L’ús de la llengua no sexista de la CUP: un trencament efectiu? – Carme Bach i Mireia Tomàs

Introducció

L’ús de criteris no sexistes en la llengua és força habitual en la nostra societat, i encara més en els discursos polítics, en especial, en els partits d’esquerres. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és un dels partits del Parlament de Catalunya més reivindicatiu pel que fa a l’ús de la llengua no sexista.

Tot i que el tema de la relació entre gènere i planificació lingüística ja ha suscitat moltes reflexions i polèmiques, l’aportació que fem en aquest apunt del blog pretén aportar una mica més de llum en l’anàlisi del tractament de gènere que fa la CUP i en què hi ha darrere de l’ús que fa de la llengua. Per aprofundir en aquesta qüestió, us convidem a llegir l’article titulat «Sexe, gènere i planificació lingüística: el trencament de la CUP» que apareixerà al núm. 67 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law aquest mes de juny.

Planificació lingüística i anàlisi crítica del discurs: l’estat de la qüestió

És sabut que en la societat hi ha una certa confusió entre la definició dels termes sexe i gènere, que fan al·lusió a dues realitats diferents. De fet, ja s’han fet força estudis sobre el tema. Fem ara una petita ressenya del que s’ha dit fins ara.

Junyent (2013) assenyala que el problema ve del fet que el terme gènere s’utilitza per referir-se a fenòmens diferents que engloben tant el gènere gramatical com el sexe de les persones i que és aquesta confusió la que ha portat a reivindicacions per a una llengua no sexista esbiaixades, com han demostrat els treballs de Morales (2017), al voltant de la creació del terme monomarental, o l’apunt d’Espallargas (2014) en aquest mateix blog.

D’altres treballs com els de Bibiloni (2009) i Tolchinsky (2013) indiquen que, gramaticalment parlant, les llengües romàniques usen el masculí com un genèric, sense que això impliqui cap sistema de submissió del gènere femení al masculí i que no es poden relacionar gènere i sexe perquè el fet que el català sigui una llengua flexiva no pot pas comportar que sigui més discriminadora que altres llengües que no tenen flexió.

Tot i aquestes reflexions, per a la llengua anglesa, entre els anys 70 i 80 sorgeix un moviment per a la feminització del discurs, concretament als Estats Units d’Amèrica, en què es denuncia l’ús sexista del llenguatge. D’altra banda, segons els postulats de l’anàlisi crítica del discurs (Van Dijk 2005, Woodak i Meyer 2009 i Lledó, 2011 i 2013) el discurs es considera un instrument d’acció social i per tant una eina transformadora que ha de permetre visibilitzar la dona a través del discurs.

De fet, en el cas de la llengua catalana, l’administració ha creat la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (2010) amb la intenció de visibilitzar les dones en els documents oficials de la Generalitat; el Parlament en parla també en el seu llibre d’estil (2017). Així doncs, la llengua catalana es val de diferents estratègies per visibilitzar les dones: a) el desdoblament o duplicació, b) el femení genèric i c) els noms col·lectius.

 

El llenguatge no sexista de la CUP en els diferents gèneres textuals

L’anàlisi de l’ús del tractament de gènere esdevé especialment interessant si tenim en compte la diversitat de fonts. Quin és el grau de variació entre els discursos orals i els escrits? Quines diferències hi ha entre el tractament de gènere en una piulada del Twitter i en una intervenció al Parlament? Com hem pogut constatar, les diferències són múltiples i depenen de diversos factors, com ara la finalitat del text, la seva complexitat i l’emissor.

A Bach i Tomàs 2017, hem estudiat el tractament del gènere que fa la CUP tant en textos escrits com orals, i en diferents gèneres textuals: a) dos programes electorals (eleccions municipals del 24/05/2016 de la CUP de Vilassar de Mar i eleccions al Parlament del 27/09/2016); 2) sis cartells publicitaris produïts entre els mesos de març i abril de 2016; c) 14 piulades i repiulades fetes a Twitter durant el mes d’abril de 2016; d) dos vídeos de les intervencions d’Antonio Baños al Parlament entre l’octubre del 2015 i el gener del 2016 i e) dos vídeos de dues intervencions diferents d’Anna Gabriel, una paral·lela al context en què es produïren les d’Antonio Baños, al Parlament, i una altra, d’espontània, feta a la conferència de premsa posterior a l’assemblea extraordinària de la CUP del 28/12/2015.

