Les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètica i russa: l’exemple txuvaix – Hèctor Alòs i Font

Conservem la llengua materna i la cultura nacional per a les properes generacions. Cartell en rus en una escola rural de Txuvàixia. Foto de l’autor.

Com correspon per la seva enorme extensió, Rússia és un dels estats més multilingües del món, amb vora un centenar de llengües autòctones de diferents famílies lingüístiques. Una de les àrees amb major diversitat lingüística és el curs del Volga mitjà, on sis regions tenen l’estatus de “república” i han oficialitzat diferents llengües finoúgriques i turqueses, juntament amb el rus, que constitucionalment és llengua oficial a tota la Federació Russa. En aquest apunt presentaré la situació d’una d’aquestes llengües, el txuvaix. Primerament, parlaré de la política lingüística soviètica i de la seva seqüela, la política lingüística russa actual, en els àmbits de la planificació del corpus, l’adquisició i l’estatus. En la segona part es veurà com les ideologies lingüístiques promogudes a l’època soviètica continuen dominant en el discurs i la política lingüística actual.

El txuvaix és una llengua parlada per prop d’1 milió de persones en una extensa àrea compresa, bàsicament, entre el riu Săr/Surà (a uns 600 km a l’est de Moscou) i els Urals. Segons el cens de 2010 és la cinquena llengua autòctona més parlada de Rússia, rere el rus, el tàtar, el baixkir i el txetxè.

Els txuvaixos eren agricultors que vivien en pobles d’alguns centenars d’habitants, com a màxim. S’estandarditzà en l’últim terç del s. XIX com a resultat de les polítiques tsaristes de cristianització o reforçament de la cristianització recent d’alguns pobles de l’àrea. A l’inici de l’època soviètica es delimitaren les fronteres actuals de la regió del Volga, bàsicament sobre criteris ètnics, tot i que la barreja de poblacions va complicar molt el procés. Txuvàixia va quedar definida com una regió relativament petita (18.000 km2), ètnicament compacta (78% txuvaixos), però amb un 40% dels txuvaixos vivint fora de les seves fronteres.

Els anys 1920 van caracteritzar-se per polítiques de discriminació positiva a favor de les minories nacionals i les seves llengües, situació que va capgirar-se a mitjan anys 1930. La bilingüització en rus de les minories nacionals i la repressió de qualsevol presumpte nacionalisme que no fos el d’estat van passar a ser els pilars de la política lingüística i de nacionalitats de l’URSS. Quant a la planificació del corpus, s’endegà una política d’interferència de les llengües estàndard mitjançant la incorporació massiva de mots del rus sense pràcticament cap adaptació, ni ortogràfica, ni fonètica (Alòs i Font 2016a). Quant a la planificació de l’adquisició, a la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia, l’ensenyament en les llengües minoritzades va passar a ser només per a les més parlades, a l’interior d’algunes repúbliques i pràcticament circumscrita als pobles i als quatre cursos de primària. Tanmateix es mantingueren estudis universitaris per a formar un cert nombre de professionals del txuvaix (i altres llengües pròpies de les repúbliques) per a l’ensenyament, el teatre, el periodisme, etc. Quant a la planificació de l’estatus, es promogué la ideologia del rus com a única llengua legítima de comunicació entre persones de llengua diferent. En conseqüència, el rus esdevingué l’única llengua legítima a les ciutats i nuclis semiurbans, en els quals el txuvaix no només es bandejà de l’ensenyament, sinó que es recomanava als pares de no parlar-hi als fills i sovint es cridava l’atenció si s’usava pel carrer o a les botigues. Al mateix temps, però, es guardava una semblança de promoció de la llengua, cantant algunes cançons populars en qualsevol acte protocol·lari, mantenint un teatre nacional txuvaix, premsa en txuvaix, certa literatura, alguna òpera, etc.

Des del punt de vista demogràfic, la industrialització va provocar el transvasament de població de la ciutat al camp. A Txuvàixia, si el 1926 el 0,6% dels txuvaixos vivien a ciutat, el 1989 havien passat a ser el 46,5%. La població nascuda a ciutat, en general, no parlava txuvaix o, si l’aprenia (típicament, mentre passaven els estius a ca els avis al poble), no la transmetia a la generació següent. En els pobles, el txuvaix es mantenia, però fora de Txuvàixia i de les repúbliques tàtara i baixkir, el retrocés de la llengua era palès fins i tot a les zones rurals.

