Tenint en compte que els humans s’han estat organitzant políticament durant mil·lennis, sobta que l’estudi de les ideologies, com a conjunts d’idees que guien les accions dels individus, continuï sent relativament marginal en les disciplines socials. Una explicació plausible es basa precisament en el poder de la ideologia per disfressar-se en els quefers diaris, en els discursos legitimats, en els marcs de pensament, d’interpretació i d’acció (Foucault, 1975, 1982; Steger, 2008; Žižek, 2012; Geertz, 2013). Una altra explicació de la invisibilitat de la ideologia és la neutralitat amb què es presenten les institucions per assegurar-se l’acceptació relativa de les diverses identitats que convivim en els espais socials (vegeu, per exemple, Ellsworth; Rehmann, 2013).

La neutralitat, però, és una quimera (Freire, [1968] 2006) i la diversitat d’identitats que comparteixen la responsabilitat de la nostra evolució social creix dia a dia, alhora que els camins per visibilitzar, arreu del món, que desitjar bon Nadal, escollir sistemàticament presentadors d’ulls blaus, etiquetar productes en un sol idioma i, en general, justificar accions i polítiques per sentit comú és, en realitat, un exercici de silenci. Si ningú no esmenta l’altre, la ideologia dominant continua disfressada de normalitat (Foucault, 1999). Tot i que els antecedents no es poden considerar recents, en els darrers temps han anat creixent els estudis sobre la diversitat que, des de l’antropologia, l’anàlisi del discurs o els estudis de traducció i interpretació (vegeu, entre d’altres, Sen, 1980; Fishman, 1986; Fairclough, 1989; van Dijk, 1993; Fairclough, 1995; Singh, 1995; van Dijk, 1997; Strachan, Burgess i Sullivan, 2004; Gomes de Andrade, 2005; Toggenburg, 2005; He, Galligan i Inoguchi, 2007; Baker, 2013; Blommaert, 2013; Vertovec, 2014; Baker, 2016), denuncien interpretacions hegemòniques de la convivència social que passen desapercebudes i, de vegades, fins i tot es legitimen per criteris parany com pot ser la freqüència o una pretesa “precisió”.

El 8 de novembre de 2017, la Fundéu, fundació dedicada a la correcció lingüística en llengua espanyola, justificava l’elecció de “matrimoni homosexual” com a forma “més precisa” que “matrimoni igualitari”, de manera que reforçava la ideologia dominant que presenta el matrimoni heterosexual com a “normal”, sense necessitat de qualificació, i refusava la ideologia de la igualtat entre identitats com a mesura de la justícia social i marc de convivència. L’allau de queixes sobre aquesta parcialitat va provocar una correcció gairebé immediata. Aquesta predisposició al diàleg, però, no ha estat sempre la tònica dominant de les institucions en les seves relacions amb una societat diversa. Si el nostre objectiu és que la societat s’adapti a la diversitat imperant, la inclusió de les ideologies no dominants en les pràctiques institucionals no hauria de ser fruit d’iniciatives ciutadanes o privades sinó d’una relació més estreta i menys excloent amb el món empíric. Revista de Llengua i Dret va publicar en la crònica parlamentària de Catalunya del número 68 una nota respecte de la Resolució 728/XI, de 27 de juny, del Parlament de Catalunya, sobre la modificació dels continguts discriminatoris i sexistes dels diccionaris normatius català, espanyol i aranès (Serra i Albert, 2017: 270):

“El Parlament insta el Govern a dur a terme un conjunt d’actuacions sobre continguts discriminatoris i sexistes, com són: a) demanar a l’Institut d’Estudis Catalans que modifiqui i actualitzi les accepcions de ‘sexe’ del Diccionari de la llengua catalana per suprimir les referències a les dones com a sexe dèbil; b) instar el Govern de l’Estat a demanar a la Reial Acadèmia Espanyola que modifiqui i actualitzi les accepcions de ‘sexe’ del seu diccionari per a suprimir les referències a les dones com a sexe dèbil i als homes com a sexe fort; c) fer la mateixa petició a l’Institut d’Estudis Aranesos – Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana pel que fa a l’occità aranès; i d) demanar a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Institut d’Estudis Aranesos – Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, i a la Reial Acadèmia Espanyola per mediació del Govern de l’Estat, que revisin, modifiquin i actualitzin les diferents expressions, accepcions i definicions discriminatòries i sexistes que contenen els seus diccionaris.”

