Aquest mes de desembre es publica el número 70 de la Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law. Amb aquest número la Revista inicia una línia d’estudis sobre els reptes que la transformació digital de la societat i de les institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les llengües minoritzades i les llengües sense estat. Diversos experts ens parlen d’aquests reptes des de diferents perspectives acadèmiques, sobretot des del vessant del dret i la política lingüística. En aquest sentit, destaquem l’article de Martí Petit “La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els serveis audiovisuals a demanda”, que explica la importància que pot tenir per a les llengües minoritàries la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada pel Parlament Europeu el 2018, i dona algunes claus que poden ajudar a definir la política lingüística que convindria seguir perquè el català tingui presència en el món digital del futur.

 

El número inclou altres estudis i aportacions i també les cròniques sobre la legislació de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Aragó, Galícia, Navarra, l’Estat espanyol i la Unió Europea, sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem i sobre l’activitat del Parlament de Catalunya en matèria de llengua durant el primer semestre de 2018. A més a més, incorpora una crònica especial d’Andorra, que explica i analitza l’evolució de la legislació en matèria de política lingüística al Principat en els últims 25 anys. Clouen el número dues recensions bibliogràfiques i una selecció de bibliografia recent d’interès.

A continuació us avancem els títols i els resums dels estudis i notes.

 

Estudis

Dret lingüístic

1 La política lingüística del segle XXI: Internet i la prominència dels continguts en català en els serveis audiovisuals a demanda

Martí Petit

La llengua vehicula les expressions culturals d’una comunitat determinada. Des de fa dècades, la tecnologia cultural amb més impacte social ha estat l’audiovisual, amb la televisió al capdavant. Mal que bé, Catalunya ha sabut desplegar unes polítiques i uns instruments, precaris però efectivament desplegats, per vehicular les pròpies expressions audiovisuals en català. Però des de la irrupció d’Internet, els continguts audiovisuals a demanda, accessibles des de qualsevol dispositiu connectat, esdevenen més i més importants. Aquesta mutació dona un avantatge formidable a la projecció de continguts nord-americans i, consegüentment, comporta una pèrdua de pes important no sols per a la llengua catalana, sinó també per a les cultures europees no anglosaxones i les seves indústries de continguts.

A partir d’aquí, quina és la política lingüística possible per garantir la pervivència i la projecció del català en el nou context comunicatiu? El present article dona una clau, la clau de volta diríem, a partir de la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el passat 2 d’octubre (Parlament Europeu 2018). Aquesta norma europea incorpora el principi de prominència a Internet per a les obres de producció europea i per als continguts d’interès general en els serveis audiovisuals a demanda (siguin en forma de menú, de cercador, de sistema de recomanació, etc.). Així, la prominència pot esdevenir l’anella europea des d’on penjar la legislació i el desplegament regulador que permetin la pervivència de la llengua catalana en l’ecosistema comunicatiu del segle XXI.

 

2 El impacto del derecho en el uso de las tecnologías del lenguaje en las administraciones públicas

Agustí Cerrillo i Raquel Xalabarder

Las administraciones públicas han incorporado las tecnologías del lenguaje como instrumento para prestar los servicios públicos de manera más eficaz y eficiente. Asimismo, las administraciones públicas están fomentando, a través de diversas medidas, la industria de las tecnologías del lenguaje. Este artículo tiene por objetivo identificar las normas que deben ser tenidas en cuenta al impulsar el diseño, desarrollo y uso de las infraestructuras lingüísticas en las administraciones públicas. Además, también persigue valorar el impacto de la normativa para impulsar el uso de las tecnologías del lenguaje en las administraciones públicas.

 

3 La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d’autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica

Joan Ridao Martín 

La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu.

 

4 La capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Entre els drets dels usuaris i els deures lingüístics dels empleats al servei de l’Administració pública

Maria Ballester

El pluralisme lingüístic que deriva de la Constitució i dels estatuts d’autonomia dona lloc a l’ordenació jurídica d’unes normes bàsiques del règim de cooficialitat de les llengües i configura, com a objectiu principal dels poders públics, el mandat de normalitzar l’ús de la llengua pròpia i oficial. En l’àmbit de la funció pública, el procés normalitzador implica l’adopció d’una sèrie de mesures per fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb les administracions. L’exigència de coneixements lingüístics, com a mèrit o com a requisit, per als empleats públics és conforme amb els postulats constitucionals sempre que es faci efectiva d’acord amb el principi d’igualtat i que el nivell d’exigència lingüística sigui objectivament raonable i proporcionat en funció del lloc que es pretén aconseguir. En determinats àmbits específics —com ho és, sens dubte, el sector públic sanitari— les seves pròpies singularitats poden modular la regulació de l’exigència de coneixements lingüístics. L’aprovació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha reobert, una vegada més, el debat sobre la configuració dels drets i els deures lingüístics en la normativa autonòmica. En particular, torna a revifar la controvèrsia sobre l’acreditació de coneixements, com a mèrit o com a requisit, de la llengua catalana per a l’accés a la funció pública.

 

5 Las sentencias Covaci y Sleutjes: Alcance del derecho a traducción de documentos esenciales en procesos penales dentro de la Unión Europea

Carmen Gómez Guzmán

Son numerosos los textos internacionales y nacionales que recogen el derecho a la asistencia lingüística en el contexto judicial del proceso penal como derecho fundamental de todo sospechoso o acusado desconocedor de la lengua del proceso. Con la aprobación de la Directiva 2010/64/UE relativa al derecho a interpretación y traducción en procesos penales se ha proclamado el derecho a interpretación de comunicaciones orales y traducción de documentos escritos como garantías diferenciadas que tutelan contemporáneamente al justiciable alófono. No cabe duda de que esta distinción ha coadyuvado en gran medida a la mayor visibilidad del derecho a traducción, que durante años ha estado ensombrecido por la interpretación en lo que al ámbito judicial se refiere. Sin embargo, sus límites continúan siendo difusos. Las sentencias Covaci y Sleutjes simbolizan la primera oportunidad del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de responder a dos cuestiones prejudiciales que cuestionan al tribunal internacional sobre el alcance de esta garantía, lo que ha propiciado un interesante debate sobre hasta qué punto la norma europea de referencia protege el derecho a traducción de documentos esenciales.

 

6 Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més abandonada i desconeguda de totes: la del Carxe, a la regió de Múrcia (i II)

Ángel Custodio Navarro Sánchez

 

En el present article s’analitza la protecció de l’expressió lingüística valenciana/catalana de l’àrea oriental dels municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella (l’àmbit del Carxe) en el marc de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, a partir del seu tractament en els informes de supervisió del compliment d’aquest tractat pel Consell d’Europa. En segon lloc, s’examinen altres normatives internacionals i estatals que poden fonamentar també aquesta acció de protecció. En els darrers apartats s’aprofundeix en els instruments jurídics i administratius que empra la Comunitat Valenciana per vehicular el suport al valencià parlat a la zona del Carxe, així com certs debats i dificultats que han trobat aquestes iniciatives.

 

Política lingüística i sociolingüística

7 Els usos lingüístics a les aules de secundària a Catalunya i el País Valencià: L’estudiantat i el professorat com a actors de la política lingüística educativa

Avel·lí Flors-Mas

Aquest article parteix d’un model participatiu d’anàlisi de la política lingüística que considera docents i estudiants com a actors de les polítiques lingüístiques educatives i, doncs, com a subjectes amb agència i capacitat de decidir sobre les tries pròpies i d’intervenir sobre les de la resta d’actors. A partir dels discursos d’una mostra d’estudiants de 4t d’ESO de Mataró i Manlleu (Catalunya) i de Castelló de la Plana (País Valencià) sobre els usos lingüístics a les aules, s’hi analitza en quina mesura les pràctiques reportades reprodueixen o qüestionen les polítiques lingüístiques educatives implantades a cada territori, i l’impacte que tenen sobre la institucionalització del català. L’anàlisi indica que el català està raonablement institucionalitzat a les aules de Mataró i Manlleu a pesar que el castellà hi manté una certa presència, bàsicament en converses al marge. En canvi, el català pateix un dèficit important d’institucionalització a Castelló, on tant estudiants com alguns docents incorporen el castellà en espais vehiculats a priori en català.

