L’idioma dels senyals de trànsit: resulta exigible la retolació en castellà dels anomenats panells complementaris? – Joan Manel Fernández

El 29 de juny de 2018, el jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona va dictar una sentència que va obtenir un considerable impacte mediàtic.

La resolució considera que és procedent anul·lar una sanció de trànsit quan les informacions complementàries consten redactades “ometent l’idioma castellà”, perquè aquest fet vulnera els articles 56 la Llei de trànsit (Reial decret llei 6/2015) i 138 del Reglament general de circulació (Reial decret 148/2003). De tota manera, una interpretació sistemàtica de la mateixa normativa de trànsit estatal ens porta a afirmar que es podria haver desestimat el recurs.

La sanció es va imposar per estacionar en una zona de “càrrega i descàrrega i vehicles comercials”. La recurrent va al·legar indefensió perquè les informacions complementàries només estaven retolades en català.

La representació de la corporació local va justificar que la senyalització vertical incloïa pictogrames de coneixement general, i estava reforçada mitjançant senyalització horitzontal pròpia de les zones de “càrrega i descarrega” (senyalització en tot cas universal).

La sentència, per contra, resta rellevància al coneixement dels símbols dels senyals de trànsit que cal suposar al conductor infractor i, fins i tot, al seu interès nul en el compliment del senyal:

“Y ello más allá de que, como acertadamente sostiene la demandada y no le falta razón alguna, tanto la señal de tráfico como la información numérica del horario afectado por la señal y los pictogramas que contiene así como la señalización de zona reservada a carga y descarga son universales y sobradamente conocidas y entendibles por cualquier conductor y también por la recurrente, que sin duda demuestra una falta de interés y voluntad absoluta por parte de la actora en el cumplimiento de la señal de tráfico bajo el único pretexto de su redacción en la lengua catalana, pero, aun así, ni puede perderse de vista la obligación prevista por los citados preceptos normativos de aplicación al caso de Autos, a los que se encuentra vinculado este Juzgador en el dictado de esta Resolución judicial.”

Amb relació a aquesta qüestió, i davant alguns recursos formulats per interessats que al·leguen que els senyals contenen text només en català, fet que els ocasiona “indefensió”, hem de tenir en compte la Nota sobre la redacció dels textos dels senyals de trànsit només en català publicat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Nota és especialment interessant en relació amb el marc normatiu relatiu a l’ús del català per part de les administracions públiques, que estaria constituït per les normes següents:

  • L’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 (EAC) (art. 6, 32, i 50).
  • La Llei de política lingüística de 1998 (LPL) (art. 9.1 i 10) .
  • El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (art. 5.1)

Afegeix, a més, el marc normatiu que podríem anomenar “sectorial” pel que fa a la senyalització de trànsit, que estaria constituït per:

  • El Decret legislatiu català 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de carreteres. A l’article 42 estableix que els indicadors de senyalització de la circulació a les carreteres de Catalunya ha de ser —almenys— en català. La toponímia ha de figurar en català o en aranès.
  • La normativa estatal sobre trànsit, que en matèria de senyals està constituïda fonamentalment pels dos articles esmentats a la sentència referida anteriorment:
  • Reial decret legislatiu 6/2015, de 3 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària (art. 56).
  • Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de circulació (art. 138).

Alhora fa un breu repàs sobre la jurisprudència constitucional que ha reconegut la validesa i l’eficàcia dels missatges oficials emesos en català.

Considera la Nota que l’ús exclusiu del català és l’opció més adequada a la legislació i és el criteri que més satisfà els grans principis recollits a l’anomenat bloc de la constitucionalitat” (STC 82/1986 de 26 de juny). I afegeix, per exemple, que tant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sentència 875/1998, de 28 de setembre) com el mateix Tribunal Suprem (Sentència de 15 d’octubre de 2002) han ratificat la validesa de la retolació només en català de les dependències judicials.

La Nota conclou que fins i tot si es considera que, per imperatiu legal, els textos dels senyals de trànsit o annexos a ells al territori de Catalunya han de ser bilingües, això no hauria d’impedir sancionar la infracció de prohibicions clarament fixades amb pictogrames internacionals, per més que els textos addicionals figurin en una llengua oficial diferent del castellà. Com a contrapunt, afegeix que “els nombrosos rètols monolingües en castellà o bilingües amb el castellà al davant de les carreteres estatals de Catalunya infringeixen la legislació estatal aplicable, però això no fa que els conductors puguin ignorar-los per il·legals”.

Tornant a la sentència del Jutjat núm. 8 amb la qual hem iniciat l’apunt, cal destacar que, malgrat que sigui estimatòria del recurs i, per tant, anul·li la sanció imposada per la corporació local, reconeix que els senyals de trànsit són de caràcter universal i aquesta circumstància impedeix que el conductor infractor al·legui desconeixement de la norma.

Ens plantegem si la norma reglamentària (el Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de circulació), que considera infringida la sentència, no s’ha extralimitat en la seva regulació. I si realment existeix l’obligació legal de retolar els panells o plafons informatius en castellà.

En efecte, de la literalitat de l’art. 56 del Reial decret legislatiu 6/2015, que aprova la Llei de trànsit, no es desprèn que l’obligació de retolació en castellà s’estengui a les anomenades “indicacions complementàries”:

Llengua

Les indicacions escrites dels senyals s’han d’expressar, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

La precisió és important perquè l’obligatorietat de l’idioma només es refereix al senyal. Mentre que l’art. 138 del Reglament de circulació estableix:

Idioma dels senyals

Les indicacions escrites incloses o adjuntes als plafons de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, han de figurar en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma.