Amb la perestroika la qüestió lingüística esdevingué candent. El 1990 la Declaració de Sobirania aprovada pel parlament txuvaix fixà el txuvaix i el rus com a llengües oficials de Txuvàixia (fins llavors, formalment no hi havia cap llengua oficial). El mateix any s’aprovà una primera Llei de Llengües per a la república i el 1993, un Programa d’Implementació de la llei. L’ensenyament del txuvaix passava a ser obligatori a les escoles, es preveia ampliar el seu ús com a llengua d’ensenyament, tant a ciutat com en l’ensenyament secundari, es feia obligatori el seu ús en tota la retolació relativa a toponímia, es fixava un període de 10 anys perquè tota el funcionariat esdevingués bilingüe, etc. Tot aquest paquet, lògicament, va ser rebut amb enorme recel per part de la població russòfona. L’economia russa, però, s’esfondrà, la majoria de les fàbriques van plegar, els kolkhozos es desmantellaren, la inflació galopava. El nou president de Txuvàixia, així com la majoria de la població, tenia altres prioritats. De tot plegat queda, bàsicament, l’ensenyament obligatori a l’escola del txuvaix i rètols amb la denominació oficial de les institucions. A més, a la majoria de ciutats, els rètols bilingües amb els noms dels carrers i parades d’autobús han esdevingut la norma, sense arribar a ser generals.

El problema central és que les ideologies lingüístiques no han canviat. Sense que hi tinguin absolutament res en contra, les autoritats no veuen més funcions per al txuvaix que algunes de simbòliques o rituals. Tot i ser idioma oficial, parlat com a primera llengua per aproximadament la meitat de la població, i tenir dret els ciutadans a adreçar-se a les autoritats en txuvaix, no hi ha cap rètol informatiu en cap oficina governamental en txuvaix, ni tampoc tinc notícia de l’existència de cap formulari administratiu bilingüe. No sorprèn, per tant, que les enquestes mostrin que l’àmbit en què l’ús del txuvaix és més reduït és, justament, el de la relació amb l’administració. L’estudi del paisatge lingüístic indica que només un 2% dels cartells de propaganda institucional de la capital són en txuvaix, la toponímia a les carreteres (obligatòria en txuvaix des de fa més de 25 anys) és d’aquest ordre de magnitud, una valoració temptativa de les pàgines web dels organismes oficials és de menys de l’1‰, etc.

L’àmbit de promoció del txuvaix es circumscriu pràcticament a l’educació. El problema, però, és que no se sap perquè cal. El document que defineix les línies estratègiques de l’ensenyament a Txuvàixia pràcticament no tracta el txuvaix, a diferència de les llengües estrangeres, i no l’inclou com a element per a assolir l’objectiu d’incrementar el plurilingüisme. El txuvaix sembla ser considerat més un element cultural i simbòlic que un idioma. Així, el sistema d’ensenyament diferencia dos tipus d’aprenentatge del txuvaix: com a primera o segona llengua. Com a primera llengua s’ensenya a la majoria dels pobles, com a segona llengua a totes les escoles de les poblacions de més de 5000 habitants. Com a segona llengua, l’ensenyament està, en principi, orientat cap a l’ús col·loquial oral, sense que els usos escrits es considerin d’interès. Les classes de llengua txuvaixa, però, sovint tracten més qüestions de cultura i tradicions que no pas de llengua. Així, una enquesta feta a 589 alumnes dels dos últims cursos (10è i 11è) de 26 escoles de 8 ciutats indica que, tot i haver estudiat txuvaix des de 1r, el 15,1% no l’entén gens i el 26,5% l’entén “una mica”.

Les escoles, de fet, no tenen la missió d’augmentar la consciència lingüística dels escolars o encara menys de modificar-ne els usos lingüístics a favor del txuvaix, sinó que són institucions que inculquen la jerarquia lingüística establerta. Pràcticament l’única llengua en què tot hi està escrit, fins i tot als pobles, és el rus, i l’ús oral del rus hi és la norma, excepte en els pobles petits. Així, segons una enquesta a 264 alumnes de les escoles de dos caps de comarca de 5000 habitants, el 20% parlaven només en rus a casa, el 50% ho feia amb els companys de classe i el 70% amb els professors.

