La setmana de l’11 de desembre està prevista la publicació del número 68 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. El contingut principal d’aquest número s’aplega en una secció monogràfica que, amb el títol «De la traducció a la jurilingüística», fa referència a la necessitat d’adoptar una concepció dinàmica i transdisciplinària de les relacions entre el dret i la llengua, que inclou la traducció, la interpretació, la formació, l’autopercepció professional, la recerca teòrica o l’elaboració terminològica, i es reflecteix en els nou estudis que s’han seleccionat per a la secció.

A més, el número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, el País Basc, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2017.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.

Estudis

Secció monogràfica «De la traducció a la jurilingüística»

1  Presentació. Al voltant de la jurilingüística: principis i aplicacions de la recerca sobre llengua i dret

Juan Jiménez-Salcedo, Javier Moreno-Rivero

Aquesta presentació ofereix una introducció general sobre el terme i el concepte de jurilingüística i tot seguit ressegueix les aportacions principals de cadascun dels estudis inclosos en la secció monogràfica.

2  Bridging the gap: Developing an integrated method for accessing comparative legal knowledge

Jan Engberg

In this paper, a multi-perspectivist approach to translation-relevant comparative law is presented. The approach is conceptually oriented and joins three lenses with relevance for the study of meaning construction and development in the field of law: National cultural influences, influences from systemic-functional epistemic aspects, and influence from interpersonal knowledge communication. Focus in the article is upon the argumentative grounding of the three perspectives and upon possible methods with special relevance for the different lenses. In order to present the backdrop against which the approach is developed, the paper starts out with an overview of recent developments and suggestions in the field of comparative law, especially for the purposes of legal translation.

3 Llenguatge jurídic europeu i els reglaments de dret internacional privat: problemes pràctics juridicolingüístics

Maria Font i Mas

En el marc del multilingüisme integral de la Unió Europea, la proliferació de reglaments en matèria de dret internacional privat està incidint en la construcció d’un llenguatge jurídic europeu en vint-i-quatre llengües. L’objectiu és l’aplicació uniforme dels preceptes continguts en aquests reglaments però sorgeixen problemes juridicolingüístics. La traducció dels reglaments a les diferents versions lingüístiques resulta una tasca difícil per al traductor que ha de neutralitzar el seu dret i llenguatge intern, a favor del propi europeu; cal que cerqui la coherència horitzontal entre les diferents versions lingüístiques i la coherència vertical amb la resta de normes vinculades a l’àrea. En la construcció del llenguatge jurídic europeu hi participa activament el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que proporciona interpretacions autònomes aplicables a tots els estats membres. En aquest context, en ocasions s’apliquen de forma distinta les mateixes normes perquè els operadors nacionals llegeixen i interpreten els preceptes dels reglaments en un sentit intern i no europeu.

4  Anotación textual de un corpus multilingüe de interpretación judicial a partir de grabaciones de procesos penales reales

Mariana Orozco Jutorán

Este artículo presenta en detalle una de las fases de la investigación del proyecto TIPp (Traducción e interpretación en los Procesos penales), que se pregunta por la realidad de la práctica de la interpretación judicial en los juzgados penales españoles. La fase estudiada en esta contribución es el desarrollo de un sistema de anotación de corpus oral creado ad hoc para poder describir de forma rigurosa la práctica de la interpretación judicial actual en España a partir de un corpus oral representativo compilado a partir de procesos penales reales celebrados en juzgados de lo penal de Barcelona en 2015. El sistema de anotación se divide en dos grandes categorías, llamadas «de interacción» y «textuales» y en el presente artículo se detalla la anotación textual, que incluye una serie de indicadores, genéricos y específicos, para poder describir la fidelidad de la transmisión del mensaje en el proceso de interpretación. Se presentan ejemplos concretos extraídos del corpus oral y se avanzan algunos de los resultados que se han obtenido sobre la práctica de la interpretación judicial en tres combinaciones lingüísticas: inglés-español, francés-español y rumano-español.

 5  The pernicious effects of terms used for and by the legal translation profession

 Juliette Rose Scott

This paper posits that the terminology used for and by the legal translation profession is not without significance, and may affect perceived status, professionalization, empowerment, and even remuneration.

