Reflexions de la jornada “Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital” (Barcelona, 19 de setembre de 2018) – Ricard Faura

El passat 19 de setembre es va celebrar la jornada “El català, de llengua moderna a llengua digital”. Durant aquesta jornada va quedar palès l’important paper de les administracions i dels projectes que en la seva totalitat o en part es paguen amb diners públics. Conceptes com el de dades obertes i llicències lliures tenen en aquests moments una gran rellevància pel futur del català tant a la xarxa com a plataformes, eines i projectes tecnològics.

A 31 de desembre de 2017, l’àmbit de diaris, revistes, agències i diaris digitals registrava un ús de la llengua catalana del 78,02 %, mentre que el de ràdio, televisió, grups de comunicació i productores era del 69,81 % (en ambdós casos es repetia el resultat de l’any anterior). Per la seva part, el sector de la informàtica, Internet i TIC havia crescut fins al 63,08 % (+1,15), i el de telecomunicacions, electrònica, telefonia mòbil i tecnologia s’havia mantingut en el 43,75 %.

Em permetreu que comenci aquesta reflexió sobre l’impacte de les tecnologies en el català parlant d’una experiència personal. A casa meva, des de sempre, per cultura familiar, hem parlat el català com a única llengua de relació tant entre nosaltres com a les diferents activitats que hem fet, sigui a nivell cultural o merament d’esbarjo. La militància ha arribat a prioritzar sempre publicacions i versions de llibres en català. Aquesta militància ha persistit fins fa pocs mesos, quan vaig comprar la nova andròmina de Google, Google Home. El que Google pretén amb Google Home és que tinguem un centre de control a casa i per a tota la família, amb el qual puguem sincronitzar tant el nostre smartphone com els dispositius intel·ligents que tinguem. El problema és que Google Home no té, ara per ara, incorporat com a idioma d’interacció el català. Per primera vegada, doncs, a casa meva se sent parlar el castellà, encara que sigui per poder-se entendre amb aquest tipus d’assistent familiar, que cada cop serà més habitual de trobar en moltes de les llars del país. Les TIC tenen la facilitat i capacitat de penetrar en les nostres llars de manera subtil, marcant-hi les seves pròpies normes. Els que teniu fills que hagin estat usuaris de jocs virtuals en línia haureu viscut aquesta mateixa experiència veient com els vostres fills interactuen amb les màquines, però mai en català.

Hi ha altres elements que fan que la tecnologia i en concret les TIC segueixin un camí que no necessàriament va de la mà del català. L’anomenada intel·ligència artificial incorporada a les diferents plataformes d’oci, pel·lícules, música, viatges, compres per internet… fa que cada cop s’adaptin més als nostres gustos i fins i tot aconsegueixin avançar-se a les nostres necessitats. El potencial que això ens ofereix fa que cada cop aquest tipus de plataformes siguin més utilitzades i amb uns límits encara per descobrir. Totes aquestes eines i plataformes no incorporen el català de manera normalitzada, amb molt poques excepcions.

Aquests exemples no són anècdotes, sinó que són tendències que marcaran clarament el futur de les relacions home-màquina i, fins i tot, home-màquina-home. Estem davant d’un escenari certament amenaçant per a la nostra llengua, pel que fa a la seva presència a les anomenades tecnologies de la informació i comunicació.

Però no tot han de ser males notícies pel català, la seva presència a la xarxa és més alta de la que pertocaria per una llengua que té aproximadament deu milions de parlants: és la número 75 per nombre de parlants d’àmbit mundial. Si ho comparem amb la seva presència a Internet, ocupa el lloc número 12. Dels deu llocs web més visitats de la xarxa, sis tenen versió en català.

No podem oblidar un dels grans assoliments del català a la xarxa, el domini .cat, primer domini al món, per nombre de dominis, vinculat a una llengua i una cultura. Tenim exemples clars d’èxit que caldria analitzar i veure què és el que hem fet bé en aquests casos i intentar aplicar el mateix en els punts en què el català està tenint més dificultats i analitzar els reptes que tenim al davant per fer de la tecnologia un aliat més que un enemic. Tenim elements perquè això sigui possible.

Estem davant de l’esclat de tecnologies com les anomenades tecnologies de la parla, aplicades a entorns relacionats amb la robòtica, el tractament massiu de dades i la intel·ligència artificial. Aquesta relació modificarà i transformarà les interaccions que fins ara coneixem entre els homes i les màquines. Entrem en una nova etapa de l’anomenada societat del coneixement i el català no en pot quedar exclòs, al contrari, hem de fer que en surti beneficiat; n’estic convençut que així serà.

Ricard Faura
Cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya

Podeu consultar les presentacions i els vídeos de la Jornada en aquest enllaç del web de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Nota: aquesta setmana Google ha anunciat que ja té desenvolupats la síntesi i el reconeixement de veu en català per a l’aplicació Google Assistant, un assistent virtual que incorpora un algorisme de processament del llenguatge natural que tradueix el català en temps real. La introducció del català en aquesta eina de Google fa pensar que ben aviat es podrà convertir en llengua de comunicació en d’altres aplicacions de Google, com Google Home o Google Maps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s