L’anàlisi realitzada ens ha portat a constatar que:

1) Només al programa electoral de la CUP de Vilassar hem trobat una declaració explícita pel que fa al tractament de gènere: “Per aquesta raó decidim, entre altres coses, utilitzar la forma femenina per comprendre els diferents gèneres en una sola paraula. Això no ho fem pel simple fet de desafiar la norma (cosa que tampoc no ens molesta, perquè no hi ha norma que no sigui revisable). Coneixem la gramàtica catalana i entenem que, tal com passa en altres llengües romàniques, el gènere no marcat és el masculí. […]. Per això pensem que utilitzar el femení com a forma no marcada és una manera més d’evidenciar i compensar la discriminació cap a les dones.”

2) L’ús del femení genèric no es manté pas en tots els casos ja que, en els programes electorals estudiats s’usen també el masculí genèric, formes col·lectives i desdoblaments molt fixats ja en la llengua (regidors i regidores, diputats i diputades, treballadors i treballadores) i, també es desdoblen molts gentilicis (catalans i catalanes), que per estereotipats semblen haver perdut la funció pragmàtica per la qual van començar a desdoblar-se.

3) En els cartells publicitaris la coherència en el tractament del gènere és total, ja que sempre s’hi fa servir el femení genèric (refugiades, totes, treballadores). Segurament el fet que sigui un gènere textual molt breu ho afavoreix, i a més en tractar-se de textos bàsicament propagandístics és lògic que s’hi intenti fer servir la llengua de forma provocadora.

4) En les piulades, tot i ser textos molt breus, d’un màxim de 140 caràcters, l’ús de les marques de gènere no és sistemàtic, tot i que hi abunda el femení genèric . De totes maneres, observem que es van alternant el masculí genèric (alcaldes, regidors, diputats i nazi), el femení genèric (totes, refugiades, voluntàries, treballadores sanitàries, contentes, anònimes) i el desdoblament (els i les diputades; gironins i gironines; catalans i catalanes). Atribuïm aquesta variabilitat a la pluralitat d’emissors i a la manca d’un criteri general establert per la CUP per a l’ús de marques de gènere.

5) Pel que fa als discursos orals, cal tenir en compte si són textos planificats o no i qui és l’emissor del text. Així, Antonio Baños, de qui només hem estudiat textos planificats, usa amb més freqüència el masculí genèric (collats, hereus orgullosos, independentistes bons i dolents). De totes maneres, en el seu discurs apareix també el desdoblament (diputats i diputades, senyores i senyors diputats, catalans i catalanes). De fet, els únics casos en què Baños utilitza el femení genèric en els seus discursos és quan fa referència als membres de la CUP (les deu companyes de la CUP, totes), tot i que la referència en femení genèric no es manté en tots els casos (seríem els últims d’aixecar-nos de la taula).

Si analitzem els discursos d’Anna Gabriel amb relació al tractament de gènere, és molt clar que cal distingir entre el discurs espontani i el planificat. Si bé és cert que Anna Gabriel usa molt més que Antonio Baños el femení genèric (Bon vespre a totes, nosaltres mateixes, quietes), en el discurs espontani que hem analitzat també usa el desdoblament (diputat i diputada, designat i designada) i el masculí genèric (ho deien els companys, dels nostres col·laboradors i simpatitzants). En canvi, en el discurs planificat, Gabriel usa molt més el femení genèric, sobretot per referir-se als membres de la CUP (endogrup); en canvi usa el masculí genèric per referir-se a d’altres persones (exogrup). També hi hem observat alguns desdoblaments (diputats i diputades).

