Els estudis sobre les polítiques lingüístiques i la planificació lingüística estan fent un gir cap a l’avaluació de l’eficàcia des d’una perspectiva més general d’avaluació de polítiques públiques. Aquesta tendència és la que va protagonitzar les X Jornades dels Drets Lingüístics (JDL 2016): «Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?» que van tenir lloc a les localitats de Teramo i Giulianova (Itàlia) entre el 14 i el 16 de desembre. Les Jornades van ser organitzades per les universitats de Girona i de Teramo i l’Associació LEM-Itàlia, amb la participació d’ODELLEUM -Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània- i el Centre d’Estudis de la Diversitat Lingüística Sociolingua.

Aquest interès per l’eficàcia de les polítiques lingüístiques es va resumir en el document de presentació de l’esdeveniment, en què s’apel·lava a arguments econòmics i polítics i en què se’n podia veure l’aplicació tant en les polítiques lingüístiques de les llengües de gran difusió com en les polítiques lingüístiques de les llengües de les noves minories (com les dels immigrants), les no-territorialitzades (com les de signes) i les patrimonials que han estat minoritzades (com el català o l’occità).

De fet, el català va ser ben present en tot moment en els continguts de les Jornades. La Direcció General de Política Lingüística va presentar-hi el Sistema d’Indicadors Lingüístics de Catalunya amb la comunicació «El sistema d’indicadors lingüístics: diagnòstic, modernització i transparència en política lingüística», preparada per Carla Bruguera, Anton Ferret, Joan Solé i Anna Torrijos. Joan Costa, de la Universitat Pompeu Fabra, va presentar-hi la comunicació «Sobre el ‘marc de condicions sociolingüístiques favorables’ per a la implantació de la normativa lingüística», centrada en la planificació del corpus. Francesc Feliu, de la Universitat de Girona, va pronunciar la conferència «Politiche linguistiche e appropriazioni diverse della lingua: i nomi del catalano», sobre la situació lingüística als diversos territoris i la consciència d’unitat sobre la llengua, fonamentada en un projecte de recerca que es basa en el nom que s’atorga al català als territoris de frontera.

D’altra banda, Sophia Simon, de la Universitat de Tubinga, i Renata De Rugeriis, de la Universitat de Teramo, van presentar-hi la comunicació «Politiche linguistiche in Sardegna: supporto o inefficacia nella tutela e promozione dell’identità linguistica sarda e sardo-catalana?» sobre l’Alguer. El català, però, també hi va ser present contínuament en les intervencions a la sala i com a model per a d’altres polítiques lingüístiques europees. Un exemple: al vestíbul del recinte on es portaven a terme les Jornades hi havia l’exposició «Friülà, llengua d’Europa», inspirada en «El català, llengua d’Europa». També hi van fer referència Mathilde Anquetil,  de la Universitat de Macerata, i Maddalena De Carlo, de la Universitat de Cassino, amb «Politique linguistique européenne et institutionalisation de l’intercompréhension», en què es va posar com a exemple Catalunya per a la incorporació, a nivell legal i didàctic, en l’ensenyament del paradigma de la intercomprensió entre llengües romàniques. A més, el professor Josep M. Nadal va al·ludir al català en totes les intervencions institucionals i va reflexionar sobre la situació de la llengua i el moment històric que viu el país.

La conferència inaugural de les Jornades, a càrrec de Denis Fadda, de la Universitat de Senghor, va ser un al·legat a favor de la francofonia, en una neta contraposició a l’anglès com a llengua acadèmica imperant. Aquest recel davant la presència creixent de l’anglès en entorns científics i universitaris va planar durant totes les Jornades amb intervencions específiques com les de Davide Astori, de la Universitat de Parma, «Parlare inglese a un Congresso: ma quanto mi costa?» o la de Kurt Gawitta, del Comissionat per l’Ús de l’Alemany com a Llengua Científica (ADAWIS), «L’inglese: lingua privilegiata delle scienze in Germania, Italia e Francia? Un’analisi sotto l’aspetto del diritto costituzionale».  Encara sobre el paper de les grans llengües, Eduardo Alves Vieira, de la Universitat de Leiden, va parlar de la projecció del portuguès. Per la seva banda, Chantal Lebrument, d’EUROLINC, va centrar la seva intervenció en la necessitat que Internet sigui més multilingüe. L’acompanyava un gran desconegut però que ha estat un dels pares d’Internet, l’enginyer francès Louis Pouzin.

