La decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei catalana d’acollida – Jordina Viñas

La Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, va recollir algunes previsions de caràcter lingüístic (article 9) sobre l’aprenentatge de català i castellà d’aquest col·lectiu. Igual com altres lleis d’aquest mateix període que contenen prescripcions lingüístiques, va ser objecte d’impugnació a la jurisdicció constitucional. En aquest cas, la Defensora del Poble hi va presentar recurs d’inconstitucionalitat, resolt per la sentència del Tribunal Constitucional 87/2017, de 4 de juliol.

La finalitat de la Llei d’acollida objecte del recurs és crear i regular el servei de primera acollida (S1A) de les persones immigrades i retornades a Catalunya, que s’emmarca dins les polítiques migratòries competència de la Generalitat i a l’empara de l’article 138.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC). La intenció última que anuncia el legislador és la de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats de les persones immigrades i retornades a Catalunya, així com eliminar els obstacles que ho impedeixen a causa, principalment, de la manca de competències lingüístiques bàsiques, del desconeixement de la societat i de l’ordenament jurídic.

Amb aquests fonaments, s’estructura un S1A que ofereix als seus titulars accions formatives i informatives estructurades, amb els continguts mínims següents:

  1. Competències lingüístiques bàsiques
  2. Coneixements laborals
  3. Coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic.

En concret, respecte de les competències lingüístiques bàsiques, l’article 9 de la Llei d’acollida determina la necessitat d’assolir-les en les dues llengües oficials de Catalunya, tot determinant que l’aprenentatge lingüístic ofert pel S1A comença per l’adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana, en tant que llengua pròpia de Catalunya comuna per a la gestió de les polítiques d’acollida i d’integració i llengua vehicular de l’ensenyança i la informació. Finida la formació en llengua catalana, el S1A ha d’oferir l’aprenentatge necessari per a adquirir les competències bàsiques en llengua castellana a les persones que ho sol·licitin o ho requereixin.

En aquest context, la Defensora del Poble en funcions interposa recurs d’inconstitucionalitat contra els apartats 2, 4 i 5 de l’article 9 de la Llei. Considera que el legislador autonòmic vulnera la competència exclusiva de l’Estat en matèria d’immigració i estrangeria (art. 149.1.2 CE), perquè entén que la preferència lingüística pel català determina un règim jurídic específic per a les persones estrangeres que visquin a Catalunya, no compartit per la resta de comunitats autònomes. Alhora addueix que es conculca el precepte de l’article 3 CE −que fixa l’oficialitat del castellà per a tot l’Estat i la condició de les altres llengües espanyoles com a cooficials en els respectius territoris− en establir un deure en el coneixement del català i prescriure’n l’ús prioritari.

Per la seva banda, la representació de la Generalitat defensa la constitucionalitat del precepte impugnat al·legant que el S1A inclou l’oferta d’una formació lingüística bàsica en català i castellà per dotar les persones estrangeres del més primari dels instruments de comunicació, imprescindible per a la seva relació immediata amb l’entorn. Aquest argument connecta amb l’article 143.1 EAC mitjançant el qual la Generalitat ha assumit la competència en matèria de la llengua pròpia de Catalunya i de normalització lingüística del català, en un context social en el qual és llengua minoritària quant al seu coneixement i ús. Finalment, addueix que la seqüència temporal amb què s’impartirà la formació en ambdues llengües respon a una metodologia pedagògica emparada per la normalització lingüística de l’article 143.1 EAC.

A partir d’aquests fets i dels arguments jurídics de les parts, la interpretació i la decisió del TC es concreten en els punts següents:

1) Declara inconstitucional (i per tant nul de ple dret i eliminat de l’ordenament jurídic) l’incís de l’apartat 5 de l’article 9: «que hagin assolit l’adquisició de competències bàsiques en llengua catalana i» perquè impedeix als estrangers que no hagin assolit el nivell mínim de català accedir a la formació en llengua castellana. Entén el TC que aquesta expressió no garanteix la formació en les dues llengües oficials perquè aconseguir un nivell de català condiciona l’accés al castellà. L’eficàcia temporal de la nul·litat declarada no és retroactiva, sinó de la sentència ençà (ex nunc), i per tant la supressió de l’incís inconstitucional es compta des de la data de la sentència (4/7/17).

2) Desestima el recurs de la Defensora del Poble en tota la resta, si bé obliga a interpretar l’apartat 4 de l’article 9 −l’ús del català com a llengua administrativa comuna i vehicular i la seqüència temporal de la formació lingüística del S1A− en el sentit de no condicionar els cursos de castellà al fet previ d’aprendre el català mínimament.

Les implicacions de la sentència són, sobretot, de caire interpretatiu. És plausible concloure que la decisió de l’alt tribunal no requereix alterar de manera substancial el disseny i funcionament del S1A. Les competències lingüístiques bàsiques mantenen la seva estructura en el sentit d’oferir formació en llengua catalana i, completada aquesta, oferir-la també en castellà a qui ho sol·liciti o requereixi, amb independència de si s’ha assolit el nivell de referència mínim en llengua catalana. Aquest és, doncs, el punt més rellevant que deriva de la sentència: garantir en tot cas la formació en llengua castellana a qui la pretengui o la necessiti, amb la formació en català prèvia i preceptiva, sense la qual no és possible obtenir el certificat d’acollida que acredita la realització del conjunt de la formació del S1A.

Dit això, el català, com a llengua pròpia de Catalunya, es manté com a llengua comuna per a la gestió de les polítiques d’acollida i d’integració. També és la llengua vehicular de la formació i la informació, instrument bàsic per a la plena integració al nostre país.

 

Jordina Viñas Boladeras
Responsable de la Unitat Juridicotècnica de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

 

One thought on “La decisió del Tribunal Constitucional sobre la Llei catalana d’acollida – Jordina Viñas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s