 

Conclusions i propostes de futur

L’anàlisi que acabem d’exposar mostra que no hi ha gaire coherència entre els discursos produïts per la CUP pel que fa al tractament del gènere gramatical, ja que, en funció del gènere textual produït, del grau d’espontaneïtat del discurs o de l’emissor, trobem que s’usa més o menys la llengua per visibilitzar el paper de la dona en la societat. Segurament aquesta falta de coherència té relació amb el pes que la tradició segueix tenint en la societat, en el diferent grau de sensibilització que la reivindicació social pot tenir en cada un dels membres de la CUP i amb la manca d’un òrgan de planificació lingüística dins la CUP que faci propostes que puguin ser seguides pels seus membres en els seus discursos públics.

Com a proposta de futur, creiem que si es vol treballar per visibilitzar la dona a la societat des de la política, pel que fa a la llengua i per aconseguir un trencament efectiu, cal establir uns criteris coherents, sistemàtics i fàcilment aplicables que es puguin seguir d’ara en endavant. En un futur no gaire llunyà, seria interessant tornar a posar el focus sobre el tractament del gènere en els discursos polítics, tant de la CUP, com d’altres grups, per veure quines mesures s’han seguit i el seu grau de coherència.

 

Carme Bach i Mireia Tomàs
Universitat Pompeu Fabra

 

Referències

Bach, Carme; Tomàs, Mireia. “Sexe, gènere i planificació lingüística: el trencament de la CUP”. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, (2017), en edició.

Bibiloni, Gabriel. Llengua, gènere i sexe. [en línia]. 2009. En línia a <http://bibiloni.cat/textos/genere.html> [Data de consulta: 21/08/2106]

Junyent, M. Carme. “La variable ‘sexe’ en les llengües del món”. Caplletra, núm. 54. (2013), pàg. 143-158.

Espallargues, Agustí. “La terminonologia instrumentalitzada. Quant els termes no són neutres ni innocents”. Revista de Llengua i Dret, Blog. 2014. En línia a: < https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2014/06/12/la-terminologia-instrumentalitzada-quan-els-termes-no-son-neutres-ni-innocents-agusti-espallargas/> [Data de consulta: 25/05/2017]

Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Departament de presidència. 2010. En línia a: <http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219> [Data de consulta: 24/10/2016].

Lledó, Eulàlia. Pensar i visibilitzar: m’exalta el vell i m’enamora el nou. A Junyent M. Carme (ed.), Visibilitzar o marcar. Barcelona: Empúries. (2013), pàg. 27-46.

Lledó, Eulàlia. Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina. Barcelona, 2011. En línia a: <http://www.beat.cat/manualdellengua/> [Data de consulta: 21/08/2016].

Morales, Albert. “Neonimia sintagmática en el discurso normativo. A García Palacios, Joaquín (ed.) La neología en las lenguas románicas: recursos, estrategias y nuevas orientaciones. Frankfurt: Peter Lang, (2017), pàg. 177-199.

Parlament de Catalunya. Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya. 2017. En línia a <http://www.parlament.cat/document/intrade/6412> [Data de consulta 25/05/2017]

Tolchinsky, Liliana. “Gènere i adquisició de llengües”. A Junyent M. Carme (ed.), Visibilitzar o marcar. Barcelona: Empúries. (2013), pàg. 173-175.

Van Dijk, Teun A. “Ideología y análisis del discurso”. Utopía y Praxis Latinoamericana, 10.29 (2005). Pàg. 9-36. També disponible en línia a <http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1315-52162005000200002&lng=es&tlng=es> [Data de consulta: 21/08/ 2016].

Wodak, Ruth i Meyer, Michael “Critical Discourse Analysis: history, agenda, theory and methodology”. A: Wodak, Ruth i Meyer, Michael. Methods of Critical Discourse Analysis. Londres: Sage. (2a. Ed.) (2009), pàg. 1-33.

 

One thought on “L’ús de la llengua no sexista de la CUP: un trencament efectiu? – Carme Bach i Mireia Tomàs

  1. Caldria estudiar els textos del setmanari Directa, que obliguen no solament els redactors sinó també els col·laboradors, a escriure en l’anomenat «femení genèric». Sovint hi passen coses paranormals, com quan parlen de les «treballadores» d’una empresa on no hi ha cap dona. El paroxisme fanàtic produeix ara, també, monstres lingüístics.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s