La primera sessió plenària de comunicacions va tenir com a títol «Polítiques lingüístiques europees i africanes» i va comptar amb intervencions sobre els casos de Ghana, Togo i Burkina Faso, on s’han alternat polítiques lingüístiques destinades a institucionalitzar les llengües africanes amb polítiques lingüístiques que les han deixat en segon terme respecte de les antigues llengües colonials.

La segona gran conferència, sobre la relació entre drets i deures lingüístics, va anar a càrrec de Giovanni Poggeschi. Ja situada en el paradigma de l’avaluació de l’impacte de les polítiques lingüístiques, va tenir lloc una conferència dialogada entre Gabriele Iannàcaro, de la Universitat d’Estocolm, i Vittorio Dell’Aquila, del Centre d’Estudis Lingüístics per Europa, sobre la valoració social i econòmica del malestar lingüístic.  La relació de les polítiques lingüístiques amb l’economia va ser, justament, el nucli de la presentació de dos llibres que va comptar amb les intervencions dels autors i de William Cisilino, de l’Agència per a la Llengua Friülana: Economia delle minoranze linguistiche. La tutela della diversità come valore (Roma: Carocci), de Marzio Strassoldo, i The Economics of Language Policy (Cambridge-London: The MIT Press), de Michele Gazzola i Bengt-Arne Wickström (ed.).

Les llengües que no tenen pròpiament un territori assignat i, sobretot, la llengua de signes italiana (LIS) van tenir un ampli tractament en la sessió plenària de comunicacions dedicada al malestar lingüístic, la integració i l’educació amb les comunicacions de Margaret Dunham, Antonella Tredicine, Benedetta Marziale, Gabriele Gianfreda, Alessio Di Renzo, Maria Cristina Caselli, Virgina Volterra i Maria Roccaforte. En aquest bloc, que es va traduir íntegrament a la LIS, s’hi van tractar àmpliament els problemes de reconeixement de la LIS tant a nivell pedagògic com polític i legislatiu. D’altra banda, en el conjunt de les Jornades el binomi malestar lingüístic (disagio, disease) / benestar lingüístic va ser present en múltiples intervencions i va tenir força protagonisme en tot l’esdeveniment.

La justícia lingüística i la dimensió ètica de les polítiques lingüístiques i els drets lingüístics van ser presents en la conferència de Fernand de Varennes, de la Universitat de Moncton, «Évaluer les politiques linguistiques à la lumière des droits humains : respect, diversité et droit» i en intervencions com la de Denis Roy, també de la Universitat de Moncton, «Politiques et droits linguistiques», si bé la intervenció que s’hi va centrar de manera més clara va ser la de Javier Alcalde «Vers un instrument d’anàlisi de la justícia lingüística: paràmetres interdisciplinaris essencials», que va contrastar dues escales de valoració de la justícia lingüística en una situació lingüística determinada, atenent tant aspectes sociolingüístics com legals. També Manuela Cipri Castorina, de la Universitat de Roma La Sapienza, va presentar-hi la comunicació «La trasparenza linguistica nella comunicazione della nuova Europa globalizzata»; Dimitrij Evseev i Massimo Ripani, «Il rispetto e l’esercizio dei diritti linguistici durante le elezioni della Duma della Federazione Russa», i Carmen Saggiomo, de la Universitat dels Estudis de la Campania,  «Valutare una politica linguistica: il diritto alla traduzione come profilo di un diritto fondamentale».

Ara bé, el nucli fort de les Jornades el va constituir l’avaluació de les polítiques lingüístiques com a polítiques públiques amb l’exposició d’un documentat i endreçat model teòric a càrrec de Michele Gazzola, de la Universitat Humboldt de Berlín, «Valutazione delle politiche pubbliche e pianificazione linguistica: modelli e indicatori a confronto», que prenia com a referent, entre d’altres, diversos treballs de Joan Solé i Anna Torrijos. En aquest apartat, es van pronunciar les comunicacions següents: «Historical and synchronic dimensions of languages in Italy: what methodologies are appropriate?», de Carla Bagna, Monica Barni i Sabrina Machetti, de la Universitat de Siena; “Sobre el ‘marc de condicions sociolingüístiques favorables’ per a la implantació de la normativa lingüística”, de Joan Costa, de la Universitat Pompeu Fabra, i «A Multilayered Analytical Framework to Evaluate Language Learning Policy for Diversity in European Mainstream Schools», de Mark Fettes, de la Universitat Simon Fraser / Universitat de Milano-Bicocca, i de Mahbod Karamouzian, de la Universitat de Milano-Bicocca. És en aquest context on Anton Ferret va presentar «El sistema d’indicadors lingüístics: diagnòstic, modernització i transparència en política lingüística», elaborat conjuntament amb Carla Bruguera, Joan Solé i Anna Torrijos, en què es va exposar el model actual de gestió d’indicadors del Govern de la Generalitat.