Com a marc interpretatiu d’aquestes demandes aprovades pel Parlament de Catalunya, Revista de Llengua i Dret ha considerat idoni oferir l’opinió de Deborah Cameron, que ocupa la càtedra Rupert Murdoch de Llengua i Comunicació a la Universitat d’Oxford. La contribució que presentem es va publicar el 27 d’agost de 2017 en el blog de la professora Cameron arran d’una polèmica sobre la definició que els diccionaris Collins oferien per al terme “dona”. L’autora ha autoritzat expressament la traducció al català per a aquest blog.

 

Esther Monzó
Professora titular de traducció i interpretació de la Universitat Jaume I i coordinadora del grup de Traducció i Postmonolingüisme (TRAP)

 

Política, per definició

Deborah Cameron

Apunt publicat al blog Language: a feminist guide (27 d’agost de 2017)

Traducció feta per Esther Monzó

 

“Dona”, un mot problemàtic que torna a generar polèmica.

 

El mes d’agost, un usuari de Twitter amb el compte @ShoelessJoe1910 va compartir dos missatges amb què els coordinadors dels diccionaris Collins havien respost a comentaris sobre l’entrada “dona”. La resposta a una de les autores d’aquests comentaris semblava ben bé un formulari predefinit:

Com a lexicògrafs, el nostre deure és informar del llenguatge que s’utilitza […] Tot i que acollim de bon grat tots els comentaris dels nostres usuaris, els canvis que realitzem a les definicions són el resultat d’un procés de revisió detallat i d’una recerca lingüística basada en dades.

Una altra de les persones que s’hi va adreçar amb el mateix tema va obtenir una resposta diferent:

Reiterem l’agraïment per remetre’ns un missatge sobre la definició de “dona”. […] Actualment estem estudiant les entrades relacionades amb el gènere per assegurar-nos que reflectim amb precisió l’evolució del vocabulari relatiu al gènere i la sexualitat. Aquesta revisió es durà a terme en els pròxims mesos i us confirmem que tindrem en compte els vostres comentaris. Els missatges que rebem són sempre benvinguts, de manera que no dubteu a contactar amb nosaltres si observeu qualsevol altra imprecisió o omissió.

El tema, en totes dues comunicacions, era si una entrada de diccionari per a “dona” havia de definir la paraula com a “ésser humà adult de sexe femení” (tal com ho fa actualment Collins), o si (també) ha d’informar que “dona” denota una persona que s’identifica amb el gènere dona. La persona autora del primer comentari volia que els lexicògrafs mantinguessin la definició tradicional; la segona volia que la canviessin.

El que en un principi va molestar @ShoelessJoe1910 va ser el contrast entre el tracte desdenyós de Collins envers la primera corresponsal, una dona, i l’amabilitat amb què es van conduir amb la segona, que se suposava que era un home (més tard es va aclarir que aquest corresponsal era, en realitat, una dona transexual). Tanmateix, el que va atreure l’atenció del públic era quina havia de ser la definició de “dona”. La majoria de comentaris defensaven la definició tradicional i criticaven el diccionari per considerar-ne qualsevol altra. Hi havia qui pensava que tot plegat era una trama orwelliana per tallar el lligam entre la llengua i la realitat. Fins i tot es va proposar un boicot als productes de HarperCollins.

Us pregunteu què en pensa aquest bloc. Diria que estic a punt d’enfurismar les dues parts d’aquest debat en explicar per què crec que és inútil pressionar els lexicògrafs perquè modifiquin les definicions que inclouen els diccionaris en defensa dels vostres objectius polítics.

Si heu llegit alguna de les meves publicacions anteriors sobre diccionaris, sabreu que no els considero només obres de referència objectives i apolítiques. Han mostrat històricament tot tipus de prejudicis, inclosos l’androcentrisme i el sexisme despreocupat, i crec que és raonable demanar que desapareguin els vestigis d’aquesta trajectòria històrica, especialment la inclusió irreflexiva d’exemples sexistes estereotipats que il·lustren l’ús actual de paraules que no són necessaris ni útils per a les persones usuàries.

