L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 67 de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law, que inclou una secció monogràfica sobre l’estatus jurídic, la regulació i l’oficialitat de les llengües en el dret comparat. En concret, recull els textos de les ponències presentades en el simposi internacional Llengües i estatus. L’oficialitat importa?, organitzat per Linguapax amb la col·laboració de l’EAPC el passat mes de novembre.

En el monogràfic s’analitzen les regulacions legals i les polítiques lingüístiques de sis països: Eslovènia, Finlàndia, Malta, el Paraguai, Sud-àfrica i Suïssa. Una mostra molt diversa, tant geogràficament com en termes demogràfics, polítics, econòmics i culturals. Sens perjudici de la diversitat esmentada, els estudis inclosos en la secció monogràfica analitzen uns mateixos aspectes bàsics relatius al significat general i les implicacions jurídiques i pràctiques de l’estatus de “llengua oficial” o d’altres estatus relacionats.

Entre altres aspectes, s’analitza la construcció del consens constitucional al voltant de la regulació lingüística, per exemple els debats sobre la qüestió lingüística en els moments fundacionals. També s’aborda el sentit polític i jurídic de l’estatus oficial o d’altres estatus reconeguts a les llengües, les projeccions legals i les modulacions de iure o de facto de l’oficialitat o la importància de les polítiques lingüístiques.

L’oficialitat sí que importa –conclouen el conjunt d’aquests estudis–, però com resumeix en la introducció la directora de la revista, Eva Pons, no és l’únic recurs, ni és suficient per garantir la supervivència i la plenitud d’usos d’una llengua.

Un sumari divers

El número 67 publica un total de 14 estudis. Més enllà del monogràfic, la secció de política i planificació lingüística inclou un article sobre la introducció del multilingüisme en el sistema educatiu valencià i un altre sobre l’ús de la llengua no sexista per part de la CUP. En la secció de dret lingüístic es reflexiona sobre el règim de cooficialitat lingüística del nou dret civil basc i, en la secció de llenguatge administratiu i jurídic, sobre el llenguatge jurídic en les novel·les de Joan Perucho, les locucions d’un gran jurista del segle XVII, el gènere textual a les cultures jurídiques anglesa i espanyola, i els models de semàntica de marcs per a la representació del coneixement jurídic.

Finalment, la Revista també inclou les seccions habituals de notes i cròniques sobre legislació, jurisprudència i documentació des de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, el País Basc, Navarra, Galícia, l’Estat espanyol, la Unió Europea, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Parlament de Catalunya, així com la secció sobre recensions i notícies bibliogràfiques