’una mostra representativa de documents administratius valencians del segle XVIII, estudiem els fenòmens d’interferència i de canvi de codi, així com la llengua en el seu aspecte intern. Els canvis de codi estan condicionats sovint per factors sociolingüístics en una relació de diglòssia amb el castellà, que llavors s’imposava en els àmbits d’ús formals. La llengua conté formes tradicionals heretades, algunes conservades durant més temps del que hom creia, juntament amb altres formes innovadores o poc conegudes. Per últim, els nostres textos posen a l’abast de l’investigador noves perspectives en l’estudi de la interferència del català sobre el castellà parlat o escrit a les nostres terres.

 

10 La traducción de los órganos jurisdiccionales franceses en tanto que instituciones culturales

Guadalupe Soriano Barabino

El presente artículo aborda la traducción de los órganos jurisdiccionales franceses al español, tomando como referente cultural meta el ordenamiento jurídico español. Comenzaremos por señalar las situaciones en las que se puede enmarcar la traducción jurídica, justificaremos la consideración de los órganos jurisdiccionales en tanto que instituciones culturales, indicaremos las técnicas que con mayor frecuencia suelen emplearse en la traducción de este tipo de términos culturales y razonaremos la pertinencia de realizar un estudio jurídico comparado como fase del proceso traductor. Seguidamente, realizaremos un breve análisis descriptivo de los órganos jurisdiccionales en Francia y España que nos permita la comparación de los mismos con objeto de proceder a su traducción. Finalmente, ofreceremos soluciones de traducción para los órganos jurisdiccionales franceses al español.

 

11 La clàusula rebus sic stantibus en la Jurisprudencia actual

Maria do Carmo Henríquez Salido; Fernando Alañón Olmedo; David Ordóñez Solís; Josefa Otero Seivane; Pedro F. Rabanal Carbajo

A partir del atávico ideal encaminado a conseguir que el lenguaje jurídico sea claro, preciso y conciso, pero sin prescindir «del peso de la dogmática y de la tradición en la elaboración de la cultura jurídica», en este artículo se examina la cláusula rebus sic stantibus, inserta en una oración compleja, reconstruida a partir de las formulaciones documentadas en las resoluciones del Tribunal Supremo. Se desvela su oscuro origen romano y medieval y su posible elaboración por algún jurista o escuela de los siglos XVI-XVII. Se describen sus constituyentes funcionales, sus posibles interpretaciones y el contexto jurídico de su uso en el Derecho Internacional y en el Derecho supranacional europeo. Se estudia la evolución de la doctrina jurisprudencial en la aplicación de la cláusula desde el año de 1940 hasta la actualidad y, específicamente, en el periodo 2013-2015, en la Sala Primera de lo Civil, la Sala Tercera de lo Contencioso-Administrativo y la Sala Cuarta de lo Social.

 

12 Problemas de uso del lenguaje oral en sede judicial. Algunas propuestas de mejora

Antonio Hidalgo Navarro; Cristina Villalba Ibáñez

Este trabajo se propone reflexionar sobre el uso que los profesionales hacen del lenguaje jurídico en sede judicial, con el objetivo de ofrecer algunas propuestas de mejora. Para ello, en los dos primeros apartados se consideran algunas propuestas de optimización del lenguaje jurídico llevadas a cabo en España y otros países europeos. Es destacable en este sentido que la mayoría de iniciativas ha desatendido la vertiente oral del lenguaje, centrándose fundamentalmente en la lengua escrita. Así pues, a partir del corpus analizado, este estudio describe algunos problemas frecuentes que interfieren en un empleo claro y eficaz del lenguaje oral en el discurso jurídico; los diferentes ejemplos van acompañados de propuestas de mejora que se explican en el apartado correspondiente. Por lo demás, un aspecto novedoso del presente estudio es su incidencia específica en el componente vocal y de producción sonora del discurso oral en sede judicial, de acuerdo con las aportaciones incluidas para el campo del lenguaje oral en el Informe de Recomendaciones de la Comisión para la Modernización del Lenguaje Jurídico (Ministerio de Justicia, 2011). Por último, se proponen algunas ideas que pretenden ayudar a hacer más comprensible este discurso y facilitar así el ejercicio profesional del derecho y la relación entre justicia y ciudadano.

 

13 Off-campus Threatening Speech in the United States of America: To what extent can Public Schools Restrict their Students’ Speech in the Facebook era?

Manuel Triano López

This paper seeks to clarify the extent to which public-school officials in the United States can discipline their students for their off-campus expressions, with an emphasis on allegedly threatening language. The United States Supreme Court –the nation’s highest judicial body– has held that officials can restrict on-campus student speech that disrupts or interferes materially and substantially with school activities. However, the Court has not ruled on the limits of Student speech originating off-campus, an important issue due to the prevalence of networking platforms –such as Facebook– in the students’ lives. Furthermore, the issue is compounded by the Court’s insufficient guidance on how to review allegedly threatening language. As a result, lower courts are grappling with the difficult task of establishing a Standard to cover the many contextual variables surrounding student speech in the Facebook era. Predictably, courts have differed over which standard to apply –if any– to off-campus speech that schools deem as threatening. The paper analyzes these approaches so that officials may continue training the nation’s youth without abridging their right to free speech.

 

Nota

14 La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans

Josep M. Mestres i Serra

La docència universitària de la redacció jurídica i administrativa en llengua catalana és clarament insuficient a la vista de les dades que faciliten les universitats dels Països Catalans en els plans docents dels graus i els postgraus en dret que ofereixen públicament. La poca atenció que es presta, en general, en totes les carreres universitàries pel que a fa a les eines lingüístiques necessàries per a una redacció correcta i elegant en les especialitats respectives pot esdevenir dramàtica en una formació com la jurídica, en què la paraula pot esdevenir llei i àdhuc pot alliberar o condemnar una persona.

 

Recensions

27 Real Academia Española y Consejo General del Poder Judicial (2016). Diccionario del español jurídico. (Direcció de Santiago Muñoz)

Laia Campamà i Josep M. Mestres

28 Jiménez Yáñez, Ricardo-María (2016). Escribir bien es de justícia.

Pablo Franquet Elía

29 Do Couto, Hildo H.; Nakayama Nonoki do Couto, Elza K.; De Araújo, Gilberto P.; Borges de Albuquerque, Davi (org.) (2016). O paradigma ecológico para as ciências da linguagem: ensaios ecolinguísticos clássicos e contemporâneos.

Pere Comellas Casanova