De fredes i de calentes: la situació sociolingüística a les Illes Balears – Miquel Gomila Garcies

El present apunt pretén ser una síntesi d’algunes de les dades que expliquen l’actual situació lingüística a les Illes Balears. En concret s’hi analitzen els resultats de la darrera enquesta sobre usos lingüístics i la situació del català a l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació.

 

Coneixements i usos lingüístics

Les darreres dades de què disposam sobre els coneixements de la llengua catalana a les Illes Balears són les que conté l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears 2014, de la qual s’han fet públics els primers resultats. El primer aspecte que crida l’atenció és la composició demogràfica de la població: les Balears és la comunitat de l’Estat on més ha crescut la població i on més s’ha incrementat el contingent d’origen al·lòcton. Actualment, un 60% dels habitants de les illes ha nascut als territoris de parla catalana mentre que la resta és d’origen al·lòcton, ja sigui dels altres territoris de l’Estat com, sobretot, de l’estranger.

 

Evidentment, aquesta composició poblacional repercuteix sobre els coneixements i els usos lingüístics. Per exemple, globalment, el 80,5% de la població enquestada declara que sap parlar en català, però aquesta proporció arriba al 89% entre els més joves (15-29 anys) i fins al 83,3% entre els majors de 65 anys, i baixa fins al 74,2% en el grup de persones d’entre els 30 i els 44 anys, que és la franja d’edat on s’ha situat el gruix de població immigrada recent.

Quant a llengua inicial, la llengua d’identificació i la llengua habitual, el castellà és sempre la llengua majoritària, sobretot com a llengua d’ús habitual. El català és usat habitualment pel 36,8% de la població i és la llengua inicial del 37,9% dels habitants de les Balears. La llengua catalana obté el resultat més alt com a llengua d’identificació (40,5%), la qual cosa és una dada positiva, perquè indica que part de la població que no la tenia com a llengua inicial l’ha adoptada com a llengua pròpia.

 

Dins el context familiar, el castellà també és la llengua majoritària, ja que gairebé la meitat dels enquestats (47,2%) declara que és la llengua que utilitza dins la seva llar, gairebé nou punts percentuals per sobre del grup de població que declara utilitzar el català en el mateix context (38,4). Malgrat tot, les dades de l’EULIB2014 demostren que transmissió intergeneracional del català continua, perquè el percentatge de població que utilitza el català amb els seus fills és major al percentatge de població que l’utilitzava amb els seus pares, per al qual cosa, en aquest sentit, sembla que el català té assegurada la seva base social.

 

En referència als usos lingüístics fora de la llar, el castellà és la llengua majoritària en tots els àmbits analitzats (sempre se situa en percentatges propers al 50%) mentre els percentatges d’ús de català fluctuen entre el 20 i 40% com a màxim. En els usos interpersonals, el percentatge més alt d’ús de català el trobam amb les amistats, mentre que en els àmbits de consum i servei el percentatge més alt es dona amb les relacions amb l’administració local.

 

Pel que fa a les actituds, l’enquesta destaca l’elevat grau d’acord amb relació a la unitat de la llengua catalana. Com bé sabem, en parlar del català, almenys fora del Principat, el nom de la llengua sol ser una qüestió polèmica. Més enllà d’aquest aspecte, la majoria de la població de les illes, gairebé el 81%, està d’acord amb l’afirmació que la llengua parlada a les Balears, Catalunya, País Valencià i Andorra és la mateixa.

 

Llengua i educació

 

La recuperació de la llengua catalana a l’escola després de la dictadura franquista ha estat un procés lent i farcit d’entrebancs, el principal dels quals ha estat la desídia dels responsables polítics. Així i tot, gràcies a l’esforç dels pares, d’associacions culturals i, sobretot, dels docents que han empès els polítics a implementar la nova legislació, l’ensenyament és l’àmbit on la normalització la llengua catalana ha avançat més.

Des de 1979, quan s’establí l’obligació d’impartir l’assignatura de llengua catalana, la major part de les mesures legals preses han afavorit la presència del català a l’escola, però els darrers temps, sobretot durant la darrera legislatura del Partit Popular (2011-2015), s’han posat en marxa diverses iniciatives per a reduir la presència de la llengua catalana en tots els àmbits, entre els quals destaca l’ensenyament, on els atacs a la llengua catalana han estat força persistents.

