Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics – Marga Payola i Lahoz

20161217_131242El passat 17 de desembre de 2016 es va presentar a Donostia el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, una eina de renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics signada a Barcelona el 1996.

Aprofitant que Donostia ha estat la Capital Europea de la Cultura 2016, el Kontseilua, entitat que aglutina la majoria d’organitzacions que treballen per l’euskera, va agafar la iniciativa i el compromís de posar al dia aquest projecte lingüístic.

Per què un protocol? Els promotors es refereixen a un protocol basat en una convenció, és a dir, un instrument en el qual es recullen les obligacions lligades a la consecució dels objectius d’un acord o convenció prèviament aprovat, com per exemple els protocols de caràcter mediambiental.

El projecte del protocol va començar a caminar el març del 2015 i, com hem dit, el seu marc de referència era la Declaració Universal dels Drets Lingüístics signada a Barcelona el 1996. Tot i que cal destacar que a l’hora de concretar els indicadors d’avaluació un dels documents de referència ha estat l’informe de Vitalitat i perill de desaparició de les llengües, publicat per la UNESCO el 2003. A més a més, s’han tingut en compte documents i convencions de l’ONU, del Consell d’Europa, la UNESCO, l’OSCE, la Unió Europea, el PEN Internacional i la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, sigla en anglès).

Aquest és un document que advoca per la igualtat entre les diferents llengües i pel desenvolupament de les llengües en situació de desavantatge, els seus promotors es van marcar aquests objectius inicials:

  • Crear una eina, des de la societat civil, que serveixi per determinar quines mesures cal prendre per garantir els drets lingüístics de les comunitats lingüístiques minoritzades o minoritàries.
  • Reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística és fonamental per als drets humans i lingüístics, per a la igualtat, per a la pau i la convivència a Europa.
  • Revalorar i actualitzar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de Barcelona.
  • Dotar d’una eina a la societat civil que serveixi per influir en les polítiques lingüístiques i que serveixi com a base per a la normalització lingüística.

El procediment que s’ha seguit per elaborar aquest document és el següent:

  • Els promotors de la proposta, Donostia 2016 – Kontseilua, van nomenar un grup organitzador el març del 2015.
  • El grup organitzador estava format per entitats de prestigi que treballen a l’àmbit internacional com Linguapax, CIEMEN, UNPO, PEN INTERNATIONAL, ELEN i ECMI. Ells van fer una primera proposta de document que es va enviar a agents socials i comunitats lingüístiques de tot Europa.
  • Amb el document base, les entitats i comunitats lingüístiques van tenir uns mesos per fer les seves esmenes i aportacions (Irlanda del Nord, Escòcia, Cornualles, Frísia, Sardenya, Còrsega, Bretanya, Occitània, Alsàcia, comunitat Sami, Astúries, Galícia, comunitat Aromania, Friulia…). En el cas dels Països Catalans, el primer contacte es va fer amb Plataforma per la Llengua, Linguapax, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i Obra Cultural Balear.
  • Un Comitè Científic, format per 16 experts de diferents països, van ajudar a confeccionar-ne el text final amb totes les aportacions rebudes. El grup organitzador va donar el vistiplau final al procés i al text.
  • El document es va presentar públicament a Donostia el 17 de desembre de 2016, on les entitats participants van poder signar el document com a símbol del seu compromís amb la implementació del protocol, que afecta tots els parlants de llengües no oficials de la Unió Europea.

La Plataforma per la Llengua hi ha aportat diverses consideracions en àmbits relacionats amb el dret i la justícia. Ha exposat com es pot generar un marc jurídic favorable, com es pot garantir, a les lleis reguladores del Poder Judicial de cada Estat, l’ús preferent de la llengua pròpia en tots els procediments judicials. També s’han fet aportacions en l’elaboració de lleis d’àmbit laboral, per a registres i toponímia, per a produccions culturals i per a mitjans de comunicació.

Segons dades oficials de les institucions europees, actualment hi ha 50 milions de ciutadans que parlen una llengua no oficial de la Unió Europea, 10 milions dels quals són catalanoparlants. Això comporta conseqüències negatives per a la llengua catalana i per als drets lingüístics dels seus parlants, ja que tota la normativa europea es regula tenint en compte les llengües oficials, com la traducció de textos oficials i la seva aplicació, com per exemple en l’etiquetatge de productes.

Tot i això, a tot Europa les diferents comunitats lingüístiques s’han organitzat per intentar poder viure en la seva llengua pròpia. Centenars d’organitzacions socials treballen, des de diversos àmbits, per fomentar el desenvolupament de les llengües regionals o minoritàries. Aquest protocol pretén convertir-se en un punt de trobada d’aquestes organitzacions, amb l’objectiu que la societat civil europea assumeixi el lideratge de l’execució de les propostes de desenvolupament de la diversitat lingüística.

Per això, esperem que, amb el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics ja en marxa, puguem aconseguir que Europa, i tots els seus estats membres, respectin plenament la seva diversitat lingüística i que, per tant, hi hagi una convivència més justa i igualitària entre tots els seus ciutadans.

 

Marga Payola i Lahoz
Responsable Internacional de Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s