Per Sant Jordi, un tast de llengua i dret   –   Elena Heidepriem Olazábal

Figura de Sant Jordi matant al drac al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, us oferim la ressenya d’obres destacades publicades durant l’any 2018 sobre temes tractats a la Revista de Llengua i Dret i consultables al Centre de Documentació de Política Lingüística. 

Les obres  apareixen citades pels tres blocs temàtics que tracta la Revista: dret lingüístic, política lingüística i sociolingüística, i llenguatge administratiu i jurídic. Dins de cada apartat les obres segueixen un ordre cronològic de més recent a més antiga i dins d’aquest per ordre alfabètic d’autor.

Dret lingüístic

GAZZOLA, Michele; TEMPLIN, Torsten; WICKSTRÖM, Bengt-Arne (eds.). Language policy and linguistic justice : Economic, philosophical and sociolinguistic approaches. Cham, Switzerland : Springer, [2018].

Anàlisi dels efectes socioeconòmics de les polítiques lingüístiques, el seu impacte en la justícia, la igualtat o desigualtat entre els ciutadans i en la inclusió social o laboral de persones migrants o comunitats minoritàries. D’una banda es destaca la necessitat que els governs tinguin més en compte el paper de les llengües i les polítiques lingüístiques a l’hora de prendre decisions que afecten els mercats laborals, l’educació, les llengües minoritàries, la mobilització residencial i laboral i la inclusió social dels migrants, i de l’altra la de tenir en compte els aspectes emocionals lligats a les llengües a l’hora de dissenyar polítiques i futures recerques sociolingüístiques.

Sumari

 

 

 

Política lingüística i sociolingüística

HOGAN-BRUN, Gabrielle; O’ROURKE, Bernadette (eds.). The Palgrave Handbook of Minority Languages and Communities. London : Palgrave Macmillan, [2019].

Trenta-sis especialistes provinents del món del dret, la politologia, la sociologia, l’antropologia, l’educació i la sociolingüística analitzen la relació de forces -conflictives i superposades-  que s’estableixen entre llengües majoritàries i llengües minoritàries en el món globalitzat. Dividida en set grans àmbits temàtics, l’obra recull estudis sobre aspectes relacionats amb la protecció i gestió dels drets de les minories lingüístiques, les situacions i els problemes derivats dels grans moviment migratoris, els assentaments i la mobilitat internacional, el tractament que reben per part dels mitjans de comunicació i l’ús de les llengües minoritàries en el marc general de la globalització.

Sumari

 

 

BASTARDAS I BOADA, Albert; BOIX-FUSTER, Emili; TORRENS GUERRINI, Rosa M. (coords.). El català, llengua mitjana d’Europa : Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona : Octaedro, 2018.

Es compara la situació de la llengua catalana amb la d’altres llengües europees amb una demografia similar (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà o l’estonià) a partir de l’aplicació del concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) a aquelles parlades per comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Es focalitza en aspectes claus de la vitalitat d’aquestes llengües: la tria de les llengües a la llar, la transmissió lingüística intergeneracional, els usos interpersonals o les polítiques lingüístiques dins el marc de la globalització.

Sumari

 

Ferrando Francés, Antoni. Fabra, Moll i Sanchis Guarner: La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat. València : Universitat de València, 2018. (Biblioteca Lingüística catalana; 35)

Pompeu Fabra, Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner són els tres pilars de la codificació de la llengua catalana; el primer com a impulsor i els altres dos com a adaptadors van donar una unitat a la llengua respectant, però, la diversitat de cada territori. Publicada amb motiu de la celebració de l’Any Fabra, aquesta selecció de treballs d’Antoni Ferrando ofereix una visió global del procés de normalització de la llengua catalana en els seus territoris de màxim poder demogràfic: Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Sumari

 

 

 

Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya (EULP) 2013. Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística, 2018. [en línia]

L’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) és l’estudi estadístic oficial que cada 5 anys fa la Generalitat de Catalunya per conèixer la situació de les llengües en la població de 15 anys en endavant. Aquest primer volum dels tres que analitzen els usos lingüístics de la població del conjunt de territoris de parla catalana ofereix en primer terme informació sobre la metodologia emprada i el context demogràfic de l’evolució sociolingüística a Catalunya entre 2003 i 2013. A continuació es presenten dades sobre els fluxos migratoris durant aquest període i els resultats i l’anàlisi de la competència i actuació lingüístiques dels diferents segments de la població en diferents àmbits i situacions.

Enllaços relacionats:

 

 

Hawkey, James. Language attitudes and minority rights : The case of Catalan in France. Cham, Switzerland : Palgrave Macmillan, [2018].

Presentació al públic angloparlant de la situació sociolingüística de la Catalunya del Nord, caracteritzada per un bilingüisme social amb una situació de domini entre una llengua majoritària, la francesa,  i una llengua minoritària, la catalana, que rep poc suport institucional a iniciatives lingüístiques. Hawkey analitza i reflexiona sobre les identitats, actituds, drets i usos lingüístics de la població tant a nivell individual com col·lectiu.

