Barcelona acull la Sociolinguistics Summer School 2017 – Marina Massaguer i Avel·lí Flors-Mas

Del 4 al 7 de juliol va tenir lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona la Sociolinguistics Summer School 8 – COST New Speakers Training School, una escola d’estiu internacional organitzada per estudiants de postgrau i adreçada a investigadors en les primeres fases de la seva carrera acadèmica. L’organització va anar a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya, el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) i la xarxa COST sobre nous parlants en una Europa multilingüe, amb el patrocini de la Fundació ‘La Caixa’ i la Societat Catalana de Sociolingüística. El comitè organitzador estava format per doctorands i investigadors postdoctorals de la UOC, la UB i la UAB: Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas, Tülay Caglitutuncigil, Júlia Llompart i Andrea Sunyol. L’esdeveniment arribava a la vuitena edició després de passar per Anglaterra, Escòcia, Irlanda i França, i hi van assistir recercaires procedents de vint països.

Les jornades es van estructurar al voltant de quatre ponències plenàries a càrrec de Monica Heller (University of Toronto), F. Xavier Vila (Universitat de Barcelona), Joan Pujolar (Universitat Oberta de Catalunya) i Robert Lawson (Birmingham City University), seguides de les presentacions seleccionades de més de quaranta participants, d’un taller de confecció de currículums acadèmics amb Maite Puigdevall (UOC) i d’un taller d’escriptura acadèmica amb Susan Frekko. A més, es van organitzar diverses activitats paral·leles, entre les quals va destacar una ruta per la Barcelona multilingüe guiada per Emili Boix-Fuster (UB), Júlia Llompart (UAB) i Tülay Caglitutuncigil (UOC). El programa sencer es pot consultar al web de l’escola d’estiu.

Monica Heller va ser l’encarregada donar el tret de sortida a les jornades amb una ponència sobre llengua i desigualtats en el món contemporani. La professora de la Universitat de Toronto va parlar sobre el rol de la sociolingüística en un marc global marcat per l’auge del populisme, la xenofòbia i les lluites (desiguals) per l’accés als recursos. Heller va aprofundir en aspectes com les diferències socials posades al servei de la generació de desigualtats, així com en els processos de construcció de discursos legitimadors sobre el món. També va emfatitzar el paper central de la sociolingüística a l’hora de comprendre les pràctiques lingüístiques com a accions socials orientades a crear, modificar i qüestionar estructures i marcs de pensament que tenim interioritzats.

La segona jornada l’obria F. Xavier Vila, que va aprofitar la seua ponència per a fer un repàs crític de la narrativa hegemònica sobre l’establiment del camp de la política i planificació lingüístiques (LPP), nascut als anys 60 del segle XX com un mètode de “resolució de problemes” lingüístics derivats dels processos de descolonització, des d’una perspectiva funcionalista. Vila va reclamar incorporar a les descripcions del camp l’activitat planificadora esdevinguda en èpoques precedents, i va apostar per una visió més complexa, que superi la dicotomia ‘de dalt a baix’ i ‘de baix a dalt’ (top-down i bottom-up) per virar cap a una consideració dels diferents actors que intervenen en les polítiques lingüístiques a diferents nivells.

Joan Pujolar va donar inici al tercer dia d’activitats amb una ponència que actualitzava la seua reflexió sobre els nous parlants i les noves formes d’agència lingüística que caracteritzen la modernitat tardana. Pujolar va començar presentant la història i el desenvolupament del concepte de llengua materna i de les ideologies lingüístiques pròpies de la modernitat, que inscriuen les llengües en identitats col·lectives de caràcter nacional. Tot seguit, a partir d’una síntesi dels plantejaments de teòrics com Appadurai, Giddens, Harvey o Bauman, va posicionar els nous parlants com a perfils consistents amb les formes de subjectivitat neoliberal pròpies de la modernitat tardana, que es basen en la idea de la identitat com a projecte i en la construcció d’un estil de vida. Unes possibilitats, però, subjectes a les diferents posicions en el mercat lingüístic i condicionades per la distribució desigual dels recursos lingüístics que hi donen accés.

L’última ponència va anar a càrrec de Robert Lawson, que va posar sobre la taula les potencialitats però també les complexitats de fer recerca sociolingüística a partir de big data i, més en concret, de la xarxa social Twitter. Després d’un repàs sumari a l’esclat recent d’estudis sociolingüístics que es basen en corpus de dades extrets de les xarxes socials, Lawson va posar sobre la taula diferents possibilitats i aplicacions per a fer recerca a partir de Twitter, i va reflexionar sobre les implicacions ètiques de l’ús de dades publicades en aquesta xarxa, en què es difumina la frontera entre espai públic i privat. Finalment, el professor de la Birmingham City University va presentar el seu estudi de cas, encara en curs, sobre l’ús de termes carregats des del punt de vista del gènere (com ara manspreading, ‘eixarrancament’), a partir de mètodes de la lingüística de corpus i l’anàlisi del discurs.

De la seua banda, les presentacions dels estudiants van cobrir un espectre ampli de les línies de recerca de la sociolingüística contemporània, per bé que amb un cert decantament cap als enfocaments antropològics i de la sociolingüística crítica. S’hi van presentar resultats de recerques centrades en els nous parlants de llengües minoritzades, en la relació entre ús lingüístic i identitat social, en la transmissió lingüística intergeneracional i les dinàmiques de manteniment i substitució en diferents comunitats lingüístiques, en les polítiques lingüístiques, en les ideologies lingüístiques, en la imbricació entre immigració i identitat, en la dimensió lingüística del treball, en el rol de la llengua en la creació i el manteniment de desigualtats socials, en l’aprenentatge de llengües o en aspectes de la comunicació mediada i les noves tecnologies. Hi vam poder sentir a parlar sobre més de quinze llengües, entre les quals l’irlandès, el gal·lès, el gaèlic escocès o el bretó, el gallec, el català, el castellà o l’italià, la llengua de signes flamenca, l’anglès, l’alemany o el feroès, el txec, el tàtar, el quítxua, el xinès mandarí o el japonès. El diàleg entre els participants va ser fructífer i els joves investigadors participants van destacar l’oportunitat que va representar l’escola d’estiu per rebre feedback d’altres estudiants de postgrau i d’investigadors de referència mundial en l’àmbit de la sociolingüística.

La SSS8 ha servit, finalment, per a projectar internacionalment la recerca sociolingüística feta a casa nostra i consolidar Barcelona i Catalunya com a espais de referència en l’estudi del contacte de llengües i de les conseqüències socials del multilingüisme.

Marina Massaguer (UOC) i Avel·lí Flors-Mas (UOC i CUSC-UB)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s