La regulació de la traducció i la interpretació jurades en català va començar fa vint-i-cinc anys amb el Decret 87/1994. L’any 2000 es va promulgar un segon decret, el Decret 119/2000, que actualitzava l’anterior. L’actualització incloïa el doble sentit de les traduccions. Si abans era d’altres llengües al català ara s’hi deia que era d’altres llengües al català i viceversa. També s’incrementava la titulació mínima exigida per presentar-se a les proves: es passava del títol de batxiller al títol de diplomat. Si abans les proves conduïen a la consecució d’un certificat acreditatiu, ara portaven a la consecució d’una habilitació professional per exercir la traducció i la interpretació jurades. S’hi fixava el caràcter oficial de les traduccions i les interpretacions i l’obligació de certificar la fidelitat i l’exactitud de les actuacions. També s’hi explicitaven els continguts de cada prova.
Divuit anys més tard, ha calgut fer una tercera actualització, materialitzada l’any passat, concretament el 28 de juny, amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 7652), de l’actual Decret 129/2018, de la traducció i la interpretació jurades. Són dues les raons que motiven la modificació del decret anterior, el de l’any 2000:
- L’adequació a la nova estructura i configuració de la formació universitària en traducció i interpretació, d’acord amb els criteris de l’espai europeu d’educació superior (estudis de grau actuals versus estudis de llicenciatura) i el sistema europeu de transferència de crèdits (crèdits ECTS —European Credit Transfer System— versus crèdits BOE). Dos sistemes de crèdits diferents.
Cal recordar que la principal via d’accés a l’habilitació per a la traducció o la interpretació jurades és l’homologació dels estudis universitaris, alhora que es constatava que el Decret 119/2000 no permetia habilitar les persones que tenien un grau universitari. Tenint en compte que el Decret 119/2000 considerava els títols de llicenciatura i els crèdits BOE (un crèdit BOE era equivalent a 10 hores lectives; un crèdit ECTS són 25 hores repartides entre hores lectives, de tutoria i de feina individual), amb el nou decret es van establir, d’acord amb les universitats, els requisits específics actuals per a l’habilitació de les persones que posseeixen títols oficials de grau.
- L’altre motiu és la modificació de l’estructura i el contingut de les proves que constava al Decret 119/2000. El nou decret preveu una estructura més simple, ja que elimina la prova de llengua catalana i la prova de dret —totes dues de caràcter eliminatori i prèvies a la realització de les proves de traducció i interpretació jurades—, competències que ara s’avaluen de manera integrada en les proves específiques de traducció i interpretació.
A més d’aquests dos motius bàsics, el Decret 129/2018, de 26 de juny, de la traducció i la interpretació jurades incorpora altres millores com ara:
- Revisió de la composició dels tribunals i especificació que hi ha un tribunal qualificador per llengua (presidència, vicepresidència, secretaria i un màxim de sis vocals) i no un únic tribunal per a totes les llengües (presidència, vicepresidència, secretaria i un nombre màxim de 24 vocals).
- Supressió de la periodicitat de la convocatòria de proves. A més, indica que l’òrgan competent en matèria de política lingüística té la competència per convocar-les, i com cal convocar-les (a través d’una resolució publicada al DOGC).
- Adequació de la regulació del Registre de traductors i intèrprets jurats a la normativa en matèria de protecció de dades personals. S’hi especifica que l’òrgan competent en matèria de política lingüística —actualment la Direcció General de Política Lingüística— és l’òrgan responsable de la gestió i el manteniment del Registre, i s’hi explicita que determinades dades es fan públiques —si les persones interessades així ho autoritzen— amb finalitats informatives.
- Actualització de les dades que consten en els carnets acreditatius (des del 2012 no hi ha fotografia ni la signatura del director o directora general de Política Lingüística). El carnet, a més, passa a ser voluntari i s’emet a petició de la persona interessada.
Traductors i intèrprets jurats registrats
Abans hem parlat que la via més important d’accés al Registre de traductors i intèrprets jurats és l’homologació d’estudis universitaris de traducció i interpretació relacionats amb la traducció jurídica i econòmica. Un 71 % dels traductors i un 65 % dels intèrprets provenen dels estudis universitaris. L’altra via d’accés és la superació de les proves que organitza la Direcció General de Política Lingüística. Per aquesta via hi accedeixen el 29 % dels traductors i el 35 % dels intèrprets.
Les llengües de les quals hi ha traductors i intèrprets jurats registrats són: l’alemany, l’anglès, l’àrab, el castellà, el francès, l’italià, el rus i el xinès. La distribució és la següent:
<tdTotal
| Llengües del Registre (dades del 2018) | ||
| Traductors jurats | Intèrprets jurats | |
| Castellà | 590 | 301 |
| Anglès | 697 | 314 |
| Francès | 221 | 107 |
| Alemany | 88 | >46 |
| Italià | 10 | 6 |
| Àrab | 2 | – |
| Rus | 2 | 3 |
| Xinès | 3 | 2 |
| 1.613 | 779 | |
Traductor i intèrpret jurat i traductor i intèrpret judicial
Convé distingir aquests dos conceptes. D’una banda, hi ha el Decret 129/2018, de 26 de juny, de la traducció i la interpretació jurades. I, de l’altra, la promulgació, l’any 2014, del Decret llei 8/2014, de 23 de desembre, pel qual es crea el Registre de traductors i intèrprets judicials per a la seva actuació davant els òrgans judicials amb seu a Catalunya. Aquest Decret llei va ser fruit de la transposició que la Generalitat de Catalunya va fer, en l’àmbit de les seves competències, de la Directiva 2010/64/UE.
Cal distingir, doncs, allò que regula el Decret llei i allò que regula el Decret 129/2018. El primer regula l’àmbit d’actuació de les persones registrades al Registre de traductors i intèrprets judicials; és a dir, l’àmbit dels òrgans judicials amb seu a Catalunya. En canvi, el segon té per objecte regular l’accés a l’habilitació de traductor i intèrpret jurat, en àmbits diversos d’actuació. Les persones que obtenen aquesta habilitació passen a formar part del Registre de traductors i intèrprets jurats i poden actuar en diversos àmbits, un dels quals és l’àmbit judicial.
El Decret llei 8/2014 té pendent el desplegament normatiu. A aquest fi, es va crear, per Acord de Govern GOV/97/2016, una Comissió Interdepartamental d’estudi per a l’elaboració de les propostes de desplegament normatiu. El Departament de Justícia, doncs, ha de materialitzar el desplegament un cop vistes les propostes fetes per la Comissió. Així, doncs, en un futur, els traductors i intèrprets jurats podran presentar —si així ho volen— una sol·licitud d’inscripció al Registre de traductors i intèrprets judicials i podran actuar en l’àmbit judicial d’acord amb les normes establertes pel Decret llei 8/2014.
Sever Salvador i Padrosa
Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura