La nova ordenació de l’ús de les llengües oficials en l’Administració de les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard

El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160, de 22.12.2018). Es recupera així l’esperit i, en bona part, la lletra, de la normativa sobre usos lingüístics en l’àmbit administratiu que havia estat vigent des de 1990 fins fa pocs anys.

En efecte, el Decret 100/1990, de 29 de novembre, va ser derogat expressament per la Llei 9/2012, de 19 de juliol, aprovada per un Parlament de majoria conservadora. Com és sabut, amb aquesta Llei es va engegar una etapa de retrocés en el procés de normalització lingüística. Fins ara, per tant, hi havia un buit pel que fa al desplegament reglamentari de la Llei de normalització lingüística i de la Llei de règim jurídic de l’Administració autonòmica quant a l’ús de la llengua catalana en les actuacions institucionals i administratives.

El Decret que ara es comenta constitueix, a més a més, la darrera fita de la nova legislació en matèria lingüística que el Parlament i el Govern balears han dut a terme en la legislatura present (2015-2019), de signe progressista. Recordem que el canvi de tendència començà amb les lleis 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei de normalització lingüística, i 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública. Més endavant s’aprovà el Decret 11/2017, de 24 de març, d’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball de l’Administració de la Comunitat Autònoma, com també el Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. El procés de reconstrucció del marc jurídic de la llengua catalana en l’àmbit institucional i administratiu es completa, per ara, amb el reglament que ara es comenta.

Amb el Decret 49/2018 s’ha pretès fonamentalment establir un model d’organització i de funcionament de l’Administració autonòmica i de les entitats que en depenen basat en l’ús normal i general de la llengua catalana en l’àmbit administratiu, tot garantint els drets lingüístics dels ciutadans i donant alhora un impuls al foment i la normalització de la llengua pròpia de la comunitat autònoma. Aquest plantejament es tradueix en una sèrie de prescripcions que tendeixen a un model lingüístic en què, a partir d’un ús habitual del català, es preveu que l’Administració hagi de realitzar també actuacions en castellà o, fins i tot, en altres llengües. La normativa, la redacció final de la qual s’ha ajustat al Dictamen núm. 105/2018 del Consell Consultiu de les Illes Balears, fuig per tant de mesures que puguin suposar un desequilibri entre llengües oficials; i ho fa apostant per la idea que el català, com a llengua oficial i pròpia de les institucions autonòmiques, ha de ser la llengua en què es desenvolupa ordinàriament l’actuació administrativa sense minva de l’estatus constitucional de la llengua castellana.

El Decret 49/2018 reprodueix en bona mesura els àmbits de regulació del vell Decret 100/1990, però té en compte els canvis que han experimentat des de la seva aprovació els aparells administratius. Convé recordar que aquest text reglamentari, a més d’establir alguns principis i prescripcions de caràcter general en el capítol I, s’ocupa de la identitat institucional (capítol II), les actuacions internes (capítol III), les relacions amb els ciutadans (capítol IV), la documentació jurídica (capítol V), les relacions amb altres institucions (capítol VI) i les autoritats i empleats públics (capítol VI).

Entre les mesures més destacables, es poden situar les següents:

  • Es disposa que el català és la llengua pròpia de l’Administració autonòmica i, per tant, la llengua d’ús normal i general en les seves actuacions, sens perjudici dels usos previstos per al castellà.
  • S’estableix la regla que, en cas que s’hagi d’emprar més d’una llengua, s’han de preferir les versions lingüístiques independents (es tracta d’evitar la denominada doble columna, els formularis bilingües, etc.).
  • S’implanta el criteri de qualitat lingüística dels textos i la necessitat de seguir regles d’estil.
  • Es recupera la Comissió Interdepartamental de Política Lingüística.
  • Es consolida el català com a llengua de treball de l’Administració autonòmica, com a llengua de les comunicacions adreçades als seus empleats públics i com a llengua de tramitació dels procediments administratius.de
  • Es recull el dret de tria lingüística en les notificacions i comunicacions als ciutadans i es regulen equilibradament els usos lingüístics en l’atenció al ciutadà, en les aplicacions telemàtiques i en les xarxes socials.
  • Es prescriu que, en la contractació pública, i sempre que la naturalesa del contracte ho permeti, es prevegi en els plecs o en la documentació corresponent l’ús del català en els béns, obres i serveis objecte del contracte.
  • S’introdueix la presència del català en tots els espais de ràdio i televisió, i en els actes i esdeveniments que comptin amb el suport de l’Administració autonòmica.
  • Es reforça el deure dels empleats públics de conèixer ambdues llengües oficials en un nivell que els permeti desenvolupar adequadament les seves funcions.
  • Es crea la figura dels protocols d’ús lingüístic adaptats a les necessitats de cada conselleria o ens públic.
  • S’inclou una disposició addicional que, en sintonia amb el que preveu la Llei de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma, permet l’aplicació de part del Decret a les administracions territorials de les Illes Balears i als seus ens dependents, com també a les corporacions de dret públic i als concessionaris de serveis públics, sens perjudici de la seva autonomia organitzativa i sempre que aquest conjunt de normes no entri en contradicció amb la reglamentació específica de cada una d’aquestes entitats públiques en matèria d’usos lingüístics.

Lluís J. Segura Ginard
Advocat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s