“Les llengües autòctones són importants per al desenvolupament, la construcció de la pau i la reconciliació”, Any Internacional de les Llengües Autòctones 2019
“Les llengües són els instruments més poderosos per conservar i desenvolupar el nostre patrimoni, tant el tangible com l’intangible. Promoure-les i divulgar-les serveix, no només per preservar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó per fer-nos conscients de la riquesa lingüística i cultural del món i per afavorir la solidaritat entre les persones i els pobles a través de la comprensió, la tolerància i el diàleg”, Nacions Unides, Dia de la Llengua Materna
Entre 1951 i 1952 a l’antic Bengala Oriental, avui Bangladesh, van tenir lloc diverses reivindicacions a favor de l’oficialització de la llengua bengalí. Tot i que el bengalí era parlat per la majoria de la població de Bengala Oriental, l’urdú era legalment l’única llengua nacional del domini del Pakistan. El dia 21 de febrer de 1952 diversos estudiants i activistes van ser tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dacca. Cinc estudiants van morir i centenars de persones van resultar ferides.
Per recordar aquests fets, el novembre de 1999 la UNESCO va declarar el 21 de febrer Dia de la Llengua Materna amb l’objectiu de reconèixer el valor de la diversitat lingüística i cultural i promoure el plurilingüisme.
Les llengües tenen un paper fonamental en la vida quotidiana de les persones. No només perquè són l’eina bàsica per a la comunicació, l’educació, la integració social i el desenvolupament personal i col·lectiu, sinó també perquè és a través d’elles que salvaguardem i conservem la nostra identitat i el nostre patrimoni cultural, les nostres tradicions i els nostres records.
És a través de les llengües i del llenguatge que ens comuniquem amb el món, que donem forma al pensament i definim la nostra identitat; expliquem i conservem la nostra història, vivim els nostres costums i les nostres tradicions i creem la nostra cultura; a través de la llengua aprenem, dialoguem, argumentem i negociem i ens relacionem amb els altres; amb la llengua defensem els nostres drets com a persones i participem en tots els aspectes de la societat. Gràcies a la llengua tenim memòria, conservem el passat i construïm el futur.
La llengua és essencial en el camp de la protecció dels drets de l’home, de la bona governança, de la consolidació de la pau, de la reconciliació i del desenvolupament sostenible.
Tanmateix, malgrat el seu valor inestimable, sembla que no som capaços de valorar la riquesa que representa la diversitat del nostre món i, així, les llengües d’arreu continuen desapareixent a un ritme alarmant.
En aquests moments de canvis socials profunds el món necessita més “intel·ligència col·lectiva” que mai, i la diversitat lingüística és una fortalesa que totes les societats haurien de voler compartir perquè la convivència entre diverses maneres de veure i entendre el món és una font d’innovació i de creativitat important i una plataforma molt potent per establir el diàleg i la comprensió mútua, i per construir noves formes de ciutadania global. Fer-ne una bona gestió contribueix a crear societats més justes posant els fonaments d’una pau duradora tant dins com entre societats.
La diversitat lingüística és un element fonamental per a un desenvolupament social més integrador i sostenible, incrementa la qualitat de l’educació i fa l’aprenentatge inclusiu, ambdós imprescindibles per impulsar el progrés en l’agenda educativa mundial. Al món hi ha uns 370 milions de pobles mal anomenats “indígenes” que parlen la majoria de les 7.000 llengües vives de la humanitat, moltes de les quals són parlades per persones que pateixen marginacions i discriminacions, agreujades per situacions de pobresa profunda i altres formes de desigualtat.
Davant d’aquesta situació, la UNESCO alerta sobre la necessitat de donar suport a les llengües d’aquests pobles, i advoca per una educació de qualitat, basada en el multilingüisme i el suport a les llengües autòctones, com a base per al diàleg, la reconciliació i la pau, així com el desenvolupament inclusiu.
Amb la voluntat, doncs, de sensibilitzar, no només els parlants de les llengües més amenaçades, sinó tots els ciutadans, sobre el valor d’aquesta riquesa, Nacions Unides ha declarat el 2019 Any Internacional de les Llengües Autòctones.