Un bloc sencer de les Jornades va estar dedicat a les polítiques lingüístiques europees amb les intervencions de Tsiuri Akhveldiani, Megi Mtchedlishvili i Ketevane Gabunia sobre Geòrgia i amb una intervenció molt interessant de Katalin Ortutay, que va fer balanç de les polítiques lingüístiques per atendre la diversitat a Hongria des de l’adveniment de la democràcia a aquest país fins a l’actualitat. En aquesta mateixa línia, Jean-Michel Eloy, de la Universitat d’Amiens, va valorar la política lingüística francesa amb el picard, que es troba en una situació molt difícil i, per contrast, Marco Stolfo va exposar el treball positiu que es porta a terme amb el friülà i que té molts punts de coincidència amb Catalunya. D’altra banda, Claudia Soria va tractar l’avaluació de la vitalitat de llengües regionals des de la perspectiva computacional. La vitalitat lingüística també va ser un altre concepte treballat i discutit.

Així mateix, va haver-hi un bloc sobre polítiques lingüístiques educatives amb Francesco Avolio, Cinzia Colaiuda, Stefania Di Battista, Sulaiman Palizhati, Mauro Tosco i Corsina Depalo. Entre altres aspectes interessants, s’hi va tractar el paper que els dialectes han de tenir en l’ensenyament quan hi ha una llengua estàndard dominant que tendeix a esborrar-los i el valor social que hi poden tenir. La situació de la llengua romaní va ser present en aquest i en altres moments de les Jornades.

Altres aspectes tractats van ser la dimensió cultural i antropològica de les llengües, amb la intervenció d’Henri Giordan, del CNRS, «Un paradigme oublié : la valorisation culturelle des langues» i  amb la intervenció de Pierfranco Bruni, del MiBACT, «Lingue minoritarie e beni culturali». I hi va haver un bloc sencer dedicat al Magrib, amb les intervencions següents:  «La Vision Stratégique de réforme éducative 2015-2030 au Maroc : Quelles nouvelles politiques linguistiques des langues étrangères ?», de Mohammed Aguidi, de la Universitat Mohammed Premier d’Oujda; «Les conséquences de la planification toponymique en contexte multilingue algérien : la preuve par le terrain», de Mohammed Zakaria Ali-Benchérif, de la Universitat de Tlemcen; «L’évaluation de la politique linguistique de l’enseignement du français en Algérie à la lumière de la francophonie», de Zineb Haroun, de la Université des Frères Mentouri Constantine 1;  «Politique linguistique en Algérie : une articulation autour des langues du domaine formel», de Gaouaou Manaa, de la Universitat de Batna 2, i d’Amina Saker, de la Universitat Larbi Ben M’hidi; «Politiques linguistiques et environnement graphique en Algérie : état des lieux et perspectives d’intervention», d’Aissa Boussiga, de la Universitat Akli Mohand Oulhadj de Bouira, i  «Les politiques linguistiques au Maghreb», d’Yves Montenay, de l’ONG Nord-Sud.

Les X Jornades, liderades pels professors Giovanni Agresti, de la Universitat de Teramo, i Josep M. Nadal, de la Universitat de Girona, es van portar a terme en un règim d’intercomprensió basat en la identitat entre les diverses llengües romàniques amb la indicació que la llengua oral usada en les intervencions fos diferent a la llengua usada en les diapositives per enriquir-ne i millorar-ne la comprensió. De fet, una gran part d’intervencions van ser en italià i francès i n’hi va haver dues en català, la de la Direcció General de Política Lingüística sobre els indicadors lingüístics i la de Javier Alcalde sobre justícia lingüística.

En resum, a Teramo i Giulianova s’hi van contrastar models ben diversos. Si poguéssim resumir en conceptes tot el contingut, en destacaríem sobretot: avaluació de polítiques, indicadors, justícia lingüística, drets lingüístics, intercomprensió, benestar / malestar lingüístic, vitalitat de la llengua i valor dels dialectes.

Anton Ferret
Cap del Servei d’Informació, Difusió i Estudis