 

La principal mesura que pretenia modificar la situació lingüística en els centres escolars fou el Decret 15/2013, de 19 d’abril, conegut com el TIL, pel qual es volia regular el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. El que feia, de fet, era disminuir les hores de docència en català, augmentar la presència del castellà i introduir l’anglès com a llengua de docència. L’aprovació d’aquest decret va provocar una forta oposició en la comunitat educativa i en bona part de la societat, i va desembocar en una vaga indefinida en el sector educatiu i en la manifestació més nombrosa que ha tengut lloc a les Illes. El 23 de setembre de 2014, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears declarà nul el decret perquè el Govern no havia consultat la Universitat de les Illes Balears tot i tractar-se d’un tema que afectava la llengua catalana, d’acord amb l’article 35 de l’Estatut d’autonomia.

Malgrat el canvi de color polític en el govern balear, les envestides contra la llengua catalana a l’educació no han cessat, com la que enguany mateix s’ha viscut a la Prova de batxillerat per a l’accés a la universitat. Fins ara, els qüestionaris estaven redactats en català, però a causa dels moviments de partit polític Ciudadanos i amb la col·laboració del conseller d’Educació i Universitat i del rector de la Universitat de les Illes Balears, per primera vegada en més de 20 anys també ha estat possible sol·licitar-los en castellà. A hores d’ara no se sap quina és la incidència d’aquesta mesura, però ja ha provocat algunes reaccions en contra, com la renúncia de quatre dels membres del tribunal de la prova i la protesta del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.

 

Els mitjans de comunicació

 

En termes general, si tenim en compte els diferents treballs que s’han realitzat sobre la llengua catalana en els mitjans de comunicació de les Illes Balears (Bibiloni, 1993; Delgado, 2002; Melià, 2007), la conclusió més evident és la manca d’interès de les institucions polítiques en matèria de mitjans de comunicació i de llengua. A les Illes Balears, la majoria d’iniciatives per a promoure mitjans en llengua pròpia han estat fruit d’entitats cíviques i privades, les quals en la majoria de casos no han rebut cap tipus de suport institucional. Un exemple clar d’aquesta situació és que les Illes Balears fou la darrera comunitat de l’Estat amb llengua pròpia que no fos el castellà en crear el seu propi ens de radiotelevisió, vint-i-dos anys després del seu primer Estatut d’autonomia.

 

A grans trets, l’oferta de mitjans de comunicació en llengua catalana a les Illes Balears és limitada, i en molts casos s’ha anat reduint a pas de gegant. El cas més paradigmàtic és el de la televisió, la qual els darrers temps ha perdut bona part de la programació en català a causa dels atacs del Govern durant la legislatura 2011-2015 (Bibiloni 2014). L’any 2011 es produí el tancament de Televisió de Mallorca i durant bona part del 2015 es va perdre la recepció dels canals K3/33 i 3/24 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, fins que, arran de la victòria de les forces d’esquerra de les darreres eleccions, es recuperà a principis de 2016. Globalment, les emissions en català es redueixen a la programació d’IB3, les desconnexions diàries de menys de mitja hora de La 1 de Radiotelevisió espanyola, part de la programació de la cadena privada Canal 4 i de la Televisió d’Eivissa i Formentera, i a les emissions dels canals de la CCMA: els dos esmentats anteriorment i TV3Cat, les emissions del qual no inclouen ni pel·lícules ni sèries de producció aliena (oferides per IB3).

 

Pel que fa al panorama radiofònic, l’oferta de programació en català és similar a la de la televisió, encara que ara com ara és un poc més elevada. L’any 2011 es produí el tancament d’Ona Mallorca, una de les poques emissores que emetia íntegrament en català. Actualment, a part de les emissores d’àmbit local i amb poca repercussió mediàtica, només són dues les emissores autonòmiques que emeten en català: per una banda, IB3 Ràdio i, per l’altra, Ona Mediterrània, emissora impulsada per l’Obra Cultural Balear i d’accionariat popular. Juntament amb aquestes dues, es poden sintonitzar algunes de les emissores que arriben des del Principat com les de la CCMA (Catalunya Ràdio, Catalunya Música).