Sumari

 

 

KNOERR, Hélène; WEINBERG, Alysse; BUCHANAN, Catherine Elena, (eds). Enjeux actuels de l’immersion universitaire = Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU), 2018.

Reflexió sobre la immersió lingüística en àmbits universitaris de Canadà, els Estat Units d’Amèrica i Europa, que inclou un capítol especialment dedicat al cas català on s’ofereixen dades sobre els models lingüístics en les vuit universitats catalanes, els programes d’immersió lingüística, tant en català com en anglès, els aspectes formals i informals de la immersió i el multilingüisme actiu de les universitats catalanes. De les reflexions de les taules rodones sobre les polítiques lingüístiques, les realitats demogràfiques i institucionals i les experiències d’estudiants i professors en destaca la necessitat d’adoptar una visió que contempli la llengua com a sistema i com a element de transmissió de continguts de forma integrada.

Sumari

 

 

 

Martí i Castell, Joan (coord.). Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra.  Tarragona : Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2018 (Universitat Rovira i Virgili ; 88)

En el marc de la commemoració de l’Any Fabra, Joan Martí i Castell recull els pensaments i actuacions fonamentals de la tasca de codificació i normativització de la llengua catalana  duta a terme per Pompeu Fabra.

Sumari

 

 

 

 

Pérez Saldanya, Manuel; Roca Ricart, Rafael (eds.). Del manuscrit a la paraula digital : Estudis de llengua i literatura catalanes = From manuscript to digital word : Studies of Catalan language and literature.  Amsterdam ; Philadelphia : John Benjamins, 2018. (IVITRA Research in linguistics and literature: studies, editions and translations ; 16)

Recull de vint-i-cinc articles de membres de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) que, units pel lema del pas del paper a la documentació i comunicació digital, ofereixen una visió històrica dels moments i obres clau de la llengua i la literatura catalanes des de diferents àmbits d’estudi.  El volum es divideix en tres grans blocs temàtics: cultura i llengua dels segles XV al XVIII; cent anys de literatura catalana: 1859-1959; i multilingüisme i interculturalitat. Tots els articles estan escrits en català amb un resum anglès.

Sumari i resums dels estudis inclosos

 

 

 

QUER, Jordi; RUBIO, Quim (coord.). El Català al segle XXI : Un espai de trobada : Nadala 2018.  Barcelona : Fundació Carulla, [2018] (Nadales).

Obra de caire divulgatiu que ofereix una radiografia de l’estat actual del català i de les tendències de futur. Dotze col·laboradors tracten aspectes relacionats amb la vitalitat lingüística del català, la seva situació en àmbits concrets, la visió que es té del català des de l’exterior, la seva situació jurídica respecte a la d’altres llengües europees, les polítiques lingüístiques aplicades per les administracions públiques, les iniciatives de les entitats socials, la relació entre llengua i globalització i altres.

Sumari

 

 

 

SOROLLA, Natxo (coord.). Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018. (Papers d’Avignon; 2). [en línia]

 

En consonància amb l’Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya (EULP), la Universitat de Saragossa publica l’ anàlisi de la realitat sociolingüística dels municipis històricament catalanoparlants d’Aragó a partir dels resultats de l’enquesta d’usos lingüístics duta a terme l’any 2014. L’obra presenta en primer lloc la metodologia emprada i la descripció del context, per passar posteriorment a l’anàlisi pròpiament dita dels coneixements lingüístics, els usos a la llar i la transmissió intergeneracional i el poder d’atracció de la llengua, tot analitzant la llengua inicial, l’habitual i la d’identifiació, els usos en els àmbits del consum i els serveis i l’aprenentatge de la llengua per part de la població adulta. El volum acaba amb unes conclusions sobre la situació sociolingüística i unes orientacions de possibles actuacions per part de les administracions públiques i la societat civil per al foment de la llengua i la cohesió social.

Sumari

 

 

Llenguatge administratiu i jurídic

CRUZ MORATONES, Carles et al. Manual de llenguatge jurídic. Andorra la Vella: Consell Superior de la Justícia, [2018] [en línia] 

Manual redactat seguint la teoria de simplificació del llenguatge jurídic en consonància amb els principis formulats a la Declaració de la XVIII Assemblea de la Cimera Judicial Iberoamericana del 2016 per un llenguatge clar i accessible, que faci possible la voluntat de democratitzar la justícia, fer-la més transparent i acostar-la als ciutadans.

Sumari

Recensió a la Revista de Llengua i Dret

 

 

 

 

MUÑOZ MACHADO, Santiago (dir). Libro de estilo de la Justicia. Barcelona: Espasa; [Madrid]: Real Academia Española, [2017].

Manual redactat amb la voluntat de facilitar un ús correcte del llenguatge en tots els àmbits del dret, entenent la paraula “Justícia” del títol en un sentit ampli com a sinònim del concepte “dret”.  Inclou informació lingüística orientada a l’escriptura de textos jurídics i un glossari amb paraules i expressions habituals d’aquest àmbit.

Recensió a la Revista de Llengua i Dret

 

 

 

 

 

 

Elena Heidepriem Olazábal
Responsable del Centre de Documentació de Política Lingüística

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s