Hi ha, però, altres tipus de sexisme que són més difícils d’eliminar dels diccionaris si volem preservar-ne les funcions principals. Per exemple, si llegim l’entrada actual de “dona” que ofereix Collins en la versió en línia, hi trobareu algunes frases amb propòsits d’il·lustració que són absolutament sexistes, però també s’hi inclouen alguns sentits secundaris de “dona” en anglès (per exemple, “empleada domèstica”; “muller, amant o núvia”) i algunes frases fetes de l’anglès que contenen la paraula (com ara little woman, que fa referència a una cònjuge, o woman of the streets, amb el sentit de prostituta) que el feminisme podria trobar qüestionables. Tanmateix, la inclusió d’aquestes expressions no és una marca del sexisme particular dels lexicògrafs en qüestió, sinó un reflex del sexisme de la comunitat, de l’ús que descriuen. Podem observar la gamma de frases fetes seleccionades i dir que semblen bastant obsoletes, però, fins i tot si n’hi ha que ja no són d’ús comú, encara apareixen en textos escrits (com ara les novel·les victorianes) que trobem freqüentment en el segle XXI. Els diccionaris tenen uns criteris bastant exigents per declarar obsolet l’ús d’una forma i un resultat d’això és que hi podem trobar proves dels prejudicis del passat.

Penseu el que penseu de retenir usos antics que ofenen les sensibilitats modernes, el que no és raonable és demanar als lexicògrafs que ignoren el desenvolupament d’usos nous que expressen actituds més contemporànies. He donat aquest exemple abans, però paga la pena repetir-lo: què pensaríem d’una entrada de “matrimoni” que, el 2017, el definís com “la unió d’un home i una dona” o “la relació entre un marit i un esposa”? Això és el que solia significar el mot, i també és el sentit que molta gent voldria que continués tenint. Tanmateix, aquest punt de vista ja no és el majoritari: en molts indrets del món de parla anglesa, la llei ha canviat per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe, i l’ús de “matrimoni” ho reflecteix. Per tant, els diccionaris han sentit la necessitat d’actualitzar les entrades corresponents. La de Collins, per exemple, encara que no fa referència explícita al matrimoni entre persones del mateix sexe, està escrita en un llenguatge marcadament neutral.

De la mateixa manera, la definició de “dona” que fa referència a la identitat de gènere reflecteix l’ús que en fan almenys algunes persones en almenys alguns contextos. Que un diccionari d’àmbit general hagi d’incloure aquest ús dependrà dels criteris que utilitzi el diccionari per decidir si alguna cosa forma part de l’ús “general” o “comú”. Suposo que això serà el que examinin els lexicògrafs de Collins en la seva revisió del vocabulari relacionat amb el gènere. També suposo que, si decideixen registrar-hi el sentit de “dona” com a identitat, el que faran és afegir aquesta definició a l’entrada revisada, no substituir-ne la definició actual. Estic segura que les dades no demostren que les persones de parla anglesa han deixat d’utilitzar “dona” en el sentit d’”ésser humà adult de sexe femení”.

Al meu parer, el que Collins va contestar a la primera corresponsal va ser encertat: “Gràcies per la vostra intervenció, aquesta és una qüestió que tenim en consideració, però la nostra decisió es basarà en l’anàlisi d’una gran mostra de dades lingüístiques rellevants, no en correus electrònics aleatoris d’un grapat de persones que se senten amb prou força per fer-nos pressió”. Aquesta mateixa resposta és la que caldria haver donat a la segona corresponsal. Si la seva política és basar les definicions en corpus d’ús dels mots (si no és així, l’Urban Dictionary ja ens fa el paper), haurien d’explicar-ho a tothom que els escrigui, i no caldria deixar-los veure si els consideren passats de moda, fanàtics impositius o oracles de saviesa. (Per descomptat, això vol dir que “els missatges que rebem són sempre benvinguts” seria fals, si fa no fa, en un 99% dels casos, però aquesta és la vida dels lexicògrafs. Alguns dels comentaris que reben fan que la premsa sensacionalista del Daily Mail paregui assenyada.)

Si jo tingués un poder de decisió absolut en temes de llengua, el que canviaria amb la meva vareta màgica no serien els principis de la lexicografia descriptiva (encara que poguéssim millorar-ne algunes pràctiques), sinó l’actitud popular que percep els diccionaris com a camps de lluita política. Tractar els lexicògrafs com a controladors de la qualitat lingüística (que una paraula o sentit es trobi al diccionari s’entén com un segell d’aprovació, un vot de confiança, una butlla papal que proclama el que tots hauríem de fer servir o com hauríem de comprendre una paraula) és donar-los a ells i als seus productes més autoritat que no mereixen.