 

Llenguatge administratiu i jurídic

8 Can a legal dictionary go from sexist to inclusive?: The Dictionary of Legal Terms as a case of point

Eivor Jordà Mathiasen

Linguistic sexism can be present in any text, even in those that appear to be neutral. One clear example of this is dictionaries, as they exhibit a certain image of our society through multiple mechanisms, such as the selection of both entries and definitions. This paper analyses the Dictionary of Legal Terms (DLT) by Enrique Alcaraz Varó, Brian Hughes and Miguel Ángel Campos, and through this analysis the aforementioned mechanisms are highlighted. Furthermore, a comparative study of the 10 editions of the DLT allows us to observe how one particular dictionary’s treatment of gender has evolved through the years and to determine to what extent the sexism that is implicit in language has been taken into account, both when the dictionary was being written for the first time and also during its successive modifications. Lastly, some alternatives are offered up, the use of which can help to avoid sexist language being included in dictionaries.

 

9 La creación terminológica en el subdominio jurídico de la criminalidad organizada en español

Encarnación Tabares y Dunia Hourani

 

El tratamiento jurídico-penal sistemático de la criminalidad organizada es relativamente novedoso. Uno de los hitos históricos en su regulación como fenómeno global es la llamada comúnmente Convención de Palermo, un tratado multilateral patrocinado por las Naciones Unidas en contra del crimen organizado transnacional (2000). Las normas y otros documentos jurídicos derivados de este instrumento internacional presentan una terminología de nuevo cuño que se encuentra en competencia con términos ya existentes en los textos normativos y de aplicación de los ordenamientos jurídicos hispánicos sobre la misma materia.

Nuestra intención en este trabajo es mostrar la posible influencia de esta nueva terminología, creada en el ámbito internacional, en el léxico especializado español de los diferentes ordenamientos jurídicos hispánicos en Europa y América en este subdominio jurídico. Para estudiar el comportamiento real de los términos, que dé cuenta de su posible variación (formal y conceptual), nos ocuparemos del análisis de términos centrales en este ámbito, como organización criminal y grupo criminal organizado, así como de otros, como asociación ilícita. El análisis está basado en el corpus CRIMO.

 

Notes i informació

10 El futur de les llengües en l’era digital: oportunitats i bretxa lingüística

Maite Melero

En aquest article reflexionem sobre com impactarà la revolució digital en la supervivència de les llengües en un futur no gaire llunyà. Si una cosa tenim clara és que el llenguatge humà serà el mitjà de comunicació predominant entre les persones i la tecnologia i entre les persones i el coneixement col·lectiu i la informació del món sencer. Efectivament, l’ús d’una llengua o d’una altra determina la quantitat d’informació a la qual es pot accedir, així com els serveis disponibles. La clau és el bagatge tecnològic amb què les diferents llengües s’enfronten al repte digital. La riquesa dels recursos tecnològics de cada llengua afectarà crucialment les seves possibilitats d’arribar amb bona salut al segle XXII. Les llengües en risc més immediat, evidentment, són aquelles afectades per la “diglòssia digital”: els parlants bilingües d’una llengua regional i d’una llengua de la globalització, abans que perdre el tren digital, opten per la llengua gran i deixen de banda la que no participa en el progrés tecnològic. Els efectes que això pot tenir en la diversitat lingüística de l’ecosistema digital, i per extensió en el món, són devastadors.