El butlletí creat per l’enginyer valencià és a punt de complir deu anys.
Ignoro si Eugeni S. Reig s’imaginava la feinada enorme que implicava la seva pensada quan es va empescar aquest butlletí l’any 2008, però ens en podríem fer una idea intentant respondre a aquesta pregunta: us veuríeu amb cor de seleccionar un cop per setmana (ell ho feia quatre cops) els vuit o deu escrits més interessants sobre llengua que es publiquen en català a qualsevol racó del domini lingüístic i encara més enllà? Perquè si fos sobre qualsevol altra disciplina, doncs encara, però precisament sobre llengua, la malaltia nacional del poble català… Quanta gent escriu cada setmana sobre aquest tema en diaris d’informació general, revistes d’àmbit general i especialitzades, blocs i bloguets, i en vés a saber quants altres àmbits i formats? Jo em posaria a plorar només d’imaginar-m’ho.
Sort en tenim, doncs, de gent com l’Eugeni, i ara, des de fa un any i escaig, dels seus continuadors (Isabel Casadevall, Jordi Palou i Ramon Torrents), que a la voluntat de formigueta hi afegeixen la capacitat visionària de saber llegir els temps, i per tant el futur. Perquè en els nostres malaurats temps d’excés d’informació el gran problema és com arxivar el material que ja no ens cap a la memòria. De fet, la memòria, el disc dur del cap, el tenim ple des de fa temps, i tots hem intentat mil variants més o menys a mida dels mètodes arxivístics tradicionals: carpetes al servidor de correu, memòries externes, enllaços, fins i tot un compte al núvol només per als articles-que-no-vull-perdre-mai… Però és la batalla de David contra Goliat: l’actualitat se’ns menja, els mitjans es multipliquen, les calaixeres ja no donen l’abast i nosaltres cada dia ens veiem més impotents per tenir una visió de conjunt de tot el que s’ha dit, o com a mínim de tot el que val la pena del que s’ha dit, sobre l’objecte del nostre interès. Només cal veure l’esplèndida cronologia que el 2012 va començar a confegir la Montse Sendra amb articles sobre la cooficialitat de les llengües al futur Estat: en un parell d’anys el nombre havia crescut tant que ja es feia completament inabordable.
Per això, insisteixo, hem d’estar agraïts a InfoMigjorn. Immensament. Perquè qualsevol que vulgui estar al dia del pensament en relació a la llengua catalana ho té tan senzill com subscriure’s al butlletí setmanal (i mira que el preu és irrisori!). I tindrà, si no el millor (que això sempre fa de mal saber), almenys el més interessant del que s’escriu. I dic pensament en sentit ampli perquè una de les gràcies d’InfoMigjorn és que no té manies a l’hora de poar en tots els graons de la divulgació: des de les peces breus i concretes de correctors de mitjans de comunicació fins a creacions més evanescents i líriques, des d’anàlisis sociolingüístiques d’actualitat a columnes d’opinió més creatives. Per posar un exemple que podeu verificar (i gaudir) amb quatre clics: si per ventura voleu saber com va anar alguna de les tres grans batusses lingüístiques de l’any passat, segurament el més mogut en matèria de llengua dels últims temps, només cal que busqueu els butlletins números 1.267, 1.300 i 1.307, i trobareu tot el que cal saber sobre, respectivament, el manifest del Grup Koiné, la presentació en paper del Diccionari normatiu valencià i la nova Gramàtica de l’IEC.
L’eclecticisme, doncs, que vol dir mirar-se el món sense prejudicis (i crec que aquesta hauria de ser una prerrogativa de l’aproximació rigorosa, és a dir, científica, a l’estudi de la llengua), és un tret idiosincràtic d’InfoMigjorn. Ara no diré noms perquè faria lleig, però un servidor (i estic segur que molts altres subscriptors, als quals agraeixo la contribució i aplaudeixo la tria, també) he descobert autors i punts de vista sobre el fet lingüístic que m’han ajudat a estimar la llengua encara més. Dic mentida: sí que en diré, i en diré dos. Però segur que entendreu per què. Els dels dos homemots que han merescut l’honor de ser monografiats (i passeu-me el verb inventat, per si un cas un dia guanya el Neologisme de l’Any) per InfoMigjorn al llarg de l’últim any: Joan Solà, gràcies al saber fer i la generositat de la seva deixebla Neus Nogué, i Albert Jané, a cura de l’incansable Ramon Torrents. Perquè estic segur que un dia l’InfoMigjorn també serà mereixedor de monografia.
Pau Vidal
Filòleg recreatiu