Serious signalling issues in the translation profession as a whole were brought to the fore in a study by Pym et al (2012), while Katan (2011a) reported on a widespread perception of low status by translators themselves. Facilitators and barriers to translators’ professionalization and empowerment have been investigated extensively (e.g., Dam & Koskinen, 2016; Dam & Zethsen, 2010; Sela-Sheffy, 2011), while in recent years there has been a discernable downward pressure on the amount that clients seem willing to pay for legal translation. It would appear, however, that there is little discussion in the literature of the actual terms used within the legal translation procurement process and for the actors involved.

As a short illustration in English: we may establish a cline going from “asset”, “resource”, “vendor”, “freelancer”, “supplier”, and “provider” to “professional” or “practitioner”, and consider how such terms are applied to the translation and legal professions and the very different signals that are transmitted (Scott, 2015). Further examples from a recent global survey of stakeholders in the outsourced legal translation market (Scott, 2016a) are also examined.

Conclusions will be drawn regarding the potential of concepts such as occupational branding (Ashcraft et al., 2012), and the implications of terminological awareness for legal translator training programmes, professional bodies, and for individual legal translators.

6 Researching Legal Translation: A multi-perspective and mixed-method framework for legal translation

Lucja Biel

The objective of the paper is to propose a multi-perspective and mixed-method research framework for legal translation by modelling key dimensions and factors applicable to legal translation. As a result of the ongoing expansion of Legal Translation Studies, the field is experiencing a methodological development, which extends our perspective on legal translation. The paper proposes four postulates for the multi-perspective framework for researching legal translation — namely, transdisciplinarity, multidimensionality, bidirectionality, and multimethodology. The multi-perspective research framework for legal translation embraces a continuum of four key dimensions of translation, i.e. the product itself, the context of production and reception, process and participants, modelled according to their dominant factors, components and related methods of research. The second part of the paper investigates, by way of illustration, how corpus methods interact with the above proposed multi-perspective framework. In the conclusions it is argued that research into legal translation may be expected to become increasingly larger in scale and more teamwork-based in order to accommodate multiple perspectives on the object of study.

 

7 The Ontario English-Tamil Legal Glossary: An empowering socioterminology endeavour

Marco A. Fiola

 

In this article, the idea of norm in language is compared to the notion of law in the application of justice, and how rules in both fields must be interpreted not in a rigid manner, but in a way that is appropriate to context. The case used to illustrate this principle of flexibility and adaptability is a community-based legal terminology and lexicography project developed with, by and for the Canadian-Tamil community of Ontario, Canada.

8  La relevancia de las secuencias de interpretación en entrevistas policiales con interpretación en stand-by

Eloísa Monteoliva García

En este artículo exploramos dos entrevistas policiales realizadas en inglés a detenidos hispanohablantes en las que la interpretación se usa de manera selectiva e intermitente o en stand-by (Angermeyer, 2008). La modalidad de interpretación en stand-by se caracteriza por la integración de interacción monolingües sin interpretación y secuencias locales de interpretación, y este artículo se centra, precisamente, en el análisis de estas. Los detenidos en calidad de sospechosos por tenencia y tráfico de drogas eran usuarios de inglés como segunda lengua y una intérprete profesional interpretó en las dos entrevistas. El análisis se centra en el inicio de las secuencias de interpretación, su localización temporal en la entrevista (fase), las características del contexto local, el responsable de su inicio, la frecuencia de inicio por fase e interlocutor y, por último, en los indicios contextuales de las secuencias de interpretación. Los resultados ilustran la naturaleza colaborativa de la interpretación en stand-by, la relevancia de aspectos multimodales en la gestión de los turnos y la indexación de las acciones de los distintos interlocutores según los aspectos formales del género (entrevista policial), su papel en la entrevista y los objetivos tanto generales como específicos de cada fase. Tras explorar los indicios de contextualización que apuntan a las causas que parecen motivar los episodios de interpretación en la modalidad en stand-by, proponemos la aplicación del concepto de metarrelevancia en dos sentidos distintos, los cuales guardan relación directa con el género discursivo analizado.