La visió que els diccionaris són o han de ser àrbitres i no registradors d’usos té una llarga trajectòria (el llibre d’Anne Curzan Fixing English n’inclou un debat ben interessant) i encara es pot veure reflectida en el recull d’entrades més buscades que publica el Merriam-Webster, un dels diccionaris d’anglès més utilitzats. Els mots que cerquen els usuaris de Merriam-Webster tendeixen a reflectir el que apareix a les notícies: aquest estiu, per exemple, l’eclipsi solar va provocar un augment de cerques de mots en anglès com ara penumbra (‘penombra’), mentre que els drames incessants de la presidència Trump fan créixer la popularitat de paraules com impanel (‘processar’) i recuse (‘recusar’). En aquests casos, que impliquen termes tècnics dels camps de la ciència i el dret, ens podem imaginar persones que no estaven familiaritzades amb una paraula i la consulten en línia per esbrinar què vol dir o potser com es pronuncia o s’escriu correctament. En d’altres, però, aquesta hipòtesi no sembla probable. No és plausible que totes les persones que van cercar “ciència” durant la polèmica que va causar Trump sobre el canvi climàtic o les que van buscar “fets” després que Kellyanne Conway fes tristament famosos els “fets alternatius” estiguessin posant remei a la seva ignorància respecte del significat, l’ortografia o la pronúncia d’aquests mots comuns. El més probable és que estiguessin al bell mig d’alguna baralla sobre què és o no “ciència” o si “fets alternatius” juxtaposa mots contradictoris, i en aquest cas acudir al diccionari respon al desig d’obtenir una opinió d’autoritat.

Tothom hem participat en alguna discussió política on algú ha proposat dirimir la qüestió buscant una paraula en un diccionari. Aquesta, però, mai no serà una solució definitiva, perquè els significats de les paraules (o, almenys, del tipus de paraules que provoquen les discussions) són sempre variables i controvertits; i, en qualsevol cas, el que es discuteix no són els mots sinó les diferents ideologies que hi ha darrere els sentits en pugna. Intentar influir els lexicògrafs defensant la vostra definició preferida és lliurar una batalla política per delegació. El que cal fer per guanyar-la és canviar l’ús que el món real fa de la paraula en qüestió (cosa que generalment acompanyarà altres canvis socials no lingüístics). Si la definició del diccionari és l’única cosa que canvia, la vostra victòria serà purament simbòlica.

Podríeu pensar: però, si les persones que defensen una ideologia aconsegueixen canviar la definició que ens donen els diccionaris, això no tindrà cap impacte en l’ús del món real? En alguns casos, la resposta pot ser “sí”, però només si parlem del tipus de mot obscur que generalment s’aprèn en una formació especialitzada i no a través de l’experiència, sentint les paraules en context. “Dona” no és del primer tipus. És un element bàsic del vocabulari anglès, una de les mil paraules més freqüents que inclou el diccionari de Collins.

Tot i que demà mateix tots els diccionaris del món canviessin la definició de “dona”, encara no impediríem que les generacions futures l’entenguessin i l’usessin per referir-se a “persones humanes adultes”. Aquest significat, que encara és dominant, sobreviurà perquè continuarà sent adquirit pels nens en el transcurs de les seves interaccions quotidianes. Si adquireixen també el significat referit a la identitat és una altra pregunta, i la resposta a aquesta no depèn de la definició que en faci el diccionari. És més probable que l’aprenguin a l’escola o que la trobin als mitjans de comunicació que no pas que la vegin en cercar “dona” al diccionari. I si els nens aprenen el sentit nou per altres vies, mantenir-lo fora del diccionari no farà res per aturar-ne la difusió.

No estic dient que no tingui sentit discutir quin és el significat dels mots (si ho pensés, m’hauria equivocat de feina); el que qüestiono és l’equació del significat d’una paraula amb la definició del diccionari i la creença associada que, si podeu persuadir un diccionari perquè canviï (o no canviï) una definició, el que aconseguiu és canviar (o salvaguardar) l’idioma. Aquesta actitud envers els diccionaris és un altre exemple interessant de com de conservadores poden ser les ideologies radicals pel que fa al llenguatge. No és hora de demanar dons al rei (més que res perquè ja fa temps que va abdicar). La lluita pel sentit és una lluita de base.

