Europa: la igualtat lingüística a l’era digital – Maite Melero

El passat 11 de setembre, el Parlament Europeu va aprovar per aclaparadora majoria un informe de l’eurodiputada de Plaid Cymru, Jill Evans (Resolució del Parlament Europeu, d’11 de setembre de 2018, sobre la igualtat lingüística a l’era digital), en el qual es demana a la Comissió Europea que actuï per tal de reduir la bretxa digital existent actualment entre les diferents llengües europees. Tot i que la Comissió reconeix que el mercat únic digital ha de ser multilingüe, fins ara no s’ha proposat cap política global europea per abordar el problema de les barreres lingüístiques en entorns digitals. L’informe va ser aprovat per 592 eurodiputats, amb només 45 vots en contra i 44 abstencions. En la seva intervenció l’eurodiputada Evans va afirmar: “Els ciutadans europeus han de poder accedir al món digital i utilitzar-lo en la pròpia llengua, incloent-hi les llengües minoritàries. Això requerirà inversió i lideratge des de la UE. Aquesta és una gran oportunitat perquè la UE demostri un compromís real amb la igualtat lingüística, per als parlants de totes les llengües d’Europa, també les no-oficials. El nostre informe inclou una sèrie de recomanacions que contribuiran en gran mesura a aconseguir-ho”.

Les recomanacions a les quals es refereix Evans s’adrecen a cinc àrees d’actuació: institucions, investigació, industria, mercat i serveis públics:

  • En polítiques institucionals, es recomana crear una unitat específica a la Comissió Europea al nivell més alt possible (“Multilingüisme i tecnologies de la llengua”) per donar visibilitat a aquestes tecnologies; així com crear eines d’avaluació dels efectes de les diferents polítiques que hi estan relacionades, per tal de redefinir, canviar o reforçar-ne els aspectes necessaris.
  • En polítiques de recerca, es recomana promoure una infraestructura europea oberta de dades i serveis lingüístics que permeti compartir i desenvolupar els recursos lingüístics necessaris, afavorir la transferència tecnològica entre les llengües amb més recursos i les menys dotades, i també crear un programa de finançament a gran escala amb horitzó al 2030.
  • En polítiques industrials, es recomana augmentar la disponibilitat de personal qualificat a través d’intervencions adequades en educació per fer front a l’actual escassetat de tècnics professionals a Europa, i crear instruments d’inversió i programes d’acceleració dirigits a empreses de nova creació, per tal d’ajudar a aquestes empreses a créixer al llarg del cicle de vida del negoci.
  • En polítiques de mercat, es recomana promoure l’ús de la traducció automàtica i de les tecnologies de la llengua entre les PIME europees per convertir els seus llocs web en multilingües, i promoure el comerç electrònic per damunt de les barreres administratives i lingüístiques.
  • En polítiques de serveis públics, es recomana promoure la contractació pública de tecnologies innovadores i la contractació pública precomercial per fomentar la innovació, reduir el temps de comercialització de noves solucions, millorar la qualitat dels serveis públics i augmentar la competitivitat de les empreses europees, en particular la de les PIME; fomentar el multilingüisme dels llocs web i dels documents públics estatals i regionals per contribuir a crear una Europa veritablement integrada en la qual els ciutadans i les empreses puguin accedir a la informació pública pertinent de qualsevol dels estats membres en la llengua pròpia; i finalment, promoure una cultura d’obertura de dades, que en permeti el reaprofitament.

El 27 de setembre, unes setmanes després de la votació,  l’eurodiputada Jill Evans va presentar l’informe aprovat pel Parlament en una jornada al mateix Parlament Europeu que duia per  títol “Igualtat de les llengües en l’era digital”. En el mateix acte, en el qual va intervenir també Eric Peters, assessor del comissari europeu d’Economia Digital i Societat, es va organitzar un panell de discussió moderat per Iñaki Irazabalbeitia, ex-eurodiputat del grup dels Verds, que va comptar amb la presència d’experts representants de diverses comunitats lingüístiques: Delyth Prys de la Universitat de Bangor; Maite Melero de la Universitat Pompeu Fabra; Davyth Hicks de l’European Language Equality Network i Audrius Valotka de la Universitat de Vilnius. Tots els ponents varen tenir l’oportunitat de fer les seves intervencions en la llengua pròpia: gal·lès, lituà i català. Després del panell, es va fer una demostració de diverses solucions tecnològiques desenvolupades per algunes llengües minoritàries.

És d’esperar que el ressò d’aquests actes institucionals i l’àmplia majoria que va donar suport a l’informe impulsin substancialment les iniciatives per a la protecció digital i el suport tecnològic a totes les llengües.

 

Maite Melero
Doctora especialista en traducció automàtica i processament del llenguatge natural de la Universitat Pompeu Fabra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s