En relació amb la premsa impresa, les opcions que tenen els consumidors són mínimes perquè actualment només hi ha una capçalera que publiqui en català i només ho fa durant els caps de setmana: l’Ara Balears, resultat de la fusió de la capçalera catalana Ara amb el Diari de Balears. Quant a les revistes periòdiques, encara que no tenguin gaire presència fora del seu marc geogràfic, cal destacar les nombroses publicacions locals, la majoria de les quals són exclusivament en català. També cal destacar la revista El Mirall, l’única revista de contingut cultural des de la desaparició de Lluc l’any 2012.

Amb referència a la producció literària a les Balears, en canvi, la presència de la llengua catalana és més elevada. De fet, durant els darrers anys, les Illes han estat l’únic territori de l’Estat on s’han editat més llibres en català que en castellà. Sense que sigui definitori de la situació real del mercat, on sobresurten els llibres en castellà, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, durant l’any 2015 el 44,9% de la producció literària de les Illes fou en català, el 35,1% en castellà i el 20% en altres llengües o combinacions.

 

Pel que fa a l’escena musical de les Illes Balears podem dir que, com en el cas de la producció literària, és un dels pocs d’àmbits on el català gaudeix d’una presència important. Els darrers anys s’ha anat consolidant nous intèrprets i grups com Donallop, Projecte Mut o L’Equilibriste, els quals s’han afegit als consagrats Antònia Font, Fora des Sembrat i Anegats.

 

Amb el desenvolupament d’Internet al llarg dels darrers anys, els hàbits de consum cultural han canviat força i bona part d’aquest, sobretot entre els més joves, es realitza a través de la xarxa, on la presència del català és superior a la d’altres comunitats lingüístiques d’una població semblant a la dels Països Catalans. Segons els responsables del cercador Google (Moreno 2012) la llengua catalana se situa entre les llengües més actives a la xarxa, amb activitat més enllà del seu domini lingüístic i dels deu llocs web més visitats a la xarxa, sis (Google, YouTube, Facebook, Viquipèdia, Windows Live i Twitter) tenen versió en català. En el cas de les Illes, l’ús d’Internet entre la població és dels més alts de l’Estat, sobretot entre els menors d’edat: segons les dades de l’INE del 2016, el 81,7% de la població balear d’entre els 16 fins als 74 anys havia utilitzat Internet en els tres mesos anteriors a fer-se l’enquesta. Aquest percentatge arriba al 95,5% en el cas dels menors de 16 anys de les Illes Balears. Aquest fet augmenta l’oferta de mitjans en llengua catalana, perquè permet als usuaris arribar a, per exemple, emissores de ràdio o premsa del Principat, les quals no es troben disponibles en cap altre mitjà.

 

Miquel Gomila Garcies
Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears

 

Referències bibliogràfiques:

Bibiloni, Gabriel. «El català a les Illes Balears: una situació inquietant». Akten des 2. gemeinsamen Kolloquiums der deutschsprachigen Lusitanistik und Katalanistik. Domus Editora Europaea, Frankfurt. 1993.

<http://bibiloni.cat/ textos/20.html> [Consulta: 27 de juny de 2016]

Bibiloni, Gabriel. «La política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá». Revista de Catalunya, (288): p. 85-96. 2014

Delgado, Matilde. «El cas de les Illes Balears». El català en els mitjans de comunicació. Situació actual i perspectives, Institut d’Estudis Catalans. p. 175- 178. 2002

<http://www.revistadecatalunya.cat/upload/editorial/docPDF-27.pdf> [Consulta: 25 de juny de 2016]

Institut Nacional d’Estadística (2016). «Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación en los hogares 2016».

http://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?path=/t25/p450/base_2011/a2016/l0/&file=05002.px&L=0 [Consulta: 29 de juny de 2016]

Institut Nacional d’Estadística (2016). «Producción editorial de libros 2015».

<http://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?path=/t12/p401/a2015/l0/&file=01015.px&L=0> [Consulta: 29 de juny de 2016]

Melià, Joan. «La llengua dels joves: comportaments i representacions lingüístiques dels adolescents mallorquins». Universitat de les Illes Balears, Palma. 1997

Moreno, M. Asunción; et al. «La llengua catalana a l’era digital : The Catalan language in the digital era». Springer. 2012

<http://www.meta-net.eu/whitepapers/e-book/catalan.pdf> [Consulta: 25 de juny de 2016]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s