L’ensenyament en txuvaix torna a estar reduït, com en l’època soviètica, als pobles (de 2500 habitants en avall) i als quatre anys de primària. A més a més decreix, no tan sols per la disminució la població rural i la concentració dels alumnes en centres més grans, sinó també perquè progressivament les escoles rurals es passen a l’ensenyament en rus. Segons dades del ministeri d’educació txuvaix, els alumnes d’escoles rurals que estudien la primària en txuvaix ha passat del 70,1% el 2008 al 55,0% el 2015. Alhora el nombre d’hores d’estudi del txuvaix s’ha estat reduint tant a les escoles rurals com a urbanes, en part pels canvis legislatius a nivell federal (Chevalier, 2017; Alòs i Font 2016d). Les entrevistes fetes amb desenes de professors a Txuvàixia clarament apunten com a causants d’aquests processos als canvis en el sistema educatiu rus a mitjan de la dècada passada, els quals reforcen la importància del rus en el currículum i no atorguen cap valor acadèmic a l’estudi de les llengües minoritzades (Alòs i Font 2014). A la mateixa conclusió han arribat nombrosos altres investigadors, que han estudiat altres regions (Chevalier 2012, 2017; Prina 2016; Protassova 2010; Zamyatin 2012). Així, la introducció, el 2016, d’un examen en rus al final de la primària ha aixecat protestes perquè és un nou senyal per als pares dels nens escolaritzats en les llengües minoritzades.

De fet, sobre una dinàmica molt negativa que arrossegava el txuvaix, les tendències han empitjorat amb la recentralització de Rússia endegada amb l’accés de Putin a la presidència de l’estat (2000) i la dèria de les autoritats per reforçar la jerarquia lingüística i el paper suposadament cohesionador del rus en una societat reconegudament multinacional i multilingüe. Entre les accions centralitzadores, cal destacar la reducció de l’autonomia econòmica de les regions. Tenint en compte que els costos de la política lingüística, en particular en l’ensenyament, recauen exclusivament en elles, només repúbliques riques com Tatarstan, Baixkortostan o Sakhà s’han permès de sufragar programes d’ensenyament en les llengües pròpies en nuclis urbans i a la secundària. Les autoritats russes, en canvi, han titllat els programes d’immersió lingüística, endegats tímidament en algunes repúbliques de llengües finoúgriques, com a un “entorn lingüístic tancat” (“closed language environment”). O l’esborrany d’una nova guia estratègica per a l’ensenyament del rus, publicada el 2015, assenyalava els bilingües i l’educació en llengües minoritzades com a problema i recomanava l’ús exclusiu o majoritari del rus en l’ensenyament escolar i preescolar arreu de l’estat. Tanmateix, no hi ha estudis acadèmics que corroborin aquesta inquietud, sinó que treballs tant a Tatarstan (Tovar-García & Alòs i Font 2016) com a Txuvàixia (Alòs i Font 2016b, 2016d) indiquen que, al contrari, els bilingües assoleixen resultats iguals o millors que els monolingües, fins i tot en rus. A aquests problemes, cal afegir l’infradesenvolupament de la sociolingüística a Rússia, especialment en els camps d’estudi de la substitució lingüística, les ideologies lingüístiques o el dret lingüístic i el seu compliment. La precarització de la investigació, en part com a resultat de polítiques econòmiques neoliberals, tampoc ajuda gens a l’emergència, fora de Moscou i Sant Petersburg, d’una investigació universitària independent en temes políticament molt sensibles.