Deborah Cameron

 

Referències

Baker, Mona (2013), «Translation as an Alternative Space for Political Action», Social Movement Studies: Journal of Social, Cultural and Political Protest, 12, pàg. 23-47.

Baker, Mona (2016), «The prefigurative politics of translation in place-based movements of protest», The Translator, 22: 1, pàg. 1-21.

Blommaert, Jan (2013), Ethnography, Superdiversity and Linguistic Landscapes: Chronicles of Complexity, Bristol, Multilingual Matters.

van Dijk, Teun A. (1993), Elite Discourse and Racism, Londres, Sage.

van Dijk, Teun A. (1997), «Political Discourse and Racism: Describing Others in Western Parliaments» dintre Stephen Haroldwhillock Riggins (ed.) The Language and Politics of Exclusion: Others in Discourse, Londres, Sage, pàg. 31-64.

Ellsworth, Jeffrey A. (2011), «Michael H. v. Gerald D.: A Case Study of Political Ideology Disguised in Legal Thought» dintre Jan M. Broekman i Francis J. Mootz (ed.) The Semiotics of Law in Legal Education, Dordrecht, Springer, pàg. 183-200.

Fairclough, Norman (1989), Language and power, Londres, Longman.

Fairclough, Norman (1995), Critical Discourse Analysis. The critical study of language, Londres, Nova York, Longman.

Fishman, Joshua (1986), «Bilingualism and Separatism», Annals of the American Academy of Political and Social Sciences (AAPSS), 487, pàg. 169-180.

Foucault, Michel (1975), Surveiller et punir : naissance de la prison, París, Gallimard.

Foucault, Michel (1982), «Le sujet et le pouvoir» dintre Daniel Defert i altres (ed.) Dits et écrits II, 1976-88, París, Gallimard, pàg. 222-243.

Foucault, Michel (1999), Les anormaux. Cours au Collège de France, 1974-1975, París, Seuil.

Freire, Paulo ([1968] 2006), Pedagogy of the Oppressed, Nova York, Bloomsbury Academic.

Geertz, Clifford (2013), «Ethos, World-View and the Analysis of Sacred Symbols», The Antioch Review, 17, pàg. 421-437.

Gomes de Andrade, Norberto Nuno (2005), «Enhanced Cooperation: the Ultimate Challenge of Managing Diversity in Europe», Intereconomics, 40: 4, pàg. 201-216.

He, Baogan; Brian Galligan i Takashi Inoguchi (ed.) (2007), Federalism in Asia, Cheltenham, Edward Elgar.

Rehmann, Jan (2013), Theories of Ideology. The Powers of Alienation and Subjection, Leiden, Boston, BRILL.

Sen, Amartya (1980), «Equality of What?» dintre Sterling Mcmurrin (ed.) Tanner Lectures on Human Values, Cambridge, Salt Lake City, Cambridge University Press, University of Utah Press, vol. 1, pàg. 195-220.

Serra i Albert, Roser (2017), «Crònica parlamentària de Catalunya», Revista de Llengua i Dret, 68, pàg. 267-281.

Singh, Anita Inder (1995), «Managing National Diversity through Political Structures and Ideologies: The Soviet Experience in Comparative Perspective», Nations and Nationalism, 1: 2, pàg. 197-220.

Steger, Manfred B. (2008), The Rise of the Global Imaginary, Nova York, Òxford University Press.

Strachan, Glenda; John Burgess i Anne Sullivan (2004), «Affirmative action or managing diversity: what is the future of equal opportunity policies in organisations?», Women in Management Review, 19: 4, pàg. 196-204.

Toggenburg, Gabriel N. (2005), «Who is Managing Ethnic and Cultural Diversity in the European Condominium? The Moments of Entry, Integration and Preservation», Journal of Common Market Studies, 43: 4, pàg. 717-738.

Vertovec, Steven (2014), «Reading ‘Super-diversity’. Representations: Powers and Pitfalls» dintre Bridget Anderson i Michael Keith (ed.) Migration: The Compass Anthology, Òxford, Oxford University Press.

Žižek, Slavoj (ed.) (2012), Mapping Ideology, Londres, Nova York, Verso.