Hem de recordar com defineix la normativa estatal els senyals de trànsit.

Per una banda, el RDL 6/2015 (text refós de la Llei de trànsit) no conté una definició expressa del que s’entén per “senyal de trànsit”, sinó que estableix determinades normes generals i normes de “preferència” per als diferents tipus de senyals. En aquest sentit, cal tenir en compte els articles 53 i 54.

Article 53

  1. L’usuari de les vies està obligat a obeir els senyals de la circulació que estableixin una obligació o una prohibició i a adaptar el seu comportament al missatge de la resta de senyals reglamentaris que es trobin a les vies per les quals circula.

Article 54

Preferència

  1. L’ordre de preferència entre els diferents tipus de senyals de circulació és el següent:
  2. a) Senyals i ordres dels agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit en l’exercici de les funcions que tinguin encomanades.
  3. b) Senyalització circumstancial que modifiqui el règim normal d’utilització de la via.
  4. c) Semàfors.
  5. d) Senyals verticals de circulació.
  6. e) Marques viàries.
  7. En cas que les prescripcions indicades per diferents senyals semblin estar en contradicció entre si, preval la preferent, segons l’ordre a què es refereix l’apartat anterior, o la més restrictiva si es tracta de senyals del mateix tipus.

 

De l’ordre de preferència de l’art. 54 no es desprèn que els indicadors complementaris a què es refereix la sentència formin part del senyal.

L’article 131 del RD 1428/2003 (Reglament general de circulació) sí que conté una definició del que s’entén per senyal:

Article 131

Concepte

La senyalització és el conjunt de senyals i ordres dels agents de circulació, senyals circumstancials que modifiquen el règim normal d’utilització de la via i senyals d’abalisament fix, semàfors, senyals verticals de circulació i marques viàries, destinats als usuaris de la via i que tenen per missió advertir-los i informar-los o ordenar o reglamentar el seu comportament amb l’antelació necessària de determinades circumstàncies de la via o de la circulació.

Tampoc el Reglament inclou les indicacions complementàries dins la llista de senyals de trànsit.

I l’art. 163 del mateix Reglament estableix que els anomenats “panells complementaris” requereixen el significat del senyal al que complementen:

Els plafons complementaris precisen el significat del senyal que complementen. (…)

Per tant, els panells només “complementen” els senyals, en cas que siguin necessaris.

Són obligatoris els panells complementaris?

Cal entendre que no, si es té en compte la dicció literal de l’art. 137 del mateix Reglament, que estableix:

 Article 137

Inscripcions

  1. Per facilitar la interpretació dels senyals, es pot afegir una inscripció en un plafó complementari rectangular col·locat a sota del senyal o a l’interior d’un plafó rectangular que contingui el senyal.
  2. Excepcionalment, quan les autoritats competents considerin convenient concretar el significat d’un senyal o d’un símbol o, respecte dels senyals de reglamentació, limitar-ne l’abast a certes categories d’usuaris de la via o a determinats períodes, i no es puguin donar les indicacions necessàries per mitjà d’un símbol addicional o de xifres en les condicions definides al Catàleg oficial de senyals de circulació, s’ha de col·locar una inscripció sota el senyal, en un plafó complementari rectangular, sense perjudici de la possibilitat de substituir o completar aquestes inscripcions mitjançant un o diversos símbols expressius col·locats a la mateixa placa.

De la lectura d’aquest precepte podem deduir el següent:

  • No són obligatoris. El paràgraf 1 preveu la possibilitat que es col·loquin (“es pot”). Per tant, el senyal es pot instal·lar sense panell complementari. Extrem que reforça la idea que el panell no és senyal, sinó que és un complement (opcional) del senyal.

 

  • En cap cas s’indica que l’idioma del panell complementari hagi de ser en idioma castellà. En aquest extrem es pot entendre que el Reglament excedeix de la previsió legal continguda a l’article 56 de la Llei de trànsit.

 

  • El panell es pot substituir per un símbol.

 

Totes aquestes consideracions ens podrien portar a afirmar que una interpretació sistemàtica del concepte “senyal de trànsit” no inclou en cap cas els panells complementaris. La Llei de trànsit no exigeix la seva retolació en castellà. I també ens porta a afegir que, possiblement, el Reglament de la llei de trànsit s’hagi excedit en l’exigència de la retolació en castellà, allà on la Llei de trànsit no estableix res.

Si no és un element essencial del senyal, sinó complementari o accessori, és evident que l’exigència de retolació almenys en idioma castellà dels senyals de trànsit no es pot fer extensiva als panells complementaris.

Es podria haver confirmat la sanció. Sobretot si tenim en compte que els panells són complementaris, és a dir, prescindibles. Pensem, per exemple, en un senyal que no conté cap panell complementari. Seria nul·la la instal·lació del senyal per no contenir panell complementari? Òbviament no. Sembla, doncs, contradictori anul·lar una sanció per un panell complementari.

Una darrera reflexió. Les freqüents al·legacions d’indefensió que es formulen en els expedients sancionadors per la retolació en català obvien que els senyals de trànsit (verticals i horitzontals) estan constituïts, fonamentalment, per símbols o pictogrames universals i comunament acceptats. Conseqüentment, no es pot acollir com a motiu de nul·litat de les sancions la suposada indefensió generada per haver retolat exclusivament en català els panells complementaris als senyals de trànsit.

 

Joan Manel Fernández BarriosLletrat consistorial de l’Ajuntament de Barcelona (Direcció de Serveis Jurídics, Àrea del Contenciós).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s