Tot plegat fa que la substitució lingüística a les ciutats de Txuvàixia es manté. Pesen molt en l’elecció de la llengua de comunicació amb els fills els prejudicis lingüístics inculcats en l’època soviètica, a banda que l’educació totalment o majoritàriament en rus reforça el seu ús a les llars (Alòs i Font 2015, 2016c). Menys d’un 1% dels escolars urbans afirmen parlar sobretot en txuvaix a casa amb els pares. Als carrers de la capital de Txuvàixia no se senten converses de pares o avis amb els nens en txuvaix, tot i haver-hi un 62% de població txuvaixa. Les entrevistes amb pares indiquen que, en l’espai públic, sovint prefereixen parlar en rus amb la quitxalla. Als pobles, les enquestes mostren com el procés de substitució lingüística s’ha endegat en els anys 90, especialment en els més grans i en les zones més pròximes de la capital. És probable que el col·lapse de l’economia rural, basada durant l’època soviètica en els kolkhozos, hagi accelerat un procés que era previsible.

El txuvaix sembla abocat a perdre un nombre considerable de parlants en les properes dècades. Malgrat que darrerament s’han creat algunes petites ONG que treballen pel txuvaix no hi ha ara mateix indicacions que permetin esperar un alentiment de la substitució lingüística.

Hèctor Alòs i Font
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona

 

Referències

Alòs i Font, Hèctor (2014). “Chuvash Language in Chuvashia’s Instruction System: An Example of Educational Language Policies in Post-Soviet Russia”. Journal on Ethnopolitics and Minority Issues in Europe 13(4): 52–84.

Alòs i Font, Hèctor (2015). “Jazyki obščenija v semjax molodyx čuvašej (po rezul’tatam interv’ju s molodymi roditeljami)”. Il’ina, Nadežda. G. (red.). Aktual’nye voprosy istorii i kul’tury čuvašskogo naroda. Vyp. 3. Čeboksary: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyx nauk. 202–232.

Alòs i Font, Hèctor (2016a). “L’ortografia txuvaixa en els anys vint i trenta: un exemple dels canvis en la política lingüística soviètica i les seves conseqüències”. Kataluna Esperantisto 366: 24–46.

Alòs i Font, Hèctor (2016b). “Proekt koncepcii prepodavanija russkogo jazyka i literatury i vopros škol’noj uspevaemosti detej”. Egorova, Anna S. (red.). Aktual’nye voprosy issledovanija i prepodavanija rodnyx jazykov i literatur. Čeboksary: Novoe Vremja. 33–37.

Alòs i Font, Hèctor (2016c). “The Chuvash Language in the Chuvash Republic: An Example of the Rapid Decline of One of Russia’s Major Languages”. Sloboda, Marián [et al.] (red.). Sociolinguistic Transition in Former Eastern Bloc Countries: Two Decades after the Regime Change. Frankfurt am Main: Peter Lang. 51–73.

Alòs i Font, Hèctor (2016d). “Škol’naja uspevajemost’ dvujazyčnyx detej (analiz opyta proektnyx klassov g. Čeboksary)”. Vestnik čuvašskogo gosudarstvennogo pedagogičeskogo universiteta 89(1): 3–12.

Chevalier, Joan F. (2012). “Multilingual Education in South Siberia: National Schools in the Republics of Altai and Tyva”. Heritage Language Journal 9(2): 1–9.

Chevalier, Joan F. (2017). “School-Based Linguistic and Cultural Revitalization as a Local Practice: Sakha Language Education in the City of Yakutsk, Russian Federation”. Nationalities Papers: 1–19. doi: 10.1080/00905992.2016.1275534.

Prina, Federica (2016). National Minorities in Putin’s Russia: Diversity and Assimilation. London; New York: Routledge.

Protassova, Ekaterina (2010). “Multilingual Education in Russia”. Lähteenmäki, Mikka; Vanhala-Anisewski, Marjatta (red.). Language Ideologies in Transition: Multilingualism in Russia and Finland. Frankfurt am Main: Peter Lang. 155–174.

Tovar-García, Edgar Demetrio; Alòs i Font, Hèctor (2016). “Bilingualism and Educational Achievements: The Impact of the Language Used at Home by Tatar School Students in Tatarstan, Russia”. Journal of Multilingual and Multicultural Development : 1–13. doi: 10.1080/01434632.2016.1213847.

Zamyatin, Konstantin (2012). “The Education Reform in Russia and Its Impact on Teaching of the Minority Languages: An Effect of Nation-Building”. Journal on Ethnopolitics and Minority Issues in Europe 11(1): 17–47.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s