 

9  L’ús de la majúscula en la redacció juridicoadministrativa en llengua catalana: anàlisi de les fonts convencionals

Juan Jiménez-Salcedo

La llengua catalana disposa d’un corpus important d’obres sobre convencions gràfiques. La recerca s’ha centrat en el buidatge de fonts que contenen convencions relatives a l’ús de les majúscules, convencions susceptibles d’ésser emprades en l’àmbit de la redacció juridicoadministrativa. Les fonts analitzades estan en molts casos relacionades directament amb aquest tipus de redacció, però s’han estudiat igualment obres de referència general i llibres d’estil. Els resultats han estat classificats en els tipus de designacions següents: tractaments protocol·laris, càrrecs i dignitats, designació de persones fora de la documentació protocol·lària, entitats o organismes formalment constituïts, institucions, normes jurídiques i documentació administrativa. La discussió dels resultats presenta alguns elements de reflexió analitzats al corpus: l’ús de l’antonomàsia conceptual i l’aplicació del principi de singularitat semàntica com a regles d’escriptura dels noms de càrrecs, la problemàtica de la constitució formal dels organismes i entitats i les seves repercussions en l’ús de la majúscula, el paper desenvolupat per les excepcions de designació (els correferents, les designacions abreujades o incompletes i els plurals aglutinadors), l’ambigüitat del concepte d’institució i les seves conseqüències gràfiques i les diferències entre les fonts pel que fa a la denominació dels instruments jurídics.

10  Language Access for Asylum Seekers in Borderland Detention Centers in Texas

Melissa Wallace, Carlos Iván Hernández

 Extreme gang violence in El Salvador, Guatemala, and Honduras has prompted thousands of mothers and children to seek refuge in the United States. In response to the 2014 migrant crisis, the United States’ use of family detention centers represents one of the most controversial aspects of the Obama administration’s political response. For-profit detention centers located in Karnes, Texas and Dilley, Texas, are currently housing thousands of asylum-seeking mothers and children beyond capacity (García-Ditta 2015: n.p.). The gravity of the current refugee crisis is only exacerbated by language barriers – one of the direst obstacles to avoiding swift removal processes. A crucial step in the asylum-seeking process is the credible fear interview (CFI), an immigration proceeding in which a person must demonstrate credible fear of returning to his or her home country or be subject to deportation. This article directly locates language mediation in non-criminal immigration proceedings as a human right to which institutional compliance is still unresponsive and ineffectual. The authors aim to offer a descriptive analysis of US immigration proceedings with a brief final discussion which contemplates the unexplored aspects of the legal and ethical grey zone of language access in borderland detention centers.

 

POLÍTICA I PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA

 

11  Les lleis de Carles III a Mallorca: ideologia i llengua en l’acció funcionarial Rosa Maria Calafat Vila

Aquest article estudia els efectes que les lleis de Carles III tingueren en la fisonomia institucional mallorquina, en la seva cultura i llengua catalanes. Alhora, examina el pes dels funcionaris, ambaixadors de la voluntat reial, en el reeiximent del projecte borbònic; el paper que aquests empleats públics, especialment de l’àmbit fiscal, exerciren en l’execució de les lleis borbòniques, i l’afectació sobre la llengua catalana, el seu ús i la seva consideració, a la Mallorca d’aquest període; i també la resposta, entre la desídia, la incúria i la resistència, que des de les institucions municipals i locals es donà a l’afany centralitzador. La pretensió última és aportar a la historiografia lingüística material de base inèdit que contribueixi a la revisió del paper de les nostres institucions locals al llarg d’aquest període tan intens per a la biografia catalana.

 

NOTES

12  L’assessorament lingüístic en la redacció de les lleis: garantia de qualitat textual

Margarida Sanjaume Navarro

El 2013 la Direcció General de Traducció de la Comissió Europea va encarregar un estudi a la Universitat de Torí sobre el control de qualitat dels textos d’administracions públiques i organismes internacionals, específicament de les lleis i altres documents públics, amb l’objectiu de tenir una perspectiva de les millors pràctiques pel que fa al control de qualitat en el procediment de redacció dels textos normatius. L’Oficina de Publicacions de la Unió Europea va publicar l’estudi el mateix any 2013, en la col·lecció Studies on Translation and Multilingualism.

En aquest article es fa un resum de les recomanacions de l’estudi de la Comissió Europea i d’alguns dels procediments que destaca com a bones pràctiques; es descriu el procés d’assessorament lingüístic durant la tramitació de lleis i altres normes al Parlament de Catalunya, i es proposen mesures per a impulsar l’assessorament tècnic durant la redacció de les lleis, que n’assegura la qualitat textual i la seguretat jurídica.