Aquesta celebració té com a objectiu transmetre missatges clau sobre la importància de l’aprenentatge de llengües en contextos no formals, sobre l’ús de les llengües familiars i maternes als entorns públics i en els mitjans d’informació i comunicació i promoure la transmissió intergeneracional d’aquestes llengües i cultures. En un món que canvia ràpidament i en societats en transformació profunda que afronten una diversitat creixent, aquesta tasca és fonamental per assolir els objectius de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i, especialment, l’objectiu del desenvolupament sostenible 4 en educació.
L’Agenda del 2030 promet “no deixar ningú enrere”, i això ha d’incloure tots els pobles i la seva diversitat lingüística i cultural. Per això, aquest any la UNESCO convida tots els seus estats membres i socis a celebrar aquests valors i objectius en tantes llengües com sigui possible fent èmfasi en el valor d’aquestes llengües com a forces per al desenvolupament sostenible i la pau duradora.
Aquest any 2019, doncs, els objectius del Dia de la Llengua Materna ressonaran al llarg de tot l’any a través de la celebració d’actes de caràcter ben divers.
A Barcelona, el mateix dia 21 de febrer va tenir lloc un acte d’homenatge a la comunitat bengalí amb la col·locació d’una placa a la plaça del Pedró, a Ciutat Vella, en llengua bengalí, com a símbol del valor que la ciutat atorga a la seva diversitat lingüística i cultural com a instrument per a la convivència i la cohesió social. Linguapax va participar en aquest acte en representació de la UNESCO en tant que organisme amb estatus consultiu, compartint els objectius i els valors tant del Dia de la Llengua Materna com de l’Any Internacional de les Llengües Autòctones.
Un altre bon exemple de celebració del Dia de la Llengua Materna és el que ens ha proporcionat la Delegació de Linguapax Àsia amb la divulgació d’un vídeo amb testimonis en diferents llengües de Tailàndia i d’Okinawa que tenen intenció d’anar ampliant al llarg de l’any. https://youtu.be/wsgsree_38g
El mateix dia, han organitzat, en un context més acadèmic una conferència a la Universitat de Tsukuba, al Japó. http://www.linguapax-asia.org/?lang=en
I Linguapax Amèrica Llatina també s’ha sumat a la celebració amb el llançament d’aquest vídeo, de caràcter més reivindicatiu, alertant el president del Govern de Mèxic del perill de desaparició de les llengües indígenes del seu país.
https://www.youtube.com/watch?v=F_0aEEn40o4&feature=youtu.be
El vídeo va acompanyat d’un manifest, Por una política lingüística formada e informada en México, José Antonio Flores Farfán, GALA-Linguapax, del grup GALA (Grupo de Acompañamiento de Lenguas Amenazadas-Linguapax) format a partir d’una iniciativa que té com a objectiu incidir en la política lingüística mexicana i més enllà. El grup està format per organitzacions, activistes i investigadors de les llengües originàries i, parlants de les llengües com el maia yucatec, el tu’un savi (mixteca), el mexicà (nàhuatl), etc. La participació a GALA és de caràcter voluntari, com a Linguapax, concebuda com una iniciativa de la societat civil, encara que molts dels seus membres tenen alguna filiació institucional.
GALA-Linguapax té per objectiu reorientar les desastroses polítiques lingüístiques que han caracteritzat les polítiques de l’Estat mexicà al llarg de la seva història, iniciant una crítica constructiva i desenvolupant polítiques ascendents, alternatives i inclusives, amb accions tangibles, que incideixin en la revaloració de l’enorme llegat lingüístic mexicà. Entre les primeres acciones dutes a terme, hi ha la carta oberta al president de la República mexicana, a través de la qual se li demana canviar urgentment la gestió del gran multilingüisme mexicà per preservar-lo, estabilitzar-lo i desenvolupar-lo.
Esperem que aquestes activitats i les moltíssimes més que s’estan desenvolupant arreu contribueixin efectivament i eficaçment a assolir els objectius marcats per les celebracions tant del Dia de la Llengua Materna com de l’Any Internacional de les Llengües Autòctones.
Mònica Perenya
Presidenta de Linguapax